Codina i Ferrer, Ascensi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

122 INSTITCCIO C ATALANA D' IIISTORIA N ATURAL
Sobre biologia de "Brachycerus undatus" Fabr.
(Col. fam. Btachyceridae)
Els dos bulbes aovats, arquejats, coberts d'una membrana coriacea
rosada, units per altres varies tuniques o pel'licules mes subtils i blan-
quinoses, que tine ocasio de mostrar, provenen i formaven part inte-
grant d'una cepa o cabega, de les que arran d'arrel forman les especies
del g&nre Allium, probablement se tracta aquf de I'Allium satioum.
Si examinem la part convecsa superior d'aqueixos dos bulbes, facil-
ment hi veurem una cavitat bastant espaiosa, de forma amplement
elipsoidal, escavada en la linia d'ajust dels dos bulbes; de modo, que
si'ls separessin quedaria la cavitat partida per la meitat, corresponent
a cada bulbe una porcio escavada casi igual. Aquesta cavitat estava
totaltnent ocupada pel individnu femella de Brachrjcerus undatus,
aqui present, en ('ocasio d'arrivar a casa, procedent de la placa, la
cabeca d'Allium en giiestio.
El B. undafus, sortint en estat perfecte d'una cavitat dels bulhes
d'allium, corrobora i at mateix temps resol tin punt biologic interessant.
No dupto de que la porcio de pulpa d'all que hi falta, ha sigut l'aliment
del mateix B. undatus en estat de larva, que trovant-hi propietats
nutritives intenses, s'hi desenrotlla rapidament i sense fer-ne una gran
consumacio, puix que la larva com per un pressentiment de to que
sera en estat d'insecte perfecte no'n rosega i engoli mes ni menys
que'l precis, o siga tin volum de pulpa igual al volum del sett propi
cos futur, aprofitant-se at mateix temps de la cavitat resultant, per
fer-ne el refugi de la ninfosis. Efectivament, si s'observa amb alguna
atencio el fondo i parets de la cavitat, se nota que son to mes Ilises
possible i recobertes d'una especie de berniz o Boma insoluble a l'aigua
a la fi d'amparar a la ninfa i mes tard a l'insecte, verossimilment contra
una humitat excessiva.
L. Bede] (1) diu que, segons indicacions rebudes de M. Damry,
naturalista a Bonifacio (Corcega), en Corcega.el B. undatus, insecte
0 1 Ann. Soc. Fut. I'r. 1877, v. 177.
N 1111^:Tn "ATA1. I N\ W ifI,I IRIA \ AT! RAI I--
perfet, s'alimenta de fulles de totes les AI'li3ceas, i la larva dels bulbes
de les grosses especies, particularment de I'flllirnn rowan i de ]'all
d(-Is jardins.
Champion (1), din que'I R. undalas se troba sobre les fulles de
l'tlrum arisarum, sobre'l que I'havian recullit abundantment a Corfti
en Octubre.
Laboulbc'ne (2), din que segons indicacions rebudes de M. Picart,
les larves de 13. andalus, viuen en totes les especies cultivades de
narcisos, que rosegau el bulbe i passan de I'un a I'altre si la creixensa
no es acabada. Per a transformer-se, la larva abandona generalment el
bulbe del narcis. No obstant, B. Bornet, que havia dat a M. Picart els
insectes i havia seguit llurs destruccions, afirma que una vegada ha
trovat tin insecte desenrotllat en tin bulbe vuit. Aquestes son les cita-
tions biologiques de l'habitat del BracIu cerus undatns.
El fet, comprobat actualment, de trobar-se el 13. undalus en estat
perfecte dintre dels bulbes del nostre all cultivat coma, comestible, en
la cavitat formada pel rosec del niateix al estat de larva, es per lo
tart senyalat per primera vegada, i prova per lo menys, tin dualisme
sohre'l sistenia i lloc aont se transformen; les uses larves sortint del
bulbe a 1'i,poca de In nimfosis i enfonzant-se a terra aunt busquen tin
re!ugi arreglant-se tina celda elipsoidal comprimint la terra'I sea
entorn, bernissant les parets i endurint-les amb una goma impermeable
que se agrega pcl tnugro anal, aglutinant aids la terra, ajudant-se de
Ilurs tnandibules i de Ilurs palpes; les altres, sense moure's del refetori
empero acondicionant les parets amb la polidesa e itnpermeabilitat
qu'es menester per a protegir l'indefensa nimfa.
Bon company del Braclnlcerus undatus es el B. alp;irrrs Fabr., amb
les seves proeses de destruccio de bulbes. Les dos especies crec que
son les tiniques que's troven a Catalunya.
Perris (3), diu que les larves de B. algirus atacan els bulbes
de l'all cultivat a Provenca. Abeille de Perrin indic/l a Perris que ha
sigut testilnoni de que la larva de 13. a/girrrs se transforms en el
mateix bulbe. Perris crew que's aquest tin cas exceptional, que no li
es permes de duptar-ne, pero afirma que la regla ordinaria es In
transfortnacio en terra.
1_'rrltiirus al migdia de Franca, se desenrotlla en els bulbes de fall
(1) Eutom. MagIz. Ill, 1836, p. 463
(2) Ann. Soc Fut. Fr 1875, p 95, 96.
(3) Ann. Soc. Eut, Fr 1874, p. 132.
I'_.{ I9,TIT I',, 6 ("Al ALANA U' 11111 I'RIA ^ATIRAL
cultivat; Al. Lallemant I'ha trovat en Algerie sobre l'Allium trique-
trum. Totes les larves conegudes de Brac!{ycerits, s'alimenten de la
pulpa dels bulbes de planter Liliaceas o de Aroi'deas o de families
veines de Monocotiledoneas.
Els dos bulbes d'Allium que presento, danyats pel B. undatus, y
l'insecte destructor, provenen d'un dels poblets veins de Castello de
la Plana, que tenen amb el nostre mercat tin actiu tri fec de plantes
bulboses comestibles. Un B. umlatus de ma coleccio esta rotulat,
Montserrat-1010. No porta entre'ls teguments rugosos del cos rester
d'argila o particules terroses, que delatin una transformacio sota
terra, cone tampoc els Porten dos individutis de Castello, tin d'ells, el
qui exhibeixo. En cambi, de quatre individuus de B. alnirus proce-
dents de Sant Feliu de Llobregat, 3-1005, i de la desembocadura del
riu de BesOs, 2G, 111, 1905 (leg. Mas de Xaxars). tambe de ma col•leccio,
tres portan, ben aparent, la crosta terrosa que sovint els recubreix,
provant qu'ells surten de sota terra i que se'ls hi adhereix evidentment
quant l'atravesan per sortir a la Hum, igual que'ls Sepidium, Rhitirhi-
nus, Opatrum, Ti-ox i altres insectes, quals teguments favoreixen
aquestes menes d'incrustacions. L'altre individuu esta net d'adheren-
cies terroses.
Aquesta distinta manera de presentar-se el Brachycerus a la vista
de 1'observador, podria ser tin cert indici del Iloc aont conte Ilur
transformacio; si's presenta net, sense senyal o rastre de terra adhe-
rida, molt probable que procedeix d'un bulbe; si al contrari, evident-
ment que de sota terra.
No dupto que les larves de B. algirus especialment, i tambe de
I'undatus, viurn aqui Barcelona, dels bulhes de Liliaceas, en parti-
cular del fragant Iliri de mar I ancralium nulritimum, que creix
espontani en els nostres sorrals maritims. Es de creurer, que la femella
nascuda en la tardor, hiverna en algun lloc abrigat aont s'hi dissimula
completament ensopida. Arrivada la primavera, recobra llur agilitat.
abandona i'amagatall i cuidadosa d'assegurar el necessari aliment a
llur prolifica descendencia, deposita tin on a la bassa de les fulles
radicals. I dic tin on, perque per to general no s'han vist mes d'una
larva en el mateix hulbe. La larva que'n sort, penetra, sens dubte, en
la tendra gavella de fulles radicals; descendent poc a poc tot rosegant
per viure, hasta'l bulbe. Arribada al bulbe, s'hi desenrotlla rapidament
i per juny o juliol es ja adulta, i no tarda a abandonar la planta nodri-
dora per enfonzar-se a terra i alli transformar-se en insecte perfecte,
o complint lo que resta del sett segle evolutiu en el mateix bulbe, coin
I,SST111N.I IATAI.A\A I,[if'1 kl> 1A1 PAI. I:,
en el cas present . Es molt de notar que , dada I'epoca ja avancada de
creixement de I'arrel pulposa , la presencia de la larva parassita, per
lo menys, a In que respecta a nostre all cultivat , no atura'l desenrotilo
normal dels bulbes que integran la cepa o caheca , qu'arriban tots a ma-
durar , presentant sobradament senyals del pas del parassit , els bulbes
particularment atacats ; prova evident de que I'arrel pulposa es ata-
cada en circunstancies de trovar-se en condicions excelents de defenc-a
que l'hi permeten de desenrotllar - se Iliurement contra 1 ' enemiga larva
de Brachrlcerus.
ASCENSI CODINA.
Barcelona -Gracia, desembre de 1912.
La "Helix Companyoi„ Aleron, de Santa Maria
del Mar de Barcelona
La Helix Corapaniloi fue encontrada por vez primera, en 1818,
en an barranco de Banyuls-sur-mer, (pirineos Orientales), por Luis
Companyo, quien recogiendola en gran cantidad, la extendio entre
sus amigos, figurando desde entonces en las colecciones. En 1837
Aleron la describio en el Bull. Soc. philomn. Perpignan, t. III, p. 91-98,
dedicandola a Campanyo, su primer recolector.
Canta algunos anos mas tarde la encontro tambien abundante en
Banyuls; Servain tambien en Banyuls, La Bisbal y Tarragona; Cour-
quin la cita de ]as murallas que rodeaban a Barcelona; en 1827 Graells
dice: c la he cogido a centenares en los tejados de la Escuela de Medi-
cina de Barcelona>> y Bofill y Poch, despues de citarla de los muros
de la Ciudadela dice: <'esta especie estd proxima a desaparecer de
Barcelona a causa del derribo de ]as murallas%>; Fagot la cita de la
provincia de Gerona; pero sin indicar localidad precisa; en 1900 Bofill
y Poch la encontro bastante abundante en las murallas ciclopeas de
Tarragona y se ha citado tambien por algunos en Sitjes.
Por los datos que anteceden se ve que esta especie, era en un
tiempo sino abundantisima no rara en Cataluna, desde las estribacio


Sobre biologia de "Brachycerus undatus" Fabr. (Col. fam. Brachyceridae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert