Maluquer i Nicolau, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INIeTITUCIO CATALANA D' IiISTORIA NATURAL 11
NOSTRE NOM
No es nou, encare que ho sembli. Es veil, encare que nor
ho sembli.
Fa pochs anys, a primers de Desemhre de 1899, se funda
a Barcelona ab aquest mateix nom una societat cientffica,
quip objecte principal era 1' estudi y conreu de ]as Ciencias
Naturals pera la formacie de la Ilistoria Natural de Cataiunya.
Are, quatr'anys despres de la fundaci6 d' aquella els mateix s
que en ella inter ving ueren ne fundan una ab el mateix no:n,
igual esprit 6 id6nticli objecte. Per qu6 aquesta simultaneitat
de noms? ^Es la mateixa Societat? ^N' es una de nova? Anem
a contestar breument aqueixas preguntas.
Comensa la INSTITuclo molt modestatnent. B,-ii prompte
s' atrevI a sertir en publich ab un ButlletI, que encare que
modest y humil, va atraure tot seguit las miradas dels que a
estudis cientifichs se dedican en nosta patria. Cresqu6 ab ma-
jor rapidesa de lo que al comensament preveyam, gracias al
apoyo que 'ns prestaren distingits naturalistas de dintre y de
fora casa. L' In dondrem un lema simpatich qu' enclou nostre
esprit,..... y seguint sa marxa prospera and extenent sas ten-
dras brancas fins m6s enlla de las fronteras, en taut ]as arrels
s. enfozavan m6s y mes cada jorn en el sol de nostra terra.
En aquest estat, y creyent alguns consocis que donautli mes
extensi6 tindrfa mes vida; que 1' ocuparse principalrnent d`
obserrar, recallir y anotar, pera sentar las fitas de I' Historia
Natural do Catalunya, especial y casi exclussiu punt de mica
nostre, era enclourers dins un cercle massa estret; creyent, en
fi, qu' eram miffs coleccionadors que cientificlrs, proposaren
un cambi radical, comensant pe'1 nom, fins la mes intima or-
ganisacio de la Societat. Creguerem nosalt.es que aixis nos-
tra primera idea no 's realisava; que la Inslilucio Catalana de
Cienrias Vatui'als no responfa al objecte per que fou fundarla
la d' Ilistoria Natural; per aixo apartantnos, y deixu;nt proli-
ferar la jove Institucio, ens mantenfm en nostra c6lula primi-
tiva, (si la express16 'ns es permesa). Abrassem com a part
1' INSI'I'I'TCIO CATALANA II' I11$ I'(1R1A NATURAL
de nostra essencia a la Listitucid Catalano de Cieiacias Natu-
rals. Saludem a las demes Institutions y Societats germanas
6 la nostra.
En altres termes: la List itlacid Catalana d, Ilistoria Natu-
ral inaugura una nova serie. No ha mort, s' ha metamorfoseat.
Esperem que continuard mereixent 1' apoyo y atenc16ns de
que fins avuy ha sigut objecte, pera poguer trevallar ab m6s
dalit y entussiasine que may en profit de la ciencia, y enalti-
meut de Catalunya.
Per la Junta Directiva,
JosEl'u MALI-Q(iER Y NICOT.AU, Secrelari.
UN CAS NOTAI3I,1': llE
11 ER E1.
DOCTOR JOAN CADEVAL(.
Essent ]a polinisacio un acte trascendental pera la con-
servacio de les especies, se compren que la Naturalesa llagi
pros tota classe de precautions pera assegurar son exit. Dis-
posicions org.iniques les mes adecuades, moviments d' apro-
ximacio dels estams als pistils y mes rarament dels pistils als
estams, iuflexio del ex-floral, allargament del peu femenf y
ruptura del rnasculi pera assolir la superficie del aygua, com
succelieix en la Vallisneria spiralis L., y per iiltim la eficzls
intervencio dels insectes y de les torrents d' ayre son los
medis de que ordinariament se val la Naturalesa pera fer arri-
bar el poles sobre 1' estigma.
No es mon proposit ressenyarlos aqui, puig que tots se
troban descrits en les obres modernes de Botdnica. Sols de-
sitjo ferne coneixer un mes, qu' observi fa al-tins anys, indi-
cat en ma Flora del Valles, en el qual se troban admirable-
ment combinats un inovirne_rt d' inflexio de la rama floral, ab
un altre de rotacid de 1` antera. L' estudi d` aquest fenoulen
resulta taut mes interessant, en quant A mon entendre con-
tradfu I' opinio generalment admesa sobre la dehiscencia es-
taminal eu la familia de les A,)•brrtcdceas.
Me refereixo at arbust conegut per tothom ab el noin d'
Arbos (Arbutus Unedo L.), comunIssim en les montanyes va-
l1esanes. Corn que to `Is estams mes curts que 'Is pistils, at
desprendres el polen, cauria a terra en lloeh d' guar at estig-
ma. Pera evitar aquest contratemps, 1' extremitat de 1' ex-flo-


Nostre nom

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert