Cervera i Astor, Leandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SEPARACIO DELS EFECTES
CARDIACS I VASCULARS
DE LES SUBSTANCIES DITES
VASO-MODIFICADORES
per
L. CERVERA
Aquesta nota es el pagament d'un dente contret amb
]a SOCIETAT DE BIOLCGGfA. En la sessi6 corresponent al
22 de Novembre de l'any passat, vaig pressentar el tre-
ball uNou procediment d'evaluaci6 i registre de les subs-
tancies vaso-modificadoresu i la seva lectura va suscitar
atinades observacions, la resposta a les quals va quedar
en suspens en espera de noves dades, que han estat reco-
llides en el curs d'una llarga serie d'experiencies.
En les grafiques que es presentaren amb aquell treball
sols s'hi feia remarcar: que la caiguda de les gotes per la
canula arterial experirnentava una disminuci6 numerica
al cap d'una estona d'haver-se injectat una substancia
vaso-constrictora, i la idea preconcebuda de la vaso-cons-
tricci6 ens feia atribuir-ho tot a les arteries, venes i capil-lars,
deixant de banda la part que pogues correspondre al cor.
Avui amb fonaments per a la discussi6, intentem de-
mostrar la participaci6 d'aquest en la grafica.
Amb aquest objecte, el dispositiu descrit en nostre
primer treball ha estat ampliat amb I'adjunci6 d'un car-
diograf de suspensi6, tipus Marey, tal i com demostra la
fotografia present.
88 Publ!cscions de l'fnstitut de Ciencies
En les grafiques hi ha, doncs, ara un cardiograma, un
cronograma i 1'inscripci6 de la caiguda de les gotes. Del
detingut examen de les mateixes es dedueixen considera-
cions d'importancia. En primer lloc, la situacio de la canula
arterial a major o menor distancia del cor i, en segon lloc,
la major o menor quantitat i rapidesa de la corrent de
serum Ringer-Locke, fan variar extraordinariament 1'as-
pecte de la grafica. Si la canula s'implanta molt prop del
cor, les gotes cauen formant grups que corresponen at
final de cada sistole ventricular, en canvi, si s'implanta
distanciadament del cor, els agrupaments no son tan
tipics i entre ells s'interposen gotes equidistants. Aquesta
diferencia de distribucio pot justificar el qualificatiu de
gotes sistdliques, que proposem per a les agrupacions pri-
meres i el de gotes vasculars que indiquem per a les sego-
nes. Si la corrent de serum es poc abundant, les agrupa-
cions estaran representades per una o dues gotes i aleshores
la grafica no semblara mes que un seguit de gotes vascu-
lars i no's veura per enlloc l'influencia del cor. En canvi, si
la corrent de serum es excessiva, ices agrupacions sistoli-
ques estaran substituides per un ra.ig de serum i en la gra-
fica - degut a la excessiva rapidesa - sols s'hi veura
un ascens de la ratlla que s'aguantara fins acabat el sistole
ventricular.
De tot aixo es despren la necessitat de regular la corrent
de serum a un promig de gotes convenient.
Al cap de poca estona d'haver-se injectat una subs-
tancia vaso-modificadora, es compren que han de tenir
lloc un seguit de modificacions en la grafica.
Si la substancia excita el muscle cardiac produint, per
exemple, una taquicardia, els agrupaments de gotes sisto-
liques es presentaran mes sovint i, en canvi, el nombre de
gotes vasculars disminuira.
Si la substancia actua produint un retras del ritme,
Treballs de la Socielat de Biologic. r916 89
la distancia de les agrupacions sistoliques sera mes gran.
Si la substancia fa augmentar la intensitat i amplitut de
les contiaccions cardiaques, el nombre de gotes de cada
agrupament sistolic augmentara proporcionalment.
Per ultim, si el cor es para per accio de dita substancia,
veurem desapareixer les agrupacions sistoliques i la gra-
fica quedara reduida a un seguit de gotes vasculars.
Pero ara suposem que les condicions d'experimentacio
son en forma tal que la corrent de serum es gradui de
6o a 8o gotes per minut i que la canula estigui tant mes
separada del cor com sigui possible. En aquest cas les agru-
pacions sistoliques estaran separades per un determinat
nombre de gotes vasculars i ben diferenciades. Doncs be:
si es dona ara una injeccio de pituitrina, notarem que tot
seguit el nombre de gotes en conjunt ha augmentat en floc
de disminuir, com era d'esperar. Com explicarem aquest
fet? Sembla que el que ha passat aqui es que la contraccio
de les parets vasculars ha tingut hoc de manera brusca i
per tant el serum, que en aquell moment es troba dins de
les venes, es veu obligat a sortir amb molta mes velocitat
pcrque ha augmentat la pressio exercida per les parets
que el limiten, exactament com per una impulsio cardiaca.
Aquesta accio vascular va surnada a la major forca del
sistole ventricular per accio cardiotonica de la pituitrina
i com a suma de les dues accions en la grafica, veurem
augmentar 1'amplitut de les agrupacions cardiaques i la
disminucio numerica de les gotes vasculars. Pero suposem
ara que donem una injeccio de supra-renina sintetica at
i per i,ooo (i c. c.), tot seguit veurem disminuir el nombre
de contraccions cardiaques, que arriben finalment a abo-
lir-se. La grafica de les gotes es un seguit de gotes vascu-
lars. Injectem ara i c. c. de pituitrina i immediatament es
veura apareixer uns grups de gotes semblants als sistolics,
malgrat estar parat el cor. Aquesta observaci6 ve doncs
9o Publicacions de l'Institut de Ciencies
a confirmar la nostra suposici6 que la contracci6 vascular
feta energicament i rapidament imita els sistoles ventricu-
lars i , per tant, origina un augment del nombre de gotes.
Ara be, poca estona despres, el nombre de gotes anira
disminuint perque la cabuda total dels vasos sera menor
i la hum dels mateixos estara enxi quida.
Aquests fets poden reproduir-se usant l'adrenalina.
En resum: i.er Els efectes eardiacs de les substancies
vaso-modificadores , adrenalina 1 pituitrina , es traslluen
per un augment del nombre de gotes en forma d'agrupa-
ments. 2. 6D Els efectes vasculars s'exterioritzen immedia-
tament per un augment de gotes agrupades i despres per
una disminuci6 del nombre de les mateixes.
Amb una mica de detenci6 es pot compendre que les
conclusions que sentem avui no estan pas en contradicci6
amb les aportades en nostra primera nota, alli curavem
de recollir les donades grafiques al cap de bella estona
d'haver fet l'injecci6. En les grafiques d'avui , recollides en
cintes Ilargues, que permeten estudiar d'una sola vegada
tot un exlxeriment , hi veiem els transits dels canvis asse-
nyalats suara.
Laboratoyi de Fisiolog %a. Facultat de Medccina.
l . ^ ^,v r, r ^i
I III jilz I I
pci I Li ohl,lictC) (tc le, ("IA11(pirs ^Id ]till tc-.





Separació dels efectes cardíacs i vasculars de les substàncies dites vaso-modificadores

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert