Molina Gallart, David

Nadal Tersa, Jordi

Soriano López, Joan Manuel

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 215-219 
BXI Jornades de Camp de Geografia Física)) 
de 1'Associació de Gebgrafs Espanyols 
Sant Sebastih, 22-25 de maig de 1995 
Jordi Nadal Tersa 
Joan Manuel Soriano López 
David Molina Gallart 
Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia 
08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain 
Data de recepció: juliol 1995 
Data d'acceptació: setembre 1995 
Resum 
Les ccXI Jornades de Camp de Geografia Físicas de I'AGE, d'acord amb I'estil de trobades 
anteriors, es van desenvolupar seguint un periple per diverses zones del País Basc i també 
per les comunitats autbnomes vei'nes de Cantibria i la Rioja. Es varen tractar temes de geo- 
grafia física i d'altres camps afins, incidint sobretot en qüestions biogeogrifiques, perb 
sense oblidar les formes del relleu i altres aspectes d'interks, sempre lligats a I'itinerari de 
l'excursi6. 
Paraules clau: geografia física, paisatge, biogeografia. 
Resumen. ccXJornadas de Campo de Geografia Física)) de la Asociación de Geógrafos 
Españoles. San Sebastián, 22-25 de mayo de 1995 
Las ccXI Jornadas de Campo de Geografia Física)) de la AGE, de acuerdo con el estilo de 
encuentros anteriores, se desarrollaron siguiendo un periplo por diferentes zonas del País 
Vasco y también por las comunidades autónomas vecinas de Cantabria y la Rioja. Se tra- 
taron temas de geografia física y otros campos afines, incidiendo sobretodo en cuestiones 
biogeográkas, pero sin olvidar las formas del relieve y otros aspectos de interés, siempre rela- 
cionados con el itinerari0 de la excursión. 
Palabras clave: geografía física, paisaje, biogeografia. 
Résumé. aXl Journées de Terrain de Gkographie Physique)) de 12issociation de Géographes 
Espagnoles. Donostia, 22-25 mai 1995 
Les a X I  Journées de Terrain de Géographie Physiquen de I'AGE, maintenant le tradition- 
nel style des journées précédentes, se sont derroulées par des diverses zones du Pays Basque 
et des communautés voisines de Cantabria et La Rioja. I1 se sont traité des thkmes de géo- 
graphie physique et d'autres domaines semblables, en faissant spéciale attention aux ques- 
tions biogéographiques, sans oublier les formes du rélief et d'autres aspects d'intérgt presents 
dans I'itineraire de I'excursion réalisée. 
Mots dés: géographie physique, paysage, biogéographie. 
216 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Jordi Nadal Tersa; Joan Manuel Soriano L6pez; David Molina Gallart 
Abstract. ctXIAssociation of Spanish Geographers Physical Geography Field Excursions. San 
Sebastihn, 22nd-25th May 1995 
'rhe NXI Physical Geography Field Excursion)), organized by the Association of Spanish 
Geographers, followed a similar pattern to previous excursions, tracing a route, on this 
occasion through the Basque Country and part of the adjacent autonomous communities 
of La Rioja and Cantabria. The topics dealt with covered the field of physical geography 
and closely related fields, focusing especially on biogeographic aspects, but also including 
relief forms and other points of interest dong the itinerary. 
Key words: physical geography, landscape, biogeography. 
La primavera de 1995 s'han celebrat les ((XI Jornades de Camp de Geografia 
Física)) de 1'AssociaciÓ de Gebgrafs Espanyols, organitzades per les universitats 
del País Basc, de Cantabria i de La Rioja. 
Aquestes jornades han ocupat els dies 22 al 25 de maig, en els quals s'ha 
fet treball de camp a les comunitats autbnomes de les universitats esmentades. 
Els responsables de dur endavant aquesta setmana d'estudi i d'intercanvi entre 
els gebgrafs fisics de l'Estat han estat els professors Guillermo Meaza Rodríguez, 
de la Universidad del País Vasco, Juan Carlos Garcia Codrón, de la Universidad 
de Cantabria, i Jost Arnáez Vadillo, de la Universidad de La Rioja. 
En la zona d'estudi conflueixen diversos paisatges europeus, la qual cosa 
dóna una extraordinaria diversitat a una zona de redui'des dimensions territo- 
rials. Aquest fet esta lligat als diversos gradients ambientals: atlhtic, mediterrani, 
continental i de muntanya. La disposició de les alineacions muntanyoses prin- 
cipals configura uns espais comarcals de característiques prbpies: el litoral i les 
valls i muntanyes atlantiques; les muntanyes de la divisbria cantabrico-medi- 
terrania; les valls i muntanyes submediterranies; l'imbit mediterrani de la 
depressió de ]'Ebre, i el Sistema Ibtric. 
Pel que fa prbpiament al desenvolupament de les jornades, igual que en 
ocasions anteriors, el treball es desenvolupa a partir de les sortides de camp 
que els organitzadors han disposat i sobre les quals s'obren debats i discussions 
científiques, perb sempre en el propi Arnbit de la sortida de camp. Per tant, en 
cap cas es tracta de taules rodones, pontncies o altres mecanismes propis de 
congressos, reunions científiques, etc. 
Als aspectes estrictament geografies s'hi han afegit petites pinzellades socials 
i de representació, com ara la recepció a l'Ajuntament de Vitbria per part del 
seu alcalde, la visita al Parlament basc a Guernica, la visita a les dependtncies 
del parc natural de Valderejo, etc. 
La rutina de cadascun dels quatre dies ha transcorregut de la manera següent: 
esmorzar a l'hotel i sortida en autocar a les nou del mati, dinar de camp al lloc 
d'estudi i tornar al proper lloc de pernoctació a les vuit del vespre. Les visites 
que s'han dut a terme i que han permts la discussió científica i l'intercanvi 
d'idees han estat les següents: 
&I Jornades de Camp de Geografia Fisican de 1'AGE Doc. Anii. Geogr. 29, 1996 217 
Dilluns, dia 22: 
Salinas de Aiiana. Aquesta pintoresca població d'&aba, situada a la cap~alera 
del riu Muera, deu la seva existkncia al diapir sobre el qual esta construi'da. 
Aquesta formació geolbgica travessa alguns dels aqüífers més importants de la 
regió, per la qual cosa es converteix en un punt de sortida de les aigües que hi 
ha confinades. L'aigua d'aquestes sorgkncies, molt carregada de sals, és con- 
du'ida per una laberíntica xarxa de canals que daten de l'kpoca romana, cap a 
unes eres on es deixa reposar per tal d'evaporar el component líquid i poder- 
ne recollir el clorur sbdic. La impossibilitat de competir amb la sal marina, 
quan el preu del transport n'ha permks la distribució arreu, ha suposat I'aban- 
donament d'aquesta explotació. 
Parc natural de Valderejo. Situat a l'extrem occidental d'haba, aquesta vall 
de quasi 3.500 hectarees es troba practicament deshabitada; hi resten tan sols 
una vintena de persones entre els dos pobles que no han quedat completament 
abandonats: Lahoz i Lalastra. El 1992 es declara parc natural per tal de pre- 
servar els seus valors ecolbgics i promoure el seu desenvolupament a través del 
turisme, de l'agricultura i de la ramaderia. Les pressions tectbniques alpines 
van donar forma anticlinal als materials cretacia, que l'erosió posterior va des- 
mantellar i va donar el relleu que actualment hi podem observar. La xarxa flu- 
vial queda configurada pel riu Purón, que travessa la vall de Valderejo i de 
Torbalina, ja a Burgos, abans de tributar a 1'Ebre. Pel que fa a la vegetació s'hi 
poden distingir tres franges altitudinals: pastures a les zones més altes, amb 
sbls molt pobres i secs per la permeabilitat prbpia del carst; faig, pi roja1 i 
Quercusfaginea als vessants; i altra vegada pastures al fons de la vall, a causa 
en gran part de l'acció humana que la va desforestar per convertir les terres en 
conreus. La sortida de la vall es fa pel congost del riu Purón. 
Dimarts, dia 23: 
Geomorfologia glaciar de l'Alto Trueba. Aquest indret de la serralada Cantabrica 
Oriental, s'inscriu en l'ambit cultural pmiego i constitueix una important ele- 
vació NE-SW amb vessants molt dissimktics. La seva proximitat a la costa (30 
km) i la seva alsada (1.700 m) possibiliten unes precipitacions anuals supe- 
riors als 2.000 mm. Entre els estudiosos del modelat glacial de les muntanyes 
pmiegm no hi ha acord respecte al nombre de glaciacions que han afectat aques- 
tes muntanyes, perb en qualsevol cas tots destaquen com a excepcional l'arnpli- 
tud de les glaceres al voltant de cims que no superen els 1.700 m, amb llengües 
de gla$ de fins a 11 km, que arriben a cotes tan excepcionalment baixes com els 
425 m. 
Paisatge vegetal del Portillo de la Lunada. Aquest port que separa Cantabria 
de Castella-Lleó constitueix la divisbria d'aigües entre el Cantabric i la conca 
de 1'Ebre. Els factors que determinen la vegetació són el clima hiperhumit i la 
litologia predominantment calcaria, amb carsts molt desenvolupats. La com- 
binació dels dos condicionants suposa una disponibilitat edafica d'aigua molt 
redui'da i un important rentat dels sbls. El resultat és el domini d'una espkcie 
ombrbfila, amb una relativa indiferencia al substrat, com és el faig. La pressió 
218 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Jordi Nadal Tersa; Joan Manuel Soriano L6pez; David Molina Gallart 
humana ha redui't aquests boscos, substituint-10s per prats, pastures i mato- 
llars. La vigkncia del pastoreig, amb practiques tan poc ecolbgiques com són 
les repetides cremes dels vessants, impedeix la regeneració de les fagedes. 
Alzinars i matollars del Monte Buciero (Santofia). Els alzinars canthbrics, 
relíctics en l'actualitat, tenen el seu origen en períodes postglacials, en els quals 
van penetrar a través del litoral i de la vall de I'Ebre. Aquesta tesi, perb, actual- 
ment Cs qüestionada per autors que consideren aquesta comunitat amb prou 
capacitat regenerativa i potencialitat com per considerar-la relictiva. Les con- 
dicions que han permks el desenvolupament d'aquest alzinar són: condicions 
tkrmiques moderades, i sbls escassos, discontinus i pedregosos (la qual cosa 
limita la progressió d'altres especies més exigents). 
Dimecres, dia 24: 
Complex dunar de Gorliz. Format per quatre nivells diferents observables en 
' 
conjunt tan sols en l'extrem NW del dipbsit. El nivell 1 esta constitu'it per 40 
cm de lutites molt compactes, i se situa a uns 8-10 m sobre el nivell interma- 
real mitja actual. El nivell 2 esta format per 12 m de sorres biogkniques cimen- 
tades, que s'interpreten com una roca dunar consolidada. El nivell 3 el formen 
uns 3 m de sorres fines i mitjanes, de composició quarcítica, que donen lloc 
a dunes remuntants vegetades. El nivell actual el formen els trams de platja 
intermareal. 
Reserva de la Biosfera d'urdaibai. La reserva pren el nom antic de la ria de 
Gernika-Mundaka, que forma una plana estuarina d'uns 10 km de longitud. 
S'hi reconeixen tres unitats de paisatge: el fons de vall, amb sorrals i mares- 
mes; el camp atlintic, i, tancant la ria per I'est i l'oest, l'alzinar cantabric ins- 
tal.lat sobre plataformes calcaries. La vall i I'estuari d'urdaibai constitueixen 
un espai natural molt valuós per la diversitat i l'originalitat que representa en 
el conjunt basc. Des dels anys cinquanta aquest espai patia impactes relacionats 
amb l'abandonament de les formes tradicionals de conreu de la terra, la sobre- 
explotació forestal i la instal.lació d'una potent indústria metal.1úrgica i con- 
servera. 
Dijous, dia 25: 
Mirador de Viguera i Almazara (Sistema Ibkric occidental). Aquest mirador 
permet contemplar la perspectiva de I'arribada del riu Iregua a la plana de 
l'Ebre. També s'hi observa el contacte entre el Sistema Ibkric i la depressió de 
1'Ebre. Paral-lelament a l'elevació del Sistema Ibkric es va produir l'enfonsa- 
ment de la cubeta de I'Ebre i el seu reompliment amb materials continentals pro- 
cedents de les muntanyes properes. 
Des d'Almazara, llogarret proper a la divisbria de les valls d'Iregua i Leza. 
La vegetació en aquesta vall de La Rioja obeeix als condicionaments climatics 
i edhfics del sector. Les precipitacions estan al voltant dels 600-1.000 mm 
anuals, amb un m k i m  a la primavera i un segon a l'hivern. Fins als 1.100- 
1.200 m els boscos estan configurats per esptcies Quercus. quejzgales, rebollares 
i carrascales montanos. Per sobre dels 1.200 m i fins als 1.700 m a la vall de 
(1x1 Jornades de Camp de Geografia Física. de I'AGE Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 219 
1'Iregua es desenvolupen importants boscos de faigs. A partir d'aquesta a l~a-  
da, el pi silvestre i en molt menor mesura el pi negre ocupen les parts més altes 
de les muntanyes. 
Camero Viejo. Aquest sector muntanyenc correspon a la vall alta del Leza. 
El relleu esta format per una successió de cuestas amb fronts i reversos, amb els 
eixos més importants, N-S, tallen les estructures, la qual cosa dóna lloc a mean- 
dres encaixats i a canvis bruscs de curs. Pel que fa a la vegetació, aquesta s'ernrnar- 
ca en l ' h b i t  submediterrani, amb unes precipitacions de 550-700 mm anuals, 
amb un període de sequera estival. Aquestes característiques han facilitat el 
desenvolupament de rebollares i quejigos, i de petites fagedes a les zones més 
elevades. Aquesta vegetació ha estat fortament alterada per l'actuació antrbpi- 
ca que ha desforestat els vessants per aconseguir espais agraris. 
Evolució geomorfolbgica de camps abandonats a Camero Viejo. La pobla- 
ció de les conques altes del Leza i Jubera a principi de segle era de 7.000 habi- 
tants, la qual cosa va obligar a conrear.aproximadament el 40% &una superfície 
normalment amb dificils condicions topogrifiques. Els vessants estaven con- 
dicionats per a l'agricultura amb camps en pendents, quan el pendent era 
moderat, i amb feixes amb mur de pedra, quan aquest era més elevat. La cons- 
trucció dels bancals servia per retenir ]'aigua i frenar l'erosió del sbl. La des- 
població de Camero Viejo ha estat espectacular, així, del m k i m  de principi 
de segle s'ha passat actualment a 900 habitants, la qual cosa ha suposat prhc- 
ticament l'abandonament total dels terrenys de conreu histbrics, actualment 
resta tan sols actiu el 3% d'aquesta superfície. La reducció de l'espai agrari obe- 
eix a dos fets: el canvi en els sistemes &explotació i la transformació de l'estruc- 
tura demogrhfica. Un cop abandonades, les feixes inicien un procés de 
deteriorament que porta implícit erosió i perdua de sbl. Els despreniments, 
normalment de tipus rotacional, afecten la meitat dels murs. 


"XI Jornades de Camp de Geografia Física" de l'Associació de Geògrafs Espanyols. Sant Sebastià, 22-25 de maig de 1995

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert