Trotter, Alexandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INSTITUC16 CATALANA D'HlsrORIA NATURAL 159
Primeres observacions sobre el Sol-cuit de l'avellaner
a Catalunya
per
Alexandre TROTTER
Es molt frequent en els avellanars de Catalunya i sobre tot, pel que
sembla , en els de Tarragona, una malaltia que fa secar les soques i bran-
ques, anomenada pets pagesos, Sol-cuit.
La malaltia es bastant greu no sols perque es presenta amb certa ex-
tensi6 sin6 tambe perque les branques que al principi vegeten malament
acaben per secar-se per zones longitudinals mes o menys amples fins que
moren.
Si horn fa seccions transversals de les branques malaltes observa que
la fusta en la zone atacada ha perdut la seva color blanquinosa caracte-
ristica substituida per una color fosc-pal Lida com de fusta vella. La fusta,
per6, es compacta i no presenta senyals de podridura o d'altres fenomens
patolbgics o parasitaris facilment visibles.
Les branques malaltes, es poden reconeixer tambe durant l'hivern,per
la escorca que en correspondencia de les zones malaltes presents algunes
esquerdes longitudinals i de vegades es separa en petites plaques. De
les esquerdes o de petits forats occidentals de vegades fets per insectes,
surt una substancia d'aspecte gom6s i de color rogenca, mentre tota la
regi6 cortical sota estant to els teixits morts i per aixb enfosquits.
Corn hem dit, la malaltia interessa trogos mes o menys liargs de la
branca. Sovint de la part inferior d'aquesta, aixo es de prop de terra,
arriba a an i dos i mes metres d'alc ada; de vegades les zones seques es
troben a certa distancia de terra en una posici6 no regularment de-
terminada.
El nom vulgar que els pagesos donen a la malaltia sembla indicar un
probable origen fisic del fenonren, es a dir una mena de (,cop de Sol> que
perjudicaria els teixits superficials de les branques, determinant en elles,
un estat patolOgic que portaria despres el secament. Aixo esta en concor-
dancia amb algunes practiques de conreu seguides en certs Ilocs on no es
suprimeixen en les plantes joves els brots inferiors sobrers, a l'objecte
que amb llur fullam protegeixin la branca d'una massa forta i directa in-
fluencia dels raigs solars.
La hipotesi no pot descartar-se a priori per tal com la literatura fi-
topatol6gica registra fenomens semblants en diverses plantes lenyoses.
Caldria mes aviat estudiar si I'acci6 es deguda a la calor de I'istiu (que
pot produfr aquelles lesions que els patolegs alemanys anomenen .Son-
nenbrand> «Rindenbrand* <<Sonnenrisse» (C f. Soraaer, Handb. d. Pflanz-
I6(l INSTrrc('16 CAI\LANA o'His 161nA NA II AL
enkrankheit., IV Aufl. I. Bd. p. 680) o s'hagi d'atribu'ir a desequilibris de
temperatura hivernals, entre les parts de I'arbre exposades a nord i les
exposades a sud-oest, qu: tambe poden determinar lesions mecaniques,
es a dir les anomenades scremadures hivernals» de les quals Mix ens ha
donat una acabada il'lustracio per diversos arbres fruiters (,). Nosaltres
pet-6 no hem pogut constatar una orientacib regular de les lesions que
justifiquin aquesta hipotesi; no obstant es oport6 que I'investigacio sigui
repetida en major nombre de plantes malaltes.
Les recerques que hem fet de parassits en les branques malaltes de
sol-cuit, ens han permes de trobar sempre i en totes les localitats visita-
des, la presencia constant de I'exsudat rogenc ja recordat, el qual ens ha
posat en cami per constatar amb major facilitat la existencia d' tin bolet
niicrosc6pic, en els teixits corticals, i immediatament a sota del periderm,
a traves del qual no arriba ordinariament a passar.
Aquesta mena d'exsudat no es res mes que cirrus constitu'its per im-
menses masses conidiques pertanyents a un bolet imperfecte, les fructifi-
cacions del qual perO, cons acabern de dir, no rompen Ia continu'itat del
periderm cortical ni I'aixegnen sensiblement.
Es tracta dun Esferioidaci del genere Cytospora (vegi's figura) del
qual donem a continuacio els caracters mes evidents:
Pseudoslroma mes o menys dif6s, indeternrinat, eutipea, subcorli-
cal; part epistromatica negrosa, (Fig. 1, ep) irregular, amb vora inde-
COaC
finida; locals nombrosissinis , uniestratificats en an hiposlroma (ip) de
colorgroga-rogcnca ; couidis (c) hialins , cilindries , ntes o menys corbats,
de 5 a 9 '5 inicres de llarg (en general de 6 a 8), per 1'5 niicra d'ample;
(I) Mix A. Y. Sun-Scal d of fruit Trees: a type of Winter in/nay . Cornell univers.
Agric . Exper. Station. Bull. 382- 1910. pp . 235-284 amb dos figures i dos taules.
INSTITUCI6 CATALANA D'HISTORIA NATURAL 161
co;tidiofors (cf) cilirrdrics, hialins, 19-25Xl. 2-1. 5, confdis copio.Sos
generalment expulsats a Craves de petites fractures del periderm. en Ci-
rrus (c r), de color rogenca, volum nds,irregular, rues o menys ciiindiic i
retorcat.
El genere l:ytospora compren tin nombre molt gran d'especies i corn
altres bolets imperfectes, de dificil identificacio.
Encara que ens limitern a les soles especies que ataquen el Corylns
en trobem onze assenyalades damunt I'avellaner, algunes propies d'aques-
ta planta, altres polifagues, Cs a dir:
Cytospora affinis Sacc (=C. ceratophora Sacc).
C. ambiens Sacc.
C. corylieola Sacc. et Fuck.
C. Fuekelii Sacc (=C. ceratophora Sacc).
C. fugax (Bull) Fr. (=C. salicis (Cda.) Robh).
C. fuugax (Bull) Fr. var. Coryli Sacc.
C. guttifera (D. C.) Fr. (=? C. ambiens Sacc).
C. melasperma Fr.
C. phlyctaenoides Ell. et Ev. (=? Phomopsis).
C. minima Sacc.
C. ocellata Fuck. 1860 (=? Leucocytospora personata (Fr.) v.
Hohn.)
C. ocellata Fuck., Fungi rhen. n. 1968 (=Leucocytospora leu-
costonia (P.) v. Hokin.)
E\clo nt les especies insuficientment descrites o evidentment diver-
ses de la present, la nostra atencio pot deturar-se damunt de tres espe-
cies solament com nres proximes, almenys per carbcters esporologics, Cs
a dir: C. ambiens Sacc , C. Fuckelii Sacc., C. C6rylicola Sacc.
Corsi que I'estroma en tes dues prrmeres especies es for4a diferent,
pensem, al menys provision alment i per no crear noms nous, que horn pot
designar aquesta Cytospora de I'avellaner de Catalunya corn C. Corylieo-
la Sacc.; per be que la descripcio molt suscinta donada per tal especie no
ens permeti una identificacio segura.
VON HONNeL atribueix als Corylus solament vuit especies de Cytos-
pora i segons el seu parer encara redu'ibles, de les quals ell niateix esta-
bleix algunes correspoudencies o sinonimies corn mes annmt ha estat indi-
cat. Es pot, doncs, compendre la dificultat, en I'estat actual dels nostres
cone ixements, d'arribar a una identificacio segura per un grup d'especies
que dona Iloc a tastes controversies i que Cs imperfectament descrita.
El retrobament eventual de I'estat ascofor consentira de fixar millor
els caracters i per tant de procedir a la classificacio Segura i definitiva.
Els cultius que nosaltres hem intentat d'aquest bolet, en agar addicio-
nat de infus de fusta d'avellaner, no ens han donat cap resultat. Igual-
ment negatins han estat els resultats en relaciO a infeccions artificials so-
162 IN S TITUCI6 CA T ALA N A D'HISTORIA NATURAL
bre plantes d'avellaner conreades a Italia en els voltants de Portici. Du.
rant 1'hivern 1922-23 hem practicat diverses infeccions previa separaci6
parcial d'alguns trocets d'escorca, que despres foren de nou aplicats a la
part ferida protegint-ho tot amb una cinta engomada.L'infecci6 fou fete en
el moment de la ferida i al cap d'alguns dies per determiner en els teixils
una condici6 diferent de receptivitat.
En el primer cas hi hague cicatritzaci6 complete de la ferida soldant-
se completament la porci6 separada; en el seg6u cas la cicatritzaci6 cs
produi independentment del trocet d'escor^a separat, que acaLa per mo-
rir. En els dos casos els teixits quedaren imnumes de I'infecci6.
Sembla, per tant, que el bolet requereixi condicions particulars de
cultiu; el fracas de les temptatives d'infecci6 sobre plantes de Corylus pot
esser jnstificada per la necessitat que la infecci6 sobre aquesta planta
hagi d'esser precedida per un altre estat de fructificaci6 diterent de la
Cylospora, aixb es, probablement per espores de In forma ascofora que
poden atribu'ir-se al genere Valsa.
Es convenient per aixb fer recerques en els brots d'avellaner secats
normalment , car es tracta d'un bolet saprbfit. En efecte V. ftI1NEL que
hem citat, mes amunt, afirma que les cinc especies de Valsa trobades en
el Corylus s6n redu'ibles a les dues especies V. ambiens i V. ceralophora
(uixb es V. offrnis Nke., V. ambiens Fr., V. ceralophora Tul., V. Fuckelii
Nke., V. germanica Nke.) Si en els avellaners de Catalunya afectats de
sol-cuit hom reeixis a trobar alguna especie de Valsa, fora possible no
sols de fer una classificaci6 mes segura de la Cytospora, com ja ha estat
dit, sin6 tambe hum podria practicer un metode de Iluita que era no po-
dria pas esser aplicat.
Hem recordat que les branques malaltes de sol-cuit no presenten se-
nyals evidents d'altres lesions que puguin fer probable I'existencia
d'altres causes ales quals atribu'ir I'assecada. Per aixb si hom aventual-
ment he d'eliminur una acci6 fisica preponderant- a la qual perb no
s'hauria d'atribu'ir mes que una inflnencia predisposant, a la micosi desti-
nada a agreujar i definir el mal-sembla necessari treure la conclusi6 que
el so]-suit ha de considerar-se degut a una acci6 o al menys a una con-
causa netament parasitaria.
Donada la presencia constant del bolet en les branques malaltes, Ia
naturalesa dels sialptomes patologics que ofereix I'escor4a i la fusta,
Hies amunt descrits, apareix coin a molt probable de poder at iibu'ir a la
Cytospora en giiesti6 aquesta acci6 decididament parasitaria i perjudicial.
Ens trobenl, des d'aquest punt de mira, davant d'un genere de bolets
dubtosos, perb la nostra troballa i les dudesja conegades per altres es-
pecies semblants (') constituieix tin nou argument comprovant que algu-
nes especies de Cytospora s6n realment capaces d'un parasitisnie al-
ntenys facultatiu.
INSTITUC16 CATALANA D'HISI6RIA NATURAL 163
Entre les especies d'aquest genere ja assenyalades com causes pos-
sibles de malaltia per varies plantes conreades, recordem les segiients:
Cytospora pinastri Fr., C. leaeostoma (Pers) Sacc., C. einela Sacc., C.
rubescens Nitsch,, C. acerina Aderh., C. palmarttm Cke., C. ceratopho
ra Sacc., C. Sacclcari Butl., C. chrysospernta (Pers) Fr.
Pei que es refereix a la penetracio del bolet sense exclottre l'impor-
tancia de les ferides accidentals que amb frequencia poden esser prodtfi-
des a les plantes, amb I'esporgada, corrosions d'insectes, etc., horn pot
trobar certa condiciO predisposant tantbe en la influencia fisica solar, a la
qua] corn Ila estat dit, els pagesos atribuiexen tinicantent la malaltia.
En efecte els raigs solars que per molt temps i violentament baten
damunt la superficie de les branques el mateix que I'accio de les glacades
--que peril en aquest cas ha d'eliminar-se com a causa possible-podriem
determinar en la escor:a Ileugeres lesions mecaniques superficials, es a
dir, petitissinles esquerdes, les quals posant en descobert els teixits vius
en produeixen la mort. La humitat despres i els gernlens entrarien en ac-
66 en un temps posterior produint e:s altres fenOmens caracteristics del
sol-cult.
* (1) Hunrarr ERN . E., Observations on Cytospora chrysosperma in the North west.
Phytopathology , 10, 1920, pag. 442-447.
LoNo W.H ., An undescribed canker of Poplars and Willows caused by Cytospora
clrrrisospernta . Joarn. Agric. Research 13, MIS pag. 331-343 , Tav. 27-28.
Povsu H. W. An attach of Poplar Cankes following fire injury. Pl{ylopalholo,gy 11.
1920, pag 157-1115 amb 3 figs.
Roi.rs F. M. Winter Killing of Turgs., Cankers , and Snnscald of Peachs Trees. Exp.
Stal . Records. 24., 1907, pag 450.
ScuwAuz M. B. Das Zweigsterben der Ulruen , Tranerweiden and Pfirsichbiiume. 1k-
dPdeN. Phyloaathol . Laborator , « W. Comm . Scholten<' 1922, s. pag 1-73 amb 7 Tanles.
ST aveNS F. C., On Apple Canker din to Cytospora . 17tiv. Mill. A.'ric. I::rp. Slat.
Bull. 217. 1919, pag 367.
VAN u-a Bvi. P. A. Die-Back of Apple trees, caused by Cytospora leacoslanra (Pers)
Sacc. South Africa Journ . Of se. V. 12., 1915, pag 545-557, 4 fig i tanles 20-25.
WOHaALn H. The Cytospora-Disease of the Cherry . Exp. Slat Records , 30, 1013,
pag 352.


Primeres observacions sobre el Sol-cuit de l'avellaner a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert