Hom descriu una nova associació de plantes aquàtiques pròpia dels estanys pirinencs de la zona subalpina. L'associació, Ranunculo eradicati-Potametum alpini, esta relacionada amb el Potametum filiformis dels Alps i és dominada per Potamogeton alpinus, P. Berchtoldii i Ranunculus trichophyllus ssp. eradicatus. Es desenvolupa en llacs d'aigues amb una càrrega iònica relativament
elevada, en el context dels estanys pirinencs (conductivitat: 15.1-78.2 &mciro;S cm-1; alcalinitat:
100-650 &#956;eq l-1; concentració de calci: 59-331 &micro;g-at l-1), on substitueix els poblaments d'isoètids àmpliament estesos en molts llacs d'alta muntanya.The Ranunculo eradicati-Potametum alpini, a new association of aquatic plants, is described from the subalpine pyrenean lakes. It is related to the Potametum filiformis from the Alpine range and it is dominated mainly by Potamogeton alpinus, P. Berchtoldii and Ranunculus trichophyllus ssp. eradicatus. The association develops in soft-water lakes with a conductivity ranging from 15 to 78.2 &micro;S cm-1, water alkalinity ranging from 100 to 650 &#956;eq l-1 and calcium carbonate concentration ranging from 59 to 331 &#956;g-at l-1. These values are relatively high when compared with other Pyrenean lakes where isoetid populations develop. Water alkalinity seems to be the main
environmental factor determining the kind of aquatic macrophytic vegetation in Pyrenean lakes

Ballesteros i Sagarra, Enric

Gacia i Passola, Esperança

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 59 ( Sec. Bot ., 8): 89-93. 1991
UNA NOVA ASSOCIACIO DE PLANTES AQUATIQUES ALS
PIRINEUS : EL RANUNCULO ERADICATI-POTAMETUM ALPINI
Enric Ballesteros* & Esperanca Gacia**
Rebut: abril de 1990
SUMMARY
alpini.
A new association of aquatic plants from the Pyrenees: the Ranunculo eradicati-Potametum
The Ranunculo eradicati-Potametum alpini, a new association of aquatic plants, is described
from the subalpine pyrenean lakes. It is related to the Potametum filiformis from the Alpine range
and it is dominated mainly by Potamogeton alpinus, P. berchtoldii and Ranunculus trichophyllus
ssp. eradicatus. The association develops in soft-water lakes with a conductivity ranging from 15
to 78.2 µS cm-1, water alkalinity ranging from 100 to 650 µeq I-' and calcium carbonate concen-
tration ranging from 59 to 331 µg-at 1-1. These values are relatively high when compared with
other Pyrenean lakes where isoetid populations develop. Water alkalinity seems to be the main
environmental factor determining the kind of aquatic macrophytic vegetation in Pyrenean lakes.
RESUM
Hom descriu una nova associacib de plantes aquatiques prdpia dels estanys pirinencs de la
zona subalpina. L'associacib, Ranunculo eradicati-Potametum alpini, esta relacionada amb el Pota-
metum filiformis dels Alps i ds dominada per Potamogeton alpinus, P. berchtoldii i Ranunculus
trichophyllus ssp. eradicatus. Es desenvolupa en Ilacs d'aigues amb una carrega ianica relativa-
ment elevada, en el context dels estanys pirinencs (conductivitat: 15.1-78.2 pS cm-1; alcalinitat:
100-650 µeq I-'; concentracib de calci: 59-331 pg-at I-t), on substitueix els poblaments d'isob-
tids ampliament estesos en molts Ilacs d'alta muntanya.
KEY WORDS: Phytosociology, aquatic plants, Pyrenees.
MOTS CLAU: Fitosociologia, planter aquatiques, Pirineus.
Centre d'Estudis Avancats de Blanes. CSIC. C. Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes. Girona.
Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. 08028 Barcelona.
89
INTRODUCCIO
La vegetacio submergida dolcaquicola ha
rebut molt poca atencio als Pafsos Catalans.
D'entre les diverses raons que justifiquen
aquest fet podem esmentar la dificultat,
obvia , de mostreig , i la raresa d'ambients la-
custres. Aquesta segona rao te, pero , a Cata-
lunya, una excepcio : els estanys pirinencs
(CATALAN, 1989).
L'unica associacio de macrofits submer-
gits descrita dels estanys pirinencs corres-
pon a l'Isoeto-Sparganietum angustifolii
(BRAUN BLANQUET , 1948a ), associacio que es
Ampliament estesa pels Pirineus Centrals i
Orientals (CLAUSTRES, 1966; VIGO, 1976;
CARRILLO, 1984; BALLESTEROS & GACIA,
1989; BALLESTEROS et al., 1989) en aigi es
oligotrofiques i poc mineralitzades . Durant
els anys 1987 i 1988 mes d'un centenar d'es-
tanys pirinencs van ser visitats i estudiats, la
qual cosa ha permes d'identificar 1'existen-
cia d'una nova comunitat submergida ben
diferent de l'Isoeto - Sparganietum angustifo-
lii, tant des del punt de vista fitosociologic
com estructural.
METODOLOGIA
La relacio de llacs a visitar va fer-se inten-
tant cobrir tota 1 ' extensi6 dels Pirineus Cata-
lans i la representacio dels diferents am-
bients possibles ( Ilacs de circ - Ilacs de vall,
llacs naturals -llacs represats , diferents es-
tats trofics , diferents alcades, etc .). El mos-
treig dels macrofits es realitzava en immer-
sio, convenientment equipats amb vestits de
neopre. Els inventaris s'efectuaven in situ
segons el metode sigmatista , anotant les es-
pecies i slurs abundancies en una pissarra
de PVC. Paral - lelament es recollien mostres
d'aigua superficial del Ilac per a la determi-
nacio de diferents parametres quimics d'in-
teres . La conductivitat, el pH i l ' alcalinitat
eren mesurats en arribar al laboratori. Les
mostres d ' aigua per a la determinacio dels
nutrients dissolts i els elements quimics
eren congelades fins a la seva analisi. La me-
todologia utilitzada en les analisis efectua-
des s'especifica a CATALAN (1987) i CATALAN
et al. (1989).
RESULTATS
L'analisi detinguda dels diferents inventa-
ris realitzats posa de manifest 1'existencia,
en determinats estanys, d ' una comunitat do-
minada per plantes aquatiques del grup dels
elodeids (HUTCHINSON , 1975) i amb un baix
o nul grau de presencia d'isoetids . Les espe-
cies mes comunes en aquesta comunitat son
Potamogeton berchtoldii , P. alpinus, Ranun-
culus trichophyllus ssp. eradicatus i Nitella
gr. opaca (Taula I). La comunitat es localit-
za en llacs situats a la zona subalpina, entre
2000 i 2400 m sm, a fondaries que oscil•len
entre 0.5 i 4.0 m. La comunitat acostuma a
tenir un estrat elevat ( 40-100 cm ) constituit
per Potarnogeton alpinus, i un estrat inferior
(10-40 cm ) constituit per Potamogeton ber-
chtoldii , Ranunculus trichophyllus ssp. era-
dicatus, Nitella gr . opaca i alguns isoetids
ocasionals . En algun cas pot existir un ter-
cer estrat, mes elevat que els anteriors (100-
200 cm ) format per Myriophyllum alterniflo-
rum (inventari 11) o Sparganium
angustifolium (inventari 10). El recobri-
ment global varia segons els llacs i 1'epoca
de l'any , pero sovint ultrapassa el 100 %. En
general, hom observa una disminucio en el
recobriment de les fanerogames en fonda-
ria, compensat per un augment de Nitella
gr. opaca , especie que forma poblaments
monospecifics a partir dels 2 o 3 metres en
molts dell llacs estudiats.
Les caracteristiques quumiques de l'aigua
dels llacs d'on provenen els inventaris es
presenta a la Taula II. En termes generals,
es tracta de llacs d ' aigues amb una baixa
reserva alcalina, amb un pH proper a la
neutralitat i un contingut en calci que
oscil•la entre 59 i 331 pg-at 1-'. L'oligotro-
fia es causada per les baixes concentracions
de fosfor , element que es el nutrient limi-
tant en la produccio de la majoria d'estanys
pirinencs (CATALAN, 1989). Els nitrats son
sempre relativament abundants (3.7-12.2
ismols 1-').
DISCUSSIO
Fitosociologia
Els inventaris que es presenten son ben
diferenciats de l'Isoeto-Sparganietum an-
gustifolii. Floristicament son dominats per
petits elodeids caracteristics de l'ordre Pota-
metalia i els isoetids son inexistents o poc
rellevants. Atenent a les recomanacions de
DEN HARTOG (1981) sobre la conveniencia
de no sinonimitzar comunitats aquatiques
90
TAULA I. Ranunculo eradicate-Potameturn alpini assoc. nova.
Ranwiculo eradicate-Potarnetuin alpini new ass.
Num. inventari I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Altitud (m sm) 2.205 2.250 2.150 2.130 2.215 2.310 2,130 2.220 2.220 2.370 1.995 2.200
Fondaria (m) 1.5 2.0 1,0 2.0 1,0 3.0 0.5 1.0 1.0 0,5 3.0 4.0
Superficie estudiada (m2) 25 25 10 25 25 25 25 20 20 25 25 50
U.T.M. (31T) CHII CH2I CH23 CH2I CH12 CH23 CH21 CH21 CH2I CH90 CH31 CH32
Caracteristiques
d'associacio
i de les unitats
superiors
(Potamion, Potarnetea,
Potaoietalia)
Potamogeton berchtoldii .3 .2 .2 3 .4 ,2 .3 .5 .2 .1 .2
Potamogeton alpinus 4.4 2.3 2.3 23 33 3,1 5.5 2.2 3.3 1.2
Ranunculus trichophvllus
ssp. eradicates Li 12 1.3 + 2.3 3.3 2.2
Ranunculus aquatilis +
Especies de Littorelletea
Mhriop(ndlum aherniflorum 3.3 + 5.5 +
Sparganium angustifolium + 1.1 3.2
Subularia aquatica 1,2 +
Isoetes setacea 2.2
Isoetes lacustris +
Criptogames
Nitella gr. opaca 3.3 2.2 2.3 4.4 3.3 2.3
Drepanocladus examiulatus 13
TAULA II. Localitzacio dels inventaris de la Taula I i caracteristiques quimiques de l'aigua superficial
dels estanys estudiats (estiu 1987).
Geographical situation of the inventories from Table I and chemical characteristics of surface waters
in the studied lakes (summer 1987).
Num. Estanv Comarca Alcalinitat, pH Conductivitat,I
Fbsfor total, Nitrats,
I I
Calci,
inventari peq I I gS cm gmol 1.gg-at l- gg-at I-
1 Anglos Ribagor4a 234 7.34 34.2 0.19 4.55 130
2 Travessanv Ribagor4a 142 7.20 21.2 0.40 5,65 91
3 Varrados Aran 650 7.48 78.2 0.16 5.36 331
4.7 Negre de Boi Ribagor4a 135 6.93 18.6 0.25 12.21 77
5 Coll de Toro Aran 236 7,42 33.0 0.10 6,45 122
6 Truites Aran 642 7,68 73.2 0.10 3.74 315
8 Bassa Xic Ribagorga 273 7.25 32.9 0.32 11,56 149
9 Xic Ribagorga 212 7.27 23.6 0.28 4,01 85
10 Pesso Andorra 227 7.28 33.5 0,17 4,55 112
11 Llong Ribagor4a 220 7.17 19.3 0.19 9.59 79
12 Cabidornats Aran 100 6.98 1.5.1 0.76 - 59
91
que tinguin composicions floristiqucs sem-
blants ( que no identi qq ues ) i provinguin de
zones geografiques diferents , hom proposa
el nom de Ranunculo eradicati -Potcnetum
alpini nova ass . ( inventari tipus 1, Taula I)
per a designar aquestes comunitats pirinen-
ques dominades per Potamogeton alpinus i
P. berchtoldii.
El Ranunculo eradicati -Potamettnn alpini
esta molt relacionat amb l'associacio Pota-
tnetion filiformis W. Koch 1928 (=Potame-
tum alpini Braun Blanquet 1919 ), descrita
dels Ilacs alpins situats entre 2000 i 2200 m
sm (KocH , 1928; BRAUN BLANQUET , 1948b).
La composicio especifica del Potametum fi-
liformis, sintetitzada a OBERDORFER (1977),
es dominada tambe per Polamogeton alpi-
nus i per P . berchtoldii . Aixo no obstant, Ra-
nunculus trichophvllus ssp. eradicatus no
apareix , segons les dades bibliografiques, al
Potametum filiformis alpi. A mes, als Piri-
neus , es un taxon que nomes Tara vegada
apareix a les comunitats dominades per
Isoetes ( dades inedites dell autors) i pot es-
set- considerada una bona caracteristica de
1'associacio . D'altra banda, especies comu-
nes al Potantetum filiformis com son Pota-
ntogeton filiformis , P. praelongus , P. perfolia-
tus, P . crispits, P. natans, o P. pectinatus
(BRAUN BLANQUET , 1948b ; OBERDORFER,
1957, 1977) son especies molt Tares o inexis-
tent s als estanys pirinencs . De let , Ilevat de
P. praelongus , P. perfoliatus i P. natans, no
han estat mai obselvades coexistint amb Po-
tamzogeton alpinus i P. berchtoldii als Piri-
neus Catalans ( dades inedites dels autors).
Una altra caracteristica diferencial de l'as-
sociacio pirinenca es la presencia, en al-
guns inventaris , d'especies de la classe Litto-
relletea.
Ecologia
Dins del context dels estanvs pirinencs
(CATALAN, 1989), els Ilacs on es desenvolupa
el Ranunculo eradicati-Potainetuttt alpini te-
nen una carrega ionica elevada (valors de
conductivitat i de concentracio de calci que
doblen ]a mitjana dels estanys dell Pirineus
catalans i la dels Ilacs on es desenvolupa
I'associacio d'Isoetes i Sparganium angusti-
folium; Taula III). El pH marcadament supe-
rior (Taula III) es resultat, en part, del major
contingut en calci de I'aigua i, probable-
merit tambe, de 1'activitat fotosintetica del
dens poblament vegetal durant el dia. L'es-
tat trofic dels estanys amb el Ranunculo-
Potametum alpini es semblant a la mitjana
dels estanvs pirinencs (Taula III) i tampoc
no es diferent de la dels ]lacy on es desen-
volupa 17soeto-Sparganiettom angustifolii
(Taula III). La carrega ionica de 1'aigua,
identificable per una serie de parametres
com la conductivitat, I'alcalinitat o la
concentracio de calci sembla, doncs, deter-
minant en el desenvolupament del Ranun-
culo-Potatnetutn alpini.
TAULA Ill. Valors mitjans i rang de variacio del pH, la conductivitat, la concentracio de calci, el fosfor
total i la concentracio de nitrats en l'aigua de molts Ilacs pirinencs seleccionats per CATALAN (1989) i to
seva comparacio amb Ilacs on es desenvolupa el Ranunculo-Potatnetutn alpini (n= 11) (dades d'aquest
treball) o I'lsoeto-Spargattieturn angustifolii (n=19) (dades inedites de J. Catalan i altres).
Mean values and variation ranks for pH, conductivity, calcium concentration, total phosphorus and
nitrate concentration in the water from a great number of pyrenean lakes selected by CATALAN (1989),
compared with the values obtained in lakes where the Ranunculo-Potantettun (n=11) or the Isocto-
Sparganielwn angustifolii (n=19) develop (inedit data from J. Catalan et al.).
Ranunculo- Iso"to-
Parametres Llacs pirinencs Potamettun Sparganieturn
pH mitjana 6.38 7.27 6.85
Tangs 5.47-7.45 6.93-7.68 6.42-7.33
Conductivitat mitjana 17.8 34.8 16.0
its cm I rangs 4.4-38.8 15.1-78.2 5.5-26.0
Calci mitjana 66 .9 140.9 55.9
gg-at I I rangs 8-165 59-331 11-118
Fosfor total mitjana 0 .32 0,27 0.20
gg-at I I Tangs 0.10-0.98 0.10-0.76 0.05-075
Nitrats mitjana 8.40 7.01 10.20
gmolI' Tangs 0.4-23.4 3.7-12.2 2.7-31.4
92
Tot i que generalment ocupen llacs dife-
rents , 1'Isoeto-Sparganietem i el Ranunculo-
Potametum poden conviure en un mateix
llac, segregats , pero, espacialment, com
passa a l ' estany Xic . Aquest fet es posa de
manifest tambe' en observar els rangs de
conductivitat , concentracio de calci i pH de
l'ai ggua dels estanys on es desenvolupen
ambdues comunitats ( Taula III). Les dues
associacions se situarien en dos extrems de
tot un continu de possibilitats i coincidirien
amb els optims de distribucio d'Isoetes la-
custris i Sparganiaun angustifolium (Isoeto-
Sparganietum ), i de Potarnogetou alpinus, P.
berchtoldii i Ranunculus trichophvllus ssp.
eradicates (Ranuncttlo
-Potametum alpini).
Es possible que els factors histories i altres
d'ambientals , com ara les caracteristiques
del sediment , siguin tambe importants en
determinar el creixement d'unes o altres es-
pecies i , per tant , possibilitin 1'existencia
d'una o altra comunitat.
AGRAIMENTS
Aquest estudi ha estat financat per una
Ajuda a la Recerca de la Caixa de Barcelona
(sAvaluacio del risc d'eutrofia i acidificacio
dels llacs del Pirineu»). Els altres compo-
nents del grup, J. Catalan, Ll. Camarero, A.
Palau i O. Delgado, van col•laborar en el
mostreig i han realitzat les analisis quimi-
ques. Montserrat Comelles ha determinat
els exemplars de Nitella gr. opaca. L'Institut
d'Investigacio d'Alta Muntanya (IIAM), de-
pendent de la Universitat de Barcelona, ha
estat la base de les distintes campanyes de
mostreig.
BIBLIOGRAFIA
BALLESTEROS, E. & GACIA, E. 1989. Els macrofits aqua-
tics dels estanys del Parc Nacional d'Aiguestortes i
Sant Maurici. La Irmestigacio al Parc Nacional
d'Aiguestortes i Estanv de Sant Maurici: 105-121.
Generalitat de Catalunva.
BALLESTEROS, E., GACIA, E. & CAMARERO, L. 1989. Com-
position, distribution and biomass of benthic ma-
crophvte communities from lake Baciver, a Spa-
nish alpine lake in the Central Pyrenees. Anvils.
Limnol 25(2): 177-184.
BRAt s BLANQUET, J. 1948a. La vegetation alpine des
Pyrenees Orientales. Comm. SIGMA, 98: 1-306.
BRAUN BtASQUET, J. 1948b. Ubersicht der Pflanzenge-
sellschaften ratiens (II). Vegetatio, 1: 129-146.
CARRILLO, A. 1984. Flora i vegetacio de Yalta nrunta-
nva de les valls d'Fspot i Boi. Tesi Doctoral. Uni-
versitat de Barcelona.
CATALAN, J. 1987. Lirmtologia de I'Estanv Redo (Piri-
neu Central). El sisterna pelagic dun Ilac profund
d'alta muntanva. Tesi Doctoral. Universitat de
Barcelona.
CATALAN, J. 1989. Els estanys pirinencs. In: Sistenres
Naturals: (J. Terradas, N. Prat, A. Escarre & R.
Margalef, eds.): 384-395. Historia Natural dels Pal-
sos Catalans, 14. Enciclopedia Catalana, Barcelo-
na.
CATALAN, J., CAMARERO, Ll. & PAGAN, A. 1989. Composi-
cio qquimica de l'aigua dell estanys del Parc Nacio
nal d'Aiguestortes i Estanv de Sant Maurici. La in-
vestigacio al Parc Nacional d'Aigiiestortes i Estanv
de Sant Maurici: 93-103. Generalitat de Catalu-
n a.
CLAUSTRES, G. 1966. Les glumales des Pyrenees arie-
geoises centrales. recherches d'ecologie descrip-
tive et d'ecologie causale. Botanica Rhedonica,
A(l ): 1-493.
HARTOG C., DEN, 1981. Synecological classification of
aquatic plant communities. Coll. Phvtos., 10: 171-
182.
HUTCHINSON, E.G. 1975. A treatise on Linrnologv. III.
Lirnnological Botany. John Wiley. New York.
Koco, W. 1928. Die hohere Vegetation der subalpi-
nen Seen and Moogebiete des Val Piora (St. Go-
tthard Nlassiv). Hvdrol., 4: 131-175.
OBERDORFER, E. 1957. Siiddeutsche Pflanzengesell-
schafien. Gustav Fischer. Jena.
OBERDORFER, E. 1977. Siiddeutsche Pflanzengesell-
schaften. I. Gustav Fisher. Stuttgart.
ViGO, J. 1976. L'alta muntanva catalana: flora i vege-
tacio. Montblanc Martin. Barcelona.
93


Una Nova associació de plantes aquàtiques als Pirineus: El Ranunculo eradicati-Potametum alpini

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert