Elías, Jacinte

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INSTITUCI6 CATALANA D'HISTORIA NATURAL
Epoca de la inclinacio del planell central d'Espanya
envers l'Atlantic
per
Ja cinte ELIAS
I
Les planures de Castella, que es troben a rues de 700 metres dainunt
del nivell del mar, former una pendent suau envers ponent, per quina rah
els rius Milio, Duero, Tajo i Guadiana van a desaiguar a ('Atlantic (I).
La causa d'aquesta pendent l'atribuieix el senyor Ror.) G60u=z a un
moviment vingut de llevant que, plegant als terren\ , iniocenics fronters a
la Serra d'Altornira (entre les provincies de Cuenca i Guadalaxara), dons
rer resultat la esmentada inclinaci6 dels terrenys de la Meseta central
envers ('Atlantic. Coin que els estrats mes moderns piegats i inclinats en
aquell sentit s6n els pontians, crew dit geOleg que el moviment de llevant
que els plega i inclina es postpontia, sens que en precisi I'epoca (2).
Tatnbe aqui, al Valles, 6s ben manifesta 1'actuaci6 dun moviment de
llevant envers ponent, tant als terrenys primaris. secundaris i paleOgens
(lei nord i de ponent, coin als terrenys neOgens de la serralada del centre,
lo mateix que a les bretxes i argiles porn es del pla, per quin motiu po-
detn tambe considerar dit moviment coin postpontia, i creure que es el Ina-
teix que plega i inclina als estrats pontians del planell central d'Espanya.
Aquest moviment, en opini6 del senyor Rovo, alcan4a a tota la Peninsula
Iberica (3).
Anem aqui a fer una recerca del efectes d'aquesta prempsada de lle-
vant als esinentats terrenys. Referent als paleugens, per a convence'ns
(1) •Todo el mscizo iberico este Inclinado en mass al Oceano, to suave pen-
diente , que alcanza el 0'5 por 100 en Castilla Is Vieja• Juan Dantin 1:er ceda- Re-
sumen fisio_tirafico de la Peninsula iberica, pl 18. Trabajos del Museo de Cienciss
Naturales , n." 9. Madrid 1912.
(2) La Sierra tie Allomira v sus relaciones con la submesela del Tajo, pI. 32. Tra-
bajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Geogrdfica n ." 27. Madrid
1920.
(,) Este movimiento, pues, alcanzo a toda Is Peninsula , plegando mils o me-
nos a los estratos miocenos, elevando ]as cuencas a la eltura actual y cambiando el
regimen fluvial de Is Maseta . Los Montes Ibericos se individualizaron tambien por
-+ causa. .-El ifioeeno continental iberico v su fauna malaeol6gica, pl. 88 , - Comi-
sl in de Investigaciones Paleontologicas y Prehist6ricas . Memoris n.° 30. Madrid
1922.
INSTITUC16 CATALANA D'HIST6RIA NATURAL
('i7
de l'acci6 de la prempsada n'hi ha prow amb fixar-se en que els trains
eocenics de mitja nunrtanya de Sant Lloren4 del Munt es veuen baixar ra-
pidanient des de 1'extrem oriental envers Caball Bernal i can Marcet a
ponent. Quan cessa aquesta prempsada, degut al movirnent de descom-
pressiu, s'esfondra la onintanya per llevant, produint el gran Sot del Ma-
talon„ra, i deixant la trencadura els llares i esfereidors precipicis del sea
dannutt. Una cosa per 1'estil s'observa al Muntserrat, doncs que pujant
pel tren de cremallera es veu com tots els trams estan inclinats envers
ponent, i a causa de In descompressi6, en esfondrar-se la ntuntanya per
la vessant oriental, hi restaren en el Iloc de In trencadura els superbs es-
pedats de dessota de Sant jeroni. Al nord del Muntserrat, a tots la Ilar-
gassada de In riera de Marganell s'hi veuen els trams eocenics inclinats
envers ponent, i com a senyals dels esfondraments per descompressiu, hi
resten a n oltes serres, cons a la de Guimheres darrera de can Veu, grans
espedats (In(- miren a llevant.
Passant ara als terrenys sil'lurics i triassics de la avant-ntralla de la
serralada del nord de Terrassa, veiem com les pi4arres del Turu de Sant
Joan, les de I'altra part del bosc de can Carbonell i moltes de les serres
de can Amat de La Pineda estan comprirnides i inclinades envers ponent,
i lo mateix esdeve a les calisses triassiques de Rogues Blanyues de can
Candi, a ponent de Matadepera, encara que aquestes inclinacions es con-
fonien sovint amb les que es dirigeixen envers el N. W.
L'actuaciO d'aquestes empentes de llevant encara apareix nies clara
als terrenys secundaris de les count es de can Margarit (a ponent de
Terrassa). El perintetre exterior d't,, Estes es troba en gran part plegat,
formant on mig cercle des del Turd de les Gui.reres fins al del Porat del
Vent. A la part mitja del Turd dcls Quatre Termes,que es el del mig de Bi-
tes nnintanyes, les capes de calisses tabulars estan ondulades horitzontal-
ment, lo mateix que les de la vessant oriental del Puigventus, mes enlla
de I'estaciu d'( )lesa. Darrera del Turd de la Bo rnmhirta, al nord de I'es-
taci6 de Viladecaballs, la muralla vertical de la pudinga quar4osa presen-
ta una flexiu tan violenta en sentit oritzontal, que esta plegada en forma
de S.
Si ens traslladem ara a la Iona de la serralada central del Vallcs, on
els terrenys sarmatians sun mes moderns que els anteriors, hi veurem cla-
rament impreses les senyals de I'acci6 i de la retracciu d'aquests movi-
ments o empentes vingudes de llevant.L'actuaciu de les prempsades es pa-
lesa en les inclinacions envers ponent que es veuen a les serres de can
Curet, de earl Sanfeliu, de darrera de la serra de Vista Alegre, d'Ullas-
trell, de can Missert, de can Poal, de can Purull, de can Trullas, de can
Bayona, i udhuc d'Abrera i d'Esparraguera. Els moviments de reti acciO es
manifesten en els trencarnents que,per caiguda dels terrenys,forrnen ribas-
sos i margenades que miren a Ilevant en moltes de dites serres.
Ademes
68 INSTITUCI6 CATALANA D'1-IIST6RIA NATURAL
slip degudes en part a la descompressiO i despres a la erosi6, les obertu-
res que travessen a la serralada central, per quines s'hi escorren les
aigues de les rieres de Rubi, de Gaya, i dels Torrevv`s de caa Trullas, de
can Sanjaunle i de can Carreras d'Olesa.
Per ultim, als terrenys pontians de la depressi6 de ('Alt Valles, que
On encara mes moderns, tambd s'hi regoneix I'acci6 de les prenipsades de
(levant ell les inclinacions dels terrenys areniscosos de la carretera de
de Granollers it Sabadeli, i ell les de les argiles i bretxes de la va del
Nord als desnn nts de can Viver, de can Boada del Pi, de can Guanteras
i de I'estacili tie Viladecaballs. Es de remarcar que aquestes inclinacions
envers ponent es presenten m6s vccentuades corn mes els terrenys
pontians s'apropen a les serres resistc, de cOn Margarit, segons es
veu als ribassos de can Mitjans, al fons ci.l Torrent del Llor tin poc mes
amunt del pout del ferro-carril, i al torrent de Sant Marti, darrera del ce-
mentiri de Viladecaballs
II
Per lo que s'acaba d'exposar, es veu que I'acci6 de les prempsades de
Ilevant lo inateix s'ha deixat sentir al centre d'Espanya que aqui a I'ex-
trem oriental de la Peninsula, i corn tan ally corn a la rostra regi6 els te-
rrenys roes moderns afectats per les empentes On els pontians, sembla
que podenl concloure anrb Fn Now GO rez que dit moviinent de Ilevant es
post-pontiii. Pero si volent anar mes endavant ens proposenl fixar I'epoca
en que tinged Iloc, ens sort al pas tin gros entrebanc, que ens fa dubtar
d'aquella afirmaci6 qne creienl incontestable.
Si el moviment aquest hagues tingut Hoc a mitjans o a les derreries
de I'epoca segiient o Plesanciana, els diposits del pliocenic antic de les
costes orientals d'Espanya haurieu participat dels plegaments i inclina-
cions d'aquestes prempsades vingudes de Ilevant, i no obstant es ven que
no ha estat pas aixis segons rescentes observacions. Veus aqui to que
diuen els senyors GRiNOUx i FALLo r en una rota presentada a ('Acad'emia
de Ciencies de Paris: <<4.° II est intdressant, alors que M. Rovo GOMFz
a decrit des pli...entent. post-pontiens relativement tres accentues dans la
Sierra de Altomira, de constater que nulle part les depots marins du Plio-
c&n. inferieur de la cute nlentionnes ici ne sont plisses. lls se repartis-
sent sinlplenrent en golfer on en bassins qui s'harmonisent avec la topo-
graphic actuelle. On y observe, par contre, ainsi que noes I'avons consta-
td dans le bassin de Vera en compagnie de M. SIRET, des failles sans dou-
te en relations avec les centres erttpti/s alignes le long de la cfite entre le
cap de Gata et Carthagene, centres eruptifs dont I'activite nous parait
INSTITUC16 CATALANA U'HIST6RIA NATURAL 69
avoir commence an Miocene (cute Vera-Aguilas) et qui out certainement
continue a fonctionner pendant et meme apres to Pliocene anciens (1).
Si,doncs,els dipusits del Pliocenic antic (Plesancia) de les costes orien-
tals d'Espanya no sun plegats ni inclinats,es clar que dit moviment quo ple-
gu als estrats pontians de la Meseta i als del Valles havia ja cessat en for-
mar-s., els dipusits plesancians.Essent aquest moviment posterior al Pontia
i anterior al Plesancia,i no havent-hi entremig cap altra epoca en quip mo-
ment es prodni? Veus-ens aqui, doncs, ficats en tin carrerb sense sorti-
da. A mon entendre, el problema no to aitra soluci6 satisfact brig que ad-
nictre que dit moviment de (levant envers ponent havia comen4at ja abans
d'acabar ('epoca pontiana i que tingne el seu terme en ocbrrer aquell
paorus cataclisme amb que comen4al el periode pliocenic, el quin ensorra
el continent mediterrani forniant ('ample golf de Lib, i ficant-se el mar
dins dels estuaris de l'Ebre i del Llobregat.
Gairebe no es dOna mai el cas de que tin gran cataclisme geologic no
porti una Ilarga temporada de preparacib, doncs com din en LIuis Marian
VIDAI. (a C. s.), els canvis de volum i de forma de la terra «se producen on
larguisimos periodos, que se descomponen en epocas de preparacidn, du-
rante las cuales son lentos y variables sus movimientos; y en epocas de
cataclismo, en que las presiones Ilegan a sit maximo, los pliegues de las
capas se doblan y caen, las fallas y roturas se producen, y se abren y
desploman en parte las montanyas>.(2)
Que dit moviment de (levant havia comen4at abans de finir ('epoca
pontiana i que acaba en comen4ar el periode pliocenic ja ho havia sospitat
jo a ('any 1920, fondant-me en el canvi de color groc en vermeil que es-
perimentaven en el sea ter4 superior les argiles del torrentet de darrera
de I'ermita de Sant Miquel de Taudell i dessota de la casa de can Trullas
de Viladecaballs (3); perb ara, amb l'observacib feta pels senyors Gio-
NOUx i FALLOT, nl'acabo de refermar en la mateixa opini6.
Les primeres prempsades serien fluixes i gairebe no ondularien als
terrenys, perO a mida que s'anaven repetint, on apropar-se a terine de la
epoca pontiana, serien cada vegada mes fermes, formant plecs anticli-
nals de molta anlplitut. Aquestes prempsades, en arribar al pen de les
muntanyes de coin Margarit, aixis com accentnaren els plecs anticlinals de
les pi4arres i de la pudinga quar4osa tanlbe marcaren mes els plecs sincli-
nals de les mateixes.
Amb aquest aclofament de les pi4arres i de Ia pudinga, es formaren
els soles que actualmeut constitueixen els hits del torrent del Llor i el de
darrera de la casa de can Margarit, co.n ho demostren en el primer, tart
(1) Le Pliocene marin sur les cdles mediterran (ennes d'Espagne . pl. ii83. Sess16
de 24 Juliol de 1922.
(2) Palcogeografia de Calalulla .- Revista lberica , n.° 244. 21 Septembre de 1918.
( 3) Vegi ' s el Bullleli de la inslilucio Calalana d'Hisloria Natural, Juny 1920.
70 INSTITUC16 CATALANA ll'I-IISTORIA NATURA.
el gran sinclinal de la pudinga a la Font del .Uolinot, com la taut marcada
inclinaci6 envers el Hit del torrent,que presentee els dos diposits d'argiles
pontianes que travessa el cami de Vacarisses an xic al nord de dita font en
el inarge de (levant.
Aital abaixament de la pudinga feu que les aigues, abatis ewbassLdes
i tranquiles, es posessin en moviment envers el Llae Pontrtl del pla, avant
a deixar el sea sediment a la reconada de la serra de can Missert, darrera
de 1'ermita de Sant Miquel de Taudell. Quan la crosi6 hague aixaragallat
i enfondit els dos diposits d'argiles part d'amunt de la Font del Molinot,
deixant ai descobert a les arenisques roges triiissiques subjascents, les
aigues es carregaren de sediments vermells avant a tenyir d'aquest color
it les argiles de darrera de Sant Miquel de Taudell.
Una cosa per I'estil pot dir-se de la formaci6 del torrent de darrera
de la casa de can Margarit i de la disol'luci6 de les arenisques roger
triilssiques d'aquell indret, a quines aigues foe deguda la sedimeutaci6 de
les argiles vermelles superiors en que s'asseu la Casa de can Trull{IS, que
es troba ins avail.
"fambe mes prop de Terrassa degue succeir una Cosa semblanta,
doncs que damunt de les cendroses argiles del barratic de la cara de (le-
vant de la Serra de Vista Alegre s'hi asseuen tins banes d'argiles detriti-
ques d'un groc brut terr6s, i lo mateix s'observa en alguns bancs supe-
riors del torrent de les :vymerigues. Ademes gairebe en el limit superior
de les argues pontianes de I'antic cami d'Olesa, prop del torrent de les
Aymerigues, hi apareixen per primera vegada alguns codols de granit
roig, tot lo que fa pensar que al pen de les nnintanyes del nord de T'erras-
sa, amb les prempsades de Ilevant, s'hi obririen soles que pernleteren it
les aigues baixar de muntanya elements que, per maraca de pas, re.,tarien
abatis detinguts per serres paral leles a dites muntunyes. Res to d'estrany
que els mous sediments no fossin verniells com els de les argiles superiors
de can Trullils i de Sant Miquel de Taudell, tenint en compte que, a
causa dun gran recobriment, el triassic resta amagat dessota de les pica-
rres de la serralada paleo46ica de Les Pedritxes.
A mida que les prempsades anaven essent mes fermes, sobretot als
darrers temps, comen4aren a rajar nianantials d'aignes carregades de calc,
quines deixaren grans crostissers que en molts llocs embolcallen a Ies
argiles, i que ficant-se dintre de les esquerdes hi deixaren encrostades
moltes betes i embiins de bicarbonat de calf.. En tots els contorns de Te-
rrassa cis diposits pontians estan rublerts d'aquestes crostes i embans de
bicarbonat, que s6n molt durs, mentres que les argiles que les soste-
nen o empresonen es distingeixen per Ilur gran fragilitat.
Per tiltim, resta encara una observaci6. Es compren que a les darre-
ries, quan ja s'atansava el gran cataclisme de principis del perfode plioce-
nic, i les prempsades anaven essent mes fermes, en pronunciar-se les
INSTITUC16 CATALANA D'HISTdRIA NATURAL 71
arrugues o plecs anticlinals i eixir fora de 1'aiga, als sinclinals immergits
hi canvies de mica en mica el sentit de la sedimentacio de les novel argi-
les, essent els darrers diFosits discordants amb els anteriors. Aquestes
discordancies graduals en Ins argiles superiors es veuen en tres desmunts
de la via del Nord: al cant6 de ponent del desmunt de can Boada del 1'i,
dalt del desmunt de can Guanteres, at costat del pont de ferro, i ai des-
munt que comen4a passat el gran pont, entre la riera de Gaya i el to-
rrent del Llor; en altres Ilocs hauran desaparegut per ablacio o per des-
prendi ments.
Si aquestes argiles discordants superiors continuen essent pontianes,
gairebe podem assegurar que el movinient de (levant cessa amb el gran
cataclisme de principis del periode pliocenic, i aleshores s'esplicaria que
els diposits del pliocenic antic de les costes orientals, com (linen els se-
nyors GIGNOUx i FALLUT, no siguin plegats ni inclinats; pero si fossin ja
plioceniques, en tal cas deuriem convenir amt) En Row GOMF. z que el mo-
vinlent de levant que inclitOO la Meseta envers l'Atlentic, es postpontia.
Tant cols les dales paleontologiqties podran aclarir aquest dubte.
De totes maneres, senlbl•i que les observacions fetes en els diposits
plesancians costers pels senyors GIGNOUX i Fat i_o i deixen resolta la giies-
tio, podent creure que les prempsades de (levant acabaren amb el
gran cataclisine de principis del periode pliocenic, i que d'aquest moment
geologic data la inclinaciu general del planell central d'Espanya envers
('Atlantic, i el consegUent regisme fluvial d'avui a la Peninsula.
Terrassa , gener de 1923.


Epoca de la inclinació del planell central d'Espanya envers l'Atlàntic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert