El món del saber mai no fou el mateix a partir del 24 de
novembre de 1859. Fins i tot, les persones a qui més plau posar
èmfasi en la dimensió anònima i col·lectiva de l'avenç científic
es veuen obligades a acceptar la fulminant aportació d'una sola
i senzilla teoria, l'exposada per Charles Darwin a L'origen de les
espècies, el 1859. Estudiosos de tots els àmbits van voler incorporar
el descobriment del naturalista anglès a les seves pròpies
teories. En totes les ciències socials, des de l'etnologia fins
a la politologia, des de la sociologia fins a la història, va sorgir
l'afany d'incorporar un evolucionisme ajustat a nocions com les
de selecció natural, lluita per la vida i supervivència dels més
ben dotats, a les interpretacions més científiques de la societat
humana. Tanmateix, les teories sociològiques més interessants
sobre la dinàmica social posen èmfasi, des de molt abans de
Charles Darwin, en la lluita pels recursos escassos, el domini
d'uns homes sobre els altres, la consolidació d'elits, la subordinació
de certes classes a d'altres, la marginació o exclusió socials
i, naturalment, la guerra, la concurrència econòmica despietada
de vegades i les lluites que caracteritzen la nostra
història des de sempre. La hipòtesi i les explicacions de Darwin
van reforçar aquesta vella tradició «conflictivista» d'anàlisi dels
assumptes humans. La van enriquir notablement, encara que,
en alguns casos, van introduir algunes simplificacions d'estil sociobiològic
que la investigació posterior s'ha encarregat de corregir,
matisar i superar. Però el darwinisme social no és cosa del
passat. Així, durant la llarga fase neoliberal i neoconservadora
que ha conduït a la present recessió econòmica, vivíem en un
neodarwinisme social vulgar, en el qual els responsables acceptaven
les disfuncions de la dinàmica econòmica. Ja és hora
de revelar l'enigma que s'amaga en aquest feix complicat, i immensament
influent, d'idees que cobreix el darwinisme social.
És hora d'assenyalar quines d'elles són pernicioses, acientífiques
o enterament falses i quines, sense cap dubte, responen
a una agradable aproximació a la sempre inabastable veritat.After 24 November 1859, the world of knowledge
would never be the same. Even those who prefer to emphasize
the anonymous and collective dimension of scientific advances
are forced to accept the fulminant contribution of Charles Darwin
in his On the Origin of Species, published in 1859. Thereafter,
experts from numerous fields of study sought to incorporate
the English naturalists conclusions into their own theories.
Among these were social scientists, from ethnologists to political
scientists, from sociologists to historians, all of whom readily
adapted the notions of natural selection, the struggle for life,
and the survival of the fittest to their own scientific interpretations
of the nature of human society. Long before Darwin, however,
the most interesting sociological theories on social dynamics
strongly emphasized , the struggle for scarce resources,
the consolidation of elites, the subordination of certain classes
to others, social exclusion or marginalization, social harmony as
well as the often ruthless and violent competition (for power,
territory, etc.) that has always characterized our history. Darwins
work reinforced but also notably enriched discussions of
the role of traditional conflicts in the analysis of human matters.
While in some cases broader application of evolutionary theory
has resulted in a tendency to oversimplifications, further research
has generally led to corrections and clarifications. Unfortunately,
a vulgar social Darwinism persists. Thus, during the
long neoliberal and neoconservative phase that preceded the
present economic recession, social neodarwinism, can be
seen to have motivated the financial schemes and abuses that
ultimately disrupted the economic dynamics of much of the developed
world. It is therefore time to re-examine social Darwinism
and its enormously influential impact on society. Those aspects
which are pernicious, unscientific, or completely false
must be distinguished from those which, without a doubt, provide
a satisfying approximation of the always unattainable truth
