Malgrat l'habitual reticència dels departaments d'estudis literaris de les universitats espanyoles a incorporar la reflexió sobre la novetat, conceptual i tecnològica, que ha significat l'aparició de noves formes d'expressió vinculades a l'ordinador i a Internet, com pot ser l'hipertext, durant aquests darrers anys han aparegut alguns llibres que subratllen la necessitat inexcusable d'abordar tots els desafiaments que, per a la literatura, implica el fet de viure immersos en la cultura en un entorn digital.
Aquest article fa un recorregut crític per una sèrie de volums publicats a l'Estat espanyol que aposten per l'estudi i l'anàlisi de la relació entre literatura i tecnologia, alhora que ofereix un balanç de l'estat actual de la qüestió des del vessant acadèmic: des de les diferents teoritzacions sobre l'hipertext fins al concepte actual de textualitat electrònica.
Els llibres ressenyats són els següents: Literatura hipertextual y teoría literaria, editat per María José Vega (2003); Literatura digital: el paradigma hipertextual, de Susana Pajares Tosca (2004); Literatura y cibercultura, editat per Domingo Sánchez-Mesa (2004); Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura, editat per Laura Borràs Castanyer (2005); Teoría del hipertexto. La literatura en la era electrónica, editat per M.ª Teresa Vilariño i Anxo Abuín (2006), i L'escriptura i el llibre en l'era digital, de diversos autors (2006)
