Ponce de Leon, I.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CIRCULACIO RENAL
Comunicacio presentada el dia 12 de mare de 1970 pel doctor
1. PONCE DE LEON
Cap de Departament a l'Institut d'Urologia (Funda(io Puigs'ert)
Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau . Barcelona
INTRODUCCIO
El rony6 es un organ dependent, en la seva func16, quasi exclusivament
de la circulaci6. Es mes: 1'arbre circulatori constitueix la major part del
seu parenquima.
En pots centimetres horn passa de la pressi6 aortica a la pressio ca-
pillar en el glomerul, unitat fisiologica. Pero, a mes, el mecanisme de
contracorrent per 1'equilibri de la funcio tubular de selecci6 i estalvi
ionic requereix una especial consideraci6 del capillar eferent.
Anatomicament, la vascularitzaci6 renal es terminal, pero ja fa anys
el paper de les anastomosis arteriovenoses fou posat en primer pla per
TRUETA a Oxford (1946); passat el temps, no creiem que el problema
sigui aclarit en l'home. Tots els nefrolegs es veuen obligats a pensar en
el mecanisme citat per TRUETA, pero podriem resumir, amb SARRE, que
considerem que representa uun paper secundari en fisiologia i patologia
humanes)).
D'altra banda, TRUETA presenta irnatges d'isquemia dels glameruls
corticals explicades per la derivaci6 de la circulacio medullar (((shunt))
arterioven6s), en animals alnb anuria per ((crush syndrome)). Temps abans,
E. FREY, en 1935-36, havia establert fisiologicament el contrari. Estudis
de rebliment vascular amb tinta xinesa i colargol li fan afirmar que la
concentraci6 urinaria s'acolnpanya d'iulatges de repleci6 glomerular i
la diluci6 d'un deficit glomerular, la circulacio s'activaria amb la diuresi
osmotica. Fuchs i POPPER, Cl 1938, revisaren aquests treballs.
Han passat cls anys, i la patologia renal ha fet un salt de gegant. Els
punts de partida ban estat la coneixenca de les irnatges histologiques
en viu per biopsia renal i els avencos tecnics en les possibilitats de les
primitives f6rmules de depuracio.
La patologia renal derivada de la seva circulacio conte quatre capitols
fonamentals:
a) Alterations ((quirurgiques)) de la circulacio: els infarts arterials,
trombosis venoses, aneurismes, angiomes, fistules arteriovenoses, lesions
traumatiques de l'arbre vascular.
23
4 J. I'O.ANCE DE LEON
b) Alteracions funcionals totals , presidides pel ronyo en els estats
de ((shock)).
c) Alteracions isquemiques parcials , conegudes per «mecanisme de
Goldblattn , que donen floc a un ronyo endocri productor de substancies
hipertensores.
d) Lesions dependents de Ia isqueinia postglomerular : lesions de la
nefrona distal.
Cadascun d'aquests grans capitols pot constituir per ell tot sol un
tractat, i la seva coneixenca representa 1'avenc realitzat en el coneixement
clinic de la circulacio renal , el desenrotllament de la seva expioracio
clinica.
En clinica ha interessat de concixer la circulacio renal , taut coin fun-
cionalment -o mes-, anatomicatnent.
La coneixenca anatomica , en clinica, dels vasos renals es molt com-
pleta en l'arteriografia , el perfeccionament derivat d'aquella aortografia
de REYNnt .no Dos SANTOs dels anys trenta . Una segona coneixenca indi-
recta es obtinguda pels isotops en el tracat del centellograma.
La coneixenca funcional directa de la circulacio renal ha estat mes
de fisiolegs que no de clinics , be que cs possible que mitjancant isotops
i electronica ens arribin alguns mctodes practics per a la clinica. Del
primitiu comptador de corrcnt de Rein , utilitzat en fisiologia, als fluxo-
metres electronics hi ha una gran distancia.
Avui dia podricm dir que el metode utilitzat cs el renograrna, el
comptador delincant del fluix sanguini mitjancant isotops. La practica,
pero, admet com a mes exactes indicadors els mCtodes indirectes derivats
de les depuracions , principi de FINCH, o be, per les sexes consegiiencies
funcionals , el test de How:\ Rn, de variacio en 1'eliminaci6 dels clorurs.
Les substancies m6s empradcs per a 1'cstudi do depuracio han estat
el PAH (acid para-amino hipttric) i l'hipuran , de mes facil dosificacio.
Quan es practica el coeficient d'extraccio en arteria -vena, les materies mes
utilitzades han estat cl PAH i el protoxid de nitrogen ( MERIEL- GAI.INIER-
SARDOU) . En cstudis recents hem vist emprar altres gasos inerts coin el 8Kr
i "'Xe, i aixf mateix colorants coin el vcrd d'indiocianina ( REURI).
Veiern , doncs , la importancia de les branques derivades de 1'aplicaci6
en el terreny clinic dell estndis de circulacio renal , una de les arrels pri-
meres dels quals fou l'establerta pels trehalls de TRU ETA el 11146 . La seva
exposici6 dell problemes, metodes emprats i conclusions es d'una claredat
i d'una evidcncia grafica tals quc constitucix un model per a qui vulgui
emprendre una invcstigacio en aquest sentit.
Els treballs dc TRUErn per a trobar la fisiopatologia renal del ((crush
syndrome)) comcncaren amb BARNES Cl 1^1r12 i es resumiren en la mono-
grafla del 1946 , editada en castella el 1949 . La comprovacio del )(shunt))
24
CIRCULACI6 RENAL 5
v$sculo-renal, tal com existia i era acceptat en altres territoris vasculars,
origina una forta discussio entre els anatomistes. L'actualitzaci6 en ma-
terials i metodes de comprovaci6 fa del treball de TRUETA una clara
demostracio.
Fisiolbgicament tambe plantejava un enfrontament amb els conceptes
fisiologics establerts per FREY. L'experiencia de TRUETA no era basicament
fisiolbgica, i solament presenta deduccions fisiologiques, tant en I'alteraci6
de la filtraci6 glomerular com tambe en la reabsorcio tubular, pressupo-
sant una reabsorcio passiva hidrica important. A mes, en els seus estudis
anatbnlics en rony6 senil veu imatges que poden justificar la drecera
vascular. Planteja, aixi, la possibilitat de sobreentendre el mecanisme en
el rony6 huma.
MATERIAL I METODES
Teniem al davant tota una cadena de problemes per resoldre i deci-
direm d'utilitzar els primers graons per a presentar-nos al Premi Gari,
el 1950, de la nostra Reial Academia. Llavors existien una varietat de
confirmations al ((shunt) de TRUETA amb altres animals d'experimentaci6.
GoonwIN, SLOAN i SCOTT (1949) publicaren treballs amb conill, gos i simi.
"1'anlb6 STOCK, de Liverpool, i YALE, CORT i BARRON cercaren la depen-
dencia nerviosa central del fenomen i valoraren la diferent distribuci6
sanguinia per a 1'hemoglobina parenquimatosa. Podriem, doncs, tenir en
el gos un bon animal d'experimentaci6, la qual cosa permetria de prac-
ticer proves funcionals.
Els experimentadors que treballaven amb ronyo de ((shock)) trobaren
la justificaci6 d'algunes observations a traves del ((shunt)); concretament, la
desproporci6 entre la hipotensi6 i la disminuci6 del fluix sanguini renal.
Solament SELJURT (1946) havia utilitzat en la fase de recuperaci6 de les
anuries posthemorragiques, proves funcionals amb l'aclariment de creati-
nina i de para-amino hips ric. Entre la mesura directa de la circulaci6 i la
deduida de les proves funcionals hi havia una discrepancia del 6o %.
Aci teniem una base de treball: les proves funcionals. Nomes calia
Inuntar-ics al nostrc pals. Despres d'un contacte amb HAMBURGER i amb
l'Escola de Pasteur Vallery, arribareui a la conclusi6 que nomes podiem
muntar 1'aclariment de 1'hiposulfit, la qual cosa ferem gracies al doctor
GRAS, que hi collaboril en el departament d'investigaci6 de 1'Hospital
de Nostra Dona del Mar. L'aparell explorador tubular nomes podia esser
la reabsorcio de glucosa i, per tant , no podriem deduir el fluix renal, perb
si el problema plantejat per TRUETA sobre la reabsorcio tubular.
L'oliguria del ((shunt)) vascular, sera exclusivament per disminuci6 de
25
6 J. PONCE DE LEON
filtracio o la derivacio medullar comportava una desproporcionada reab-
sorcio? Cal tenir present que, el 1963, BoYL.AN i SCHENCK arribaren a adme-
tre 1'an6ria per reabsorcio total en el tubul.
La finalitat era de comprovar el comportament del ronyo amb ((shunt))
vascular tracant una formula funcional que ens permetes de deduir aquest
estat en 1'home. Disposariem, aixi, d'un mitja de gran valor, a mes de les
injeccions vasculars anatomiques per a ronyons operats o de cadaver.
Engegar aquest treball fou molt laborios. Per a reproduir exactament
1'expericncia de GooI)wIN, SLOAN i ScoT-r utilitzarem gossos de Io kg de
pes en mes de 30 experiencies. Per produir, corn ells, el ((shunt)) per
a estimulacio dels nervis del pedicle renal, el professor PoLIT BUXAREUS,
amb els seus collaboradors de la Universitat, ens munta l'aparell de tor-
rents faradics exacte a l'utilitzat pels anglesos.
L'experiencia consistia a establir en el gos 1'exacta recollida d'orina
(tecnica de MALUF) i els estimuladors dels nervis renals, control de tensio
i temperatura. Ferem llavors la prova mixta tiosulfat-glucosa, tal coin
1'efectuaven LAMBERT, LEBRUN i HEINZELIN amb d osificaci6 de l'h iposu lfit
per la tecnica de NEWMANN re al itzada per GRAS RIERA.
Al cap de 3o minuts de 1'estimul faradic es produia una oliguria quasi
estacionaria, i en aquest moment practicavem una nova prova de funcio
renal. En finalitzar aquesta, utilitzavem, coin TRUETA, la tinta xinesa en
injeccio arterial per a clampar seguidamente el pedicle i fixar el ronyo, el
qual era estudiat per control macro i microscopic pci doctor ALCANTAR:A
CHACON.
RESUI:rATS I DISCUSSIO
Per a resumir el resultat de 1'experiencia direm que l'estimulacio dels
nervis renals provoca imatges anatomiques de ((shunt)), que s'acompa-
nyaren de franca oliguria.
Les imatges anatomiques eren de bellesa especial, caracteritzades per
la irnatge buida dels glolncruls corticals i de la vasodilataci6 dels vasos
rectos amb hiperemia juxtamcdul'lar glomerular, aixi coin grossos troncs
venosos corticomedullars.
Les variations de les diverses proves funcionals permetien d'establir
una disminucio concordant entre la diiiresi i la filtracio glomerular. La
reabsorcio passiva tubular de l'aigua tinguc signes variats; per tant, no
existia un augment de reabsorcio hidrica (TRUETA), pero tampoc la dis-
minucio (FUCHS i POPPER). Per contra, la reabsorcio tubular activa de la
glucosa estiguc sistematicament augmentada.
Si hom to present la disminucio de la massa activa renal expressada
pel TmG, aquest augment de reabsorcio de glucosa es forca significatiu.
26
CIRCULACI6 RENAL 7
Aixi definirfem la formula del (( shunt )), coin fa LANGERON , anotant D-,
F-, TmG-, Rg+.
Despres de les nostres expericncies en coneguereln d'altres, coincidents
en molts d'aspectes . BLACK i SANDERS ( 1943), en el gat i en el conill,
utilitzaren l'aclariment de la inulina i el PAH . No realitzaren control
anatomic. Ells, en el gat, trobaren , per mesura directa, un augment del
fluix renal . Per contra , les proves funcionals coincideixen amb la nostra
formula en altres animals.
PHILLIPS 1 DOLE (1946), anib gos i per (( shock )) hemorragic i traumatic,
pensen en una constriccio renal activa i no en un (( shunt )), per no dis-
minuir 1'extracci6 del PAH fins a la fase terminal.
GoMORI , FOLDI i SZABO ( 1948 ), amb una experiencia analoga a la
nostra amb aclariment de manitol , creatinina i PAH , establiren una
formula identica , tot confirmant la disminuci6 de 1'extracci6 del PAH
i, per tant , l'existencia del ((shunt)) . Aquesta experiencia , en esser identica
a la nostra , es la mes confirmativa per a nosaltres.
Tambe MONTAGNE i WILSON , amb ((shock )) i amb epinefrina , confir-
maren el (( shunt)) aplicant el principi de Finch a l'extracci6 del PAH.
Per contra , amb iguals nlitjans , el negaren HouCK i tambe REUS1, en no
confirmar aquest la disminucio en 1'extracci6 d'oxigen.
Ens trobavem , per tant, en conditions de trasiladar els coneixements
sobre el (( shunt )) a la clinica humana per dilucidar si aquest estat es d6na
cons a fet patologic.
RF.UBI (195o) havia cinprat les proves funcionals en tin cas de ronyo
de ((shock )), i 1'escassa disminucio de 1'extracci6 de PAH li f6u consi-
dcrar de poc valor la derivaci6 medullar que representaria un 25 % del
total en comptes del 6 % habitual ; el 75 °/o restant segueix per al cortex.
La nostra segona part clinica no ha estat realitzada , i solament podem
recollir-la de la literatura en lcs realitzacions dels altres . D'altra banda,
els problemes clinics del rony6 del ((shock)) havien estat resolts, i aixo
ens dcriva cap a d'altres camps . El nostre treball del 1950, que fou premiat
per la Rcial Academia , resta, Bones, coin una eonstatacio mes dels treballs
de TRUETA, tin catala pel men, coin ha estat qualificat , i que nosaltres,
en aquells temps diferents, fcrem valorar als nostres academics coin me-
reixia. Resta tambe coin tin homenatge personal a la seva figura . El pro-
blema, pero, ha seguit apassionant els clinics, coin resta demostrat en el
simposi sobre proccs renal del 1964.
El 1952, amb epinefrina , ROTHLIN i C ERLEYr1 veuen en el conill
imatges d 'isquemia, pero no constants , i no es mostren partidaris del me-
canisme de TRUETA.
SARRE ( 1951 ), per excitacio continuada durant 24 hores dels nervis del
gos, veie normalitzar - se la circulaci6 despres de les primeres hores i apre-
27
8
.1. PONCE DE LE,o)N
cia lesions tubulars necrbtiques a les quals atribui flies tin origen distrofic
que no pas isquemic.
Ja en l'home existeixen diverses constatacions presentades al simposi
del 1964. MUNK , amb PAH en 5 nialalts , troba una variacio del 7 % en
1'extracci6 poc favorable al ((shunt )) i amb gas inert '-" Kr que evitaria
Terror de la captacio limfatica , un fluix 1/3 del normal . Pero no observa
arees isquemiques com correspon al ((shunt )). Cita LASSEN i LONGLEY,
que, el 1961 , demostraren (( bypass )) menors per autoradiografia amb el
gas marcat , el qual , per ell sol , permetria la constatacio anatomica.
REUBI treballa en 6 casos d'anuria anlb el vend d'indiocianina; troba
una extraccio mitjana superior al 6o °Jo del normal , poc clara per a tin
((bypass )). I encara mcs alta la troba HALDON en 8 casos d'oliguria per
fracas renal.
En conjunt , els clinics no es decanter a adluctre un paper important
del mecanisme en la patologia.
Al costat d ' aquests treballs hi ha els que han utilitzat la constatacio
anatomica per radiomicroangiografia . BURGIIELE ( 1966) alnb el ((shock))
del gos, i ja abans ScxLEPE1 . i MOSER (1 95o) amb el conill , amb epine-
frina i contrastant amb fluorescelna , l'afirmen. La nlonografia d'aquest
autor sobre el rony6 dels estats del (( shock )), es suggestiva . S'esten a com-
provacions anatimliques d'imatge de (( shunt)) en l'home. Presenta tins
casos de ((shock post - abortuln )), i en el ronyo del ((shock )) la presencia de
la banda de contrast medullar que identifica anlb ]a imatge de ((bypass)).
Tamb6 presenta uns casos d'accidentats amb imatge similar, i finalment,
uns de necrosi cortical.
L'impuls que els suggeriments de TRUETA han donat a l'estudi de la
vascularitzacio renal serien prou per a la seva lloanca. Els clinics no
semblen valorar-los en la patologia , peril les constatacions anat6miq ties
ens els mostren. Es tracta potser d'una fase final? La resposta promct
d'esser forca interessant.
DISCUSS'!(
Dr. J. TRUETiI
Al final del 1947 cl doctor Hos1ER diguc: ((Si el que dieu es
veritat, hem de tornar a les nosties investigacions. La valoracio
que hem donat a les clearances no s'aguantaria. Nosaltres comencern amb
la idea quc hi ha una constant circulatirria interior, i, per tant, aprecienl la
circulacio renal pels nlctodes d'elinlinacio, tanlbc d'una manera constant,
28
CIRCUL.ICIO RENAL 9
i ara vos ens veniu a dir que segons que la sang passi per acf o per alla, la
funcio renal varia)). Jo en vaig dir: ((Em costara de fer acceptar la nostra
descoberta perque desfa ones creences coin si diguessim tradicionals i que
venen de lluny.)) Ara estic molt content d'haver pogut veure abans
d'acabar la meva vida de uietge actiu la rehabilitacio del que exposarem
fa prop de vint-i-cinc any s.
Us facilitate la documentacio que m'envien :
El doctor A. F. LEW1'ER. cap de 1'equip que estudia la hipertensio
experimental a Glasgow. 1)iu: ((Hein de tornar a a11o vostre; si no, no
hi trobein la lluni, i, per tart, hem publicat aixo a "Medicina")), i rebc
aquest article en fotoc >pia.
El doctor MUNKACSI, de l'escola de Gomoriz. Treballant a Khartoum,
al Sudan, per estudiar la rata del desert que, coin es sabut, es un animal
que viu sense ingerir aigua, menja unes petites plantes i n'extreu l'aigua,
el suc, i aleshores ((es beu)) constantment l'aigua que te, ha trobat en
aquest bon animal el fenomen de ((shunt)) vascular constant.
El doctor C. C. BARGER, professor de Fisiologia a Harvard. Arriba
a les mateixes conclusions.
En resurn: no resta altra sortida que tornar a allo que descrivi a
Oxford; son els fisiolegs els qui venen a afirmar el que havia restat
coin mort.
29


Circulació renal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert