Closas i Miralles, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

240 Dades per a Ia miueralogia d'Andorra
I)alles Il ex a I 11 Mineral( ial lI
per
J. CLOSAS
En l'excursio extraordinaria que 1'any 1932 la INST1 UCIO CATA-
LANA D'HISTORIA NATURAL dugue a terme a les walls de la petits
republica d'Andorra , que, tot i les hipotetiques fronteres , forma part
del territori catala, recollirem alguns minerals dels que crciem qne
serien abundosos i variats, donades les formacions geologiques que
integren el terreny d'aquesta reduida nacio . Amb lestroballes quefereni
quedarem satisfets, tenint en compte les condicions i el curt espai de
temps de que disposareni.
En estudiar i classificar els materials trobats busci rem Ia biblio-
grafia on podriem trobar les cites dels minerals d 'Andorra, i amb
sorpresa poguerem constatar que gairebe no n'existeix i que, tot i
les condicions forG.a favorables de llur constitucio geolbgica, les
recerques que s'hi han fet han estat ben migrades i amb resuitats
escassos ; i aixo que la mineria hi ha estat una font de riquesa de
bastant de consideracio , encara que avui resta abandonada per I'esca-
brositat del terreny i maraca de mitjans de comunicacio.
Interessats a coneixer els minerals que en realitat hi havien estat
reconeguts , regirarem les col • leccions dell museus de Barcelona, con-
sultiirem amb els de Madrid i duguerem a terme una labor de recerca
en totes les col •leccions particulars que ens eren conegudes . E'I nostre
agralment als Srs. PARDU .LO, FoLCH, BATALLFR, ANDORRA, CHEVA-
Liio, F. DIAZ i CRGUs de la F. H. A. S. A., que anib Ilurs coneixe-
nlents i facilitats ens han fet lieu aquesta tasca de recopilacio i
recerca.
I sIlOs
El territori de la republica d'Andorra es troba constitifit essen-
cialment per terrenys paleozoics que s'estenen en tina direccio gene-
ral d'E it W tallant el trajecte de les walls principals, i venen represen-
tats pel siluriii i devonia. El primer esta constituit per una potent capa
de filadis que son objecte d'explotacio a Meritxell, la Massana de
J. CLosAs 24 1
Mas, Sant Julia de Loria i la Farga de Moles. Al damunt es troba sovint
una capa de grauwacka de Caradoc i alternant-hi les quarsites.
Aquest terreny, atribuit a I'ordovicia, assenyala les formes mas-
sisses d'Estanyo, Monturull, etc.
Dominant l'ordovicia trobem els filadis carbonosos amb (irapto-
lites. Aquests esquistos venen fitats per diverses fonts ferruginoses,
i hoin els pot reconeixer a Sant Julia de LOria en una font situada
prop del pont de Xuvall, entre Llors i Serrat i formant estretes faixes
en el coil de Vexalis. Coronant aquesta formaci6 atribuida al gothlan-
dia trobem el nivell superior constituit per ilentilles calcaries ampeli-
toses amb Encrinus, Orthoeeras, Graptolites i Cardiola interrupta.
El devonia es representat a les valls del Valira per esquistos
tullosos, que passen insensiblement a calcasquistos de colors variats
amb Tentaculites, Spiri/er i Atrypa i es pot reconeixer entre Sant
Julia i la Seu d'Urgell, en el barranc del riu Montaner, al damunt
d'Anyos, passant al coil de Vexalis cap a Encamp vers el coil
dels Cortals fins a les fonts del Valira. Veiem una altra faixa a Sant
Joan de Caseila travessant el massis de Casamanya fins a la vall
d'Ordino.
Els calcaris grisos blavencs i sovint dolomitics atribults ai meso-
devonia, formen una gran part del massis de Casamanya, de l'Alt de
la Capa, Cap de la Sola d'Ercz, Roc de la Cauba i les alter regions
que s'estenen del Bony del Pradal, sobre Arcabell, fins al port de
Caboreu.
Al S de les valls trobem una altra formacio devoniana represen-
tada per calcaris vermellosos que formen el cim del Cap de la Plana.
Les formacions tertiaries i quaternaries, a mes de no tenir gain
extensi6, no tenen interes per it I'objecte que ens proposeni.
Aquestes formacions paleozoiques de que hem parlat venen
travessades per erupcions granitiques, i arriben a formar poderosos
massissos, alteren les roques sedinientaries i constitueixen zones
d'intens metamorfisme, molt visibies als voltants d'aquests massissos
andorrans, coin s6n els calcaris verds dels voltants d'Encanip, modifi-
cats al contacte de la massa granitica d'Engolasters i convertits en
alguns flocs en veritables cipolins.
Els granits constitueixen tota la massa dels cims dels Pessons i
de Ilurs cercles glaciars, dell pits de Cuvil, Alt del (irio, d'Enragents
i I'alta carena fronterera de Ia Muga, Tossa Plana i Pic de Perafita.
En alguns Ilocs pren un aspecte esquistos coma la vall del Madriu i la
Farga d'Andorra.
Coneguda la formacio geologica, es de suposar que els minerals
242 Dades per a la mineralogia d'Andorra
d'origen metambrfic sit deuen trobar en abundancia; amb tot, poques
sbn les especies mineralogiques conegudes, i potser la causa principal
d'aquesta mancan4a es deguda als escassos reconeixements i estudis
que en aquest sentit s'hi han dut a terme. Segurament que naves
recerques vindran a augmentar el nombre de les especies que fins
avui hi sbn conegudes i que exposem a continuacio.
ELEMENTS
(iRAFITS
Tan sols trobem aquest mineral en les pissarres grafitoses que ja
hem assenyalat en la descripcib geolbgica.
Els naturals del pals han intentat fer cremar aquests filadis, per
be que sense resultat. Aixi es que podem considerar que el veritable
grafit no ha estat trobat a Andorra.
SULFUR S
I'IRROT INA
Ilem trobat personalment aquest mineral entre les Escaldes i
Encamp formant petites vetes en un dic de quars de gran potcncia, en
la massa granitica d'Engolasters.
i'IRITA
En els dics de quarsita d'Engolasters i at peu mateix de les obres
de la F. ti. A. S. A. hem trobat petits i nombrosos cubs perfectes
d'aquest mineral que tenen com a maxim uns 3 nim d'aresta.
En la col•leccib de F. H. A. S. A. n'hi ha de similars en les
pissarres ampelitiques del rill dell Cortals d'Encamp.
Al Mused Martorell es troba tambe un exemplar de pirita proce-
dent de les Escaldes.
En la col•leccib ANDORRA n'hi han de procedents de Llors. Aquest
mineral, que abunda extraordinariament en els jaciments metal-lifers,
acompanyat d'altres sulfurs, segurament tindra altres localitats.
Al ARC;ASITA
I Id estat trobada en les formacions de les pissarres ampelitiques
de la Vail del Serrdt, tipica d 'aquesta formaciO, en forma nudosa, i
amb Ilosanes errtre els filadis.
Iii ha exemplars en la col • leccib del Sr. FoLCIi.
J. CLOSAS 243
GALENA
F,ntre les Escaldes i Encamp, tocant a la carretera i prop del riu
Madriu, existeix an fiio de baritina que conte, entre altres minerals,
la galena.
Iii ha exemplars en la col•leccio del Sr. FOLCH.
Aquest filo, que sorti en obrir la carretera, avtri es troba cobert
per les runes del mateix desmunt i la vegetacio que s'hi ha format,
perm treballant-hi tin xic, es pot descobrir.
THOS i CODINA cita a Orri Veil una capa fill') de galena intercalat
amb pissarres silicies i que to coin a ganga el quars, que en alguns
punts presenta lines taques rogenques.
Aquest fiio es treballa poc temps. Els materials sortien cap a
('estranger, i hague d'abandonar-se per l'inconvenient de la gran
altitud en que es troba.
En la col•leccili del Museu Martorell existeixen uns exemplars de
galena argentifera procedent d'Encamp i que deuen esser de la mina
esmentada.
SULFOSALS
CALCOPIRITA
THOS i CODINA cita la calcopirita corn a mineral accidental en el
fiio de quars i galena d 'Orri Veil.
COURE GRIS
A la serra de Francoli de la frontera catalano-andorrana, s'explo-
ta, a principis de ('any 1910, un filo de coure gris argentifer, que ha
estat classificat coin una Panabassa. Arma en les pissarres del siluriir.
L'explotacio fou abandonada per les dificultats de transports i la man-
ca de continu tat del jaciment.
Aquest mineral es presenta en massa sense cristal•litzar, aixi es
que creiern an xic aventurada la classificacio que en feia el Sr. I,lo-
renc TOMAS coin a Polibassita. Es troben exemplars d'aquest jaciment
en la col•Ieccio del Sr. FOLCII.
Taos i COUINA tambe cita el coure gris a Orri Veil coin a mineral
accidental en tin filo de quars i galena, i parla dels minerals de coure
a la coma de Ransol, que, segons din, foren explotats pel costat de
Franca.
244 Dades per a la mineralogia d'Andorra
QUARS
Aquest mineral essent un dels components de les roques erupti-
ves acides, no cal dir que hi es molt abundant; per taut, solament
citarem algunes localitats destacades.
El dic de quars mes important que coneixem a Andorra es el que
travessa la massa granitica d'Engolasters, visible a la carretera de les
Escaldes a Encamp. Es presenta en massa cristal-lina d'uns 100 rn de
potencia i s'hi poden apreciar algunes petites geodes de cristallets de
pocs millimetres i de color groguenc.
El quars hiali amb cristalls de dimensions superiors ha estat trobat
pel Sr. FOLCH a la Portella de Joan Antoni en el cercle de Pessons i
cap at Pic de Seturia.
En unes quarsites del massis granitic d'Engolasters trobern tines
vetes de calcita espatica de brillantor nacarada, i les quals, per I'as-
pecte que presentee per algunes intercalacious d'amfibol, tinguerem
interes d'assajar. Dissolta la calcita, en l"'tcid clorhidric quedaren nits
cristallets insolubles que, examinats degudanient, resultaren esser de
quars hiali, generalment agrupats i maclats, de formes molt variades i
de pocs millimetres de gruix.
En la col•leccio del Sr. ANDORRA existeixen cristalls de quars
hiali de color groc, procedents d'Andorra la Vella.
PIROLUSITA
Prop d'Encamp hem trobat unes masses terroses d'oxid de man-
ganes que atribuim a aquesta especie.
Segons Trios i CorINA, es troben oxids de manganes a les Corts
de Rossell, acompanyant accidentalment les menes de ferro.
0 1.1(11 ST
Aquest mineral es el rues important dels que fins ara han estat
trobats a Andorra, puix que les mines de ferro dels termes d'Ordino,
Serrat i Os subministraren durant alguns segles, la primera materia
a le,; celebres fargues catalanes.
Les menes que han estat objecte d'explotacio son les conegudes
pel mener nou i inener veil, situats a la divisoria dels barrancs de
Sorteny i de Ransol i que segurament no son sing una de sola, oberta
a ambdues vessants.
El mineral es ('hematites roja, rnolt pura, que en les fargues rendia
d'un 50 a un 60 °/V de ferro dole.
J. CLOSAS 245
La situacib d'aquestes mines, a una altitud superior als 2500 m no
permet 1'explotaci6 mes de quatre mesos l'any durant els quals
s'extreien de cinc a sis mil tones de mineral.
Disten uns 0 km de la Farga de Rossell, rota el Serrat, tins 17 kin
de les de Riba i de 1'Areny situades entre el Puy i Ordino, o a la de
Picart, prop d'Encamp, i de mes de 30 km fins a les fargues de Moles
o d'Os, properes a la frontera catalana.
L'oligist apareix tambe a les Corts de Rossell, a la dreta del riu
Os, a poc mes d'un km del pont de Xuvall, es troba en forma d'hema-
tites roja d'una llei d'un 70 ()i"
Forma una capa-filo d'uns 3 m de gruix, orientada de N E a S W
amb bussament al N W i aflora en una longitud de mes de 500 M.
Aquest jaciment no ha estat explotat, i, segons THOS i CODINA, podiia
produir unes 240(X) tones annals.
A la plana del Grau tambe existeixen oxids de ferro, el inateix
que als pies de Casamanya i Estanyo.
Al Museu Martorell hi ha exemplars d'oligist corn a procedents
del Hit Adons, Ordino i Sant Julia de LOria i que segurament ho seran
dels jaciments esmentats.
LIAMONITA
La linionita o hernatites bruna es presenta en tots els jaciments
d'Oligist que acabem de descriure. Hi ha exemplars en les col•leccions
del Museu Martorell i del Sr. ANDORRA.
CARBONATS
CAI. CI TA
La calcita es relativament abundant a tot el territori andorra,
sobretot a les zones metainorfiques que voregen els massissos grani-
tics. Constitueix les masses sacaroides metamorfiques , que en alguns
Ilocs arriben a formar marbres cipolins contenint nuclis de calcita
espatica. Sovint es veuen petits filonets de calcita , i entre les Escal-
des i Encamp n'hem recollits de forma i estructura fullosa, molt
plegada i rebregada, i de brillantor Ileugerament mat nacarada, els
quals constitueixen la varietat anomenada argentada.
Les calcaries sacaroides son de colors variats, n'hem recollides
de verdes que, a primer cop d ' ull, semblen serpentines . Predominen
els grisos blavencs.
246 Dades per a la mineralogia d'Andorra
DO LOMIT A
Els marbres sacaroides son en aiguns llocs tan magnesians, que
creiem que gairebe els podem classificar com a marbres dolomitics.
Hem recollit bonics exemplars prop de Sant Julia.
SIDERITA
En el jaciment anotat de les Corts de Russell es troba la siderita
de forma esp"ltica.
ARAGONIT
Al Museu Martorell existeix tin exemplar d'aquest mineral coin a
procedent de les mines de ferro d'Andorra.
MA LA QUIT A
THOS i COIINA cita el coure carbonat en el filo de quars i galena
d'Orri Veil.
SULFATS
BARITINA
S'ha trobat en el filo de la carretera de les Escaldes a Encamp, a
la vora del riu Madriu.
SULFA'S BASICS
AI.UNITA
Segons THOS i CODINA , de les nnmtanyes d'Aransal s'arrenca
aquest mineral que, barrejat amb alum pur, anys enrera es feia servir
per a la preparacib de draps.
SILICATS
ANI)ALUCITA
El Sr. FoLCH I'ha trobada en les formacions meta mu rfigties de
I'estany Furcat i la vall d'Eristany.
I URMA LINA
Procedent d'Andorra la Vella i de la varietat negra , se'n troben a
la col•leccio del Sr. ANDORRA.
J. CLOSAS
BIOTITA I MOSCOVITA
247
Aquestes miques solament les hens reconegudes coin a parts
integrants de les roques granitiques i les quals, en descompondre's,
deixen Mures petits cristalls.
SERICI'1'A
Es troba a diversos llocs en les pissarres, ales quals dbna el noin
de pissarres sericitiques.
C1.ORITFS
Hein trobat minerals d'aquest grup en diversos flocs. Es dificil
referir-los a especies deternrinades, puix que hi ha insensibles transits
de les unes a les altres.
En la col•leccio de la F. H. A. S. A. se'n troben de procedents de
Molleres.
DIOPSID
El Sr. FOLChI ha trobat uns cristalls, que amb certa reserva atri-
bueix a aquesta especie, en el fi16 ja citat del riu Madriu, a la carre-
tera de les Escaldes a Encamp.
'[REMOLITA
L'hem trobada en forma acicular, de color verd ines o menys clar,
en les corneanes de la regio nretamorfica d'Encamp cap a Engolasters.
ORTOSA i ALBITA
Aquests feldespats tan sots els hem reconeguts corn a components
de les roqnes granitiques. En alguns Ilocs les ortoses s611 de inides
de bastant de consideracio, per be que no hem trobat cap cristall
apreciable.
En la col-leccio del Sr. ANDORRA n'hi ha de procedents de les
Escaldes i que deuen esser del massis granitic d'Engolasters, floc on
tambe les hem trobades personalment.
Aquestes son les especies mineralogiques que hem pogut recollir,
que son ben escasses. Hi manta una gran part de la serie de minerals
comuns en aquestes formations. Potser amb els treballs hidroelectrics
que es duen a terme en aquestes tan belles coin escabroses encontra-
des permetran, anib el concurs dell enginyers i persones d'uua cultura
superior, compietar la serie de minerals que estem convenFuts que
s'han de trobar a la patriarcal republica d'Andorra.
248 Dades per a la mineralogia d'Andorra
Bibliografia consultada
BuULI.EII DE LA INSIYTUCIO CATALANA D'HISTURIA NATURAL.
Boletin de la Sociedad Espanola de Historia Natural.
Bulletin de la Societe Gd'ologique de France.
Bulletin de la Societe Mineralogique de France.
CAIDERON, Dr. D. S. - Los Minerales de Espana. 1910.
CHEVALIER, Dr. M. - Andorra. Lib Dardel Chanlbrery.
CHEVALIER, Dr. M. - Les Valls d'Andorra. But. C. E. de Cat., 1924.
Four I SAGUe, Mn. N. - Curs de Geologia dincimica i estratigrufica apli-
cada a Catalunya. Barcelona, 1915.
Memorius de la A. de C. y A. de Barcelona.
'I'nns i CODIN.A, D. S. - Andorra. Reconocimiento fisico, geologico y
ininero.
To»As, Lloren4. Els Minerals de Catalunya. Treballs de la lust. Cat.
d'Hist. Nat.
VIDAL, D. L. M." - Ressenya mineral . Geografia general de Catalunya,
1910.
VIDAL, D. L. M.' - Resume des gisements de fer de i'Espagne. Con. Geo.
In. d'Estocolm, 1910.


Dades per a la mineralogia d'Andorra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert