Pavón Gamero, David

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Doc. Anàl. Geogr. 36, 2000 171-185
RESSENYES
Els darrers anys l’interès i la preocupació
pel paisatge experimenten una tendència
creixent. Diversos factors ajuden a expli-
car aquest fenomen. Entre ells, la consta-
tació, més que evident, que el paisatge
està patint un procés de degradació, cada
cop més profund, com a conseqüència
d’unes activitats humanes ajudades per
una tecnologia que té una gran capacitat
transformadora de l’entorn. Així, la degra-
dació paisatgística és percebuda a l’ac-
tualitat des dels medis urbans fins als
naturals, passant pels rurals i els periur-
bans. Paral·lelament al procés de degra-
dació, va penetrant a la societat una
preocupació ambientalista que busca fre-
nar aquesta tendència. Prenen cos estu-
dis paisatgístics i un marc legal que, amb
més o menys encert, persegueixen la pro-
tecció del paisatge de les agressions que
pateix. 
És en aquest context que cal situar el
llibre titulat La degradación y la protección
del paisaje, que té com a autor Luis Anto-
nio Cancer Pomar, professor del Depar-
tament de Geografia i Ordenació del
Territori de la Universitat de Saragossa.
Cancer Pomar ja aborda aspectes vincu-
lats a la temàtica del paisatge en diversos
treballs i articles, alguns dels quals han
estat publicats a revistes com el Boletín de
la Asociación de Geógrafos Españoles o a
Geographicalia, editada pel mateix Depar-
tament on exerceix la seva tasca docent.
No obstant això, amb el llibre que ara pre-
sentem, Cancer Pomar aconsegueix fer
una acurada i documentada síntesi de dos
dels aspectes clau que desperten més
interès pel que fa al paisatge i que són les
dues cares d’una mateixa moneda: la seva
degradació i la seva protecció. Diem que
és una síntesi acurada i documentada per-
què Cancer Pomar basteix bona part del
contingut del llibre a partir del recull de
nombroses aportacions que d’altres autors
han fet prèviament i fins fa poc temps
abans de la publicació a l’obra. Tanma-
teix, el llibre clou amb prop de 30 pàgines
de bibliografia en les quals es fa referència
a més de 400 obres vinculades directa-
ment o indirectament amb el contingut
desenvolupat al llarg del treball.
Amb totes les aportacions recollides i
els seus propis comentaris, Cancer Pomar
elabora una obra ben articulada i verte-
brada que introdueix el lector en l’anàli-
si de conceptes alhora tan discutits i tan
complexos com els de degradació, pro-
CANCER POMAR, Luis Antonio
La degradación y la protección del paisaje.
Madrid: Ediciones Cátedra, 1999, 247 p.
ISBN: 84-376-1727-8
DAG 36 171-185  9/10/2000  15:49  Página 171
tecció, paisatge, geosistema, recurs natu-
ral, desenvolupament sostenible, impacte
ambiental, impacte visual, planificació
física, ordenació, fragilitat o harmonia,
entre d’altres. Per procedir a aquesta anà-
lisi, l’autor porta a terme una estructura-
ció en capítols i apartats que no són
compartiments independents. Més aviat
és un esquema en el qual cada epígraf
dóna pas al següent, de manera que cadas-
cun s’interrelaciona amb l’anterior o ante-
riors, com si d’una cadena es tractés.
El primer capítol es dedica a explicar el
concepte de degradació, que presenta
diferents sentits i accepcions, fins i tot
contraposats, segons la ciència que en faci
ús i aquell qui percebi el paisatge. A
aquest concepte es presta una especial
atenció, ja que al seu voltant es desenvo-
luparà una part significativa del contingut
del llibre. Malgrat que la degradació en
el paisatge, en sentit estricte, tant pot ser
un fenomen d’origen natural com antrò-
pic, sol associar-se més habitualment a
actuacions amb un origen humà que
rebaixen la qualitat del medi tot provo-
cant un empobriment tant qualitatiu com
quantitatiu, actuacions que s’intensifi-
quen gradualment, sobretot a partir dels
anys seixanta. Davant l’evolució negativa
que tenalla el paisatge, professionals de
les més diverses disciplines (ecòlegs, eco-
nomistes, sociòlegs, geògrafs, etc.) mos-
tren un interès creixent per la seva defensa
i conservació. En la degradació del pai-
satge s’hi barregen plantejaments estètics
(vinculats a la pèrdua de la qualitat visual
i a l’harmonia dels seus components) i
plantejaments científics (associats a les
repercussions que té la degradació pai-
satgística en el deteriorament dels geo-
sistemes afectats). Són plantejaments que
van lligats, en part, a les maneres d’en-
tendre el paisatge com a imatge o com a
objecte i que no són excloents. 
Ara bé, ni totes les activitats humanes
suposen una degradació automàtica del
paisatge, ni la degradació és un procés
recent, malgrat que hagi tingut una des-
tacada intensificació. En efecte, la degra-
dació del paisatge ha de considerar-se com
una constant històrica que presenta dife-
rents intensitats i localitzacions en uns
períodes i en d’altres. A aquesta trajectò-
ria històrica en la degradació del paisat-
ge es dedicarà el segon dels capítols del
llibre.
Per a l’autor, hi ha tres grans grups
d’esdeveniments sociohistòrics que per-
meten explicar la degradació paisatgística.
En primer lloc, l’aparició de comunitats
rurals que al llarg dels segles han practicat
una economia de subsistència; en segon
lloc, l’aprofitament intensiu de certs
recursos naturals per satisfer determina-
des necessitats; en darrer lloc, les cons-
truccions humanes de la més variada
tipologia, des d’habitatges fins a vies de
comunicació, esteses elèctriques, embas-
saments, etc. Com a exemple per il·lus-
trar que la degradació del paisatge no és
un procés actual, s’analitza el cas espa-
nyol, interessant tant per l’antiguitat del
seu poblament i les diferents cultures que
han dominat el seu territori al llarg del
temps, com per la seva fragilitat ambien-
tal (derivada del clima mediterrani domi-
nant, de l’equilibri inestable que presenten
part dels seus sòls o vegetació i sense obli-
dar la magnitud dels processos erosius a
àmplies regions).
Al tercer capítol l’atenció se centra en la
situació actual, repassant els problemes
derivats de l’explotació dels recursos natu-
rals i els factors de la degradació més
importants. En la línia del que apunten
estudis paisatgístics recents, s’entén que
el paisatge també és un recurs, un recurs
les propietats del qual poden ser aprofita-
des amb finalitats científiques, econòmi-
ques, culturals, educatives, recreatives, etc. 
Els paisatges que trobem avui dia són
el resultat de l’herència deixada per les
generacions anteriors. Per a Cancer Pomar,
com a normes generals explicatives de les
degradacions paisatgístiques del moment
present, poden assenyalar-se la creixent
capacitat tecnològica de l’ésser humà, que
172 Doc. Anàl. Geogr. 36, 2000 Ressenyes
DAG 36 171-185  9/10/2000  15:49  Página 172
li permet explotar uns recursos abans pre-
servats; la possibilitat d’accedir amb mit-
jans mecànics a qualsevol lloc, per remota
que sigui la seva ubicació, i el canvi d’un
sistema secular d’explotació extensiva del
medi per un altre d’explotació intensiva,
de més gran i més ràpida rendibilitat
econòmica, encara que de menys sosteni-
bilitat productiva. En síntesi, el pas d’una
economia agrària preindustrial a una altra
d’industrial i postindustrial, el trànsit d’una
societat predominantment rural a una altra
d’urbana, els canvis en el poblament i en
les formes de vida i la revolució tecnolò-
gica es troben a la base dels canvis medi-
ambientals i paisatgístics que s’han produït
a les darreres dècades. Dit d’una altra
manera, els impactes negatius que està
patint el paisatge són deguts a les relacions
defectuoses que s’estableixen entre els dos
grans subsistemes constituents del medi
ambient: l’antròpic i el natural.
En darrer terme, al tercer capítol, es fa
esment del canvi d’actituds, si bé no sufi-
cientment generalitzat, en el sentit de
promoure maneres de viure més respec-
tuoses amb el medi. Parlar de degradació
en el paisatge implica una dinàmica tem-
poral. És a dir, comporta un procés evo-
lutiu que suposa la comparació, com a
mínim, entre dos moments diferents: un
d’inicial i un de final. Tenint en compte
això, al treball es considera la degradació
com una manifestació negativa de la con-
tínua evolució dels paisatges. Per això totes
les anàlisis que s’efectuïn al respecte s’han
de fer sempre des d’una perspectiva evo-
lutiva. Al llarg del quart capítol s’esmen-
ten alguns dels aspectes evolutius i
dinàmics que cal considerar per sistema-
titzar les transformacions que experimenta
el paisatge amb el pas del temps i que oca-
sionen, sovint, processos de degradació.
Per corregir els impactes negatius que
es deriven de la degradació que les activi-
tats humanes ocasionen al paisatge, cal
establir una acurada planificació. El pai-
satge és un recurs tant natural com cultu-
ral i, com tots el recursos, necessita una
planificació que ordeni adequadament els
seus usos. Davant la importància de la
planificació en el paisatge, Cancer Pomar
passa a tractar qüestions més pròpies de
l’ordenació territorial a partir del capítol
número cinc. Dintre l’ordenació territo-
rial se centra en la planificació física com
a eina de gestió per resoldre molts dels
problemes que afecten el medi ambient i
el paisatge. El naixement de la planifica-
ció física es justificà, en el seu moment,
per fer front als efectes negatius d’una
degradació que anava més enllà d’àrees
urbanes i industrials i que s’orienta a acon-
seguir un ús racional dels recursos natu-
rals. Recolza en una base ecològica i en el
seu plantejament sistèmic. Encara que
el seu nom pugui indicar el contrari, ator-
ga molt de pes al component humà, ja
que és l’acció antròpica l’origen de la
degradació i la que fa necessària l’exis-
tència de la planificació. Al llarg del capí-
tol s’aprofundeix en diversos aspectes de la
planificació física aplicada al camp del
paisatge, com són els seus objectius, la
tipologia d’espais a la qual es pot aplicar,
la metodologia i, fins i tot, la seva relació
amb la valoració del paisatge des de diver-
ses perspectives (científicament i social-
ment). L’experiència que es té respecte
l’ordenació territorial i la planificació físi-
ca demostren que perquè les propostes
suggerides tinguin èxit han de ser assu-
mides pels grups humans afectats.
La planificació i l’ordenació del terri-
tori, en general, i del paisatge, en parti-
cular, són una passa molt important per
aturar els processos de degradació que hi
incideixen. Amb altres paraules, per garan-
tir la seva protecció. Però per tal que la
protecció sigui realment efectiva, cal un
marc legal que doni suport a les actua-
cions a favor seu. S’ha de legislar. Al capí-
tol sisè es revisa quina és la legislació actual
al respecte, tant a escala comunitària com
estatal, i es fa algun comentari crític sobre
la seva evolució i el seu contingut.
De totes maneres, l’autor creu que la
mesura més eficaç per a la protecció del
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 36, 2000 173
DAG 36 171-185  9/10/2000  15:49  Página 173
Los métodos y las técnicas cualitativas han
ido ganando un creciente reconocimien-
to en la geografía humana. La bibliogra-
fía sobre el auge de los métodos cualita-
tivos asocian su surgimiento al fracaso de
los enfoques cientificistas que, con base
paisatge és la prevenció de les inter-
vencions previsiblement degradants.
Nogensmenys, al llibre es dedica el capí-
tol setè, el més extens, a ocupar-se de
l’avaluació de l’impacte ambiental (AIA),
l’instrument preventiu considerat comu-
nament com a més útil per a la conser-
vació i la correcta gestió del mediambient
i, per tant, també dels paisatges. Es pre-
tén donar una visió introductòria a causa
de l’amplitud i la complexitat del tema,
així com pel gran nombre d’aspectes
conceptuals, científics, tècnics i meto-
dològics que aplega. Per aquesta raó,
l’apartat es limita a explicar algunes
nocions clau (precisió d’idees i termes),
a mostrar l’estreta relació existent entre
el desenvolupament socioeconòmic i els
impactes sobre el paisatge, a analitzar les
possibilitats d’actuació dins el marc legal
aplicable i a recomanar una metodolo-
gia per als estudis d’impacte ambiental
(EIA), així com a qüestions formals refe-
rides a la presentació dels resultats. Es
poden destacar els subapartats dedicats a
conceptes com medi ambient, impacte
ambiental, a les relacions entre impac-
te ambiental i paisatge, a nocions clau
com qualitat, visibilitat i fragilitat o a la
distinció que es fa entre avaluació d’im-
pacte ambiental i estudi d’impacte
ambiental.
Al capítol vuitè, l’autor suggereix pro-
postes o recomanacions possibles per
protegir i gestionar adequadament els pai-
satges. No obstant això, ja adverteix que
les propostes possibles per protegir i ges-
tionar adequadament els paisatges són
nombroses i poden ser molt disperses
quant al seu contingut i als seus objectius
específics. A més a més, cada territori pre-
senta problemes específics que requereixen
mesures particulars per a cada cas. Així,
s’exposen recomanacions relatives a la filo-
sofia general de les actuacions, al marc
legislatiu, a l’estabilitat del medi, als futurs
espais protegits, a la gestió forestal, als cur-
sos fluvials o als elements amb un acusat
impacte paisatgístic, entre d’altres.
Al darrer capítol, més que unes con-
clusions pròpiament dites, es fa un resum
del contingut general de l’obra amb algu-
nes observacions finals complementàries.
S’ha de dir que el llibre, al llarg dels diver-
sos capítols, veu complementada la seva
argumentació amb nombroses fotogra-
fies, dibuixos, gràfics i taules que ajuden
a entendre i a esquematitzar molts dels
raonaments i idees exposats per l’autor.
En definitiva, el llibre de Luis A. Can-
cer constitueix una interessant aportació
a l’estudi del paisatge, als problemes que
l’afecten i a les possibles respostes que es
poden donar per combatre’ls. L’ordre en
l’exposició del contingut i en l’associació
de conceptes i l’articulació amb les apor-
tacions prèvies efectuades per altres autors
es perfilen entre els principals actius del
treball. Gràcies a ells, es permet que el lec-
tor, en poques planes, tingui una pers-
pectiva global de dos dels aspectes que
expliquen millor el creixent interès que té
el paisatge a l’actualitat: la seva degrada-
ció i la seva protecció. 
David Pavón Gamero
Universitat de Girona
Secció de Geografia
174 Doc. Anàl. Geogr. 36, 2000 Ressenyes
GARCÍA BALLESTEROS, Aurora (coord.)
Métodos y técnicas cualitativas en geografía social.
Barcelona: Oikos-Tau, 1998, 239 p.
DAG 36 171-185  9/10/2000  15:49  Página 174


CANCER POMAR, Luis Antonio. La degradación y la protección del paisaje

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert