Pavón Gamero, David

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Doc. Anàl. Geogr. 38, 2001 157-173
RESSENYES
L’interès per descriure i analitzar les rela-
cions i influències mútues que es pro-
dueixen, a nivell de Catalunya, entre l’àrea
metropolitana de Barcelona i la resta del
país es remunta moltes dècades enrere. És
un tema que desperta les inquietuds d’am-
plis sectors socials i dels investigadors pro-
vinents de les disciplines científiques més
diverses: economistes, urbanistes, sociò-
legs, historiadors… També dels geògrafs.
Nogensmenys, aquest fenomen, amb tot
el que suposa, és, probablement, el que
té unes plasmacions territorials més evi-
dents.
És des d’aquesta perspectiva que es pot
entendre l’elaboració, per part d’Ignasi
Aldomà, de l’assaig Amb el permís de Bar-
celona. L’altra societat urbana (obra finalis-
ta del premi Josep Vallverdú de l’any 1998).
Ignasi Aldomà és doctor en Geografia i
Ordenació del Territori per les universitats
de Barcelona i Montpeller, i obtingué el
màster de desenvolupament agrari a l’Ins-
titut Agronòmic Mediterrani d’aquesta ciu-
tat francesa. Ha dut a terme nombrosos
estudis sobre les àrees rurals que es mouen
entre el camp de l’economia agrària, l’orde-
nació i el reconeixement del territori i el
desenvolupament rural, sobretot centrat a
les terres de Ponent. Els treballs elaborats
sobre la Noguera, el Pla d’Urgell i el Sol-
sonès en són bons testimonis. Recentment
ha estat publicada, amb retocs, la seva tesi
Definició i anàlisi de les àrees rurals desafa-
vorides a Catalunya, presentada a la Uni-
versitat de Barcelona el 1990. A l’actualitat
exerceix la seva tasca docent dins el Depar-
tament de Geografia i Sociologia de la Uni-
versitat de Lleida.
Amb aquest assaig, l’autor vol posar de
relleu la diversitat de situacions i realitats
que viuen, al tombant del segle XXI, els
espais catalans que existeixen més enllà
de l’àrea metropolitana barcelonina. Sense
negar la influència cada cop més creixent
que té Barcelona i la seva perifèria sobre la
resta de Catalunya, la intenció bàsica del
llibre és transmetre la idea de diferencia-
ció i d’autonomia que encara tenen les
persones i els territoris «no barcelonins».
Aquest objectiu fonamental, per ell
mateix, converteix l’assaig en una reivin-
dicació a favor d’una part molt important
del país que sovint queda subsumida,
massa a la lleugera, com a apèndix davant
la projecció, tant interior com exterior,
que adquireix Barcelona. Es vol deixar
clar que la importància aclaparadora que
ALDOMÀ BUIXADÉ, Ignasi
Amb el permís de Barcelona. L’altra societat urbana.
Lleida: Pagès Editors, 1999, 282 p.
ISBN: 84-7935-577-8
DAG 38 001-184  8/2/02  11:03  Página 157
té la capital i la seva perifèria en el con-
junt del país no justifica eludir l’existèn-
cia d’altres espais curulls d’iniciatives i
activitats que han de ser considerats.
A través de l’argumentació de l’obra es
vol rebutjar la visió reduccionista i bucò-
lica que sovint es té des dels àmbits capi-
talins respecte a l’extraradi rural. És una
percepció que va des de veure el medi rural
com a subministrador i reserva dels recur-
sos més variats (aigua, matèries primeres
per a la indústria, natura, paisatge…), fins
a percebre’l com a mera «postal» on per-
viuen oficis i cultures del passat.
Per desenvolupar l’argument de l’assaig,
Aldomà estructura el llibre en trenta-cinc
breus estampes independents que volen
il·lustrar el gran nombre de matisos, inter-
pretacions i processos que perfilen la rea-
litat del país no metropolità. Són estampes
que s’apropen a les situacions específiques
(socials, econòmiques, culturals, ambien-
tals, infraestructurals…) positives o no,
que travessen àrees particulars del país. Per
tant, a la majoria d’aquestes estampes es
fa una anàlisi sintètica d’una situació par-
ticular on es barreja, per una banda, la
component territorial i, per l’altra, la com-
ponent sectorial. A tall d’exemple es poden
destacar estampes dedicades a temes tan
diversos com: la recessió demogràfica dels
pobles petits; les experiències industrials
que s’han volgut implementar en algunes
àrees rurals; el món cooperatiu; la dinàmi-
ca de certs productes agraris (vi del Priorat,
cereals de la Segarra o fruites del Segrià,
porc d’Osona…); polèmiques tan cone-
gudes com la introducció de l’ós al Piri-
neu, la construcció de pistes d’esquí, la
urbanització de paratges o la creació de
grans infraestructures com el tren d’alta
velocitat; el fenomen de la segona residèn-
cia; el paper de la premsa comarcal; les
dinàmiques urbanes i els fluxos que també
existeixen fora de l’àrea metropolitana;
algunes de les iniciatives culturals sorgi-
des en aquests espais… Són estampes en
les quals no es fa una descripció freda i
asèptica del fet, sinó que l’autor s’hi impli-
ca directament i aboca moltes de les seves
reflexions personals, algunes fruit de la
seva experiència viscuda. A cadascuna d’e-
lles es barreja encertadament l’exposició
de dades, les aportacions indirectes d’una
trentena de testimonis recollits per a l’o-
casió, la citació d’estudis precedents i els
comentaris del propi autor. Amb tots
aquests ingredients a la mà no és difícil
que se susciti la reflexió paral·lela del propi
lector.
Tanmateix, alguns dels títols d’aques-
tes estampes són prou suggerents i des-
perten un neguit massa temptador com
per abandonar la lectura del llibre. A tra-
vés d’ells es destil·la una certa intencio-
nalitat per part de l’assagista que es veu
ratificada amb el tractament que es dóna
al contingut de cada estampa. Encapça-
laments com els següents en són una bona
mostra: «La indústria rural no és cap
regal», «Gent jove, pa tou: la cresta del
rock», «L’esquí: mannà per a avui, ciment
per a demà», «Cada ciutat una capital i
tota la comarca una ciutat», «”La terra
enterra”, amb la benedicció de Brussel·les»
o «Els “camacus” asfalten la reserva: la
segona residència».
Tot i l’autonomia que té cada estampa
per se, a l’obra s’han agrupat en set blocs
que atorguen més vertebració i coherèn-
cia a aquesta imatge que es vol aportar de
la societat no metropolitana com a mul-
tiforme i en transformació. A cada bloc va
associada una gran idea sobre els fenò-
mens, les realitats i les mutacions que afec-
ten l’espai català no metropolità. Són idees
que ja es formulen al preludi de l’assaig.
1. Cròniques de la crisi rural. La per-
sistència en bona part de les comarques
interiors dels problemes de la decadència
demogràfica i econòmica, que es tradueix
en un procés d’abandonament quasi irre-
versible dels pobles petits i les masies.
2. Darrers pagesos, pagesos moderns. El
model d’agricultura industrial que pro-
voca la desaparició de la pagesia, mentre
aquesta transforma les seves funcions pro-
ductives i la seva relació amb el territori.
158 Doc. Anàl. Geogr. 38, 2001 Ressenyes
DAG 38 001-184  8/2/02  11:03  Página 158
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 38, 2001 159
3. Terres promeses: La indústria i el
turisme. Els fracassos, però també les ini-
ciatives reeixides d’industrialització pro-
tagonitzades per alguns pobles i viles inte-
riors, mentre el turisme esdevé la gran
alternativa redemptora de la crisi rural.
4. Recursos limitats, ambicions il·limi-
tades. El consum desenfrenat del territo-
ri i els seus recursos, sense que ni des de la
metròpoli, ni des de les mateixes comar-
ques es posi atenció en els equilibris
ambientals i la riquesa biològica.
5. Tots urbans, tots mestissos. La barre-
ja entre barcelonins i no barcelonins,
autòctons i hippies, europeus i estrangers
que transforma i dinamitza les comarques,
malgrat els recels i les resistències locals.
6. Cultures no capitalines, encara estem
vius! Els pobles, les viles i les ciutats mit-
janes i petites que, malgrat la pressió dels
productes forans, creen fires, festes, músi-
ca i manifestacions de la cultura petita i,
també, de la gran cultura, inclosa la polí-
tica.
7. La reserva, les ciutats i la capital. El
pes excessiu del pop barceloní que eclip-
sa les ciutats mitjanes i petites, les quals
conserven, amb tot, un gran poder de
dinamització i urbanització i una clau,
doncs, per trencar les inèrcies més nega-
tives.
Atesa la complexitat de situacions i
vicissituds que es viu a l’espai no metro-
polità i del repte que suposa articular-la
sobre el paper, triar una fórmula narrati-
va a través de breus apartats per fer-ho és
tot un encert. El conjunt de les trenta-
cinc estampes permet fer un plaent reco-
rregut per la conjuntura que estan pas-
sant un bon nombre de societats i d’espais
d’arreu de Catalunya i descobrir, verita-
blement, el valuós paper que tenen en la
marxa del país. Potser s’hi troba a faltar,
per part de l’assagista, unes últimes con-
sideracions que resumeixin les impres-
sions recollides a les trenta-cinc etapes
d’aquest engrescador viatge.
Si amb la lectura del llibre s’aconse-
gueix que el lector comenci a veure la rea-
litat no metropolitana amb altres ulls i
amb una sensibilitat més conscient i res-
pectuosa, podrem dir que la pretensió últi-
ma d’aquest assaig haurà estat sobrada-
ment satisfeta. De moment, la confecció
d’una segona edició de l’assaig durant
l’any 2000 sembla que és un bon senyal
de l’acollida que ha tingut.
Bibliografia citada
ALDOMÀ, I. (1999). La crisi de la Catalunya
Rural. Lleida: Pagès Editors, 383 p.
David Pavón Gamero
Universitat de Girona
Secció de Geografia
Es muy importante para mí reseñar este
libro, ya que representa un esfuerzo con-
tinuado de un equipo de profesionales
de la investigación social, en su mayo-
ría geógrafas y geógrafos, que luchan por
introducir el enfoque de género en las
investigaciones geográficas, particular-
mente en los estudios del medio rural.
El libro es el resultado de una investi-
gación dilatada en el tiempo y es el fruto
de la labor de todo un equipo dirigido
por M. Dolors García Ramón. Este
volumen se plantea como una prolon-
gación de un libro anterior, en concreto
de Mujer y agricultura en España (Gar-
cia Ramon y otros 1994), en donde se
abordaba el estudio de la mujer en la
explotación agraria familiar.
GARCIA RAMON, M. Dolors; BAYLINA FERRÉ, Mireia (eds.)
El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural.
Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 2000.
DAG 38 001-184  8/2/02  11:03  Página 159


ALDOMÀ BUIXADÉ, Ignasi. Amb el permís de Barcelona. L'altra societat urbana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert