Llull, Ramon (2015)Arte breve de la invención del derechoEstudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis Serra i Rafael Ramis BarcelóMadrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.ISBN 978-84-9085-467-9http://hdl.handle.net/10016/21406Llull, Ramon (2015)Arte breve de la invención del derechoEstudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis Serra i Rafael Ramis BarcelóMadrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.ISBN 978-84-9085-467-9http://hdl.handle.net/10016/21406Llull, Ramon (2015)Arte breve de la invención del derechoEstudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis Serra i Rafael Ramis BarcelóMadrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.ISBN 978-84-9085-467-9http://hdl.handle.net/10016/2140

Mensa Valls, Jaume

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

Jaume Mensa Valls

Crossref

Llull, Ramon (2015). Arte breve de la invención del derecho

Índex de l'obra ressenyada: Ramon LLULL, Arte breve de la invención del derecho. Madrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 2015

Mensa i Valls, Jaume

Diposit Digital de Documents de la UAB

146  Enrahonar. Quaderns de Filosofia 56, 2016 RessenyesLlull està de moda. No només perquè enguany celebrem l’«Any Llull», amb motiu del setè centenari de la seva mort, sinó sobretot perquè, durant els darrers anys, hem pogut veure un veritable esclat d’estudis lul·lians arreu del món. A Bar-celona, Mallorca, Alemanya, Itàlia i Brasil hi ha centres dedicats a aquest nostre pen-sador. Nous estudis enriqueixen constant-ment la bibliografia sobre aquest autor. Cada vegada és més valorada la seva apor-tació a la filosofia, la teologia, la llengua i la literatura, la lògica, la teoria del conei-xement, la teoria política, el diàleg inter-religiós o, com n’és exemple el llibre que presentem, la teoria del dret. L’Ars brevis, quae est de inuentione iuris, escrita per Ramon Llull a començaments de l’any 1308, a més de l’interès que pugui tenir per als estudiosos de la història del dret, també tracta de dos problemes filosòfics: la unitat del saber i la fonamentació cien-tífica del dret, d’una banda, i la teoria de l’argumentació, de l’altra.La traducció, l’estudi preliminar i les notes d’aquest llibre de Ramon Llull són obra de Pedro Ramis i Rafael Ramis, pare i fill, dos coneguts lul·listes mallor-quins. Pere Ramis, magister de la Maio-ricensis Schola Lullistica, és conegut sobretot per la seva tesi Lectura del «Li­ber de civitate mundi» de Ramon Llull (Universitat de Barcelona, 1991). Rafael Ramis, de formació realment interdisci-plinària, és professor d’Història del Dret a la Universitat de les Illes Balears. Mal-grat la seva joventut, és autor d’una nombrosíssima bibliografia dedicada en part a la història del lul·lisme. Fa cinc anys, el 2011, tots dos autors ja ens ha-vien ofert una obra semblant a la matei-xa editorial: la traducció castellana de l’Ars de iure.L’Ars brevis, quae est de inuentione iure és la darrera obra dedicada a l’aplica-ció del dret. Sobre la temàtica de l’apli-cació de l’Art al dret, Llull ja havia escrit el Liber principiorum iuris (1273-1275), obra que es mantenia al nivell dels «prin-cipis» i no tenia en compte la pràctica jurídica; l’Ars iuris (1275-1281), simpli-ficació de llibre anterior, tractava de de-limitar els àmbits de la justícia (divina, humana). La tercera obra, escrita més de vint anys després, és l’Ars iuris naturalis (1304): Llull pretenia reduir els drets particulars (especialment, el civil i el ca-nònic) a uns principis generals de saber jurídic. En general, aquestes obres de Llull mostren clarament una evolució en el perfeccionament de la tècnica de l’Art i en un coneixement més ampli de les disciplines acadèmiques de Dret.L’Ars brevis, quae est de inuentione iure és un intent de transformar l’Art en una teoria de l’argumentació, escrita amb la ter-minologia aristotèlica que solien utilitzar els professionals del dret en aquell moment. Sembla que Llull es va adonar que, si no feia servir el vocabulari propi dels juristes i l’ius commune, la seva obra no aconseguiria la influència pretesa. L’obra es presenta ar-ticulada en deu distinctiones: la primera és dedicada als principis i regles; la segona, a la deducció; la tercerca, a la conspectio; la quarta, als drets; la cinquena, a les potèn-cies de l’ànima; la sisena, a l’explicació; la setena, a la combinació de principis i regles; la vuitena, a l’aplicació; la novena, al con-sell, i la darrera, la desena, a les qüestions.L’estructura del llibre que presentem és la següent: les pàgines 89-233 ofereixen Llull, Ramon (2015)Arte breve de la invención del derechoEstudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis Serra i Rafael Ramis BarcelóMadrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.ISBN 978-84-9085-467-9<http://hdl.handle.net/10016/21406>Ressenyes Enrahonar. Quaderns de Filosofia 56, 2016  147la traducció castellana, amb notes explica-tives i bibliogràfiques a peu de pàgina. Les pàgines 15-88 són les dedicades a l’estudi preliminar. En aquest estudi, el professor Rafael Ramis hi tracta els aspectes se-güents: l’obra en la vida de Ramon Llull, presentació general de l’obra (manuscrits, edicions i estudis precedents), estructura i anàlisi detallada del contingut, projecció de l’obra, conclusions i bibliografia. A les pàgines inicials del llibre, hi trobem l’ín-dex (9) i la introducció (11-13).Presentada globalment l’obra recen-sionada, centrem-nos un moment en els dos problemes abans esmentats: el de la fonamentació del dret i el de la teoria de l’argumentació. Pel que fa al primer pro-blema, Rafael Ramis observa (65): Llull fue epistemólogo y buscó una sim-plificación de la metodología jurídica, porque, por un lado, no estaba de acuer-do con la manera de aprender ni de apli-car el derecho, pero, por otro, porque las leyes no estaban de acuerdo con los prin-cipios cristianos o, en definitiva, porque la literalidad de la ley estaba en contra del derecho natural, que Llull consideraba como la expresión máxima de la raciona-lidad. Y como su Arte era la descomposi-ción de los principios divinos, que podí-an conocerse racionalmente, al ponerse éstos en relación con la justicia, se conse-guirían soluciones ajustadas al derecho natural, más universales y menos casuís-ticas y, sobre todo, más sólidamente asentadas en la doctrina cristiana.La teoria argumentativa que Llull pro-posa se situa entre l’axiomàtica i la tòpica:Llull intentó algo intermedio: partir de unos primeros principios y discurrir con ellos de una forma más o menos flexible para adaptarlos a los casos jurídicos del derecho justinianeo y canónico y, en su caso, construir silogismos que fuesen necesarios (de derecho natural, de carác-ter deductivo) o de carácter probable (de derecho positivo, de carácter tópico). (67)Només ens resta felicitar els autors d’aquest llibre i desitjar-los que per molts anys puguin fer aportacions en el camp dels estudis lul·lians.Jaume Mensa VallsUniversitat Autònoma de Barcelonahttp://dx.doi.org/10.5565/rev/enrahonar.691Llinàs, Carles (2014)Escatologia i modernitat: El pensament d’Odo MarquardXXIII Premi Joan MaragallBarcelona: Cruïlla / Fundació Joan Maragall, 281 p.ISBN 978-84-661-3726-3El professor Carles Llinàs i Puente, cate-dràtic a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, ofereix un es-tudi precís i agut de la totalitat del pen-sament filosòfic d’Odo Marquard (1928-2015). En aquest cas, efectiva-ment, cal prendre la paraula estudi en sentit rigorós: determinació de les tesis i de les argumentacions de l’autor (part objectiva i resultat primer de la investi-gació), i valoració crítica tant dels seus posicionaments com de la seva proposta filosòfica (part més personal o, si es vol, subjectiva, que revela la veritable utilitat de la recerca). L’obra que comentem mostra una clara consciència de la neces-sitat de distingir, però alhora també de treballar, tots dos moments i satisfà amb 

Ressenyes

Llull, Ramon (2015)
Arte breve de la invención del derecho
Estudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis Serra i Rafael Ramis Barceló
Madrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.
ISBN 978-84-9085-467-9
http://hdl.handle.net/10016/2140

Directory of Open Access Journals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

146  Enrahonar. Quaderns de Filosofia 56, 2016 Ressenyes
Llull està de moda. No només perquè 
enguany celebrem l’«Any Llull», amb 
motiu del setè centenari de la seva mort, 
sinó sobretot perquè, durant els darrers 
anys, hem pogut veure un veritable esclat 
d’estudis lul·lians arreu del món. A Bar-
celona, Mallorca, Alemanya, Itàlia i Brasil 
hi ha centres dedicats a aquest nostre pen-
sador. Nous estudis enriqueixen constant-
ment la bibliografia sobre aquest autor. 
Cada vegada és més valorada la seva apor-
tació a la filosofia, la teologia, la llengua i 
la literatura, la lògica, la teoria del conei-
xement, la teoria política, el diàleg inter-
religiós o, com n’és exemple el llibre que 
presentem, la teoria del dret. L’Ars brevis, 
quae est de inuentione iuris, escrita per 
Ramon Llull a començaments de l’any 
1308, a més de l’interès que pugui tenir 
per als estudiosos de la història del dret, 
també tracta de dos problemes filosòfics: 
la unitat del saber i la fonamentació cien-
tífica del dret, d’una banda, i la teoria de 
l’argumentació, de l’altra.
La traducció, l’estudi preliminar i les 
notes d’aquest llibre de Ramon Llull són 
obra de Pedro Ramis i Rafael Ramis, 
pare i fill, dos coneguts lul·listes mallor-
quins. Pere Ramis, magister de la Maio-
ricensis Schola Lullistica, és conegut 
sobretot per la seva tesi Lectura del «Li­
ber de civitate mundi» de Ramon Llull 
(Universitat de Barcelona, 1991). Rafael 
Ramis, de formació realment interdisci-
plinària, és professor d’Història del Dret 
a la Universitat de les Illes Balears. Mal-
grat la seva joventut, és autor d’una 
nombrosíssima bibliografia dedicada en 
part a la història del lul·lisme. Fa cinc 
anys, el 2011, tots dos autors ja ens ha-
vien ofert una obra semblant a la matei-
xa editorial: la traducció castellana de 
l’Ars de iure.
L’Ars brevis, quae est de inuentione 
iure és la darrera obra dedicada a l’aplica-
ció del dret. Sobre la temàtica de l’apli-
cació de l’Art al dret, Llull ja havia escrit 
el Liber principiorum iuris (1273-1275), 
obra que es mantenia al nivell dels «prin-
cipis» i no tenia en compte la pràctica 
jurídica; l’Ars iuris (1275-1281), simpli-
ficació de llibre anterior, tractava de de-
limitar els àmbits de la justícia (divina, 
humana). La tercera obra, escrita més de 
vint anys després, és l’Ars iuris naturalis 
(1304): Llull pretenia reduir els drets 
particulars (especialment, el civil i el ca-
nònic) a uns principis generals de saber 
jurídic. En general, aquestes obres de 
Llull mostren clarament una evolució en 
el perfeccionament de la tècnica de l’Art 
i en un coneixement més ampli de les 
disciplines acadèmiques de Dret.
L’Ars brevis, quae est de inuentione iure 
és un intent de transformar l’Art en una 
teoria de l’argumentació, escrita amb la ter-
minologia aristotèlica que solien utilitzar els 
professionals del dret en aquell moment. 
Sembla que Llull es va adonar que, si no 
feia servir el vocabulari propi dels juristes i 
l’ius commune, la seva obra no aconseguiria 
la influència pretesa. L’obra es presenta ar-
ticulada en deu distinctiones: la primera és 
dedicada als principis i regles; la segona, a 
la deducció; la tercerca, a la conspectio; la 
quarta, als drets; la cinquena, a les potèn-
cies de l’ànima; la sisena, a l’explicació; la 
setena, a la combinació de principis i regles; 
la vuitena, a l’aplicació; la novena, al con-
sell, i la darrera, la desena, a les qüestions.
L’estructura del llibre que presentem 
és la següent: les pàgines 89-233 ofereixen 
Llull, Ramon (2015)
Arte breve de la invención del derecho
Estudi preliminar de Rafael Ramis Barceló. Traducció i notes de Pedro Ramis 
Serra i Rafael Ramis Barceló
Madrid: Universidad Carlos III; Dykinson, 233 p.
ISBN 978-84-9085-467-9
<http://hdl.handle.net/10016/21406>
Ressenyes Enrahonar. Quaderns de Filosofia 56, 2016  147
la traducció castellana, amb notes explica-
tives i bibliogràfiques a peu de pàgina. Les 
pàgines 15-88 són les dedicades a l’estudi 
preliminar. En aquest estudi, el professor 
Rafael Ramis hi tracta els aspectes se-
güents: l’obra en la vida de Ramon Llull, 
presentació general de l’obra (manuscrits, 
edicions i estudis precedents), estructura i 
anàlisi detallada del contingut, projecció 
de l’obra, conclusions i bibliografia. A les 
pàgines inicials del llibre, hi trobem l’ín-
dex (9) i la introducció (11-13).
Presentada globalment l’obra recen-
sionada, centrem-nos un moment en els 
dos problemes abans esmentats: el de la 
fonamentació del dret i el de la teoria de 
l’argumentació. Pel que fa al primer pro-
blema, Rafael Ramis observa (65): 
Llull fue epistemólogo y buscó una sim-
plificación de la metodología jurídica, 
porque, por un lado, no estaba de acuer-
do con la manera de aprender ni de apli-
car el derecho, pero, por otro, porque las 
leyes no estaban de acuerdo con los prin-
cipios cristianos o, en definitiva, porque 
la literalidad de la ley estaba en contra del 
derecho natural, que Llull consideraba 
como la expresión máxima de la raciona-
lidad. Y como su Arte era la descomposi-
ción de los principios divinos, que podí-
an conocerse racionalmente, al ponerse 
éstos en relación con la justicia, se conse-
guirían soluciones ajustadas al derecho 
natural, más universales y menos casuís-
ticas y, sobre todo, más sólidamente 
asentadas en la doctrina cristiana.
La teoria argumentativa que Llull pro-
posa se situa entre l’axiomàtica i la tòpica:
Llull intentó algo intermedio: partir de 
unos primeros principios y discurrir con 
ellos de una forma más o menos flexible 
para adaptarlos a los casos jurídicos del 
derecho justinianeo y canónico y, en su 
caso, construir silogismos que fuesen 
necesarios (de derecho natural, de carác-
ter deductivo) o de carácter probable (de 
derecho positivo, de carácter tópico). 
(67)
Només ens resta felicitar els autors 
d’aquest llibre i desitjar-los que per molts 
anys puguin fer aportacions en el camp 
dels estudis lul·lians.
Jaume Mensa Valls
Universitat Autònoma de Barcelona
http://dx.doi.org/10.5565/rev/enrahonar.691
Llinàs, Carles (2014)
Escatologia i modernitat: El pensament d’Odo Marquard
XXIII Premi Joan Maragall
Barcelona: Cruïlla / Fundació Joan Maragall, 281 p.
ISBN 978-84-661-3726-3
El professor Carles Llinàs i Puente, cate-
dràtic a la Facultat de Filosofia de la 
Universitat Ramon Llull, ofereix un es-
tudi precís i agut de la totalitat del pen-
sament filosòfic d’Odo Marquard 
(1928-2015). En aquest cas, efectiva-
ment, cal prendre la paraula estudi en 
sentit rigorós: determinació de les tesis i 
de les argumentacions de l’autor (part 
objectiva i resultat primer de la investi-
gació), i valoració crítica tant dels seus 
posicionaments com de la seva proposta 
filosòfica (part més personal o, si es vol, 
subjectiva, que revela la veritable utilitat 
de la recerca). L’obra que comentem 
mostra una clara consciència de la neces-
sitat de distingir, però alhora també de 
treballar, tots dos moments i satisfà amb 


https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/download/v56-mensa/691-pdf-ca

Llull, Ramon (2015). Arte breve de la invención del derecho

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Crossref

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals

Revistes Catalanes amb Accés Obert