Bataller i Calatayud, Josep Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

132 INSTITUCIO CATALAN.A I) HISTORIA NATURAL
segur qu'es dia que haija un operari que es proposi continuar s'obra i
que no es planyi les cames ni ses suades, recorrent tots es demos pobles
de l'illa, tendra tall obert per donar abundant contribuciO sa a fauna
balear.
Existencia de un Lepidotus en el cretacic
de Beniganim, provincia de Valencia
per
Mn. J. R. BATALLER
La serie montanyosa en que radica la localitat on han recollit els
elements paleontoiOgics, objecte d'aquesta nota, forma part encara de la
Serragrossa, maciu de ens 44 kilometres de longitud que s'exten de Barig
a Font de la Figuera, en la regiO meridional de la provincia de Valencia,
tenint una orientaciO mitja de E-O.
Els potents bancs calicos de la Serragrossa foren col•locats en liur
totalitat en el urgoaptia per CORTAZAR, qui no cita cap fossil d'aquests
paratges i dons tin tall geologic normal a aquest maciu, des del Puig de
Xativa it la serra Mariola. En R. NtcKLES (1589), anuncia la presencia de
diposits senonians i danians al Sud-Est d'Espanya, essent una de les
regions descrites els voltants de Cuatretonda, en les estribacions de
Serragrossa.
El P. CALVO (1908), col•loca en el cretacic inferior la major part dels
materials (Faquesta serralada, perO no precisa nivells per interessar-li
poc en Ilurs deduccions hidrologiqties.
En les estribacions N. i S., de Serragrossa, apareixen els diposits
triassics corresponents al pis superior o Keeper, amb margues, guix,
quars hematoideu, Ilet6s, fumat, etz., i tambe aragonit, constituint el has-
sament de la formaciO cretacica (tall estratigrafic). Adosada it la mateixa
es presents el miocenic del vall d'Albaida, on hem recollit nombrosos
fossils que confirmen la col-locaciO d'aquests diposits en el pis helvecia
del iniocenic i no pliocenic com erroniament ve senyalant-se en Ia carta
oficial espanyola.
Els jaciments trobats i explorats en els diposits cretacics de les imme-
diacions del riu Albaida, en el trajecte de Beniganim a Genoves, han
donat: Cerithiunl forbesianun Orb, Glauconia Lujani Vern, Natica eremi-
tica, Sharpei Land, Aporrhais Benifazue Land Areopagin Verneuilli,
INSTITUCIb CATALAN.v n'HISTORIA NATURAL 133
Scalaria Coquandi i altres. Passat el poblet d'Alboy es continuen cis
bancals de calico sublitografica amb nombrosos restes fcissils de gastero-
pods molt petits i altres formes que recorden foraminifers; en el paratje
denonrinat PIA dels Moros, apareixen uns banes mes margosos i disgre-
gables, on hem cercat les estates de peixos ganoidecs que atribuim al
genre Lepidotns.
Molt escasses son les lades paleontologiques que es tenen sobre els
verteblatssecundaris, en especial sobre peixos de la Peninsula; els ganoi-
deus i de ells els lepidosteids, son, sens dubte, els tipus mes fregifents de
la fauna ictiologica iberica mesozoica.
S.
71
Tall geologic.-De Genoves a Beniganini
1. -Quaternari. 2.-Cretacic. 3.-Triassic
N.
En el 6at6logo general de las especies fosiles encontradas en
Espana, de L. MALLADA, no es cita cap forma de lepidosteid secundari:
investigations posteriors han proporcionat abundant material ictiologic
com e!s formosos exemplars estudiats per En SAUVAGE (leis diposits
kimeridgians de Sta. Maria d? MeyA (Lleida), explorats per VIDAL i que
contenen algunes especies de lepidosteids dels tipics Hits de Solenhofen
i Ain, coin tanlbe formes noves per Espanya, Adhuc i per la fauna mun-
dial: els ganoideus del esnientat jaciment son: Propterus Vidali Sauvage
Lepidotus ilergetis Sauvage, Lepidottts sp? que to bolt paregut al Lepi-
dotns tltieri Thiolliere de la calil;a litogrAfica de Ain. En la co!'leccio
VIDAI. varem observar escates de lepidosteid en un exemplar de marga
bitinlinosa de Cornellana. Butlleti Vol. XXI-1921, pAg. 152.
En els sediments cretacics espanyols no s'ha trobat encara cap forma
de lepidosteid; en Portugal, peI contrari, son nombroses les lades que es
tenen, lo que ha motivat la puhiicacio per En SAUVAGE de varis treballs
amb el material aplegat per En CHOFFAT. Els nivells jurassics contenen
Tetragonolepis sp. del CharmutiA de San Pedro de :duel, Lepidottts lae-
('is el pteroceriA inferior de Sanla Cruz, Lepidotus lusitanicus Sauvage del
lusitaniA de Alcobaca. En els Hits cretacics s'ha reconegut un Lepidotns
sp. en el ValangiA, Urgonia i TuroniA de Mexilhoeira, Coline du PendAo
i Raton (Alciintara) respectivament. Els nivells mes superiors correspo-
nents al garumnia Ilacustre contenen Clastes ltrsitanieus Sauvage i Clas.
134 iN,,,ri ( h) t' r. i_ x( u'1lizrur,i. \.\rr 1:\t.
tes pu.slulosus Sauvage trobats a Vizo (Arazede) Villar (Aveiro), entre
Porto i Valle, aprop de Sta. Catharina, Heuricas (Vagos.)
De les formes portugueses que hens vist tenen tries paregut at niate•
rial recollit en el Pla dels Maros els Clastes lusitanicus Sauvage anc que
es de majors proporcions. Els restes trobats son hastant no.ubrosos,
essent en sa majoria escates de diferentes magnituts i parts del cos, hi ha
tanihe algun que altre osset impossible de deterntinar. El contorn general
respon a una forma nit's o tnenys romhica que passa en algunes it quasi
cuadrada; no presentant denticuls o entrants per llur articulacio; els angl,s
son fregiientment arrodonits o rorns, els costats convexes i en algun cas
concaus; les dinlcnsions extremes son 5 per 2 millimetres it 13 per 16 mil-
limetres, extant la grossaria en proporcio it aquestes dimensions, de 0,5
millimetres fins a 3 millimetres i mes. La supeificie Iliure esta recoberta
de una capa de esmalt que arriba a tenir 0,2 millimetres; el esmalt to
cobreix per cornplet a aquesta cara Iliure que es Ilisa, sing que forma tin
rombo o qu-drilater brillant voltat per bandes mates generalment dos
mes gratis en angle, lo qual esta relacionat amb Ilur disposicio sobre el
cos del animal. En el forts del esmalt es noten tranjes i zones paralleles
als costats que recorders les aigiies de les agates coil tambe les zones de
creixenient de on cristall observat at microscopi , el color de la part esmal-
tada es de diferents tons de niarro a diferencia dels lepidosteids que hem
vist que en tots es negre o quasi negre. Molt contades son les posses que
porter en la vora anterior o superior apofisis per la unio entre elles. La
part inferior a la capa de esmalt, esta fonnada quasi tota ella per marfil,
tenint un Ilustre distint del esmalt. La Cara inferior de les escates, en,rra
que ilisa tautbe, presenta tot sovint promir.encies o tuh(^rculs, no relacio-
nats en res arch la cara superior; en la part posterior es troha en bastants
exemplars no sole que to relacio amh la apofisis de la part anterior.
Exploracions ales detingudes potser ens proporcionin material sufi-
cient per la deterruiuacio especifica que per ara no es possible. El haver
trobat prop d'aquest restes ntotllos de gasteropods i lamel 'libranquis que
rerorden entre altres ales glnuconies i cireues deis nivells lacustres que
cuntr.t,t.t amb Lt formacio marina interior, despres de les manifestacious
fetes pel Dr. Rovo GOMCZ en el Congres d'Oporto (1) sabre els diposits
weal(lics de la regio llevantina, els diposits cretacics que esmentem potser
hauran de Colo( ar-se en aquest nivell, baixant la zona liacustre de Cas-
tello tins als confins de Valencia amb Alacant.
El Dr. M. SAN MIGUEL ha publicat recentnient tin trehall on esmenta
tambe la trohalla feta per ell de restes de lepidosteid en el cretacic supe-
rior de la provincia de Burgos.
(1) Es donit conipte de la troballa objecte d 'aquesta nota . en la sessio del 29 de luny
de 1921 del Congres de 1'Asociorion Espur)olrt parer el progreso de las Cieneias en Oporto
(Portugal).
]\,Illl ^ , I, ^l \1 \\\ 'Hi- 1-1^1\ \\I[ ^\I 11 1 \ I I 1 -1 1 " ^ I
I )i % (, I c ^ I , , I I I I c :^ (1c ( I c I Ili III


Existència d'un Lepidotus en el cretacic de Beniganim, província de València

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert