Com a resultat de l'estudi de la flora de la serra de la Serrella (el Comtat-la Marina Baixa), es
donen a conèixer 69 plantes interessants des del punt de vista corològic en aquesta part dels Països Catalans.As a result of a study on the La Serrella mountain Range flora, data on 69 plants interesting from a chorological point of view are given

Mateo Sanz, Gonzalo

Solanas i Ferràndiz, J. Ll.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 59 (Sec. Bot., 8): 75-79. 1991
PLANTES DE LA SERRA DE LA SERRELLA (EL COMTAT -LA MARINA
BAIXA)
J. U. Solanas i Ferrandiz* & G. Mateo Sanz*
Rebut: gener de 1991
ABSTRACT
Plants of the Serrella Range (Valencian Country)
As a result of a study on the La Serrella mountain Range flora, data on 69 plants interesting
from a chorological point of view are given.
RESUM
Com a resultat de I'estudi de la flora de la serra de la Serrella (el Comtat- la Marina Baixa), es
donen a conbixer 69 plantes interessants des del punt de vista corolbgic en aquesta part dels
Paisos Catalans.
KEY WORDS: Floristics Cormophyta, Valencian Country.
MOTS cLAU: Floristica, cormofits, pats Valencia.
INTRODUCCIO
Si horn exceptua les poques citacions
existents (MATEO & FIGUEROLA, 1986; RIGUAL,
1972), la serra de la Serrella es un territori
practicament desconegut des del punt de
vista botanic. La seua situaci6 al costat d'al-
tres serres de reconegut valor botanic (Aita-
na, Mariola, etc.), per la presencia exclusiva
en elles si mes no, en aquesta part dels Pai-
sos Catalans, d'algunes plantes amb un gran
interes corolo'gic, justifiquen un estudi de la
seua flora. Al Ilarg del temps que dura 1'estu-
di s'identificaren 643 taxons i corn a resultat
de les visites a la ve*fna serra d'Aitana horn
pot donar corn a absents de la Serrella i pre-
sents a I'Aitana plantes tan significatives
corn ara Vella spinosa, Genista lobelii subsp.
longipes, Berberis hispanica subsp. australis,
Rosa pimpinellifolia, Arctostaphvlos uva-
ursi, Saxifraga cuneata, Thymus serpyllioi-
des subsp. gadorensis, Prunus prostrata,
Rhamnus saxatilis, Merendera pyrenaica,
Cotoneaster nebrodensis, etc.
La Serrella es situada al Territori Dianic
(BOLOS & VIGO, 1984) i fa de limit natural
entre les comarques de la Marina Baixa i de
* Departament de Biologia Vegetal . Facultat de Ciencies Biologiques . Universitat de Valencia. 46071 Burjassot. Va-
lencia.
75
I'Alcoia-Comtat. Es tracta d'un anticlinal
complex molt fallat amb abundancia de
crestells i cingles, majoritariament calcari
en el seu nucli i envoltat per les terres mar-
goses mioceniques de les adjacents valls de
Ceta i de Guadalest. La diferencia de cotes
oscil•la entre els 400 m a la part de Beniarda
i els 1.379 m en el seu punt mes alt, el pla de
la Casa. Aixo, junt amb I'orientacio general
O-E de la Serrella, possibilita una gran varia-
bilitat ecologica amb territoris d'influencia
continental i maritima a un costat i a l'altre
de la serra.
A continuacio hom dona una Ilista de les
especies mes interessants trobades a la Ser-
rella.
LLISTA D'ESPECIES
Per a cada planta hom assenvala I'ecolo-
ggia observada, la localitat de recol-leccio,
l'altitud, la quadricula UTM d' I km de costat
o de 10 km en el cas d'haver-hi mes de tres
localitats. Els plecs de les citacions es tro-
ben dipositats a I'herbari (VAB) de la Facul-
tat de Biologia de la Universitat de Valencia.
Acer opalus Miller subsp. granatense
(Boiss). Font Quer & Rothm.
Refugiat a les pedrusques i cingleres per
tot l'obac de la serra a partir dels 800 m.
YH38.
Anagallis tenella (L.) L.
Terrenvs argilosos prop de l'aigua de rie-
rols i barrancs. Barranc del Monecillo
(Confrides, la Marina Baixa ), 800 m.
YH3787.
Arenaria grandiflora L.
Matollars sobre sols esqueletics i pedrus-
ques de la part alta de la serra. YH38.
Avenula pubescens (Hudson) Durnort
Pasturatges frescos i ombrivols de les
parts elevades del territori. Cova Foradada
(Quatretondeta, el Comtat), 1.000 m.
YH3588. Pla de la Casa (Fageca, el Comtat),
1.350 m. YH3689. Tossal dels Conills (Fage-
ca, el Comtat), 750 m. YH3691.
Centaurea collina L.
Apareix esporadicament en fenassars i vo-
res de bancals a les parts mitjanes i elevades
de la serra. Vora de la carretera de Benillo-
ba a Benassau (Penaguila, I'Alcoia), 580 m.
YH2886. Penya Alta (Quatretondeta, el
Comtat), 1.200 m. YH3487. Tambe a la serra
d'Aitana, camps de cirerers prop de la font
de l'Arbre (Confrides, Marina Baixa), 1.200
m. YH3782.
Centaurea dracunculifolia Dufour
Planta molt Tara al territori, ha estat tro-
bada nomes en un fenassar sobre sol bastant
humit a la vora de la carretera de Confrides
a Benifato (Beniarda, la Marina Baixa), 600
m. YH4085.
Centaurea rouyi Coincy
No es rara als sols rocosos de la part alta
de la serra. Hi ha exemplars amb caracteris-
tiques intermedies entre aquest taxon i C.
mariolersis Rouy. YH38, YH48.
Cerastium arvense L.
Planta citada d'aquesta Serra per MATEO &
FIGUEROLA (1986) i no coneguda de cap altra
serra dell voltants. Ha estat trobada en pas-
turatges esciofils a la part elevada de la ser-
ra. Penyctes de I'Albardar (Quatretondeta,
el Comtat), 1.200 m. YH3689. Pla de la Casa
(Fageca, el Comtat), 1.360 m. YH3689.
Cirsium odontolepis Boiss. ex DC. (C. erio-
phormn (L.) Scop. subsp. odontolepis
(Boils. ex DC.) Rouv)
Terra remoguda de vora de pista a la part
alta de la Serra, Penva Alta (Quatretondeta,
el Comtat), 1.150 m. YH3487.
Conopodium thalictrifolium (Boiss.) Ca-
lestani
Pedrusqucs i sols rocosos a l'obac de la
serra. Lloma de la Canal, 1.100 m. YH3387;
Hort dels Frares, 1.000 m. YH3488 (Quatre-
tondeta, el Comtat); Mallada del Llop (Fa-
morca, el Comtat), 1.200 m. YH3989. Tam-
be al barranc de 1'Arc, a la serra d'Aitana
(Sella, Marina Baixa ), 640 m. YH4279.
Coriaria myrtifolia L.
Bardisses i baladrars de la vall de Guada-
lest (Beniarda, la Marina Baixa). YH48.
Crepis pulchra L.
Pasturatges terofitics esciofils a la part
alta de la serra. Mallada del Llop (Famorca,
el Corntat), 1.300 m. YH3989.
Epipactis microphylla (Ehrh.) Swartz
Brolla de Rosmarino-Ericion sobre subs-
trat mangos. Font de l'Espinar (Quatreton-
deta, el Comtat), 800 m. YH3488.
76
Erigeron acer L.
Ambients ombrivols de rierols i fonts.
Barranc del Monecillo (Confrides, la Mari-
na Baixa), 800 m. YH3787.
Erodium saxatile Cav. ex Pau (E. valenti-
num Lange Greuter & Burdet).
Sols calcaris nus de les parts elevades de
la serra. Mallada del Llop (Famorca, el Com-
tat), 1.200 m. YH3989; Penya Alta (Quatre-
tondeta, el Comtat), 1.100 m. YH3487.
Erucastrum virgatum C. Presl. subsp. bra-
chycarpum (Rouy) Gomez-Campo
Peu de roquers del pic de Castellet (Cas-
tell de Serrella, el Comsat), 900 m. YH4388.
Festuca arundinacea Schreber subsp.
arundinacea
Fenassars (Brachypodion phoenicoidis).
Riu de Guadalest (Beniarda, la Marina
Baixa ), 440 m. YH4186.
Festuca gautieri (Hackel) K. Richter
Llocs ombrivols a peu de cingles. Cova
Foradada (Quatretondeta, el Comtat), 1.000
m. YH3588.
Festuca hervieri Patzke
Ambients similars als de 1'anterior espe-
cie. Hort dels Frares (Quatretondeta, el
Comtat), 1.000 m. YH3488.
Festuca plicata Hackel
Gespes a peu de cingles. Pla de la Casa
(Fageca, el Comtat), 1.350 m. YH3688.
Fumana procumbens (Dunal) Gren. & Go-
dron.
Sol esqueletic calcari a la part elevada de
la serra. Lloma de la Canal (Quatretondeta,
el Comtat), 1.100 m. YH3387.
Galium verum L.
Pasturatges sobre s6ls argilosos de la part
alta de la serra. Penya Alta (Quatretondeta,
el Comtat), 1.200 m. YH3487.
Glaucium flavum Crantz
No es rar a la vora de pistes i als talussos.
CAMARA NIIo (1942: 333) ja adverti la propa-
gacio d'aquesta especie seguint les vies de
comunicacio. Rodalies de Quatretondeta
(el Comtat), 650 m. YH3289.
Hieracium amplexicaule L.
Roquers ombrivols del cim de la serra.
Recingle Alt (Quatretondeta, el Comtat),
1.350 m. YH3487.
Hieracium aragonense Scheele.
Ambients similars, Cova Foradada (Qua-
tretondeta, el Comtat), 1.000 m. YH3588.
Hieracium loscosianum Scheele
Ambients similars, sempre per damunt
dels 1.000 m. Es 1'especie mes abundant del
genere. YH38.
Hieracium pseudopilosella Ten.
Prats sobre repeus de cingles ombrivols a
la part alta de la serra. Pla de la Casa (Fage-
ca, el Comsat), 1.350 m. YH3689.
Hyoseris scabra L.
Nomes n'hem trobat una poblacio en pas-
turatges terofitics sobre argiles de descalci-
ficacio. Barranc de les Mates (Beniarda, la
Marina Baixa ), 540 m. YH4287.
Hypericum tetrapterum Fries (H. qua-
drangulum L.)
Jonqueres, baladrars i pasturatges a la
vora dels cursos d'aigua de la vall de Guada-
lest (Beniarda, la Marina Baixa), 440 m.
YH4286.
Iberis saxatilis L.
Sols esqueletics rocosos al cim de la ser-
ra. Mallada del Llop (Famorca, el Comtat),
1.300 m. YH4089.
Inula conyza DC.
Herbassar de cami a I'obac de la serra, so-
bre margues mioceniques. Tossal del Tio
Quico (Quatretondeta, el Comtat), 800 m.
YH3489.
Kickxia lanigera (Desf.) Hand.-Mazz.
Terrenys argilencs eutrofics i hurnits. Pe-
nya Alta (Quatretondeta, el Comsat), 1.100
m. YH3487. Mas de Quintin (Penaguila, 1'Al-
coia), 500 m. YH2987.
Lathyrus filiformis (Lam.) Gay
Pasturatges esciofils del cim de la serra.
Mallada del Llop (Famorca, el Comtat),
1.200 m. YH3989. Hi ha dues referencies
anteriors de la serra de Mariola (PAU, 1898:
24) i serra d'Aitana (BOLOS & VIGO, 1979:
57).
Lathyrus latifolius L.
Bancal erm a I'obac de la serra. Rodalies
de Benassau (el Comsat), 700 m. YH3187.
77
Legousia castellana (Lange) Samp. (L. sca-
bra (Lowe) Gamisans).
Molt escassa en pasturatges terofitics sub-
nitrofics. Possiblement es tracta de la pri-
mera citacio per a la provincia d'Alacant.
Rodalies de Fageca (el Corntat), 860 m.
YH3790.
Legousia hybrida (L.) Delarbre
Aquesta especie havia estat citada ante-
riorment per BOIRA & CARRETERO (1985) de
Pego-la Vall d'Ebo (la Marina Alta) en
camps d'ametllers. Trobada en un pasturat-
ge terofitic subnitrofil. Mallada del Llop (Fa-
morca, el Comtat), 1.200 m. YH3989.
Lepidium hirtum (L.) Sm. subsp. calycotri-
chum (G. Kunze) Thell.
Als matollars xeroacantics. Pla de la Casa
(Fageca, el Comtat), 1.350 m. YH3689.
Linaria cavanillesii Chav.
Parets de l'obac de la serra a partir dels
1.000 m. Hort dels Frares (Quatretondeta, el
Comtat), 1.000 m. YH3488.
Lonicera etrusca G. Santi
Espinar esciofil de I'obac de la serra. Ro-
dalies de Fageca (el Comtat), 860 m.
YH3790.
Medicago doliata Carmign
Pasturatges terofitics i fenassars a la part
mes termica del territori. Riu Guadalest
(Beniarda, la Marina Baixa), 440 m.
YH4186.
Melilotus neapolitana Ten.
Pasturatge sec a la vora d'un cam. Tossal
dels Conills (Fageca), 750 m. YH3691.
Moricandia moricandioides (Boiss.) Hey-
wood
Molt abundant a tota la vall de Ceta, on
forma part de comunitats subnitrofiles als
talussos margosos i marges de bancals, so-
bre substrat miocenic. YH38, YH39.
Neotinea maculata (Desf.) Stearn.
Brolla de Rosmarino-Ericion ombrivola.
Tossal del Tio Quico (Quatretondeta, el
Comtat), 700 m. YH3389. Mallada del Llop
(Famorca, el Corntat), 1.100 m. YH3989.
Odontites kaliformis (Pourret) Pau
Planta poc citada en aquest territori. Tro-
bada al pic del Castellet (Beniarda, la Mari-
na Baixa ), 850 m . YH4387. Naixement del
riu Amadori ( Relleu , la Marina Baixa), 700
m. YH3077.
Onopordum nervosum Boiss.
Herbassar nitrofil a la vora de la carrete-
ra, prop d'una granja. Gorga (el Comtat),
500 m. YH2988.
Origanum virens Hoffmanns. & Link
Vores del riu Guadalest (Beniarda, la Ma-
rina Baixa), 440 m. YH4286.
Orlaya kochii Heywood (0. daucoides (L.)
Greuter)
Havia estat citada per RIGUAL (1972) entre
Finestrat i Benidorm en camps de cereals.
Trobada a 1'eixida de I'Abdet (la Marina
Baixa) entre el cami i un erm, 650 m.
YH3886. Es, per tant, la segona citacio co-
marcal i provincial.
Pimpinella gracilis (Boiss.) H. Wolff in En-
gler
Codolars dell fons del barranc del Mone-
cillo, ambient molt ombrivol (Confrides, la
Marina Baixa), 800 m. YH3787.
Polygala monspeliaca L.
Prats terofitics al cim de la serra. Mallada
del Llop (Famorca, el Comtat), 1.300 m.
YH3989.
Polygonatum odoratum (Miller) Druce
Prats esciofils al capdamunt de la serra.
Recingle Alt (Quatretondeta, el Comtat),
1.350 m. YH3487.
Potentilla caulescens L.
Rupicola a les parets ombrivoles de l'obac
de la serra. YH38, YH48.
Reseda valentina Pau (R. paui Valdes-
Bermejo & Kaercher)
Rupicola i subrupicola en Ilocs ombre-
jats. YH38, YH48.
Rumex scutatus L.
Amb la citacio d'Aitana hom amplia 1'area
d'aquesta especie al Territori Dianic. Es fa
als pedregams de l'obac de la serra. Lloma
de la Canal, 1.100 m. YH3387. Hort dels Fra-
res, 900 m. YH3488 (Quatretondeta, el Com-
tat).
Salvia blancoana Webb. & Heldr. subsp.
mariolensis Figuerola
78
Molt abundant als matollars de la part alta
de la serra. YH38, YH48.
Sambucus ebulus L.
Es sorprenent l'escassedat de citacions
d'aquesta planta en aquestes contrades. Mai
no es abundant, pero es presenta amb regu-
laritat sobre terrenys humits eutrofitzats.
Riu de Ceta (Quatretondeta, el Comtat), 500
m. YH3289.
Saxifraga longifolia Lapeyr.
Nome's una oblacio en una paret de
I'obac del cim dpe la serra. Pouet (Beniarda,
la Marina Baixa), 1.300 m. YH4088.
Sideritis hirsuta L.
Matollar degradat a la vora de cami. Cor-
ral del Polit (castell de Serrella, el Comsat),
750 m. YH4688.
Silene saxifraga L.
Forma part de comunitats rupicoles i sub-
rupfcoles a l'obac de la part elevada de la
serra. YH38, YH48.
Solidago virgaurea L.
Herbassars mesofitics a I'obac de ]a serra.
Penya Creus (Quatretondeta, el Comtat),
1.000 m. YH3589. Barranc del Monecillo
(Confrides, la Marina Baixa), 800 m.
YH3787.
Sorbus aria (L.) Crantz
A peu de cingleres de l'obac. YH38.
Taws baccata L.
Ja conegut de les serres dels voltants. Mal-
grat el gran nombre de toponims que li fan
referencia, nomes ha estat trobat un exem-
plar a tota la serra, sobre sol totalment des-
carnat i en ambient de cinglera. Pouet (Be-
niarda, la Marina Baixa), 1.300 m. YH4089.
Thalictrum speciosissimum L. in Loefl. (T.
flavion subsp. glaucum auct.).
Herbassars nitrohigrofils. Beniarda (la
Marina Baixa), 440 m. YH4285.
Trifolium lappaceum L.
Herbassars rudero-arvenses sobre sols
amb certa humitat. Rodalies de Beniarda (la
Marina Baixa ), 500 m. YH4285.
Tussilago farfara L.
Aquesta planta ja havia estat citada per
MARTiNEZ (1934: 478) del barranc de Xirles
(Polop, la Marina Baixa); hom desconeix
cap citacio mes per a la provincia d'Alacant.
Sobre sol argilos molt humit. Barranc del
Monecillo (Confrides, la Marina Baixa), 800
m. YH3787.
Vicia ervilia (L.) Willd.
Herbassars rudero-arvenses. Rodalies de
Famorca (el Comtat), 700 m. YH3191.
Vicia hirsuta (L.) S. F. Gray
Nomes un exemplar en un pasturatge te-
rofitic esciofil. BOIRA & CARRETERO (1985) la
donen com a primera citacio per a Alacant,
de Tormos-Orba en cultius d'ametllers so-
bre sols pedregosos. Pla de la Casa (Fageca,
el Comtat), 1360 m. YH3689.
Vicia mionantha Retz.
Herbassars ruderals. Rodalies de Quatre-
tondeta (el Comtat), 600 m. YH3289.
Vicia onobrychioides L.
Pasturatges vivacos del cim de la serra.
Pla de la Casa (Quatretondeta, el Comtat),
1.350 m. YH3689.
BIBLIOGRAFIA
BOLOS, 0. 1967. Comunidades vegetales de las co-
marcas proximas al litoral comprendidas entre
los rios Llobregat y Segura. Merv. Real Acad. Ci.
Barcelona, 38(1): 1-158.
Bolos, 0. & VIGO, J. 1979. Observacions sobre la flo-
ra dels Paisos Catalans. Collect. Bat., 11: 25-89.
Boos, 0. & VIGO, J. 1984. Flora dels Paisos Catalans,
1. Barcino. Barcelona.
CAMARA Nino, F. 1942. Observaciones botanicas en
Alcov, Sierra Mariola v Sierra Aitana (pro),,. de Ali-
cante). Bol Soc. Esp. Hist. Nat., 40: 329-337.
MARTINEZ MARTiNEZ, M. 1934. Aportaciones a la flora
espanola. Plantas de Alicante. Mem. R. Soc. Esp.
llist. Nat., 14: 405-408.
PAU, C. 1898. Herborizaciones por Valldigna, JAtiva y
Sierra Mariola en los meses de abril, mayo y junio
de 1896. Act. R. Soc. Esp. Hiss. Nat., 27: 411-452.
RIGUAL, A. 1972. Flora v vegelacion de la provincia de
Alicante. Inst. Est. Alicantinos. Alicante.
SOLANAS I FERRANDIZ, J. LI. 1990. Contribucio a!
coneixernent floristic de la serra de la Serrellu (el
Corntat-la Marina Baixa). Tesi de Llicenciatura.
Universitat de Valencia.
79


Plantes de la serra de la Serrella (El Comtat-La Marina Baixa)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert