Peyrí, Jaime

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CONTRIBUCIO A L'ESTUD[
DEL LEUCOCYTOZOON SYPHILIS
DE AAC DONAGH
per
J. PFVRi
(NOTA PREVIA)
Abans de la descoberta de Schaundinn i Hoffmann
(1905 ) hi havia ja precedents dun protiste com a causant
de la sifilis , Rene Horaud , Bordet i el mateix Siegel, el
trehall del qual fou la causa de la troballa de Schaun-
dinn.
D'altra part, el mateix Hoffmann , com Prowazek, han
vist cossos circulars , cl primer especialment en la melsa
dels heredo- sifilitics ; mes tard Krystalowicz i Siedlecki
han descrit un desenrotllo sexual en el si del qual troben
cossos nuclcars curts i espessos que son mirats com a ma-
crogametes i se converteixen , per un proces de divisio,
en microgametes.
Contra' ] criteri d ' atribuir totes les lesions sifilitiques
a I'accio patoge. na exclusiva de 1'espiroquet hi havia ja
fits ben definits que s'hi oposaven . Entre aquests, al-
guns han servit a Mc Donagh com a punt d'orientacio
de la part critica del seu treball ; al nostre entendre es
poden resurnir en els segiients:
1,er La Ilarga incubacio; si fos sols 1'espiroquete , aquesta
9o Publications de 1'Institut de Ciencies
seria d'hores o de pocs dies, com la del xancre tou, com la
de la difteria, el colera, la gonorrea. La Varga incubacio
de la sifilis fa pensar que es malaltia per protozoari, el
cicle evolutiu del qual deu recorrers abans de manifestar-se.
2 . on Les reviviscencies interinitents propies de la si-
filis i que sols altres malalties de protozoaris, com el palu-
disme per exemple, presenten.
3.& Els resultats del tractament , salvarsanic sobre tot,
que escombren literalment d'espiroquetes l'economia i no
obstant el malalt no's cura. La febre recurrent i el yaws
se curen amb una o dues injeccions de salvarsan perque
son exclusivament espirilosis ; la sifilis , en aquest sentit,
s'assembla mes it les tripanosomiasis, que son malalties a
protozoaris.
4 rt La no divisio dels espiroquets ; si es sols l'espiro-
quet la causa de la sifilis, en les lesions en plena evoluci6
s'haurien de trobar senyals evidents i abundants d'aquesta
divisio; ans al contrari, es sabut que s'ha disputat molt
temps sobre la divisio i la majoria creiem que 1'espiro-
quet no's divideix perque ni en 1'examen en viu ni en
les preparacions seques o tallades histologiques no's veuen
senyals de divisi6; rao per it pensar que 1'espiroquet es
una forma final d'un protozoari que tindra altre modo de
dividir-se (i). Tambe es fora de dubte que el que's creien
espores no son sing grans leucocitaris.
5.e La morfologia i distribucio de 1'espiroquet a les
lesions primaries; qualsevol que guardi preparacions velles
de xancre se'n pods convencer; se veuen, a mes dell
classics espiroquets, altres menuts, groixuts i de poques
voltes i aquestes formes menudes son en agrupacions
(i) Es cert que en els cultius de Noguchi s'hi ha vist la divisio; amb tot
una cosy es la vida parasitaria i altre es on cultiu, i el fet es que en ]a vida
parasitaria (s discutible la divisio.
Trehalls de la Societat de Biologia. 01 3
estel•lars, com si tinguessin un fogar de formacio. A mes,
nosaltres, que practiquem com a tractament abortiu 1'ex-
tirpacio del xancre prematurament (abans dels 15 dies),
ens hem pogut convencer de la major abundancia d'a-
questes formes en xancres joves i en alguns (controlats
no obstant com a sifilitics pel Wassermann i per l'as-
pecte histologic de les lesions) 1'absencia absoluta d'es-
piroquets. D'altra part aixd no es un fet non: sc sab
que hi ha xancres, si be rars, en els quals no's troben espi-
t oquets. ^Com explicar en aquests casos la malaltia?
6.6 La escassedat o falta absoluta d'espiroquets a les
sifilis agudes i el terciarisme. ^Com es que la sifilis aguda
clue representa la forma mes intensa de la malaltia i se-
gles ha la mes comu, son tan escassos o hi ha falta d'es-
piroquets? ^Com es que en el terciarisme, la sifilis destruc-
tors, sifilis la morfologia de la qual representa to tipic,
lo especial de la malaltia, hi falta o be es troba en tan es-
cassa quantitat 1'agent causal? S'ha dit que 1'escassedat
d'espiroquets es la causa que aquests se comportin com
el bacil de Koch o el de Hansen en les formes croniques
de tuberculosi i lepra on son menys abundants tambe;
pero - apart de, que la comparacio no es exacta, ja que hi
ha formes croniques de tuberculosi on els bacils abunden
i lo mateix direm dels de lepra on abunden mes els bacils
als tuberculs que a les taques que son les formes inicials -
necessitem explicar el perque del canvi de virulencia amb
l'escassedat, i d'aqui que tinguem d'enraonar d'energies o
d'anafilaxies locals. I fins admetentho tcom explicar els ter-
ciaiismes en que falten i les sifilis galopants? Forcosament
en un i altre cas deu esser present el germe de la sifilis, ja
que son contagiants i ja que corren una marxa ben definida,
ciclica, per mes details, com totes les malalties infeccioses
locals. Aquest germe sera, doncs, una altra fase del tre-
ponema, un altre moment de la vida del protozoari.
92 Publicacions de l'Institrzt de Ciencies
lpoiant-se en alguns d'aquests aLrgunients, plc llonagli
busca el protozoari, i despres de temps de busca, publica
el seu primer treball creient haver trobat que el parasit
de la sifilis es un leucocitozoari, que denomina Leucocy-
tozoon siphilis, de la classy esporozoaris, subclasse telos-
poridia i ordre coccidies; el treponema no seria sing la
gameta mascle d'aquest leucocitozoari (i).
Fl cicle esquematitzant sa descripcio 1'explica com
s(,gueix:
1. Comenca el cicle tin granul infectiu o siga un esporo-
zoit que, caminant, arriba a una cel•lula i hi entra: aquesta
cellula es sempre un gros mononuclear. Entrat l'espore,
queda quiet i aumenta de volum degenerant el protoplas-
ma, que forma un envoltori al seu voltant aumentant de
volum tot plegat; el nucli queda integre pero arreconat
a la periferia de la cellula.
If. L'esporozoit, si no 's divideix, segueix el cicle mas-
cL. Si' s divideix , cada meitat recorre un cicle diferent;
l'una el mascle i 1'altra el femella , sembla que abandonant
la cellula que fins aleshores 11 ha donat hostatge.
III a). L'ample espore que, engruixint-se, s'ha fet
merozoit, segueix el cicle sexual mascle, vacuolisant-se
i transformant-se per ultim en capdell irregular, mes
spessat en unes parts que en altres i amb cossos
petits mes tingibles que el mateix capdell; aquest, que ve
:L esser ultra-cellular ja que el protoplasma es degenerat,
se romp en filaments curts, forts i ondulats que's van con-
vertint en Ilargs, delicats i en tirabuixo: tal es 1'espiro-
queta pclida de Schaundinn. S'escampen aleshores i --- di it
(t) British journal of Perm-otology. November-ii-11) 12.
1'reballs de la Societal ele Biologia. 1915 93
l'autor - no tmnen mes necessitate de divisio que les que
to I'(,spermatozoide.
III b ). El merozoit femella segueix el cicle sexual
/etnella, se vacuolisa, com el mascle, i pren una forma cir-
cular, en el cercle apareixen quatre o cinc cossos piri-
formes, aquests acaben per fondre's com en mitla lluna
despres d'haver-se fet extra-cel•lulars, i In resta evolu-
ciona fins a formar ima massa esferica; aixo es, la feme-
lla adulta o macrogometa.
IN'. La lecundacio (i) en la segona comunicacio, dill
haver-la vista Mc Donagh: Sc veu, en la c0-lula femella,
agafat a tin dels pols un cos tenyit fort, coin una verruga,
al po1 oposat un o varis espiroquets entrant, els quals,
despres d'haver remogut la cellula, desapar.ixen. El cos
polar se va fent extra-cellular fins que queda lliure i ve
a esser la cromatina migrada en el pol superior mentres
l'espiroquet entrat tenyeix profundament cls cossos de
I'altre pol.
En un proxim estadi aquestes masses son transforma-
des en masses mes grosses profondament tenyides; tal es
ci zigot.
V. Les gametes femellcs fertilitzades o zigots se di-
videixen en dues o en quatre que's col•loquen al costat
de la circumferencia del zigot, guardant tal disposicio
aquests esporoblastes fins que son lliurats de la cel•lula.
VI. Cada esporoblaste se divideix en nombrosos
esporozoits que formf.n un quiste esporular, on, mirat en
viu, se veuen els espores en moviment; per fi el quiste
( i) British journal of Derindology. Januar-1913.
4) 1 Publicjcions de l'Institut de Ciencies
esporular reventa i deixa iliures els espores, que comen-
caran el cicle asexual altre cop.
La tecnica de que s'ha valgut per a la demostracio
ha sigut l'ultra-microscopica o tenyit amb blaze de me-
tilen-borax en preparacions extemporanies per 1'obser-
vaci6 viva . Per frotis fixos, el Giemsa, i per tallades, cl
vert metil amb pironina, o sia l'Unna-Papanheim. Darre-
r<unent 1 'autor recomana per a les tallades el Giemsa, previa
Iixacio amb alcool sublimat i tractament previ amb solu-
cio Lugol i thiosulfat sodic.
Els cossos amb els quals es possible equivocar-se son
els segiients:
i.ei Alguns cossos que's tenyeixen en fosc com els es-
porozoits i que, com ells, son mobils, pero mes me-
nluts.
2°n Cossos circulars de i a 7 micros poden esser
trobats en qualsevulga glandula infiamada, ressemblant-
se a la gameta femella, pero poden distingir-se be pel fet
de que no contenen cromatina ben diferenciada 1 les
masses tenyides son periferiques, havent-n'hi alguna en
mitja Iluna. Aquests cossos circulars poden esser tots
tenyits en blau - linfocits - la periferia dels quals es ben
tenyida, i quines formes petites seran dificilment discer-
nibles.
3.eL Les cel•] ules endotelials tenen el tenyit sols in-
tens a la periferia i el nucli filamentos i finament tenyit,
se distingiran dels cossos especifics - elements protozoa-
sis - tenyits en rosa-clar els elements protozoaris, i en els
quals perifericament se pot veure el nucli fortament tenyit:
a mes, el protozoari porta sovint un granul periferic.
4 rt Els plasmazellen poden ressemblar les formes
amb zigots, pero amb la pironina no es possibl la con-
fusio, puix se veu tot el protoplasma uniformement
tenyit en roig i el nucli blau, mentres els cossos sifilftics
Treballs de la Societal de Biologla. 1913 95
tenyits en rosa-clar pres^ntan el protoplasma del proto-
zoari tenyit en rosa-fosc.
5.6 Els globuls rojos que contenen alguns filaments
cromatics poden confondre's amb la gameta femella, pero
no's pot afirmar mai que's tracti d'una gameta si no's
troben cossos en creixent.
Nostre material ha sigut dotze ganglis de diferents
malalts afectes de sifilis secundaries, tractats uns, sense
tractar altres; xancres en nombre de cinc, de diferent
edat, des de quatre fins a vint dies des de 1'aparici6; dues
lesions terciaries especifiques.
A mes, ganglis de conills infectats per la vulva, ja quc
cn les comunicacions de l'autor no's parla de la presen-
cia d'aquests elements en la sifilis experimental i es
necessari, per a demostrar el valor etiologic dels cossos
trobats per Mac Donagh, la demostracio d'aquests en la
sifilis experimental.
Nosaltres, en les preparacions fresques de suc de gan-
gli, tenyides amb blau metilen-borax o sense tenyir,
vistes a 1'il•luminaci6 de Eons fosc, hem vist clarament i
no dificilment els esporoquistes ben distints - no confon-
dibles amb leucocits, donada la forma i sa disposicio
periferica - hem vist esporozoits en relativa abundan-
cia i de la gruixaria de 2 micres o mes de les dues formes
arronyonades i rodona - no confondibles amb altres gra-
nuls protoplasmatics que no prenen el blau i que son
mes menuts i irregulars que els esporozoits; aquests ele-
ments son en relativa abundancia en tots els ganglis,
pero sobre tot nosaltres diriem que en els individus sal-
varsanats 1'abundancia era major, corn si, en realitat, des-
pres de la mort de les gametes mascles els zigots fessin
un esforc i acceleressin ]a divisio per a constituir una
nova generacio de leucocytozoons. L'abundancia d'aquests
elements fa que sigui forca mes facil trobar-los i demos-
96 Pubticacim;s de l'Institut de Ciencirs
trar-los que els espiroquets, pel qual motiu cr:i.m nos-
altres que en el futur sera procediment d'eleccio diag-
nostica la busca cn la forma abans indicada.
Menys nombrosos, pero hen distints, hens vist elements
de la Passe asexual amb 1'espore enquistat intralcucocitari
amb sos nuclis perifericament situats, hen tenyits i
ben distints; les formes que nosaltres no hem vist da-
res, potser per les facilitats que In lea de confondre-les
amb les cel'lules epitelials i amb els plasmazellen, son cis
elements del cicle sexual, els primers temps do 1,1. gametes
mascle i femella.
En les preparacious segues tenyides amb el Gicrosa-
Romanowsky es v.,uen menys he les formes espornlades i
els zigots; en canvi, Cis rar, pero aqui he pogut observar
les formes del cicl, asexual sense poder precisar els details
d'evolucio que senyala lac Donagh, o sia la conversio del
merozoit en espiroquet, passant per 1'intermedi de capdell.
En les tallades tenvides amb 1'Unna-Papanheim (verd (ir
metilpironina.) ressalten els protozoaris per les propictats
acidofiles de son protoplasma, que fan quo's tenyeixin
de vermeil per la pironina, rebutjant la part basiofila
del reactiu; aixi, en mig dels protoplasmes rojos dels
plasmazellen, que's veuen amb son nucli Blau, i els
nuclis grossos de cel'luies epitelials mal tenyits de blau i
amb vora roja de protoplasma. destaquen cis leucocyto-
zoon. Nosaltres donariem la guia segiient per it orientar-se
en les preparacions: i.er Cercar els centres del gangli.
z.on Cercar el tombant dels vasos inflamats I els flocs on
abundin els plasmazellen. 3 er Escollir els nuclis espessits
dels elements cavernosos del gangli, si aquest esta en
periode inedular a els fogars caseosos i perivasculars,
sobre. tot al voltant del si marginal, perque aquests
punts son on se troben els protozoaris.
Nosaltres hi hem pogut veure les segilents formes:
Treballs de la Societal de Biologia. 1913 97
esporoquistc sencer i romput, zigols, elements de la fase
asexual, escassos, pero clars; gametes que jo definiria
com a gametes femelles fecondades i que donarien expli-
cacio de les formes entre la gameta femella i les forma-
cions de zigots, les quals se troben a faltar en les des-
criptions i dibuixos de Mac Donagh.
Qualsevulga que hagi sigut la forma de tenyit, diem
que son mes abundants en els ganglis en medulisacio que
els en periode caseos.
Nosaltres hem vist aquests elements: la forma espo-
rulada en els ganglis de conill infectat per frotis de gan-
glis malalts. Aixo es una de les proves que falten en les
descriptions fins ara fetes per l'autor, per a donar com a
causa de la sifilis aquest leucoprotiste.
Fern constar de tots modos que enumerem elements,
pero que a nosaltres ens falten llacos d'unio per explicar
la existencia de les dues fases, sexual i asexual, tal com
ho vol Mc. Donagh.
Nosaltres assegurem mes la existencia d'una esquizo-
gonia i la d'una esporulacio intermitja; ens falten per
lligar un i altre title, i ens atreviriem potser a parlar
d'una simultaneitat d'una heterogomia amb una autogo-
mia, que explicaria les formes que Donagh dona com de
fase sexual.
Naturalment, doncs, cab pensar que al menys 1'espi-
roquet no es el causant absolut de totes les lesions espe-
cifiques, que aquests cossos quo's troben en els ganglis seran
els causants d'algunes i qui sab si de la totalitat de les
produccions especifiques, puix podria esser molt be que
l'espiroquet no signifiques sing 1'existencia d'un periode
d'activitat sexual del protozoari i no influencies ni di-
recta ni per les toxi-albumines que podes segregar; fa
pensar aixo quo la mort de masses enormes d'espiroquets
pel salvarsan, per exemple, produeix, per les endotoxines
98 Publicacions de l'Institut de Ciencies
Iliurades, fenomens mortals d'intoxicacio brusca, pero no
lesions sifilitiques; la reaccio d'Herxheimer, que produeix
cl mateix fet de la mort de quantitat d'espiroquets, no fa
sing produir una accio irritant transitoria sobre lesions
ja preexistents.
Quina sigui la relacio de la forma do les lesions amb
les fases del protozoan es coca que resta averiguar, i per
nostra part sera objecte do nostra segona coin uiiicaci6,
puix ens proposern demostrar una manera nova d'inter-
pretacio del terciarisme.
A mes, les recidives s'expliquen ja des d'ara ben cla-
rament, i les mateixes reaccions serologiqucs des del Was-
sermann als fets d'al-lergia i de Kalb-inaznunitat s'acla-
re.ixen, sabent, referent al Wassermann, que In ha una
important destruccio i fusio de leucocits i, en consegiien-
cia, lliberacio de nucli-albumines i lecitines i, coin a fets
d'immunitats i hipersensihilitats locals, la ressemblanca
.nib les altres malaltIes de citozoaris.
Arguments poden aixecar-se contra'ls fets o, millor, 1'in-
terpretaci6 dels fets de Donagh comprovats per nosaltres.
Si en realitat els cultius de Donagh, de Mulhlens, de
Scherezewsky, de Hoffmann se reproducixen indefinida-
ment i no son fets de prolongacio vital de les gametes
fecundades, el cicle tal coin el pensa Donagh no seria
cert; quan menys in vitro les coses apareixerien mes sim-
plificades. Potser les dues maneres de reproduir-se per
auto i per heterogomia que nosaltres creiem In ha on la
vida parasitaria, in vitro quedaran reduides a un meca-
nisme senzill de divisio asexuada o potser d'autogomia.
Un segon argument: si nosaltres no haguessim obser-
vat la mobilitat dels esporozoits tan clara i evident,
l'imatge en les preparacions fixes podria interpreter-se
coin a cromolisis cellular, tan persistentament observada
en inflamacions i neoplasias.
J. 1 i'l i
6
r
N
0
OC
tr
O
(d
Ql ^+
.. U
Treballs de la Societat tie Biolqia. 191 3 99
I)eixant, doncs, per a nostra segona comunicacio:
1. L'ampliacio de les troballes en la sifilis experimental;
IL Les relacions amb el terciarisme , i III , les relacions
cntre les incubacions i periodes de floracio i les fases del
protozoari, donarem en aquesta les seguents conclusions:
i.a Que hem trobat quasi be totes les formes que
descriu Mc Doiiagh d'un lencocitozoari com a parasit
de la sifilis, 1'evolucio del qual produeix una gameta mas-
cle, que es el treponema o espiroquet. No obstant , nosal-
tres sols assegurem una esquizogonia.
2.a One des d'ara constitueix la troballa un procedi-
ment diagnostic mes senzill i mes constant que la busca
de 1'eSpirogoet.
;. a Que serveix per a interpretar les reaccions sero-
Iogiques de la sifilis millor i mes racionalment que fins ara.
4.a Que nosaltres Them trobat en la sifilis experi-
mental, amb lo qual acaba de quedar demostrat esser
l'agent patogen de la sifilis.
Clinica de Dermalologia , Facultat de Medecina.


Contribució a l'estudi del leucocytozoon syphilis de Mc Donagh

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert