Cervera i Astor, Leandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE LA FORMACIO DE LES PLAQUES
DIFTERIQUES EN LES AUS
per
LEANDRE CERVERA
S'ha dit, i es diu encara, correntment, que la diphtheria
.avium es una malaltia contagiosa, epizootica, el principal
simptoma de la qual es la presencia de membranes cru-
pals i difteriques en les mucoses de la testa; i s'ha debatut
molt temps si pot admetre's identitat o diferenciacio entre
aquesta malaltia i la verola de les aus de corral, tambe
contagiosa i epizootica i en la qua[ la pell de la cresta
i de les barballeres manifests hiperplasies epitelials no-
dulars, i les mucoses cefaliques es cobreixen de diposits
difteriformes.
Les tendencies modernes s'orienten en el sentit d'ad-
metre que la difteria i la verola aviars poden esser mani-
festations clfniques diferents d'un mateix proces morbos.
Tambe sembla avui dia que s'inicia el criteri d'accep-
tar que ambdues manifestacions morboses son produides
per un virus filtrable.
Nosaltres havem sentit el desig d'esbrinar personalment
la naturalesa d'aquesta malaltia arran d'un fet curios
observat en el nostre Laboratori.
En efecte: si la malaltia es contagiosa, i si el germen
productor es un virus filtrable, la logica es resisteix a
comprendre com sigui possible la permanencia d'un malalt
230 Publications de l'Institut de Ciencies
entre un gran nombre d'altres animals sans, sense que al
cap d'un temps, mes o menys llarg, hagin contret alguns
la malaltia. Aixo ha estat, pero, observat diferents vega-
des en el nostre Laboratori, i per aixo ens havem empres
l'estudi de la malaltia, i d'aquest estudi avui presentem
la primera nota.
L na gallina afecta de difteria, amb plaques abundan
tfssimes a la llengua, al paladar, a 1'esofag i a la glotis,
ens fornf els primers materials.
Es procedf a examinar microscopicament frotis fixats
i tenyits; es feren cultius en mitjans liquids i solids, i en
cada cas la flora microbiana trobada resulta diversa i
gens il•lustradora. Havfem fet molts assaigs sense obtenir
profit de cap mena, i l'animal, greument compromes per
les plaques que mecanicament tancaven 1'entrada de
l'aire a les vies respiratories altes, mori. Poguerem pre-
senciar la mort de l'animal i recollir les peces d'examen
en el mateix moment de la mort.
Les preparacions que adjuntem son una mostra de co
que poguerem observar en les sections microtomiques de
1'esofag de 1'animal.
La tecnica utilitzada ha estat la preconitzada per
Gallego a base de la fucsina i formol acetics, i picrofucsina;
i tambe la modificacio del metode de Cajal feta per Ga-
llego.
La microfotografia I dona una idea de co que es en
conjunt una placa difterica completament formada. Horn
hi pot veure com, en un determinat hoc de la mucosa,
una causa irritativa dona hoc a una hipertrofia de la
vil•lositat, degenera 1'epiteli i origina una excrecio d'una
substancia que es tenyeix pels reactius de les materies
mortes (iode, acid picric). El contrast entre les vil-losi-
tats malaltes i les no atacades es pot tambe remarcar
en aquesta preparacio.
rlr
Letindre Ceyi'era
llicrofotografia 1. - Placa complctam nt for-
mada. Fuxina acetica, formol acetic, picrofuxina.
u-445AJ^
Le-andre Ccrvera
llicrotuto;;ra(ia I1.--Primcres dcfcnscs"dc la mucosa.
L'epitcli de les vcllositats s'hipertrofia i dcgenera ensems,
irritat pels parz'tsits.

w
`b
W
n
a
Cl.C'
rr
t4
PIa.a exu da tova
I
1t tVtjL.t_F^. Zom
_,.rztcgral^a peI.
LeUCOCtC,^
Ue^.1 o,^ t ^.a t ,>
r-- --------i
Lean tre (:ewicia
\licrututugralia Vll. .AjLL >t;r nuicnrlutugralia cs d'un frag-
ment do la preparacio i.-, vista a major augmmnt, per tal de fer
visibles els parAsits enterrats dintre de Ilur propia obra. Obscr-
vi's que conserven sense alterar la forma i estructura, coerces
al nodriment que troben en Is zona on es troben englobats.
Treballs de la Societal de Biologia. 1922 231
Observada a gran augment la placa difterica aviar es
veu que to una extraordinaria semblanca amb la de la dif-
teria humana. Fs a dir , hi son denunciables les mateixes
zones que Baginsky ha descrit en la malaltia produida pel
bacil de Klebs i Loffler: I.a, una capa de cel-lules epite-
lials rodones i alterades ; 2.a, una xarxa gruixuda fibrinosa
o fibrinoide , que s'espesseix a mesura que es fa externa, i
en les malles de la qual resten presoneres moltes cel•lules
limfa.tiques ; 3. a, una capa molt degenerada formada per
cel•lules epitelials mortes i en un reticle espessissim que
serveix de base a la 4.a capa, integrada per elements amorfs
i opacs.
La microfotografia II crida fortament l'atencio perque
en ella s ' hi nota una part de mucosa sana i una altra
part hipertrofiada, i en aquesta s'hi destaca la forma ben
definida d'uns protozoaris. Aquests protozoaris els anirem
trobant en les altres preparacions , situats sempre en els
llocs on el proces patologic de la mucosa es fa mes evident.
Les microfotografies III i IV ensenyen de quina ma-
nera la mucosa irritada i alterada , unes vegades atrofica-
ment i altres hipertroficament, es defensa dels atacs
mitjancant l'excrecio d'una substancia que acaba per
formar la zona externa de la veritable placa difterica que
veiem formada en les microfotografies VI i I.
El parasit que les preparacions examinades ens perme-
ten considerar verosimilment com agent irritador i altera-
dor de la mucosa, es ben visible en la microfotografia V.
Horn pot observar-hi que to la forma d'un infusori per-
fecte, amb una estructura protoplasmAtica esponjosa i una
coberta rigida, la qual , en la part mes aguda, sembla
invaginar-se per formar la boca.
Laboratori de Patologia animal. Servcis de Ranmderia
de la Mancomunitat de Catalunya.


Sobre la formació de les palques diftèriques en les aus

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert