Escolà Boada, Oleguer

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 1t9-122. 1978
NOVES LOCALITZACIONS DE STENASELLUS VIREI
A LA PENINSULA IBERICA , ESPECIALMENT A CATALUNYA
O|eguer ESCO|A '° Rebut: juliol 7978Acceptat: setembre 1978
R^SUM^
Nouvelles localites de Stenasellus virei dans la Peninsule Iberique , specialement en Cata-
logue
On apporte une relation des nouvelles localisations de Stenasellus virei Dollfus du
versant cud des Pyrenees, qui se sont produites a partir de 1965 avec la recolte de cet
isopode dans differentes cavites souterraines, principalement en Catalogue. Avant on ne
connaissait cette espece que de la France, de Santander et dune seule localisation de
I'Aragon.
E1 1896, en el curs d'una exploracio a
1'avenc de Padirac (Lot, Franrra), VIRE i
RAYMOP[D capturaren dos exemplars d'un
Asellota despigmentat i anoftalm descone-
gut fins aleshores. Un dels exemplars es
perde; va ser, doncs, nomes amb un exem-
plar ^ de 7 mm que Dou>:us, el 1897, va
descriure 1'especie, molt superficialment,
que col•loca en el genere nou Stenasellus.
Posteriorment, en va completar la descrip-
cio, pero aquesta recta imprecisament des-
crita fins ben entrat el segle xx (RACO-
vlrzA, 1924, 1950).
Es coneixien, el 1962, cinc especies del
genere a la peninsula Iberica:
Stenasellus virei Dollfus, 1897.
Stenasellus breuili Racovitza, 1924.
Stenasellus buchneri Stammer, 1936.
Stenasellus nobrei Braga, 1942.
Stenasellus galhanoae Braga, 1962,
a les quals calgue afegir posteriorment:
Stenasellus bragai Magniez, 1976.
Stenasellus magniezi Escola, 1976.
Stenasellus escolai Magniez, 1977.
E1 1966 i el 1968 Guy MAC1vIez estudia
els Stenasellus, primerament els de la pro-
vincia de Santander (MAGNIEZ, 1966) ides-
pres tota 1'especie S. virei (MAGNIEZ, 1968),
i deixa 1'especie dividida en cinc subspe-
cies, una ^de les quals formada de 1'anterior
especie independent de Stammer: Stena-
sellus virei buchneri.
El 28 de juny de 1911 JEANNt:L 1 RACOVIT-
zA recolliren a la cova del Solencio de
Morrano (serra de Guara, Osca) Stenase-
llus virei per primera vegada a la peninsu-
la, nomes conegut aleshores del Gouffre
de Padirac, a Franca. Aquesta va ser 1'it-
nica citacio del genere al NE de la penin-
sula Iberica fins que Lluis Aultoux i 1'au-
tor van fer, el 1965, una serie de troballes
de Stenasellus virei a les cavitats de Ca-
talunya.
* Aquest treball es dedicat a la memoria del Dr. Candel i Vila.
** Museu de Zoologia de Barcelona. Apartat 593. Barcelona, 3.
119
RELACIO DE LES NOVES LOCALITATS
DE STENASELLUS VIREI DOLLFUS
SANT LLORENC, DEL MUNT
1. Cova d'En Carner (al S de Sant Llo-
renc Savall)
111-68: Ll. Auroux; VIII-68: Ll. Au-
roux; 17 i 23-V-73: E. Vives.
2. Cova Simanya (el Montcau)
6-XI-66: Ribera-Escola; 5-V-68: Ribe-
ra; 24-IX-68: Auroux, Meseguer.
3. Avenc de la Canal de Mura (Castell-
sapera)
1978: V. Flaquer; 12-111-78: Escola.
MONTSERRAT
4. Avenc dels Pouetons de les Agulles
24-1-65: Auroux; 30-V-65: Auroux; IX-
66: Esteban-Auroux; 1966: Meseguer.
5. Cova del Salitre
1970?:. Auroux.
MASSES DE GARRAF
6. Avenc de 1'Esquerra (Begues)
1-11-70: Auroux.
BERGUEDA
7. Cova de Rotgers (Borreda). Cavita;
excavada en guixos
19-VII-69: Escola (nombrosos exem-
plars juntament amb Pseudoniphar
gus africanus Chevr.); 15-VIII-69, 30-
VIII-70, 5-X-75: Escola.
LES GUILLERIES
8. Cova Codolosa ( el Far)
4-1-76: Escola.
SERRAC DEL MONTSEC
9. Cova de Sant Miquel (Moror, Pallars
Jussa)
18-VII-66: Auroux.
10. Forat de 1'Or (pas de Terradets)
18-VIII-66: Auroux.
11. Clot d'En Torrent
Localitat a Alcampell, dins del limit
administratiu d'Osca, allunyada al S
del Montsec. Cavitat excavada en
guixos.
24-IX-68: I. Gonzalez; 28-V-78: Escola.
MASSES DE SERRADELL - SERRA DE
LLERAS - SERRA DE SANT GERVAS
12. Graller de Castellet (Castellet-Espluga
de Serra, Pallars Jussa)
13-XII-70: Escola.
CERDANYA-ALT URGELL
13. Cova de la Fou de Bor-Tuta Freda
(Bellver)
21-IX-68: Auroux; XII-68: Auroux, re-
collit juntament amb la segona cita-
cio de Niphargus longicaudatus a Ca-
talunya; 6-VII-69, 18-1-70: Auroux.
14. Avenc de la Cabana d'En Garraba
(Toloriu)
10-IV-66: Ribera, recollit juntament
amb la primers citacio de Niphargus
longicaudatus (Amphipoda) a Cata-
lunya; 24-VII-67: Viiias; 2-VI-68: Es-
cola.
PALLARS SOBIRA
15. Cova Saverneda (Sort)
11-IV-70: Ubach-Auroux-Escola ; 29-VI-
71: Escola; 20-XI -77: S. Vives-J. Ro-
saura-Escola.
BAIX CAMP
16. Cova de la Fou de Capganes
15-111-65: Escola; 25-111-73: Perez-Es-
cola (recollit ambdues vegades amb
Pseudoniphargus africanus).
17. Cova del Masiet (la Riba). Excavada
en guixos
10-XI-68: Auroux-Meseguer.
BAIX EBRE
18. Cova del Conill (Horta de Sant Joan)
1-XII-68, 23-XI-69: Escola (juntament
amb Pseudoniphargus africanus).
ARAGO (Serra de Guara, Osca)
19. Solencio de Morrano
Recollit per Jeannel i Racovitza el
1911.
20. Solencio de Santa Cilia
5-111-68: Auroux.
21. Solencio de Bastaras
1969?: Auroux.
SANTANDER
Estudiat per Magniez, en cita set lo-
calitats: Cueva de la Cullalvera (ra-
males de la Victoria) (22), Cuevas de
Altamira (Cueva de las Pinturas i Cue-
va sin Pinturas) (23-24), Cueva de la
Estacion de Santa Isabel (25), Cueva
del Molino (Arredondo) (26), Cueva
de la Castaiiera (SarOn, Villacarriedo)
(27), Cueva de la Clotilde (28). Mate-
rial recollit des del 1958 per Cabido-
che, De Loriol, Roger, Rousset, Van-
120
FIGS . 1-5. Stenasellus virei Dollf. q de la Cova Simanya (Sant Llorenc del Munt, Mora). 1. Pleopod
IT. 2. Pleopod I rudimentari ( anormal ). 3. Pleopod III. 4. Exopodit pleopod IV. 5. Pleopod V.
Fics . 6-10. Stenasellus virei Dollf . de la Cova del Conill (Horta de Sant Joan, Terra Alta ). 6. Pleopod
II ?. 7. Pleopod IV ?. 8. Pleopod V y . 9. Pleopod II o. 10. Pleopod I 8.
121
del. Tot formant part de Stenasellus
virei buchneri, que substitueix I'espe-
cie independent de Stammer.
BURGOS
29. Complejo Ojo Guarena
28-111-75: Belles-Comas-Filba. Tambe
pertany a S. virei buchneri.
NAVARRA
30. Cueva de Altxerri
26-IX-68: C. Galan.
31. Cueva de los Longinos
1-111-69: Galan.
OVIEDO
32. Cueva de las Campanas (Mestas de
Con)
19-VIII-69: C. Jeanne.
BIBLIOGRAFIA
BIRSTEIN, Ya. A., 1964. Fauna of U.S.S.R. VII, 5
Freshwater Isopods (Asellota). Jerusalem (tra-
duit del rus).
Bou, C. & RoucH, R., 1967. Un nouveau champ
de recherches sur la faune aquatique souter-
raine. C. R. Acad. Sc. Paris, 262, D: 369-370.
BRAGA, J. M., 1962. Sur la distribution geographi-
que des Stenasellus de la peninsula iberique et
description d'une espece nouvelle de ce genre.
Ann. Fac. Cienc. Porto, 84: 1-28.
DELAMARE-DEBOUTTEVILLE, Cl., 1960. Biologie des
eaux souterraines littorales et continentales.
Supl. a Vie et Milieu, 9 (1): 1-740.
EscoLA, 0, 1976. Stenasellus magniezi n. sp., un
nuevo isopodo de una cavidad sobterranea de
Cadiz. Oecologia aquatica, 2: 121-123.
HUSSON, R. 1946. A propos de la biologie du Crus-
tace troglobie aquatique Stenasellus virei Doll-
fus. Ann. Univ. Saraviensis, Se., 6 (74): 8259-8269.
JEANNEL, R., 1943. Les fossiles vivants des caver-
nes. Paris.
MAGNIEZ, G., 1966. Les stenaselles (Crustaces Iso-
podes troglobies) de la province de Santander
(Espagne). Ann. Speleol., 21 (4): 827-837.
MAGNIEZ, G., 1968. L'espece polytypique Stenase-
llus virei Dollfus, 1897 (Crustace Isopode hy-
poge). Ann. Speleol., 23 (2): 363-407.
MAGNIEZ, G., 1976. Stenasellus bragai, n. sp. Crus-
tacea Isopoda Asellota des eaux souterraines
d'Espagne meridionale. Int. J. Speleol., 8: 285-
290.
MAGNIEZ, G., 1977. Stenasellus escolai n. sp. Crus-
tacea Isopoda Asellota des eaux souterraines
d'Espagne meridionale. Int. J. Speleol., 9: 65-71.
MARGALEF, R., 1953. Los crustaceos de las aquas
continentales ibericas. Inst. Forest. Invest. Exp.,
10 (1): 1-243.
RACOVITZA, E. G., 1924. Diagnoses des genres Ase-
Ilus et Stenasellus et description de deux Ste-
nasellus nouveaux. Bull. Soc. Sci., 2: 81-92 Cluj.
RACOVITZA, E. G., 1950. Asellides -premiere se-
rie-: Stenasellus. Arch. Zool. Exp. Gen., 87:
1-94.
STAMMER, H. J., 1936. Eine neue Hdhlenwasserassel
aus Spanien, Stenasellus buchneri, and die Ver-
breitung der Gattung Stenasellus. Zoologischer.
Anzeiger, 2. 5. 114: 137-141.
VANDEL, A., 1964. Biospeologie. La biologie des
animaux cavernicoles. Paris.
122


Noves localitzacions de "Stenasellus virei" a la península Ibèrica, especialment a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert