Més enllà de les àrees de Lleida i Tortosa, incorporades a l'àmbit cristianofeudal a mitjan segle XII, la presència de l'estat andalusí a la resta de les terres avui catalanes ha estat, salvant comptades excepcions, tradicionalment negligida per la historiografia. Per al territori que ens ocupa, les dades que ens ofereixen les fonts documentals sobre això són més que limitades, mentre que el coneixement que tenim del registre arqueològic vinculat als segles VIII i IX és encara molt precari. Davant d'això, l'estudi de la toponímia esdevé un element imprescindible per guiar aquesta necessària pràctica arqueològica. Així, al costat d'arabismes evidents, com ara els vinculats a ribat (s) o almúnies, noves línies de recerca proposen la identificació dels topònims palatium i pharus amb establiments creats a partir de la conquesta musulmana. Per altra banda, en aquest text també es planteja una relectura del jaciment d'Olèrdola com un enclavament en funcionament durant aquest mateix període.Besides the Lleida and Tortosa areas, which became feudal domains in mid 12th century, the presence of Andalusian state has been often neglected by historiography. For the territory we are focusing on, the study of toponymy becomes essential to guide this necessary archaeological practise because of the poor data from documentary sources and the precarious stage of the archaeological register of the 8th and 9th centuries. Besides the obvious arabic expressions such as those linked to ribat (s) or almúnies, new lines of research propound the identification of the toponyms palatium and pharus with settlements founded during the muslim conquest. By the other hand, also in this text a new interpretation of the Olèrdola site as an active settlement during that period is proposed
