Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 51 ( Sec. Bot ., 5): 175-179. 1984
NOTES BREUS SOBRE LA FLORA DELS PAISOS CATALANS
Rebudes fins el desembre de 1983
Aquest apartat acull notes floristiques curtes. Els autors faran arribar Ilurs aporta-
cions, acompanyades de la bibliografia corresponent, al Consell de Redaccio del Butlleti,
el qual s'encarregara de reordenar-les i d'estructurar una bibliografia conjunta. Cadascuna
de les notes podra portar, si aixi ho desitja I'autor, un titol curt i concis, i anira signada.
Adonis vernalis L. a Catalunya
Planta de distribucio pontico-sarmatica
que to a la comarca de la Cerdanya les
uniques localitats catalanes conegudes.
L'indret peninsular mes proper al nostre
on ha estat trobada l'especie correspon al
Collado de Sos (800 m), ja dins Arago (leg.
0. de Bolos, BC 374549). Tambe es cone-
guda de Navarra, Burgos i Granada. Re-
centment MATL:o (1982) la cita de la pro-
vincia de Valencia.
A la Cerdanya 1'Adonis vernalis es refu-
gia als vessants obacs dels turons calcaris
que clouen a orient la petita Cerdanya. Es
comporta com a estrictament calcicola i
Them observada sobre sols que presenten
una oscil•lacio de pH compresa entre 7,2
i 8,3 (en 6 mostres analitzades). Dins del
territori cerda s'ha de considerar aquesta
ranunculacia corn a molt rara, pero als in-
drets anteriorment descrits es fa forca
abundant i es pot considerar caracteristi-
ca de I'associacio Adonido-Brometum erec-
ti X. Font 1983 (in CARRERAS et al., 1983)
de l'alianga Xerobromion erecti. A la regio
centreuropea aquesta especie es conside-
rada per OBERDORFER (1978) com a carac-
teristica de l'ordre Festucetalia vallesiacae
Br.-Bl. et Tx. 1943, de caracter fortament
continental. Hem observat la planta a les
segiients localitats: sobre Olia, 1.120 m
(CG99); a l'oest de Pi, 1.100 m (CG98); Cor-
tas, 1.270 m (DG09); cim del tossal de
Baltarga, 1.120 m (DG09); sobre Riu de
Pendis, 1.300 m (DG08); vessant nord del
tossal d'Isovol, 1.150 m (DG09); vora Olop-
te, 1.050 m (DG09).
La seva floracio, com indica l'epitet es-
pecific, es molt primerenca; les primeres
flors apareixen normalment la primera set-
mana d'abril. Un cop ha fructificat (juny)
la planta es marceix i s'asseca, de tal ma-
nera que a 1'agost es forca dificil d'obser-
var-la.
Recentment hem sabut (0. de Bolos, co-
municacio verbal) de I'existencia d'un plec
d'Adonis vernalis herboritzat a la Cerda-
nya durant la decada de 1940; no hem tin-
gut, pero, 1'oportunitat de veure'l.
X. FONT
Aster linosyris ( L.) Bernh.
al Baix Llobregat
Especie molt poc citada a Catalunya.
CADEVALL (1913-1937) recull nomes una ci-
tacio de Masferrer del castell de Savasso-
na (Osona) i unes indicacions poc preci-
se( procedents de l'Herbari Salvador. D'al-
tra banda, la coneixem tambe de les co-
marques pirinenques del Pallars Sobira i
de 1'Alt Urgell (CARRERAS et al., 1983), de
la Cerdanya (FONT I CASTELL, 1983) i del
175
Bergueda (SORIANO, corn. verbal). Nosal-
tres Them trobada al pla d'Ardenya, dins
del terme municipal de Vallirana (Baix
Llobregat), localitat molt allunyada de les
conegudes fins ara. Creixia als prats del
Brachypodio-Aphyllan the tum, mentre que
als Pirineus ho fa a les pastures eixutes de
1'alianca Xerobromion. Era en for i fruit
el 20 de novembre. Molt probablement la
floraci6 tardana d'aquesta planta l'ha feta
passar desapercebuda als ulls dels bota-
nics, i es molt facil que sigui mes abun-
dant del que hom creu.
A. CARRILLO i J. M. NINOT
Bromus inermis Leyss . a Catalunya
Farratgera centreuropea que to el seu
limit occidental de distribucio a la ratlla
Alps-Franca septentrional. Fins ara no ha-
via estat mai trobada als Paisos Catalans.
Les uniques citacions que en coneixem de
la peninsula Iberica s6n del segle passat:
AMO Y MORA (1871) l'esmenta de «la pra-
dera del Canal de Madrid (ap. CUTANDA Y
AMo), en Aranjuez (ap. BOUTELOU) y en la
Alcarria (ap. CAVANILLES)) .
La recollirem als afores de Baga (Alt
Bergueda; DG07), al marge d'un prat de
dall, en plena florida a principis de juny de
1982; l'any segilent recorreguerem altra
vegada els mateixos indrets sense que po-
guessim constatar-hi novament la seva
presencia. Cal, doncs, pensar que es tracta
d'una especie accidental a la comarca, vin-
guda amb les granes de les altres plantes
del prat de dall.
I. SORIANO
Centaurea seridis a les dunes litorals
de I'Alt Emporda
Centaurea seridis L. subsp. maritima
(Dufour) Dostal, que es diferencia de les
altres subspecies per les seves fulles infe-
riors pinnatifides i mes o menys lirades,
es una composta perenne, fins avui cone-
guda nomes de les costes meridionals de
la peninsula Iberica. Ha estat herborit-
zada a la platja del golf de Roses, entre
els estanys de ]a Rogera i de la Macona,
als sorrals del primer cord6 de dunes fixa-
des i en un territori relativament petit i
nitrogenat. Observada per primer cop el
mes de maig de 1982, formava part d'un
Ammophiletum arundinaceae fragmentari
i segurament malmes per les Ilevantades.
Fou novament observada l'abril de 1983
cap a la Ilacuna de la Serp, sovint a recer
de tamarius, on formava ja petites colo-
nies (quadre UTM: EG07).
Aquesta localitat representa la mes sep-
tentrional de les conegudes i esdeve la
primera de les citacions del taxon a Cata-
lunya. Es tracta, segurament, d'una intro-
ducci6 recent perb previsiblement reeixi-
da a causa de l'especificitat del medi on
arrela: ESTEVE (1972) afirma que «... es no-
toriamente amm6fila y ruderal. A nuestro
juicio es la especie de mayor representa-
ci6n para las comunidades nitr6filo-areno-
sas, desde Valencia a Malaga...». Dades
sobre la seva distribuci6 apareixen tambe,
entre d'altres publicacions, a RIGUAL (1972)
i a BORJA (1950).
A. FARRAS i R. M. MASALLES
Cicendia filiformis (L.) Delarbre
a Catalunya
Aquesta petita gencianacia no era cone-
guda de Catalunya. Nosaltres Them recol-
lectada molt localitzada, pero abundant, a
1'Isoetetum durieui en els barrancs que
baixen dels cims del Montclar i el tur6 de
1'Home (massis de les Cadiretes, DG92, a
60-110 ms.m.), acompanyant a d'altres es-
pecies prbpies d'aquests ambients: Isoetes
durieui, Juncus pygmaeus, J. tenageia, J.
capitatus, J. bufonius, Aira elegantissima,
Anagallis minima, Centaurium maritimum,
Scirpus setaceus, S. cernuus i Lythrum
hyssopifolia, entre altres. En dues ocasions
tambe ha estat detectada la seva presen-
cia en un marge humit amb Anagallis te-
nella, Drosera rotundifolia, Scirpus seta-
ceus, Hypericum elodes, Carex punctata,
Cvperus flavescens i Juncus articulatus, a
60.ms.m.
E. BALLESTEROS
Exaculum pusillum (Lam.) Carvel
a la Selva
En les nostres recerques sobre la dina-
mica de l'Isoetetuin durieui del massis de
les Cadiretes hem tingut l'ocasi6 de re-
collectar aquesta rara especie en dues lo-
176
calitats situades en camins abandonats
vora Santa Ceclina (DG92, 160 ms.m.). To-
tes dues vegades anava acompanyada per
una serie d'especies caracteristiques d'a-
questes comunitats terofitiques: Isoetes
durieui, Lotus angustissimus, Juncus ca-
pitatus, J. tenageia, J. bufonius, Scirpus
setaceus, Mentha pulegium, Hvpericum hu-
mifusum, Sagina subulata, Trifoliurn glo-
meratum, T. dubium, Lythrum hyssopifo-
lia, Centauriurn maritimum, Aira elegan-
tissima , Moenchia erecta i Anagallis mi-
nima.
E. BALLESTEROS
Gagea pratensis ( Pers .) Dumort.
a 1'Alt Urgell
Aquesta especie, nova per als Palsos Ca-
talans, la vam recol•lectar el 15 d'abril de
1981 prop de Carmeniu, a I'Alt Urgell (31T
FIG. 1. Naias minor All. (a) i Naias gracillima (A. Braun ex Engelm.) Magnus. (b).
a i b,-aspecte general (x 0,5 ); a' i b', detail de les fulles (x l0); a" i b", auricules de les beines foliars
(x 10); a"' i b"' flor femenina i fruit (x 10); a"", grana (x 10),
177
CG69). Creixia en un camp de cereals d'hi-
vern acabat de llaurar (Scleranthion an-
nui), a 1.200 in d'altitud, cn exposicio nord,
sobrc substrat esquistos. Cap a finals d'a-
bril de I'any segiient vain tornar at mateix
indret i vain eomprovar que la planta s'ha-
via estcs una mica i que estava encara en
periode de floracio. Deis Pirineus Gagea
pratensis cs coneixia ja de la seva part
central, cap a San Juan de la Pena i a
la Pena de Oroel, prop de Jaca (VILLAR,
1980, citant una comunicacio de Vivant).
J. CARRERAS
Najas gracillima (A. Braun ex Engelm.)
Magnus a Catalunya
En el transcurs dels nostres estudis de
la vegetacio de les zones humides del golf
de Roses, ens aparegue durant l'agost i
principis de setembre de 1982 aquest ta-
xon nou per a Catalunva i segurament per
a In peninsula Ibcrica.VRelativament abun-
dant, pero localitaat, l'observarem als ar-
rossars de ]'antic estany de Castello d'Em-
puries. La confirmacio ens fou donada pet
Dr. Hall, de ]'Aquatic Weed Program de
In Universitat de Florida, ja que les des-
criptions corresponents a aquesta especie,
tant de Flora Eziropaea com de la flora
amcricana de Gray (FERNALD, 1950) no coin-
cideixen pas gaire. Hom en troba una bona
descripcio a la Flora d'Italia dc PIGNATTI
(1980).
La planta es difercncia de les ja cone-
gudes at pals, Najas minor All. i Najas ma-
rina L., pet scu aspecte general, de tiges i
tulles molt estretes, lines, gracils i delica-
des, que fan pinzell en treure la planta de
l'aigua. Les fulles tenen d'1,8 a 2,2 cm de
Ilargada (1,5 a 1,9 cm les de N. minor), i
de 0,3 a 0,5 mm d'amplada (0,8 a 1,2 mm
a N. minor), amb 14-18 dents molt poc
patents. La caracteristica mes notable es
]a prescncia d'auricules ben formades a
les beines de les fulles, auricules que son
dividides amb dents irregulars, sovint qua-
si laciniades.
De moment nomes ]'hem localitzada a
dos d'aquests camps d'arros formant part
de la sinusia submergida, el «Najadetum»
en cl sentit que li donen MOLINIER & TA-
LLON (1970), dins de la comunitat de 1'ar-
rossar (Cvpero-Amfnannielum coccineae
0. de Bolos i F. Masclans 1955). Apareix
junt amb Najas minor, Zannichellia palus-
iris subsp. pedicellata, Ceratophyllum de-
mersum i una catifa quasi continua de
caracies (Chara vulgaris fonamentalment).
Originaria de la costa est d'America
del Nord, la planta es naturalitzada fa
temps a molts arrossars d'Italia (Piemon-
te, Lombardia, Toscana, Veneto). Posterior-
ment fou localitzada a la desembocadura
del Roine, tambe als arrossars (MoLINIER,
1980).
A. FARRAS I DE BLAS
Ophioglossum azoricum C . Presl. a
Catalunya
Aquesta especie, que alguns autors su.
bordinen a O. vulgatum (0. vulgatum L.
subsp. ambiguum (Cosson et Germ.) E. F.
Warburg) ja havia estat citada dels Pal-
sos Catalans per LOYEZ GONZALEZ (1982).
En una excursio que vam realitzar a mit-
jan maig del 1982 a ]'Alt Urgell, la vam
recollir prop de Castellbo, a 1.050 m,
CG69, en uns pradells d'anuals del Thero-
Airion. Les localitats catalanes indicades
per G. Lopez Gonzalez, basades en exem-
plars de I'herbari BC, son: Ports de Tor-
tosa, als Ilocs herbosos, 1.300 m, leg. Gros;
Vall d'Aran, entre Les i Bausen, 550 m at
Thero-Airion, leg. O. de Bolos; Pla Traver,
leg. Dr. Trernols; les muntanyes de Pra-
des, 1.000 m, leg. Batalla.
J. CARRERAS
Orchis purpurea Hudson a ]'Alt Bergueda
Especie eurosiberiana amplament estesa
fins at nord de la Peninsula, on to el seu
limit sud-occidental de distribucio. A Ca-
talunya ha estat citada de les segiients
localitats: Alt Emporda, entre Pont de
Molins i Llers (SENNCN, 1917); Sant Esteve
de la Llitera (MASCLANS, 1966); serra del
Tallat, a la Conca de Barbera (MASALLES
& PUJADAS, 1977; MASALLES, 1983) i entre
Vallbona de les Monges i Rocallaura, a
1'Urgell, prop de ]'anterior (MASALLES,
1983 ap. BOLDI ).
Es troba tambe, bastant escassa, als so-
tells propers at santuari de Palter (Alt
Bergueda, DG08), formant part d'uns prats
secs sobre substrat margos, a uns 1.000 in
d'altitud. L'hem observada en for a prin-
cipis de maig.
1. SORIANO
178
Potamogeton perfoliatus L. al Delta
de l'Ebre
Abundant en un canal de feble corrent
entre camps d'arros, vora la carretera prin-
cipal entre Camarles i Deltcbre (CF01).
Aquest macrolit nomcs havia estat citat
anteriorment al riu Adest (Bergueda) i al
llac de Banvoles. A la present localitat es
tiobava junt amb Potamogeton nodosus i
Ceratophvllum demersurn.
A. FARRAS I DE BLAS
Una localitat catalana de Solanum
elaeagnifolium Cav.
Solarnott elaeagnifolium es una planta
perenne que fou descrita per Cavanilles a
partir ('exemplars provinents d'America
del Sud i cultivats at Jardi Botanic de Ma-
drid. Es reconeix facilment per les seves
Hors, de color morat-blavos i amb les an-
teres Brogues i cxsertes, i encara per les
seves fulles, lanceolato-sinuades i esblan-
queides a causa del tou de pels estelats
que les rccobreix. El fruit es una baia gro-
guenca que resta sobre la tija d'un any a
l'altre.
Actualment es conegut ('America del
Nord, on arriba des de les terrcs meridio-
nals del continent a les darreries del se-
gle passat, i de les regions calides d'Aus-
tralia i les mediterranies d'Africa del Sud
i d'Europa (Grecia, Sicilia, peninsula ita-
liana). CARRETERO (1979) l'esmenta del Pais
Valencia i nosaltres Them herboritzat a
Barcelona, en un descampat a tocar de
I'Hospitalet de Llobregat. S'esten per una
superficie d'uns 50 m' i en petits grups, la
qual cosa fa pensar en una eolonitzacio
recent, al barri de Collblanc, no lluny del
cementiri de Sants (quadre UTM: DF28).
Possiblement el marc urba que la circum-
da dificultara la seva previsible expansio.
R. M. MASALLES
BIBLIOGRAFIA
AMO Y MOR.A, F. 1871. Flora fanerogdmica de la
Peninsula Iberica, I. Granada.
BOLOS, O. DE & MASCLANS, F. 1955. La vegetacion
de los arrozales en la region mediterranea. Coll.
Bot., 4(3): 415-434.
BORJA, J. 1950. Estudio fitografico de la Sierra
de Corbera (Valencia). Anal. Jard. Bot. Ma-
drid, IX: 361-483.
CADEVALL I DIARS, J. (amb la collaboracio de
P. Font i Quer, W. Rothmaler i A. Salient).
1913-1937. Flora de Catalunya. Barcelona.
CARRERAS, J., CARRILLO, A., FONT, X., NINOT, J. M.
I VIGO, J. 1983. Els prats de 1'alianca Xerobro-
mion als Pirineus catalans. Coll. Bot., XIV:
151-209.
CARRETERO, J. L. 1979. Solanum elaeagnifolium
Cav. y Cuscuta campestris Yuncker; nuevas
especies para la flora espanola. Collect. Bot.,
XI: 143-154.
ESTEVE CHUECA, F. 1972. Vegetacidn y flora de
las regiones central Y rneridional de la provin-
cia de Murcia. C.S.I.C.-Dip. Prov. de Murcia.
FERNALD, M. L. 1950. Gray's Manual of Botany.
New York.
FONT I CASTELL, X. 1983. Estudi sobre la composi-
cio floristica, 1'ecologia i la tipologia de les
pastures montanes de la Cerdanya. Tesi de lli-
cenciatura. Barcelona.
LOPEZ GONzALEz, G. 1982. Distribucion en Espana
de Ophioglossum azoricurn C. Presl. Anal. Jard.
Bot. Madrid, 38(2): 524-525.
MISALLES, R. M. 1983. Flora i vegetacio de la
Conca de Barbera. Arx. Sec. Cienc., 68.
MASALLES, R. M. & PUJADAS, J. 1977. Notes florfs-
tiques. Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., 41 (Sec.
Bot., 2): 5-16.
MASCLANS, F. 1966. Flora del Segria i 1'Urgell, a
la plana occidental catalana. Arx. Sec. Cienc.,
30.
MATEO, G. 1982. Plantas nuevas para la provincia
de Valencia, provenientes de areas limitrofes
con la de Cuenca. Lazaroa, 4: 387-389.
MOLINIER, R. 1980. Catalogue des plantes vascu-
laires des Bouches-du-Rhone. Bull. Mus. Hist.
Nat. Marseille, IL.
MOLINIER, R. & TALLON, G. 1970. Prodrome des
unites phytosociologiques observes en Camar-
gue. Bull . Mus. Hist. Nat. Marseille, 30: 5-110.
OBERDORFER , E. 1978. Siiddeutsche Pflanzengesells-
chaf ten, H. Stuttgart.
PIGNATTI, S. 1982. Flora d'Italia, 3. Bologna.
RIGUAL, A. 1972. Flora y vegetacion de la provin-
eia de Alicante. Ints. Est. Alicant.
SENNEN, Fr. 1917. Flore de Catalogne. Additions
et Commentaires. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat.,
3: 55-266.
TUTIN, T. G. et al. 1980. Flora Europaea, V. Cam-
bridge.
Vu.LAR, L. 1980. Catalogo floristico del Pirineo
occidental espanol. P. Cent. Pir. Biol. exp., 11:
391.
179


Notes breus sobre la flora dels Països Catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert