Claval, Paul

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La région nouvelle a la fin du XXe siecle
par Panl CLAVAL
Dans un monde bouleversé par l'introduction de l'informatique, par I'avenement des
télécommunications et par l' accélération des transports de personnes, les équilibres terri-
toriaux et les organisations régionales se trouvent remis en cause.
11 est utile de partir de l' idée que les régions sont l' expression dans l' espace des rela-
tions que les hommes nouent entre eux et avec l'environnement, des groupements aux-
quels elles donnent naissance et des solidarités qui en résultent -et dont les protagonistes
ont une conscience plus ou moins claire. Ces relations prennent place entre particuliers,
entre particuliers et entreprises, ou entre entreprises ou organisations. Selon les cas, elles
s' inscrivent al'échelle locale ou embrassent de vastes espaces.
Les révolutions techniques des trente dernieres années modifient surtout les réseaux a
l'intérieur desquels s'inscrivent les flux internes aux entreprises. Avant que l'informati-
que et les télécommunications ne rendent possible la transmission instantanée et la mémo-
risation des données en n' importe quel lieu et a des coüts limité s, il était indispensable
de traiter sur place ce que l'on acquérrait comme nouvelles de maniere a n'avoir a ache-
miner que ce qui en valait vraiment la peine. Les responsables locaux disposaient de ce
fait d 'un pouvoir d' appréciation qui leur permettait d' agir un peu a leur guise. 11 fallait
done les contróler, ce qui imposait de rassembler la plupart des établissements des firmes
dans des aires limitées -dans un cercle de quelques centaines de km de rayon au maxi-
mum, meme si les marchés étaient déja mondiaux.
Dans les conditions actuelles, le traitement local des données a cessé de s'imposer: du coup,
les responsables locaux sont plus facilement contrólés, ce qui permet de disperser les établis-
sements. Mais comme on leur demande plus d'initiative, il est indispensable d'avoir des
relations fréquentes avec eux. On affectionne done les noeuds du réseau mondial des trans-
ports aériens, les grandes métropoles ou les grandes villes bien reliées a ces dernieres.
Les faisceaux de relations s' organisent différemment: la part de la population employée
a exploiter les ressouces primaires, agriculture ou mines, diminue. Les emplois se con-
(189) 109
El professor Paul Claval de París, durant la seva conferencia de cloenda de les Jornades sobre
la regionalització.
110 (190)
centrent et sont attirés par les métropoles et par les grandes villes. Les liens traditionnels
entre les villes et les campagnes, qui étaient fondamentaux dans les organisations territo-
riales de naguere, perdent de leur importance. Les espaces ruraux se vident. En sens in-
verse, les agglomérations se dilatent et forment d'immenses banlieues, cependant que dans
. certains terrains ruraux aforte densité, 1'urbanisation sociologique se fait sans que le pay-
sage change beaucoup.
Les régions qui sont ainsi en train de se dessiner devant nous sont tres différentes de
celles du passé. Elles sont moins calquées de naguere sur la répartition des ressources
et des activités de base: cela traduit la part croissante de la population qui vit de trans-
ferts, et la nouvelle liberté de localisation de la plupart des activités industrielles ou de
service. Les grandes métropoles qui participent directement au réseau mondial des échan-
ges sont quelquefois nées du tourisme, de la villégiature. Elles sont parfois aujourd'hui
le siege de tres puissantes firmes -ainsi aux États-Unis, qu'il s'agisse de Los Angeles
ou de Miami. Des évolutions similaires sont a noter en Europe.
Le probleme que posent ces évolutions est celui de l'adéquation des vieux découpages
administratifs aune réalité nouvelle oü les aires de solidarité et les mouvements quoti-
diens ont changé d'échelle et de limites. Quel contenu donner, en particulier, aux régions
administratives de moyenne dimension en milieu rural? Comment structurer les milieux
urbains? Ce sont des questions qui se posent aujourd'hui dans tous les pays développés,
et qui seront plus aigües encore a la fin du siecle,
La regió a finals del segle XX
per Paul CLAVAL
En un món que ha estat capgirat per la introducció de la informática, per l'adveniment de les
telecomunicacions i per l' acceleració dels transports de les persones, hom troba que els equilibris
territorials i les organitzacions regionals s'han de reconsiderar.
És convenient tenir clar, com a punt de partida, que les regions són l' expressió al'espai de les
relacions que els homes mantenen entre ells i amb el medi, dels agrupaments -deIs quals els prota-
gonistes tenen, només, una idea més o menys clara. Aquestes relacions s'estableixen entre particu-
lars, entre particulars i empreses, o entre empreses o organitzacions. Segons els casos, s' inscriuen
a escala local o abracen espais més amplis.
Les revolucions tecniques dels trenta darrers anys, modifiquen sobretot les xarxes al' interior
de les quals s'insereixen els fluxos interns de les empreses. Abans que la informática i les telecomu-
nicacions no haguessin fet possible la transmissió instantania i la memorització de les dades a qual-
sevol punt i a costos limitats, s'havia de tractar a cada lloc tot el que s'adquiria i no es tr:nsmetia
més que el que valia la pena. EIs responsables locals, com a conseqüencia, tenien un poder d'apre-
ciació que els permetia d'actuar una mica com volien. Per tant, havien d'estar controlats, i per aixo
es reunia la majoria dels establiments de les firmes en arees limitades -en un cercle d' alguns cente-
nars de km de radi com a máxim, tot i que els mercats ja eren mundials.
En les condicions actuals, el tractament local de les dades ja no és indispensable: de sobte, els
responsables locals són controlats més facilment i per aixo es poden dispersar els establiments. Pero
(191) 111
com que hom els demana més iniciatives, s'han de tenir relacions freqüents amb ells. Hom comen-
ca a sentir grat en utilitzar els nusos de la xarxa mundial dels transports aeris i les metrópolis grans
o les ciutats grans que hi són ben relacionades.
EIs feixos de relacions s' organitzen de manera diferent: la part de la població dedicada a explotar
els recursos primaris, agricultura i mines, disminueix. EIs llocs de treball es concentren i són atrets
per les metrópolis i per les ciutats grans. EIs lligams tradicionals entre les ciutats i els camps, que
eren fonamentals en les organitzacions territorials antigues, perden importancia. EIs espais rurals
es buiden. En sentit contrari, les aglomeracions es dilaten i formen irnmenses periferies, mentre
que en certs terrers rurals de densitat elevada, la urbanització sociológica es fa sense que el paisatge
canvií gaire.
Les regions que s' estan formant al nostre davant són molt diferents de les del passat. Estan menys
marcades que abans pel repartiment dels recursos i de les activitats de base: aixo posa de relleu
la part creixent de la població que viu de les transferencies i la nova llibertat de localització de
la majoria de les activitats industrials o de serveis.
Les metrópolis més grans que formen part directament de les xarxes mundials del canvi, algunes
vegades han nascut del turisme o de l'oci i la segona residencia. Algunes vegades són la seu d'em-
preses molt poderoses. És el cas de Los Ángeles o de Miami, als Estats Units d' América. 1 a Euro-
pa passen fets semblants.
El problema que plantegen aquests canvis és el de l' adequació de les divisions administratives
velles a una realitat nova on els aires de solidaritat i els moviments quotidians han canviat d' escala
i de límits. ¿Quin contingut s'ha de donar, dones, en particular, a les regions administratives de
dimensió mitjana en medi rural? ¿Com cal estructurar els medis urbans? Són preguntes que avui
es formulen a tots els paísos desenvolupats, i que encara seran més fiblants a fi de segle.
Amb la conferencia del professor Claval s' acabaren les sessions academiques de les
Jornades sobre regionalització del territori i els ens intermedis.
EIs assistents, per les galeries del pati de la Casa de Convalescencia i per altres depen-
dencies de l'Institut d'Estudis Catalans, comentaren durant una estona ben llarga, el de-
senvolupament de les sessions i -el que possiblement era el més important- s'avancaren
idees per al futur i projectes de noves activitats.
Hom era conscient que la Societat Catalana de Geografia havia fet un pas més en la
via d'obertura i de dialeg que manté des dels seus orígens i hom era conscient que aquesta
obertura, en aquestes Jornades, podria ésser considerada en un doble sentit: per la troba-
da de tants estudiosos al voltant de professors de procedencia geográfica tan diversa (Gi-
nebra, Madrid, Mallorca, Montpeller, Oviedo, París, Salamanca, Torí. .. , i tots els
catalans); i per la discussió franca i l'exposició de criteris diversos, amb respecte i consi-
deració per a totes .les idees que s'havien exposat.
ti
Hom era conscient, també, que s'acabaven unes Jornades que havien estat un exemple
dels resultats que s' obtenen quan existeix una collaboració sincera entre les institucions,
la recerca, l' ensenyament i la societat.
No era estrany, dones, que en considerar tots aquests fets, hom mencionés sovint, en
les converses que es mantenien a la sortida de les Jornades, els noms dels mestres de la
Societat, Pau Vila, Josep Iglésies, Lluís Solé i Sabarís ...
112 (192)
Dos aspeetes de la Sala Prat de la Riba de l 'Institut d 'Estudis Catalans durant la sessió de eloenda de les Joma-
des sobre regionalització.
(193) 113


La Région nouvelle à la fin du XXe siècle

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert