Ortiz Guitart, Anna

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La voluntat de continuïtat d’un grup de
treball i l’actualització a finals dels noran-
ta d’un projecte engegat els vuitanta són
algunes de les raons que han portat el
Women and Geography Study Group
(WGSG) de l’Institute of British Geo-
graphers a escriure conjuntament el llibre
que presentem tot seguit. Un total de
vint-i-quatre geògrafes feministes, la majo-
ria d’elles pertanyents a la segona genera-
ció de geògrafes que van publicar l’any
1984 el primer manual en llengua angle-
sa, Geography and Gender, ens ofereixen, al
llarg de les seves dues-centes vint pàgines,
una valuosíssima recopilació up-to-date
de nombrosos treballs de recerca, publi-
cats tant en forma de llibres com d’arti-
cles, i una mostra dels darrers debats
feministes incorporats en la nostra disci-
plina. A més, el llibre defineix conceptes
analítics clau, examina la història de la
subdisciplina, explora les diferents meto-
dologies de les geògrafes feministes i
reconceptualitza tres components fona-
mentals de la geografia: l’espai, el lloc i el
medi ambient.
Les autores, la majoria professores uni-
versitàries de diferents departaments de
geografia de la Gran Bretanya i investi-
gadores de renom dins el món de la geo-
grafia del gènere (Nicky Gregson, Sarah
Radcliffe, Sophie Bolwby, Gillian Rose,
etc.), es reconeixen influenciades per les
teories feministes i postmodernistes. Un aspec-
te característic d’aquests enfocaments es va
repetint al llarg del llibre. Aquest és la rei-
vindicació a la diferència i a la diversitat de
teories i metodologies feministes; és la
crida a considerar diferents coneixements
i interpretacions feministes, i és, final-
ment, la voluntat d’incorporar la pers-
pectiva de gènere de manera transversal
dins dels diferents estudis que es realitzen
en la nostra disciplina. Pensar en les
diferències socials entre les dones (diferèn-
cies de classe, ètnia, sexualitat, edat, etc.);
El volumen finaliza con una muy
amplia relación de la bibliografía citada,
de la que se desprende no sólo la enorme
labor realizada por José Antonio Ro-
dríguez examinando las publicaciones de
la SGM y otras corporaciones geográfi-
cas, sino que también pone de manifies-
to su conocimiento respecto de obras
centradas en el estudio del pensamiento
geográfico —fundamentalmente del espa-
ñol— y en el colonialismo y la geografía.
No obstante, se echan en falta ciertas refe-
rencias, y especialmente alguna reciente
referida a las sociedades e institutos ibe-
roamericanos.
Por último cabe apuntar que, al exa-
minar los contenidos de la obra —y aun
siendo el capítulo dedicado al colonia-
lismo y a la geografía el más extenso y
encontrarse referencias al fenómeno
colonial en numerosos pasajes del volu-
men—, tal vez hubiera sido preferible
permutar los conceptos del título: La
Sociedad Geográfica de Madrid (1876-
1936). Geografía y colonialismo.
A la vista de todo lo expuesto puede
concluirse que nos encontramos ante un
trabajo excelente, muy correctamente
redactado, realizado con rigor y tras una
exhaustiva labor investigadora, que viene
a llenar un hueco importante en los estu-
dios del pensamiento geográfico español.
José Luís Villanova Valero
Universitat de Girona
Secció de Geografía
250 Doc. Anàl. Geogr. 33, 1998 Ressenyes
WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP
Feminist Geographies. Explorations in diversity and difference.
Essex: Longman, 1997, 220 p.
DAG 33 243-253  22/1/99 10:32  Página 250
en les diferències i estratègies per fer front
a la diferència; repensar les definicions
dominants d’espai, lloc, paisatge, medi
ambient i natura, i escriure des de la
diferència i de manera diferent són els ele-
ments que donen cos a les reflexions que
s’hi exposen.
Conscients del seu paper de transmis-
sores de coneixement i del repte i la
dificultat que això suposa en nivells acadè-
mics superiors, ens presenten un llibre
didàctic i molt útil com una eina per a la
docència. Ens referim sobretot a la cin-
quantena d’activitats proposades al llarg
del llibre perfectament pensades i con-
nectades amb la teoria que es presenta.
Activitats de tota mena, des de les clàssi-
ques en geografia: comentari de textos,
mapes, taules i gràfiques; com d’altres més
agosarades i «postmodernistes» (pel que
tenen de representació d’imatges de la rea-
litat): propostes guiades per a l’observa-
ció de la realitat en diferents indrets i
comentari de material visual i artístic
(fotografies, postals, quadres i dibuixos),
ens poden donar moltes idees per dina-
mitzar la classe tot fent participar més
activament els/les nostres estudiants, aju-
dant-los a construir per ells mateixos les
seves pròpies explicacions, posicions i res-
postes. A més, el contingut didàctic del
llibre queda de nou demostrat pels resums
(breus i aclaridors) que s’ofereixen al final
de cada tema i per la definició de di-
ferents conceptes clau (essencialisme,
patriarcat, dualisme, epistemologia, meto-
dologia, natura, ecofeminisme, etc.) per
entendre alguns dels debats de la geo-
grafia del gènere.
El llibre s’estructura en set capítols: la
introducció, els cinc capítols centrals 
—que poden ser llegits independentment
l’un de l’altre— i les conclusions. En la
introducció, les autores fan conjuntament
la presentació global del llibre, estableixen
els objectius d’aquest i es defineixen com
a geògrafes feministes (i no del gènere)
per les influències que reben de les teo-
ries feministes i pel compromís polític
que aquestes vinculacions comporten. El
capítol segon tracta sobre els diferents
camins a partir dels quals les geògrafes
feministes han construït les històries de la
geografia feminista. Segueix el capítol ter-
cer tot prenent el gènere com la categoria
analítica central i analitzant les diferents
concepcions de les geògrafes feministes
quan treballen amb aquest concepte. El
quart examina els mètodes i les metodolo-
gies que segueixen les investigadores femi-
nistes, mentre que el cinquè i el sisè
exploren tres conceptes fonamentals dins
la geografia: l’espai, el lloc i el medi
ambient. Finalment, en les conclusions,
les autores fan un breu repàs a les idees
principals tractades al llibre i als darrers
debats oberts en geografia. Ara  assenya-
larem els punts més destacats de cada
capítol.
En el capítol segon s’exposen tres
camins diferents d’escriure i de construir
la història de la geografia feminista. No
hi ha, per tant, una única història, sinó
un seguit d’històries escrites segons
estratègies i objectius particulars. La pri-
mera, i més senzilla de totes, s’organitza
seguint una seqüenciació històrica pro-
gressiva de les idees de la geografia femi-
nista. La segona recupera els noms de les
dones «perdudes» en la historiografia tra-
dicional (i homogènia) de la geografia
(escrita pels homes), tot recordant i emfa-
sitzant la seva participació en la cons-
trucció dels coneixements geogràfics
—un dels millors exemples n’és la recu-
peració de les escriptores de llibres de
viatges de l’època victoriana a la Gran
Bretanya. Des d’un punt de vista més
antiessencialista i constructivista, envers
la identitat homogeneïtzadora que envol-
tava el discurs de les dones viatgeres (totes
les quals eren blanques, de classe mitja-
na, protestants…), ens trobem amb les
històries autobiogràfiques de les autores
que des de diferents backgrounds i expe-
riències personals ens donen una visió
més heterogènia i variada de les històries
de la geografia feminista.
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 33, 1998 251
DAG 33 243-253  22/1/99 10:32  Página 251
En el capítol tercer es defineix àmplia-
ment el concepte de gènere i s’hi estudia
els diversos enfocaments que les geògra-
fes feministes donen al concepte en les
seves recerques. Així, per exemple, per
unes geògrafes feministes el gènere ha
estat utilitzat per referir-se només a les
dones, les seves vides i les seves expe-
riències, amb l’objectiu de visibilitzar-les.
Unes altres s’han referit al gènere per
explicar les diferències i les desigualtats
entre les dones i els homes a partir de l’es-
tudi dels papers i les relacions de gènere
o relacions de poder legitimades social-
ment pel patriarcat. D’altres han posat
l’accent en la necessitat de sensibilitzar
sobre les diferents construccions socials
entre les dones, sensibilització que ha
estat l’eix central de les teories feminis-
tes postcolonials per explorar les interre-
lacions entre la identitat, el coneixement
i el poder. Volem remarcar en aquest capí-
tol —i en general en tot el llibre— la
quantitat de referències bibliogràfiques
citades i els comentaris d’interès que es
fan sobre aquestes. Malgrat tot, l’anglo-
centrisme d’aquestes aportacions empo-
breix la diversitat per la qual tant lluiten
aquestes geògrafes. Una de les autores
també ho veu clar: «l’únic que no
m’agrada de les geografies feministes
actuals és el desenvolupament d’uns llen-
guatges (discursos) d’elit que n’exclouen
uns altres» (Janet Townsend, p. 54).
El capítol següent, el metodològic,
comença reconeixent la necessitat d’uti-
litzar conjuntament metodologia quan-
titativa i qualitativa en les recerques
geogràfiques feministes, ja que la prime-
ra ens ofereix models i tendències i la
segona ens ajuda a entendre’ls. D’altra
banda, la preocupació de les autores al
llarg del llibre per demostrar que tot
coneixement es construeix i no és neutre
queda ben reflectida en l’explicitació de
les seves posicions d’identitat que mar-
quen la seva manera d’entendre i d’inter-
pretar la realitat (coneixement situat i
reflexivitat). Per això, segons elles, quatre
trets fonamentals caracteritzen les meto-
dologies geogràfiques feministes en la seva
diversitat: diferents camins de conèixer la
realitat, de preguntar, d’interpretar i d’es-
criure.
Els capítols cinquè i sisè resten dedi-
cats als conceptes clau en geografia 
—espai, lloc i medi ambient— i prete-
nen mostrar els diferents camins que les
geògrafes feministes han escollit per trac-
tar-los i reconceptualitzar-los. Els dos pri-
mers conceptes es recullen en el capítol
cinquè. Les autores, a partir d’una reflexió
del pensament occidental, caracteritzat,
entre d’altres aspectes, per la necessitat
de dualitzar la realitat en categories binà-
ries (públic-privat, global-local, etc.), cri-
tiquen la component de gènere que
s’amaga dins els conceptes d’espai i lloc,
component que distingeix entre la gent
in i out of bounds (‘dintre i fora del siste-
ma’) com una forma de jerarquitzar i esta-
blir vincles de poder entre aquests (un
exemple seria la distinció que utilitzem
tan sovint entre Primer Món i Tercer
Món). Moltes geògrafes feministes han
treballat el concepte d’espai centrant-se
en els espais patriarcals i en la intersec-
ció entre patriarcat i capitalisme, és a dir,
entre la relació de la producció i la repro-
ducció.
El capítol sisè, el més extens i inno-
vador del llibre, dóna un contingut nou
als conceptes de medi ambient, natura i
paisatge fruit de la incorporació de les
contribucions més recents realitzades a
partir del debat de temes com la repre-
sentació, la identitat, el nacionalisme, els
cossos en geografia i també a partir de
les aportacions que les imatges i els tex-
tos literaris poden realitzar a la resigni-
ficació d’aquests conceptes, treballats no
només des d’una perspectiva de gènere,
sinó també intentant incorporar l’en-
creuament d’aquesta amb la perspectiva
de classe i ètnia.
Després d’haver repassat els contin-
guts més interessants dels capítols només
ens resta recomanar la lectura del llibre, i
252 Doc. Anàl. Geogr. 33, 1998 Ressenyes
DAG 33 243-253  22/1/99 10:32  Página 252
no només a les geògrafes feministes o a
aquelles que fan recerca i docència en
geografia i gènere, sinó també als/les geò-
grafs/es socials i culturals i als/les espe-
cialitzats/des en temes mediambientals,
de planificació i desenvolupament; en
definitiva, a tots els/les geògrafs/es que
vulguin posar-se al dia dels últims debats
teòrics i metodològics de la nostra disci-
plina.
Anna Ortiz Guitart
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 33, 1998 253
DAG 33 243-253  22/1/99 10:32  Página 253


WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP. Feminist geographies. Explorations in diversity and difference

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert