Cervera i Astor, Leandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE LA NATURALESA
DE LA SECRETINA
(I.' NOTA)
per
L. CERVERA
Des de les recerques de Wertheimer de Lille ( 1899) i
Pcpielski , deixeble de Pawlow ( 1900), ha anat perdent
terren 1'idea que la secrecio pancreatica fos deguda a
un reflex nervios . Ambdos investigadors demostraren que
]a secrecio de suc pancreatic , despertada per l'introduccio
d'acid clorhidric diluit dins del duoden , tenia 11oc sempre,
encara que es tallessin el preumogastric i 1'esplacnic, en-
cara que es dividis la medulla o s'extirpes el simpatic
abdominal.
Aquestes experiencies suggeriren a Starling i Bayliss
(1902 ) l'idea de que el mecanisme excitador pogues esser
d'ordre. purament quimic. Efectivament , les notables re-
cerques d 'ambdos fisiolegs els han portat a concluore que
]a secrecio del suc pancreatic es verifica pel mitja de la
substancia que ells coneixen amb el nom de secretina.
Aquesta substancia , segons ells, es troba en la mucosa
duodenal en estat de zimogen (presecretina ) i en arribar-hi
el CIH gastric es transforma en secretina, la qual, un cop
absorbida , es portada per la sang fins al pancreas, on
excita el treball de les cel • lules secretores.
1 68 Publications de I'Institut de Ciencies
Nosaltres hem empres un treball de critica sobre aquests
fets i ens proposem desenrotllar-lo on qualques notes a la
SOCIETAT DE BIOLOGIA.
Avui, en aquesta comunicacio, ens concretarem a par-
tar de nostres recerques sobre la topografia de la secreting.
En totes nostres experiencies hem empleat gossos cloro-
formitzant-los i fent-los una fistula temporal sondada
amb un capil•lar de vidre.
La secreting ha estat preparada sempre en igualtat
de condicions: raspat, matxucacio, maceracio en acid
clorhidric at i per zoo, ebullicio (z minut), filtratge i neu-
tralitzacio. Despres s'injecta intra-venosament.
Si la secreting de Bayliss i Starling i I'accio secretora
son dues coses sinonimes, podem assegurar, com a resul-
tant de les nostres experiencies, que hi ha secretina, no
tan sols en el duoden, sing que se la pot comprovar de
manera intensissima en la mucosa gastrica (tant en la part
cardiaca com en l'antri piloric), en el jejunum, en l'ileon
i fins en el recte. En un gos varem poder comprovar una
accio tan intensa amb un macerat de mucosa rectal que
no's distingia del produit pet de duoden.
Bayliss i Starling varen demostrar que el macerat de
mucosa duodenal es actiu entre especies distintes; aixl,
per exemple, el budell de conill fa segregar el pancreas del
gos i al reves.
Nosaltres hem pogut comprovar el mateix fet, pero
tambe hem observat que el macerat d'estomac d'ovella
fa segregar el pancreas del gos at qual Them injectat.
La secretina es troba doncs estesa des del cardias fins
at final del tub intestinal i no es especifica per a cap especie
ni exclusiva de cap regio.
No obstant, pot dir-se que hi ha graus d'accio corres-
ponents a cada regio. La mucosa del duoden i la del jeju-
num, son igualment actives, despres la mucosa gastrica
Treballs de la Societat de Biologia. rg16 16q
es la que segueix en ordre d'intensitat, encara que la dife-
rencia sigui poc notable, despres la de 1'ileon i finalment la
del recte.
Es indubtable que el concepte de la presecretina re-
sulta perjudicat per aquestes experiencies, pero encara
s'afebleix mes si es to en compte que el macerat dels gan-
glis limfatics i de melsa tambe estimulen la secrecio del
pancreas.
Aquestes observacions repetides moltes vegades, seran
ampliades en una propera nota.
Laboratoris de FisiologIa de la Facultat de Medecina
i Microbioldgic Municipal.


Sobre la naturalesa de la secretina (1a nota)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert