Nieto i Galan, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

como gustaba recordar Heidegger, siem-
pre en camino. Quizás halla llegado el
momento de completar este enorme
esfuerzo de reconstrucción con una com-
prensión sistemática del quehacer filosó-
fico de estos años a partir de la cosa
misma tratada.
Jesús Adrián Escudero
Universidad Autónoma de Barcelona
Ressenyes Enrahonar 30, 1999 131
Malgrat que l’autor justifica la utilització
del concepte «biografia» al títol d’aquesta
obra per referència a una metàfora de l’es-
criptor Jorge Luis Borges, el fet que el seu
protagonista, el buit, tingui una espècie
de «vida pròpia» no sembla del tot con-
vincent. La reconstrucció històrica del
concepte de buit es podria emmarcar en
una tradició d’història de les idees o, en
alguns casos, en una història del pensa-
ment científic analitzada des de la filoso-
fia, però, en qualsevol cas, no és una tasca
gaire senzilla.
El llibre potser guanyaria en interès
amb una introducció més detallada, on
es fes èmfasi en la seva novetat, amb una
discussió metodològica que justifiqués
més clarament les raons que han portat
l’autor a escollir aquest tema de recerca i
la seva manera d’abordar-lo. Potser la
referència a algunes obres de caire més
historiogràfic, de l’estil de Paolo Rossi,
Las arañas y las hormigas. Una apología de
la historia de la ciencia (1990), 1a edició
italiana 1986), proporcionarien un bon
marc de discussió.
Aquí potser rau una de les debilitats,
i al mateix temps virtuts de Biografía del
vacío. Ribas ha fet una història del con-
cepte de buit des de l’antiguitat fins a l’e-
dat moderna (aquesta darrera categoria
d’una certa ambigüitat en funció de diver-
ses escoles historiogràfiques), amb un sòlid
fonament en una bibliografia exhaustiva
que abraça importants obres recents d’a-
bast internacional, però, per altra banda,
no ha defugit l’anomenada «història
túnel», ni una certa temptació d’escollir
només alguns elements molt concrets del
passat per fonamentar la lògica de la narra-
ció en funció d’una idea, com la del buit,
des de la cultura científica del present.
No es tracta, però, d’un llibre teleolò-
gic. Després de la recuperació dels ano-
menats «antecedents premoderns» al
primer capítol (atomisme antic, Plató,
Aristòtil, estoics, mecànics d’Alexandria,
horror medieval al buit, per arribar fins a
Copèrnic a Bruno), el buit a l’època de
l’anomenada «revolució científica» és pre-
sentat con un problema de controvèrsia
entre vacuistes i antivacuistes, en un intent
de reconstrucció de la diversitat d’opi-
nions sobre el tema al llarg dels segles XVI
i XVII, amb un posterior desenvolupament
al segle XVIII (capítol III) on les disputes
sobre el buit o el ple arriben a la famosa
polèmica Leibniz-Clarke, marcada evi-
dentment per l’impacte de Newton i el
seu univers, i condicionades per influèn-
cies religioses i culturals (amb un èmfasi
especial per part de l’autor en les orien-
tals). A les conclusions es concreta bona
part de la tensió plenum-vacuum explo-
rada anteriorment amb més detall en els
diversos períodes, tot insinuant la conti-
nuïtat del problema, fins i tot al segle XIX.
No hi ha dubte que la idea de buit és
una finestra útil per reflexionar sobre la
filosofia de la naturalesa des de l’antiguitat
RIBAS, Albert
Biografía del vacío. Su historia filosófica y científica desde la Antigüedad 
a la Edad Moderna
Barcelona: Destino (Ensayos), 1997, 491 p.
clàssica. Darrere de l’acceptació o del refús
del buit intersticial, continu o extracòs-
mic, hi ha posicions fonamentals sobre
com i de què està fet el món, o proble-
mes com què és el moviment o l’atomis-
me. La «bandera» antiaristotèl·lica del buit
és un argument que reforça l’explicació
històrica de l’anomenada «revolució cien-
tífica dels segles XVI i XVII», però, en el
fons es podria escriure una història d’a-
questa revolució científica sense parlar
gaire del buit (només el necessari per
introduir la cosmologia antiga, l’atomis-
me, el cartesianisme o la filosofia natural
experimental), amb unes conclusions que
no diferirien gaire dels consensos histo-
riogràfics actuals (no exempts, però, de
debat) sobre la filosofia natural dels segles
XVI i XVII.
Probablement, al capítol III, les con-
nexions amb la cultura xinesa i la com-
plementarietat oriental entre la vacuïtat i
la plenitud, així com la influència de la
crisi del quietisme i de la tradició místi-
ca, amb la crisi consegüent del buit inte-
rior i de la connexió entre divinitat i espai,
sobretot a partir de Newton, són alguns
dels arguments més originals de l’obra.
Aquestes són algunes de les possibles
influències de la religió en la filosofia
natural a l’Europa moderna (del segle XVI
al XVIII), encara que en el marc general de
les relacions entre la ciència i la religió,
que és més ampli i complex del que plan-
teja Ribas, altres factors han estat identi-
ficats en estudis importants no citats per
Ribas, sovint en la línia de la famosa i revi-
sada tesi que Robert Merton inicià l’any
1938 sobre la influència del puritanisme
en la filosofia experimental de l’Anglaterra
del segle XVII. Aquí sembla difícil negli-
gir l’obra de John H. Brooke, Science and
Religion. Some Historical Perspectives
(1991), per discutir qualsevol relació entre
la ciència i la religió. O en un context més
pròxim a Robert Boyle, un dels grans pro-
tagonistes dels experiments pneumàtics i
les bombes de buit en l’ambient intel·lec-
tual de l’Anglaterra del segle XVII, hi ha
alguns treballs que mereixerien ser citats,
com, per exemple, els clàssics de Robert
Kargon, Atomism in England from Harriot
to Newton (1966), i de Charles Webster,
The Great Instauration: Science, Medicine
and Reform 1626-1660 (1975).
Si Ribas ha pretès estendre l’edat
moderna fins al segle XIX, el problema de
l’èter per a les teories i els experiments
sobre electricitat i magnetisme, i la conti-
nuïtat del problema del buit fins al nostre
segle, potser mereixeria un desenvolupa-
ment més exhaustiu. El punt d’inflexió
newtonià en la relació entre el buit i la
divinitat no tanca el problema de com es
pot explicar la transmissió dels fluids
imponderables del XVIII, que en la socie-
tat cientificoindustrial del segle XIX esde-
venen calor, llum, càrrega elèctrica o camp
magnètic. Aquí es fa palès el problema
d’una història de les idees que «viatgen»
a llarg dels segles i la dificultat d’integrar
en una narració històrica rigorosa el buit
atomista dels presocràtics i l’èter de
Marconi o d’Einstein.
En qualsevol cas, l’esforç de recons-
trucció històrica d’una idea, el buit,
mereix ser elogiat. La narració està feta
amb rigor literari i documental, les fons
primàries són abundants i riques, i les
secundàries, malgrat els suggeriments
anteriors, demostren l’exhaustivitat de la
recerca. El llibre pot ser qualificat de
massa ambiciós, però, sens dubte, el lec-
tor, tot resseguint els problema del buit
al llarg del temps, aprendrà molta filoso-
fia natural, i segurament reconsiderarà
algunes de les idees tòpiques de les rela-
cions entre ciència, filosofia i religió.
Agustí Nieto i Galan
132 Enrahonar 30, 1999 Ressenyes


RIBAS, Albert. Biografía del vacío. Su historia filosófica y científica desde la Antigüedad a la Edad Moderna .Barcelona: Destino (Ensayos), 1997.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert