Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de

Revistes Catalanes amb Accés Obert

102 INSTIL I'(I," (.ATAI ANA D'Il1^TllRIA 'NATIRAl
tot, si son vives o mortes. Aixis tindriem, amh el temps, una idea hen
clara de 1'extensi6 i qualitat d'aquesta part de la fauna sub-f(')ssil
catalana.
Barcelona , Ahril 1916.
Nota preliminar al estudi del genere Erebia
P F P
IGNASI DE SAGARRM
El nomhre de formes catalanes que coneixem en I'actualitat es
bastant crescut, resultant incomplertes les claricies que Olin publicat
a Catalunya o a fora, referents a n'aquelles.
Fins a I'abril de I X)ii que aparagu(^ el primer treball de conjunt
solve les erehies catalanes, publicat en nostre BIITLLETi per 1'anlic
Felip Ferrer i Vert, sols s'havien citat quatre especies: E. metlrrsa F.;
E. aelhiolls Esp. (1), E. nerine Frr. (2), E. prono(e Esp. i E. gonn-
le Esp. (3). En les l:Especies del genero Erebia» (4) s'en citen qua-
tre mes: E. nrelam/urs Fuessl., E. str/;<ne 0., E. lappona Esp.,
E. t.yna'arus Esp., alguna ja coneguda d'En Cuni i Martorell, i quasi
totes procedents dels encontorns de Rihes, per lo que resulta una
comunicacio plena d'interes.
(1) Catalogo metodico y razonado de los lepidopteros de Cataluna, por M. Cuni y Marto-
rell.-Barcelona, 1874.
(2) Excursion entomol6gica y botinica a San Miguel del Fay, Arbncias y Cumbres del Mont-
seny, por M Cuni i Martorell , en Anal . Soc. Exp . d'tlist Nat., tom. IX, 1880.
(4) Vuit dies en Camprodon .- Excursi(i entomologica i botimica, per M. Cuni i Martorell, en
Itutll. Asso - iacici d ' Excursions Catalana . 188).
( i) Notas lepidopterologicas, per F. Ferrer i Vert , I.-Especies del (icuero nErebia•, en
Butll. Inst . Cat d'llist . Nat.-Abril, 1906.
IN,TITI)CIU ( . ATAI.AN Il' 11 I.TI1RlA N A PIIRAI. In 4
Darrerament agtiell nombre s'ha aumentat prodigiosament al explo-
rar amb metode alguns indrets del Pirineu i altres muntanyes, demos-
trant que la regio catalana to una importlncia capital per a I'estudi
d'aquelles especies que's modifiquen al passar del centre alpic
it les muntanyes espanyoles, originant-se formes propies del Pirineu
com la E. gor-one B., E. lefebnrei Dup. amb sos diversos morfes. Al-
tres com la If. neorirlas B. ofereix un trlnzit gradual a la E za/mle-
ri Obth. passant per la forma margarita Obth., i la if. stygne O. que
des de la forma />,yrenaica Rhiil del cims del Pirineu pass,] a la forma
espanyola bejarensis Chap., coin a raca constant al macin del Mont-
seny. Integren tambe nostra fauna, especies que corn ]a ol)isttlgne 111).
eren considerades per alguns autors coin a propies dels Alps, essent
aixis gee's trova en les nnintanyes d'Arago i al Miracle, prop deSolsona.
Coin a preliminar als estudis hiolbgics que plantejen aquests inte-
ressants lepidilpters, donem una Ilista de les formes que coneixem
actualment.
F. epiphron var. hr/renaica I IS.-VII, VIII; Vall de Nuria! St. loan
del Erm! Els individus d'aquesta localitat representen it
n'aquesta forma ben tipicament ; son flies grossos que'ls de
la Vall de Nuria i encontorns.
var. nelamus B.-Es escassa al Pirineu , segons Rondou.
F. melarnpus Fuessl. -VII, VIII; citada en el treball d'En F. Ferrer
i Vert, de la Serra d2 Portolas , prop de Pardines.
F. manto Esp. ---VI, VII; gorges de Cremal VII!; Port de Benasc i Port
de la Picada (d'Auhuisson i von Caradja).
var. caecilia Hh.-Port de Benasc (0. Struve).
F. oeme var. shorlia Stgr. VI, VII; Val] d'Arln (M. Llenas).
E. medusa F. - V, VII; citada en publicacions catalanes, no I'hem
vist encara.
F. stygne var. Egrenaica Rhiil.-VI a VIII; Vola en els cims mes
enlairats i principalment al Alt Pirineu.
var. his/)(mica Chap.-Es la forma dominant al Pirineu
catall, sobre tot en les parts mitjanes i inferiors.
var. helareasis Chap. -- Se troba en les parts superiors del
niacin del Montseny , VI. VII! Tambe vola al Vernet.
, 1 /"."n .,^ `'^'^/ ^°^ .'^//1"I'R-A \1 1 ("
I:. evias var. hisp^nica "/,ap. i Korb. --VI, VI11; St. Joan del Erm!;
Mrnrtsec, V[ (P. Font).
(?.Iefebvrei Dup.-VI, VIII; Port de F^enasc (d'Aubuiss^ui i ^^^^^
Caradja).
var. intrrrnerlia Ohth.-Tarterars. sobre la vall ^I^^ \nri,^
9, VIII, 191 1 !
var. /^ryr^naea Ohth.-Tarterars del Cani^tl (Uhtli).
var. asJnr(^btli.Ull de Ter, IX ^I^r. Weiss).
E. nerine err . VII, Vlll; despres de la city d'En Ctu;i i Martorell no
s'ha trohat mesa Catalunya; sa semblan^a amb 1'slr^^^rr^
yue's troba al Montseny, Won Cuni cita n^^rin^, fa yue la
considerem com a especie critica fins que'Is Pets ens
demostrin to contrari.
1?. pronoc. I?sp - VI[, IX; Pont del boi^ prop del pohle de Moll(, en
la crnnarca de Camprodon (Cnni i Martorell).
[?. episty^ne I Ih. ---IV, V; el Miracle, prep de Solsona (A. Marrf^t).
F.. „Dante Gip.--VII, Vllf; Pont del boiz, prop del pohle de Mollti,
comarca de Camprodon (Cnni i Martorell); i vollant.^ de
{Zihes (F. Ferrer).
P,. ^or^one R -VI1 , VIII; alt Pirineu, Port de I^enasc , Port de la
Picada (von Caradja).
E. ^or^„;c t?sp. -VI1, VIII; Pni^mal, abundosa prop do 2,5(1(1 metres
d'altitut (Dr Weiss).
ab. c^rgrtnis Esp. rata amb el tipus Int. Weiss).
E. neoridas R.--VI(I, IK; serves del Catllaras, Pohla de Lillet, VIII!;
Rihes, VIII, IX (l^r. Weiss); Rama, VIII ((). C. Rosset).
Molts exemplars d'aquesta localitat fortnen transici^i a la
/;. znpnJer•i Obth i pertanyen a la forma mnr ^ariln Obth.
?. aefhiops Esp .-VII, VIII; Vall d'/lrnn (Col. Codinal; Nnria
(I^. Ferrer i Vert); Vich, Ribes, Pirinen i Campmd^^n
(Cuni i Martrn-ell).
var. n^r^!ltrris Stir.-(1. Struve. I'ha trohat al Port de la
Picada i en al};un altre lloc del Pirineu central.
NtiIrruCI ; (, ATALANA I) ' I11,SI0M A NATURAL. I<ij
F. euryale Esp.-VIII; Congost avans d'arribar a Nuria (Dr. Weiss).
E. lappona Esp.-VI, VII; un mascle cassat al Puig de Certescans i
una femella del Pla de les Salines (F. Ferrer). Sentbla
que I'ultim exemplar mencionat pertany a la var. segiient.
var. Sthennyo Grasl.
A n'aquesta forma pertanyen els exemplars del Pirineu
occidental. Vall d'Artn VII (M. Llenas). Macitt del Cotno-
loforno, en la mateixa encontrada (,C. Rocafort).
E. tyndarus var. cassioides von Hohenw -VII, VIII; St. Joan del
Ernl, cami del cim d'Orri. VII!.
ab. aclclenta Tutt. Dos exemplars de la mateixa loca-
litat!.
var. pyrenaica Ileyne-Rhiil. Vail de Nuria, seguint Cl
cami very Finestrelles!; Tabus, dessobre 1,'2(;0 metres
i Dr. Weiss).
OuSC1?VAC1oNS SOBRE E. STYGNE'> 0., E. EVIAS» GOD.
i <',E. NEORIDAS'> B.
E. stygne O. -La E. sly-tic es la tnes extensament dispersa a
Catalunya, trovant-se des de les valls inferiors As rims del Pirineu i
eti tota la regio superior del Montseny. Es frequent en els aglevats,
parant-se entre I'herba o al mil; dels viaranys, per quina causa es un
dels lepidopters clue venen mes al pas, al creuar les regions pirinen-
ques; to predileccio per certes plantes, com Thymus ser/prlllurn,
/cusione moutuna, Calamintha alpirut (Rondou).
En alguns Ilocs dels alts Pirineus, stygne es quasi be igual a
la forma que vola als Alps i probablement a n'aquella s'ha de referir la
denotninaci6 pyreuaica Rhiil. En in mateixa serralada es molt fre-
giient hispcutica Chap., que's caracteritza per son major tantany i
color mes viva en les faixes bruises, aquestes son continues, si be en
alguns o'o' sots vorejen estretament les toques oculars (figures 1, 2,
1:'1111. adjunta). Segons nostres observacions es la forma fregiient des de
la Vall d'Aran a tot el Pirineu catal a. En alguns indrets, com al
Vernet, apareix uses exuberant i den referir- se a la forma bejar-errsis
IOt, INSTITUCR) (.ATAI. ANA U'li1^IIJRUA Nn I IRAI
Chap . Es caracteritza per sa viva color; les faixes brunes adquireixen
tun gran desenrotllo , ocupant la tercera part de les ales interiors en
al-tines ^^; les taques oculars son mes grosses i mes nombroses coin
poi veure ' s en les figs. 3, 4, de la Kiln. adj. D'aquesta forma tie teninr
una gran colonic al maciu del Montseny , des de Tagamanent a la Vall
de Santa Fe.
E. evias hispanica Zap. i Korb. -Vela amb styg e hispanica
Chap., a Sant Joan del Erin i mes anuuit, vers el cim d'Orri; en aquell
indret anava acompanyada tambe de la L. trlndarus cassioitles
Iloehnw. Darreranient I'ha portada del cim del Montsec d'Ares, a
IIi50 metres d'altitut, nostre amic el Dr. Pius Pont Quer. Alli va
plegada amb I'slrlgne Jtispanica Chap.
Tots els exemplars catalans que tenim s'allunyen de la evias (tipu)
per son petit tamany (la mida de la llargilria alar esta connpresa entre
18'5 i 22`5 nnin.). L'amplada de les faixes Glares de les ales interiors
es molt considerable variant entre 4'5 i G ruin. prop dell tills apicals):
aquestes faixes tenen la color bastant clara, destacant-se be de la
tonalitat fonamental. Per tots aquests caracters podem referir la evias
de Sant Joan de I'Erm, i del Montsec a la var. hispanica Zap. i Korb.
(figs. 5, G, 7, 8, 10).
E. neor;das ab.-La figura 9 representa tin exemplar de neoridas
precedent del Catllaras (1010 mts. alt. prop de la Pobla de Lillet).
Son reduit tamany i col'loracio la separen del tipus, acostant-se a una
forma de transicio a la E. zapaleri Obth, bastant frequent a Cata-
Iunya. La forma mar,arita Obth. es troba en la part oriental de
nostre Pirineu. En una nonibrosa serie de neuridas que porta de
Kama, nostre antic O. C. Kosset, s'ovira una transizio des de this
exemplars que pertanyen al tipus, fins a alguns que's podrien referir
al grupu de la E. Zapaleri Obth.
Francesc X. Alto Alabart - l nprc„or - Barcelona


Nota preliminar al estudi del gènere Erebia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert