Wilbrand, Stephanie

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Amb aquest llibre, l’editorial Biblioteca
Nueva inicia una col·lecció (Paisaje y Teo-
ría) de caràcter més aviat teòric referida
específicament al paisatge, la qual cosa la
converteix en única a l’Estat espanyol. La
incorporació del paisatge arreu d’Europa,
tant en les polítiques d’ordenació del ter-
ritori com en les de caràcter cultural i
patrimonial, han acabat fent que algunes
editorials (a Espanya, però, ben poques) es
decideixin a endegar col·leccions especí-
ficament dedicades al paisatge, en aquest
cas —i d’aquí l’excepcionalitat de la
col·lecció que ens ocupa— a les relacions
entre el paisatge i la teoria, en el sentit
més ampli de la paraula.
per al medi ambient, però bo per a la
comunitat (p. 98). Així, invertir en les ges-
pes és invertir en les propietats i, com que
no hi ha tanques ni murs, la gespa es con-
verteix en quelcom col·lectiu, el manteni-
ment de la qual esdevé una tasca essencial
de la comunitat. Les entrevistes en pro-
funditat efectuades a residents sobre la seva
percepció dels productes químics (capítol
6) palesen com els usuaris són conscients
del potencial de risc, però encara són més
conscients que les gespes creen i reprodu-
eixen comunitats humanes que es volen
conservar. També paradoxalment, l’indi-
vidualisme es torna col·lectivisme, ja que
el mandat de la comunitat s’imposa sobre
les pors, els riscos i les angoixes viscudes
individualment. Finalment, Robbins torna
a l’actor-network theory per provar que els
no humans (plantes, animals, pesticides,
segadores, etc.) actuen de maneres dife-
rents per produir el «subjecte en el qual
ens reconeixem» (p. 135). L’autor vol defu-
gir el parany del determinisme ambiental,
però reconeix que el món no humà, com
argumenta Donna Haraway, té una clara
influència sobre el món humà. I la gespa
n’és un clar exemple: la gespa, acaba Rob-
bins, ens arriba a fer persones i comuni-
tats especials.
El volum es completa amb dos apèn-
dixs. El primer dóna molts suggeriments
de jardineria alternativa a la gespa, inclo-
sa una llista d’adreces electròniques. El
segon proporciona dades sobre l’enques-
ta i el treball de cartografia de la superfí-
cie de gespes fets al comtat de Franklin
(Ohio) i que ha inspirat una gran part
dels arguments expressats per Robbins en
aquest llibre. Lawn people és, sense cap
mena de dubte, un gran treball d’ecolo-
gia política, però és, encara més, una gran
aportació a la geografia contemporània
pel rigor i l’aplicació de coneixements,
que van des de la fisiologia vegetal fins a
l’enquesta qualitativa i des de la química
orgànica fins a la cartografia. En tot cas, el
llibre també té mancances, la més sor-
prenent de les quals és que no es faci pràc-
ticament mai cap referència als costos
hídrics dels jardins, especialment en
ambients àrids (només n‘hi ha un breu
comentari a la pàgina 75). D’altra banda,
alguns arguments, com ara el d’utilitzar
Althusser per explicar la ideologia de la
gespa, no s’entenen gaire bé. Això, però,
no desmereix en absolut un treball
excel·lent que caldria que tingués la màxi-
ma difusió possible.
David Saurí
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
David.Sauri@uab.cat
110 Doc. Anàl. Geogr. 54, 2009 Ressenyes
NOGUÉ, Joan (ed.)
La construcción social del paisaje
Madrid: Biblioteca Nueva, 2007. Paisaje y Teoría, 343 p.
ISBN: 978-84-9742-624-4
En La construcción social del paisaje es
publiquen les ponències més significati-
ves de les dues últimes edicions del Semi-
nari Internacional sobre el Paisatge que
el Consorci Universitat Internacional
Menéndez Pelayo de Barcelona i el Cen-
tre Ernest Lluch van organitzar a Olot
(Girona), la tardor del 2004 i la del 2005.
Aquest seminari va aprofundir la temàti-
ca del paisatge des d’una perspectiva inter-
disciplinària, oberta i innovadora, i va
incentivar el debat metodològic i crític al
voltant de la construcció social del pai-
satge, títol d’aquesta publicació.
L’editor, Joan Nogué, és geògraf de pro-
fessió i la seva investigació gira al voltant
del pensament geogràfic i territorial i els
paisatges culturals, temes sobre els quals
ha escrit –sol o en col·laboració– nom-
brosos llibres i articles en revistes inter-
nacionals de prestigi. És col·laborador
habitual del suplement Cultura’s de La
Vanguardia. Totes aquestes col·labora -
cions, aplegades en forma de llibre, estan
a punt de sortir al carrer editades per
Àmbit. Actualment és catedràtic de Geo-
grafia Humana a la Universitat de Girona
i director de l’Observatori del Paisatge de
Catalunya. 
El paisatge és el reflex de «determinades
maneres d’organitzar el territori, contri-
buint a naturalitzar i normalitzar les rela-
cions socials i l’ordre territorial establert»
(Nogué, p. 12). La creixent sensibilitat
social vinculada al fet que hi ha grans
transformacions territorials que posen en
risc les identitats socials i territorials, jun-
tament amb l’aparició de diversos instru-
ments que pivoten a l’entorn del paisat-
ge, com ara el Conveni Europeu del
Paisatge, posen de manifest encara més
que el paisatge configura els espais geo-
gràfics i que té funcions territorials i pro-
fundes influències culturals i morals en la
població. Autors com Yves Luginbühl
amb Landscape: from knowledge to action
(2008), Riccardo Priore amb Convenzio-
ne europea del paesaggio (2007) o Eduar-
do Martínez de Pisón i Augustin Berque
només són una petita mostra de la litera-
tura dedicada a aquest tema.
El llibre s’estructura en tres grans blocs
més un epíleg escrit per Eduardo Martí-
nez de Pisón. En total, tretze autors des-
envolupen el tema de la construcció social
del paisatge. El primer bloc fa referència
al cos com a paisatge i al seu paper en la
construcció social d’aquest concepte.
María Ángeles Durán i Josepa Bru són les
encarregades d’explorar aquesta dimen-
sió complexa però enormement rellevant.
L’experiència personal afecta directament
la manera com veiem els paisatges i la seva
representació territorial, és a dir, el sentit
de lloc que els donem. Per tant, el pai-
satge és experiència (Bru, p.63).
El segon bloc, dedicat al paisatge resul-
tant del conflicte social i polític, fa refe-
rència a un altre nivell d’anàlisi. Tres han
estat els autors escollits en aquest bloc, i
tots ells entenen el paisatge com a siste-
ma de reproducció social. El primer, Don
Mitchell, se centra en la creació de pai-
satges per part d’emigrants i exiliats, tot
prenent com a exemple la frontera entre
EUA i Mèxic. Deixeble de David Harvey,
per a Don Mitchell el paisatge és funcio-
nal, ja que tots naixem en un paisatge,
però no vivim ni morim en el mateix pai-
satge (Mitchell, p. 105). Carmen Pena
continua en aquesta mateixa línia, però
centra la seva recerca en la descripció i
 l’anàlisi dels paisatges migratoris de Galí-
cia. Per acabar, Mireia Folch-Serra tanca
aquest bloc posant l’èmfasi en la cultura i
la identitat en la nació postmoderna, sota
una òrbita més aviat postmoderna i força
allunyada del marxisme ortodox present
en el capítol de Mitchell.
El tercer i últim bloc es dedica més
aviat als paisatges urbans. No es podia
oblidar la ciutat en tant que és important
en la construcció social del paisatge i, per
això, aquest últim bloc és el més extens
de tots. Són molts els autors que aborden
aquest tema, però només set han estat els
escollits en aquest llibre per desenvolupar
aquesta temàtica. El primer de tots, Itzíar
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 54, 2009  111
González Virós, s’endinsa en la visibilitat
de l’estructura del paisatge a través de l’ar-
quitectura. Oriol Nel·lo, geògraf, se cen-
tra en els paisatges invisibles de la ciutat,
entenent que la ciutat tradicional com a
espai de convivència d’usos i de persones
molt diferents tendeix a desaparèixer
(Nel·lo, p. 194). Raquel Hemerly Tardin
Coelho exposa els paisatges ocults de les
favelas del Brasil com a paisatges infor-
mals i productes de la construcció social
del paisatge. L’autora divideix el capítol
en tres apartats per tal de parlar de tres
tipus de paisatges ocults diferents que ens
deixen una mirada global dels assenta-
ments informals en la ciutat formal: els
paisatges de l’aglomeració, els paisatges
d’interferència i els paisatges de la proli-
feració. Alicia Lindón i Daniel Hiernaux
se centren en els paisatges invisibles de la
por i l’emergència de paisatges fugaços en
la ciutat. Xerardo Estévez continua el bloc
distingint a la perfecció els paisatges
urbans amb text dels paisatges urbans
sense text. Finalment, aquest últim bloc
el conclou Francesc Muñoz amb una con-
tribució sobre els paisatges «aterritorials»,
és a dir, aquells paisatges desarrelats del
territori, com les edge cities (Muñoz,
p. 294).
En definitiva, aquest llibre s’endinsa
en el paisatge entès com el resultat de la
transformació col·lectiva de la natura, com
un producte social que reflecteix una
manera concreta d’organitzar i viure el
territori. Vet aquí una forma d’encarar la
qüestió força excepcional en els estudis
de paisatge realitzats a casa nostra, que es
veu complementada per un nou llibre, a
cura del mateix autor i en la mateixa
col·lecció, que acaba d’aparèixer en el
moment d’escriure aquestes ratlles: El pai-
saje en la cultura contemporánea (2008),
un conjunt d’assaigs procedents també,
com en el cas que ens ocupa, de discipli-
nes tan diverses com la història, la geo-
grafia, la història de l’art, la sociologia,
l’arquitectura o l’urbanisme. No serà fàcil
atrapar col·leccions similars i de gran pres-
tigi existents a França o al Regne Unit des
de fa molts anys, però, sense cap mena de
dubte, amb aquesta col·lecció codirigida
per Federico López Silvestre, Javier Made-
ruelo i el mateix Joan Nogué, aquest país
s’ha començat a posar les piles en aquest
camp del coneixement, que cau de ple en
l’àmbit de la geografia cultural i social.
Bibliografia citada
BERLAN-DARQUÉ, Martine; LUGINBÜHL,
Yves; TERRASSON, Daniel. 2008.
Landscape: from knowledge to action.
Versalles: Quae.
COLAFRANCESCHI, Daniela. 2007. Lands-
cape + 100. Palabras para habitarlo.
Barcelona: Gustavo Gili.
DIVERSOS AUTORS. 2008. «La força del
paisatge». Revista de Girona, 250.
Girona: Diputació de Girona.
PRIORE, Riccardo. 2007. Convenzione
Europea del Paesaggio. Centro Stam-
pa d’Ateneo.
Fifth Meeting of the Workshops of the Coun-
cil of Europe fort the Implementation
of the European Landscape Convention
Proceedings: Landscape Quality Objec-
tives: from Theory to Practice. 2007.
Estrasburg: Council of Europe Publis-
hing.
Landscape and sustainable development:
challenges of the European Landscape
Convention. 2006. Estrasburg: Coun-
cil of Europe Publishing.
Stephanie Wilbrand
Universitat de Girona
Departament de Geografia, Història 
i Història de l’Art
stephanie.wilbrand@udg.edu
112 Doc. Anàl. Geogr. 54, 2009 Ressenyes


NOGUÉ, Joan (ed.) La construcción social del paisaje

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert