La dècada de 1980 va significar un punt i a part per als governs metropolitans. Després de
viure una època daurada durant els 60 i 70, la reestructuració del sistema politicoeconòmic va
comportar que les estructures de govern metropolità fossin qüestionades i fins i tot suprimides.
Quan tot semblava indicar que restarien només com a record, la lògica de competència
entre grans ciutats i la necessitat de reinventar-se en base a un desenvolupament sostenible va
suposar un inesperat renaixement de la política metropolitana. Si fins aleshores la seva necessitat
s'havia justificat bàsicament des d'un punt de vista funcional, seguint pautes tecnòcrates
i burocratitzades, la nova metropolítica se centra en la competitivitat i en la sostenibilitat,
alhora que posa èmfasi en assajar mètodes de governança. Londres, ciutat que presenta certs
paral·lelismes històrics amb Barcelona, ha estat una ciutat pionera i de la seva experiència es
pot aprendre per la capital catalana.The 1980s meant a new milestone for metropolitan governments. After living a golden age
during the 60s and 70s, the restructuring of the political economy entailed that the structures
of metropolitan government were questioned and even suppressed. When everything seemed to
indicate that the metropolitan governments would be left only as relic, the logic of competition
among big cities and the need to reinvent themselves with regard to a sustainable development
approach supposed an unexpected renaissance of the metropolitan politics. Today, in contrast
of the previous logic that justify their existence from a functional point of view, following
technocrat and bureaucratic strategies, the new metro-politics focuses on the competitiveness
and on the sustainability, while it puts emphasis on rehearsing new methods of governing.
London, shows certain historical parallelism with Barcelona, has been a pioneering city on
this governing realm and the Catalan capital could learn from that experience.La década de 1980 significó un punto y aparte para los gobiernos metropolitanos. Después
de vivir una época dorada durante los 60 y 70, la reestructuración del sistema politicoeconómico
comportó que las estructuras de gobierno metropolitano fueran cuestionadas y hasta
suprimidas. Cuando todo parecia indicar que permanecerian como un recuerdo, la lógica de
la competéncia entre grandes ciudades y la necesidad de reinventar-se en base a un desarrolllo sostenible supusieron un inesperado renacimiento de la política metropolitana. Si hasta el
momento su necesidad se havia justificado, basicamente, desde un punto de vista funcional,
seguiendo pautas tecnocratas y burocratizadas, la nueva metropolítica se centra en la competitividad
y en la sostenibilidad, a la vez que pone énfasis en ensayar métodos de gobernanza.
Londres, ciudad que presenta ciertos paralelismos históricos con Barcelona, ha sido una ciudad
pionera y de su experiéncia se puede aprendrer para la capital catalana
