Llopis i Lladó, Noel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

N. LLOP IS i L LAUO 235
't)I)rc I'('Nisti^tleia (I('I Itivcll (IcIs (;ak-ntenes»
aI Baix PII 'ellell
per
N. IAM his I I I I ) ( )
La fauna siltirica catalana no es pas massy rica de trilobits, menys
encara en els seus nivells inferiors , generalment mal representats per
la ntanca de restes organiques ; aixi coin en entrar en els terrenys
devunics en trobem ja una muniti , en el siltiric solament alguns generes
i poques espi^cies han estat recollits a Catalunya . FAURA I SANS (1)
en cita sis generes i vuit especies at nostre siltiric , dels quals hem de
restar els trobats a les pissarres purptiries de can Puig , de Papiol, que
foren considerats coin a pertanyents al nivell de Tremadoc ( 2) i que
resultaren esser els representants d'una fauna caracteristica del dinan-
tiil (3). DALLON I (4) cita una especie nova per a Catalunya, l'Arethu-
sina Konincki Barr. recollida per ell a la vall del Segre i a la conca
del Noguera , at nivell de Wenlock ; cita tambe Dalmaniles longicau-
t1atus Munch. recollit junt amb (' anterior a la vall del Segre, si be
aquest figura ja entre els exemplars reco-
Ilits per FONT I SAot'F al siltiric superior
de Camprodon (5). DALLONI a la Inateixa
obra fa mencio (pilg. 72), restunint en tin
quadre esqueni itic els nivells de l'ordovi-
ciii, d'unes capes amb Eulonla-Niobe exis-
tents a la provincia de Barcelona. La nostra
humil opinio es que aquestescapes no existei-
xen, i que, en consegiiencia, tampoc no exis-
teixen aquells fossils; opinio, d'altra part, ja
exposada a la «Meinoria Erplicativa de In
Hojrl 420 del Mapa Geoldgico de Espana,
(pstg. 30), on, d'una manera clara i concisa, es
fa notar que el nivell de les quarsites amb
bilobits caracteristic del siltiric inferior espa-
nyol, no existeix a Catalunya, no fent ja ni
solament mencio d ' aquestes capes que no
Calymene;;Trist uni lirogn.
Llandeilo de La Molina
( Cerdanya). Tamany nat.
236 Sobre I'existikncia del nivell dels «Calymenes» al Baix Pireneu
deuen esser altres quo les citades per ALMGRA a can Puig de Papiol
ainb una abundosa fauna de Tremadoc (2).
Els trilobite citats fins a la data al siltiric catala, sun, doics, els
segiients:
I11ccruzs sh. (?) Caradoc de La Mora (Montseny)
Dalmanites lon,icau(lei tus Munch. Tarannon de Cannprodoi
V''enlock de Toloriu (Lleida)
AretIiusina Konincki Barr. Wenlock de Rubio i Toloriu (Lleida)
Coin es veu, els trilobits mes antics fins ara citats a Catalunya,
sense cap mena de dubte, pertanyen al gotlandia, ja que el I11cr'nus
del Caradoc de La Mora, coin a forma dubtosa, no pot entrar en
consideracio. Els nivells inferiors del siltiric ("hremadoc i Arenig),
paleontolbgicament manquen a Catalunya, i tannbe podrieni dir que
mancava el Llandeilo, sense la troballa d'un f6ssil recentment desco-
bert a la Molina.
El Sr. Manuel ARGUnTA, del Club Muntanyenc Barcelones,
pujant del bosc de Segremorta als plans de Font Canaleta, va tenir la
sort de recollir tin trilobit, i tot seguit ens el va Iliurar per al Museu
de Paleontologia del Club. De moment ens va cridar I'atenciu tant
la grossaria coin la bona conservacio del exemplar que seguidament
vain tractar de classificar, resultant esser un Calymene, genere no
citat fins ara a Catalunya.
El genere Calymene Brognt. (Ph(irostoma Corda, I'riono-
cheilus Roualt) es caracteritza per la seva closca oval, enrotllable;
pel sen cap en semicercle, gairebe tres vegades mes ample (pie llarg i
arrodonit del davant: per la glabela molt inflada netanient limitada per
solcs molt marcats que porten, encara, altres tres soles laterals, pro-
funds, curts i desiguals, que determinen la formacio de trey lubuls
laterals esferics; pel sen hipostoma estret, quadrangulat i allargat mill)
el caire posterior; pel seu torax ainb 13 o 14 annples segments amb el
raquis tirat enrera; pel seu pygidium de G a II segments molt net.,, i
poc diferents dels del tOrrax, igualment que el seu eix que continua
sense interrupcio el raquis del torax.
El nostre exemplar esta empastat en una pissarra dura, de color
verdos fosc, i d'angles molt arrodonits; aixb ultim i algones erosions
que presenta en els segments toracics i abdominals demostra que lha
estat rodat, potser de molt temps encii; les anelles de 1'eix del pygi-
dium estan erosionades i s'endevinen mes que no es veuen; el niateix
passa amb les pleures que rester forca colpejades: en el t/rrax es
conten 14 segments no massa diferents dels del pygidium, amb pleures
laminades de genolls molt tancats; el cap nianca totalment, per la qual
N. Li.cmis r LLAUo 237
cosa es fa quelcom dificil la deterininaci6 especifica , si be els carac-
ters visibles el col•loquen corn a Calrlnrene Tristaai Brogniart (7-8),
de Ilavi superior en forma de volta girada , galtes grosses ; entre elles
i el front hi ha on solc molt profund i al seu extrem els tills que
semblen esser molt sortits ; el front arrugat obliquament per tres grans
plecs de carenes arrodonides ; el torax format de 14 segments amb
pleures de forma larninar ; el pygidium es molt Bros , amb pleures
susceptibles d'adquirir gran superficie i bifurcant-se molt sensiblement.
Els caracters visibles que son els darrers exposats I'acosten forca
a la descripci6 de BROONIART (8), si be la figura representada en el
seu Ilibre no s'assembla pas massa al nostre trilobit. El mes curios del
cas es que correspon gairebe exactament al Calymene representat per
LAMOUCHe (7) com a Calymene Tristani Brogn. Hem cregut que
aquestes diferencies secundaries entre tins carircters i altres spin
degudes a la variada morfologia que , com adverteix BROGNIART, es
susceptible de presentar aquesta especie.
La importancia de la troballa d'aquest fossil, mes que paleontolo-
gica, es estratigrafica , per tal corn demostra l'existencia del veritable
nivell de Llandeilo, caracteritzat per la presencia dell Calymenes,
nivell no assenyalat encara paleontologicament a Catalunya. ALMMFI A
(10) reconeix ben caracteritzat als voltants de Barcelona el nivell del
Caradoc per les grauwackes amb Orthis Actoniw; a l'Arenig refereix
unes quarsites arenoses , i observa que be podrien esser del gotlandiii;
al tremadoc col•loca erroniament les pissarres purpuries de Papiol, i
per ell el nivell de Llandeilo manca totalment. Posteriorment ( 11) una
serie de pissarres prises i verdoses , molt setinades , sericitiques i de
superficie molt replegada , existents a la serralada del Tibidabo, junt
amb les capes fins aleshores tingudes per cinrbriques sense cap fona-
ment, son col •locades molt encertadament a la base del nivell de cara-
doc, ja que podria esser que fossin del Llandeilo . DALLONI ( 12) reconeix
al Pireneu els quatre nivells de I'ordoviciO; pero, de ben caracteritzat
paleontologicament , cols assenyala el de Caradoc amb pissarres
bigarrades i grauwackes amb Orthis Actonia'; els nivells inferiors
sols els carncteritza litolOgicament ; al Llandeilo col-loca ones pudingues
quarsoses i tines pissarres amb fucoides , pero sense cap altre fossil;
fa notar que aquestes roques representen les capes amb Asaphes i
Calymenes de la nacio velna , pero que aquells fossils no existeixen al
nostre Pireneu. ScHRIea. (13) reconeix tambe al S E de Catalunya
els quatre nivells estratigrhfics de I'ordovicia, si be, igualment que
DALLONI al Pireneu , caracteritzats nomes litologicament; solainent a
I'arenig cita quarsites i bancals de calisses amb Obolella i Oldhamia
238 Sobre I'existencia del nivell dels « Calymenes >) al Baix Pireneu
radiata Frob.; al Llandeilo col•loca Ies pissarres anib sericita, travesra-
des per diabases, de Girona, Capellades i Terrassa. L'exenrplar en
giiestio ens demostra d'una manera clara I'existencia d'aquest nivel
que fins ara havia estat una Cosa gairebe hipotetica.
Previament documentats pel Sr. ARGUETA i acompanyat per un
dels seus conipanys, ens personarem al floc de la troballa, situat a
pocs ininuts, sota els plans de Font Canaleta, i entre el cami que puja
del refugi de Segremorta i la torrentera anomenada «el tubon. Aquest
Iloc esta format pel quaternari fluviglaciar i fou entre els materials de
carreteig d'aquest quaternari que 1'esmentat Sr. ARtATTA recolli el
fossil en giiestio; aixb ens descoratjO una mica, car treu part de la
seva importancia estratigriafica al nostre trilobit; continuarenr les
recerques, malgrat que ens fos cornpletament impossible de trobar, no
ja el jaciment in situ, ans ni cap altre exemplar; en compensacio, en
Kel tubo= trob.'rrem un volunrinos bloc de grauvacka completament
atapeit de branquiopodes, i, nres cap al N, en el mateix cami que puja
a Font Canaleta, descobrirem uns Hits de pissarres i grauvackes amb
abundosos fossils bastant ben conservats, fossils que estem estudiant,
pero que, sense cap mena de dubte, referim al nivell de caradoc, ja
que havem reconegut entre ells I'Ortlris Actoniw Sow. caracteristic
d'aquest nivell.
No dubtem, pero, que les capes de Calymenes resten recobertes
pets atluvions fluviglaciars, car logicament deuen suportar les capes
de caradoc que afloren al cami de Font Canaleta; en aquest floc es
troben ja les calisses amb Orthoceras i Tentaculites marcadament
devOniques, de manera que es fa inacceptable una inversio estratigra-
fica, malgrat la posicio d'aquelles capes que estan gairebe verticals;
d'altra part, els cims que envolten la reduida conca de recepcio del
torrent de coil de Pal, son formats de calisses del devOnic i carbonifer,
de inanera que el fossil de que tracten no den pas procedir de massa
liuny; la nostra humil opinio es que es deuen explorar be els vessants
de rota Puig d'Alp si es vol trobar un Hoc d'aflorament de les pissarres
amb Calymenes, que, corn hem dit, en el Iloc de la troballa deuen
restar sota els mantells quaternaris.
Conclusions:
1.a- El nivell de Llandeilo queda representat paleontologicament
a Catalunya amb la troballa de Calgmene Tristani Brog. a la Molina
(Cerdanya).



Sobre l'existència del nivell dels "Calymenes" al Baix Pirineu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert