Vila i Dinarés, Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Consideracions sobre la conveniencia d'una
coordinació urbanística de Catalunya
Pau VILA i DINARÉS
la us en parlava en la meva comunicació feta en la nostra Assemblea, en forma de sug-
geriment i bo i referint-me a plans urbanístics que van en doina: Árees Metropolitanes,
arees comarcals, ordenacions provincials, plans de coordinació, etc. Aleshores, en acabar,
vaig concloure que el que havia de preocupar-nos era la «Catalunya-Ciutat»; caldria dones
treballar per anar a la urbanització de tota la nostra terra.
Sí, cal coordinar-hi necessitats preferents en un pla humanament racional, de cara al
futur i amb l'orientació d'evitar les congestions urbanístiques tant com sigui possible, i
alhora disminuir els afanys i els neguits propis de les aglomeracions on les necessitats i
les atraccions augmenten, per tal d'anar a l'assoliment del benestar de tots els habitants,
visquin on visquin i vinguin d'on vinguin.
Aquestes conurbacions, dites metropolitanes, constitueixen un fenomen mundial? És la-
mentable, mes és cert. Pero també hi ha paísos petits com el nostre que han urbanitzat
el camp i la muntanya com la ciutat (Dinamarca, Holanda, Suíssa). En el món ja s'entre-
veu la tendencia a buscar la descongestió urbana i anar a la urbanització del camp per
tal de fer-hi la vida agradable. Fa poc, McNamara, director del Banc Mundial, ha dit «que
calia preocupar-se de les ruralies».
Nosaltres veiem com el camp i les muntanyes es despoblen i les ciutats es congestionen.
No hi ajuda poc, és també cert, la gent forastera que hi arriba atreta pels treballs públics,
que els paguen jornals baixos, pero mi1lors que els de les terres que deixen; pero aquesta
seria una qüestió per ésser tractada a parto
Concretant-nos a la immigració interior, el cas nostre és que les pagesies i els llogarrets
s'abandonen: és un exode constant; l'interior de Catalunya tendeix a desertitzar-se, S'imposa
un estudi a fons del problema en tota l'extensió del país. Cal comencar pel sol; la hidrologia
169
subterrania; establir quins, en cada cas, són els arbres i els conreus que més convenen
en relació amb els mercats; completar i millorar la xarxa vial de manera que no hi hagi
llogarret sense carretera. Aturar que les autopistes i les noves construccions ocupin les
millors terres productores com s'esta fent, puix que la terra és una de les poques materies
primeres que tenim, básica per a una indústria primordial que és l'agro-pecuaria. Cal revi-
far l'economia Primaria bo i alliberant-la, en el possible, de' la Terciaria.
1 a pobles i poblets, on es pugui, cal mantenir-hi o portar-hi indústries o manufactures
petites o mitjanes; les concentracions industrials són per a grans establiments d'activitats
productores majors. Cal valoritzar directament, comarcalment, les produccions local s
comerciant-les en forma cooperativa dels propis productors. 1 cal fer vida camperola i po-
bletana benestant, proporcionant-los-ho potser mancomunadament.
És peremptori que de la realitat socio-económica catalana se'n faci un estudi en profun-
ditat i en totalitat de cara a l'esdevenidor. Les corporacions locals, les entitats regionals
que tenen per missió orientar la producció i les estructures economiques o financeres, i
les Universitats siguin les col·laboradores i les sostenidores de les investigacions i valora-
cions necessaries al respecte. La Caixa d'Estalvis de Sabadell ho ha fet pel Valles; Girona
per la província; cal pero, la generalització, la coordinació, la visió en síntesi desinteres-
sada; i aquesta, convé que la donin els geografs humanistes.
Al problema, cal buscar-li les solucions adients a escala de l'home i de la regió geo-
económica, sense altra mira que un benefici per a la col-lectivitat, en forma administrativa
i comptable, enfoncant-ho vers els mercats proxims i els llunyans possibles. Quant a aquests,
amb els contactes que calguin. Som un poble petit, com altres n'hi ha al món, i sempre
hem progressat adaptant-nos als progressos. Ens adaptarem al maquinisme i ens adapta-
rem a l'automatisme; pero cal no abusar-ne perqué portaria al rutinarisme amb l'avorrició
del treball i l'estudi, amb l'acabament del goig del viure, com haja passat en alguns paísos
més avancats: Dinamarca, Suecia ...
S'al-legara que no falten organismes que es dediquin a estudis semblants; millor! Són
actuacions oficials obligades, amb finalitats utilitáries, que a voltes poden arribar a solu-
cions deshumanitzades. Pensem que seria convenient treballar en carnp lliure; més a prop
dels hornes, de la terra, de les bases ancestrals; i, a la fi, per a relacionar i contrastar
uns i altres estudis per al bé comú que es busca.
Cal constituir un equip o uns equips aplegadors, treballadors, tecnics i científics, inves-
tigadors i professionals, que s'engresquin en la comunal empresa d'establir unes bases
científiques i pragmátiques per a preveure i muntar les estructures possibilitadores del con-
tingut i del potencial de la nostra terra i dels seus homes, bo i podent-ne eliminar els obsta-
eles, Falten cabals per realitzar-ho: de cabals, n'hi ha! És necessari captar-los sense que
ningú no pensi en els negocis. O bé sí, en un: el negoci del benestar de la comunitat.
És fatal i ineludible que així es faci per tal que Catalunya sobrevisqui bastant-se per a
tots els seus moradors; benestant, progressadora, expansiva, agermanada a les altres re-
gions, de cara al món i en coordinació amb els altres pobles. Avui és ja indispensable
bregar per adaptar les activitats vers un viure millor amb visió ecuménica.
Desembre 1971
170


Consideracions sobre la conveniència d'una coordinació urbanística de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert