Barnola, Joaquim Ma. de

Revistes Catalanes amb Accés Obert

(NST[TUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL 6th
^La Pellaea hastata (Thbg.) Prantl
o P. calomelanos Linck, a Catalunya?
per Joaquim M." de Bernolo, S. J.
Per un cas fortuit tingui noticia a les derreries de la primavera
prop passada d'un article de M. R . de Litardiere , especialista en el
estudi de Falgueres , intitolat: Contribution a l'etude de la Flore
pteridologique de la peninsule iberique> , publicat en el num. 255 del
<-Butlletin de Geographie botanique>>, corresponent an el mes de Janer
de 1911; portaveu, de la <Academie International de Botanique<.
El titol em resultaba massa sugestiu , per a que deixes d ' adquirir tot
seguit dit nombre.
No vine avui a fer un estudi sobre aital article escrit amb profond
criteri cientific ; tan sots rn'interessa de moment una cita que fa refe-
rencia a la flora pteridologica de nostra terra . Es la que's llegeix al
bell comencament de la plana 19.
cPellaea hasfata (Thbg). Prantl (Pteris Codinae Pau et Cade-
vall). Espece decouverte par M. Codina pres de La Sellera ( Provin-
cia de Gerona ) (Cf. Dr. H. Crist, Die Geographie der Farne>,
pag. 181 et 261 ) ( 1910) et dont la presence en Espagne constitue tin
fait de geographie botanique des plus remarcables . Aire geographi-
que: Afrique orientate et australe : Erythree . Kilimandjaro , Angola,
La Reunion , Nord de l'Inde; Yunnan ; Java)).
El primer pensament que la lectura d'aquestes rattles em feu acudir
va esser , no solsament coneixer , mes tambe adquirir per a el meu
Herbari tan notable especie, aixis com investigar aont se havia fet
esment de la trovalla per nostres consocis els Drs. Cadevall i Pau.
La trovem consignada primerament en el treball del Dr. Cade-
vall intitolat: < Notas fitogeograficas criticas >>, publicat en les
<Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce-
lona-), vol ., VII, num ., 14, pag., 34 (576) i vol. VIII, num. 13,
pag., 36 (2(i2), de que ' s dona compte en la sessio del 27 de Febrer
de 1909. Posteriorment se consigna en la > Cronica cientffica » del > Bo-
letin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales >, num. 6, 7,
Junio, Julio de 1910; i mitg any mes tard, en l'article que fa de capsa-
lera an aquesta nota.
La adquisicio de 1'especie hem tenfa d ' esser tan mes facil, quant
70
INSTITUCI6 CATALANA D' HISTORIA NATURAL.
que estabern planejant una Ilarga excursio amb el R. P. Navas i nostre
benvolgut tresorer en Ascend Codina, en la qual voliem explo-
rar una part de la provincia de Girona. Facil ens fora per tan inclinar
an els meus companys a arribar-nos, bo fos sols de passada, fins a la
Sellera, anar a trovar an el dit Sr. Codina J., i amb ell recollir ill situ
la preciositat pteridologica, que segons havern llegit constitueix tin
fet de geografia botanica dels mes extraordinaris. Tal dit, tal fet.
No sera pas dels jorns de menys dolFos recorts, el 8 de Juliol,
quant despres de haver explorat els voltants de 1'immortal Girona i
quelcom de Banyoles, montavern en el diminut tren d'Olot en anintada
conversa, deturant-nos a les 10`40 en la estacio del Pasteral. Ens
enterem del domicili del Sr. Codina J., que segons ens digueren era a
pages; tot herboritzant i perseguint insectes ens dirigint per viaranys
al floc indicat. Per dissort no'I trovarem a casa seva, era a fer
la visita domiciliaria an el vei poble de la Seller,, d'ont es metje
titular. A correcuita hi devallem, preguntem, cerquem, fins a deturar-
nos a ca'] apotecari, lloc on definitivament aniria a parar i per tan era
segur el trovar-lo. Descansem, ntestrestant que'I ajudant del farmaceu-
tic s'en es anat a burcar-lo amb amabilitat que estimarem, essent nos-
altres I'admiracio d'una munio de bailets de totes etats, que boca
badats uns i fent els mes ridicols comentaris altres a la vista de nos-
tres estres, salabret, caixa linneana..... ens seguien arreu com a gent
forastera. No trig, pas gaire a presentar-se el Sr. Codina (Joaquim),
amb qui corn se compren ens entenguerem tot seguit, li demanarem per
I'indret precis de la troballa de la Pellaea, i oferint-se ell amb esqui-
sida galanteria a acompanyar-nos personalment, convinguerent en
I'hora i punt de reunio, per a despres de dinar. Carretera avail ens
en tornem cap a l'estacio del Pasteral, en qual cantina encarregarem
el dinar, marxant tot seguit a regirar els encontors, cercant cadascu
exemplars, atenent a ses particulars aficions i especialitat. Aprop de
la una les senyals de xiulet previament convingudes ens avisaven que
ja era hora de donar la deguda refeccio al cos, que prou la necessita-
va. Ens serviren una pila de saborosos plats, perfectament condimen-
tats, no mancant-hi ni les anguiles, ni les truites del Ter, quals bramuls
sentient d'alla estant, al estimbar-se ses cristallines ones de sobre
la colossal resclosa al demunt de sos fonaments de porfidiques ro-
ques, deturant montentaniament la corrent impetuosa, que's rabeja en
escumosos gores i enlaira transparents mibols de finissima polsim, quals
gotes ferides per la hum dels raigs solars, la descomposen en brillants
i vius colors d'un aspecte tan majestuos corn imposant. Erarn a les
VITIrl'L:I(, ( "ATALANA U Iii r RIA ` ATI RAL
derreries de l'improvisat banquet, quant se'ns presenta el Sr. Codina
(D. J.) disposat a guiar-nos al hoc afavorit amb la presencia de la
preciosa falguera. Enllestim els preparatius i amunt. Passem plegats
el pont, contemplant la colossal cascada, i deixant als meus cony
panys per un altre canif, ens trovern de sobte devant d'un alteros
tnacIu picarrenc esbotzat cap a ponent per tin fort dic de granit.-<Neu
aquelles motes grisenques» me diii el nteu company-cson de la prena-
da falguera». Pero, qui s'arrisca per aquells penyasegats, on fins els
mes ardits isars s'estimbarien? Intitilment cercarern exemplars que
recollir en un lloc mes accessible, i que fou antany el de la trovalla per
primera volta de la preciositat botanica cobdiciada. Les motes, o be
eren seques, o comen4aben a brotar frondes novelles. Per estrets
viaranys primer, i pujant corn cabres despres, poguerem arribar a enlai-
rades piFarres entre mitg de quals escletjes sortien alguns pens ben
desenrotllats. Vaig arreplegar tin bon exemplar, devallant mes satis-
fet que d'una conquesta d'importancia el mes ambicios guerrer. Recoil'
acabat altres rareses botaniques, coerces a la bona guia que duya,
fins que va esser hora de retornar cap a la estacio, rendir el bagatje I
pujar al tren cap a Sant Esteve de Bas, on anavem a passar un parell
de jorns d'activa herboritzacio, despres de rendir corals merces an el
il'Iustrat metje de la Sellera.
Se compren facilment que a la tornada de la Ilarga excursio
estiuenca, tinguerem la curiositat de Ilegir la descripcio de la notable
falguera. Pro amb gran desengany ens trovarem amb una pila de
dificultats en decidir si la determinacio era ben o coal encertada,
fixant-nos precisanrent en la sinonimia que del trevall del Dr. Cadevall
se despren: Pellaea kastata Thog. - P. calomelanos Kaulfs.
Havem de confessar palesament que hi ha una gran confusio en la
cita de sinonimies i actors, aduc consultant I' -Index Filicum-> d'en
C. Christensen, que acostumem a pendre per a guia fixa, i gaire be
tinica, en aquest punt, donat el fi i criteri del dit actor al escriure-I
en col'laboracio del citat Dr. Christ, qui fou consultat per el Dr. Ca-
devall en la determinacio de Ia falguera del Pasteral (I).
Per a posar les cores en clar, res ens ha semblat mes apropiat que
copiar les descripcions fetes per en Christ mateix en son llibre:
,'Die Farnkrauter der Erde>>, p. 160 i 161, i en Hooker and Baker en
sa ((Synopsis Filicum,>, 2. ` edic., p. 152. La consideraci6 imparcial
d'aquelles sembla que fara decidir.
(I) V. nutll. de I'Inst. Cat. d'Hist. Nat , 2.° ep , n. 7, Oct 1914, pig. 118.
--r
u 7 u u
"' p
_, C
V U
'7
C C: , O i U C N
W ^ CJ u 'O CO "" n C C
F--
n "'
"O ;n C m "O m u
V^
-
0. C) n C
L eC p
d a
^ u •.. C `^ v^
J
- ° u _, p -p J
L
L. C C
W O 0. G 0
0. C C L r,1 7 W C
u • -. V C r C 7
7 7 L O' n
O 'n "O ... C cJ rD
Q C .. U• C
c0 L u L C
CL C r C -p
C] cy cJ u p
..
cC L
W
'b L C r- '1:1
u C r
J1
._ L .. .. L y L
K ~' O U L cd ctl . " cC O C
aL+
O U
V
C
o:
- L L' .. ' frj J 7
/ a s a -p `-D ^^ L v
C L ""D ^O L u O u
hD-
Z tic C) -0 sC . O T ^C.r ^n p a 'O u
'tn\u t• :^ ^ CLy C cC .p.y
u p O-C _7
.r J
'D. u
..O
u O bq
:
O
.':n a
[0 O
U C C cV p O
C cJ ctl ``-C C C J p
`C a 'O C U cC '` C^ U C O
ue
ti ,n cy • ^ ,O U icy rn Y ACC ,^ .V^ C.r C
C. p C C u C C C
.C
Ci3 U%-'
.n.
<7 Lin tl rn +- ^- C
-p ^.. CJ U C C Q r y .D m n ..
-u a -a
•^ O C.^ ^D C ^... U O .i ^' C OC: M
s00'J `-D CJ
M^ Coz C
f G `^ L C,^? = Vl U C V JJ U
Q
.^. T
^GS
•s. -.C v cJ
^+ C u C
''' _ u^ M u U 0.h ^ C G
0..N
u L i C .tU U .L' C
_c ^' u u m v v, n •n .'O C u_' u ^. u n T u.., u :^
J 'n VL^^_ h ,JW i v_.['O rY Uv x U- O
C
C; C cC C
n ^.. m n C =C ,;L of . -L G^ C ti•cC O M CL
v C usuo.9 SuC
" C.^
Q a u `M
M
C ctl ctl ``-C _ C .+ - C L.. C CJ U -' C
C C 'O
r ::j
vQ n; C C r n'^ nCC
r OL,C G CtC N L :n U 0 O.U+7 U•^
=)
....^
-
AC C
O O ^^ ^^ C,^ T C q C L
CD_C L •n
-
y 0. L -" . G C)
-
L C ce a, L
Q
'D -`D CCi .^-
C r J) cLi u -f y 'n >
. C .. .. ` C C V L •.^. 7
J ^ "DL C
V t' i.^ ^'6N .^ L, 0.-U, V vi u m
J
.J. L
^C
t` v ctl n U
L ^' '/; 6i O
C
C
V C >
U L 3 T C
W C O u u ,. m u C L a•= y> C L y C 0 i. ce
CL `_C
INSTITI (. ATALANA D' IIISTI)RIA i\ATIRAI,
Com se despren de les descripcions aduides, i dels caracters que
anotem del exemplar del Pasteral, es veu ben clara la filiacio d ' aquest
a la Pellwa calomelanos (Sxv.) Link. Precisament els classics Hooker
i Baker donen com a sinonimia d 'aquesta la Pteris hastata de
Thunberg «teste Kuhns (1), inclosa per autors mes moderns en el gen.
Pellwa. Lo mes extrany es que la deterrninacio d'en Christ es decan-
tes cap a I'especie hastata i no a la calomelanos, quant ell mateix
porta les diferencies prou marcades , segons es despren de la copia
feta. ^Qui sab si el polimorfisme que els autors reconeixen en aques-
tes especies i altres de proximes, com son la P. Doniana Hoock.,
P. Boivini Hoock. i la P. Jura (Willd.) Cordemoy, de la mateixa o
proxima patria , n'es la causa de confondre -les? Per a nosaltres, i
mentres no contem amb datos mes positius en contra, es tracta de la
Pellaa calomelanos (SW.) Link.
Sarria, Novembre, 1914.
Lepidopters nous per a la fauna Catalana,
pertanyents a les families - Sphingidae - Notodontidae
Lymantriidae - Saturniidae - Drepanidae
Noctuidae i Cymatophoridae
per Ignasi de Sagarra
Tot-hom que s'interessi per coneixer els lepidopters que's troben a
Catalunya, deu, en primer lloc, estudiar el cataleg que d'aquest ordre
d'insectes publica en 1874 en Miquel Cuni i Martorell. Actualment la
esmentada publicacio, de merit indiscutible, no se ave gaire amb el
coneixement que's to dels nostres lepidopters. Despres, i per espai
de mes de vint anys, (fins al 1902), aquest entomoleg, continua ses
exploracions, i consigna tots aquells resultats en els cAnales de la Socie-
dad Espafiola de Historia Natural)), i en altres publicacions catalanes.
(1) LI cit.


¿La Pellaea hastata (Thbg.) Prantl o P. calomelanos Linck, a Catalunya?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert