Vila i Comaposada, Marc-Aureli

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Salvador Llobet, geógraf de la terra
Marc-Aureli VILA
A l'any 1935, estudiosos en disciplines diverses, si bé relacionades amb les realitats de
la geografia del país, feren per manera d'agrupar-se per tal d'esbrinar els efectes de la in-
tervenció de les generacions de pobladors en la diversitat dels paisatges nacionals, i obte-
nir, així, un millor coneixement de la vida i de la convivencia humana. Així nasqué la
Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Entre els fundadors de la Societat, hi figuraven homes que llavors i amb justícia, pesa-
ven considerablement en la vida intel-lectual catalana. Sota l'ombra protectora d'aquests
noms s'inscriviren en la Societat gent jovencana atreta per l'avinentesa que se'ls oferia de
formar part d'uncenacle on hi havia persones d'una manifesta capacitat de treball en el
camp de la geografia del país. La Societat era tota una promesa. Entre la gentjove inscrita
com a fundadors de l'Entitat, hi havia Salvador Llobet, que, anys a venir, amb el seu es-
forc, perseverancia i intel-ligencia esdevindria un geograf de molt alt nivell, El que escriu
aquestes ratlles ingressa a la Societat Catalana de Geografia al mateix temps que ho feia
en Llobet. Allo en que coincidien plenament ambdós joves era en l'any de naixenca: el
de 1908.
És amb íntima recanca que confessem que pel que fa a nosaltres ben poc o res arribárem
a fer a la Societat. A només un any de la seva instal-lació, esclata la guerra no gens cerca-
da ni volguda per part dels catalans. Finida la lluita, vingué el silenci a l'interior del país,
imposat pels vencedors; ensems, s'esdevenia la dispersió per terres llunyanes tant de per-
sones de reconeguda solvencia científica com també de molts dels qui aspiraven a realit-
zar, amb el temps, quelcom de profit.
El contacte entre el qui seria el professor universitari Salvador Llobet i nosaltres s'havia
estroncat tot just iniciat. No obstant aixó, es féu evident que quelcom persistia. Un bon
dia, l'amistat torna a prendre forma tangible gracies al gest del professor Llobet de fer-
15
nos arribar a Caracas, la seva tesi doctoral El medio y la vida en el Montseny, impresa
a Barcelona el 1947.
Llobet s'havia convertit en un geograf rellevant. L'obra que ens arribava era d'un pes
científic més que notable. D'aquesta obra escrita fa més de 46 anys i presentada pel doctor
i enyorat amic Lluís Solé i Sabarís, voldríem assenyalar-ne dos aspectes que considerem
els eixos de la seva orientació. En primer lloc, cal remarcar l'equilibri que s'hi observa
entre l'exposició dels aspectes físics i dels aspectes humans en l'ai1lat massís del Mont-
seny; uns aspectes que s'han mantingut lligats pel teixit que representa la part de la natura-
lesa viva -la biogeografia- tan estretament relacionada amb les realitats ifenomens fí-
sics; com també amb la presencia, més o menys preponderant segons els indrets, de l'home
en la seva qualitat de subjecte i objecte de l'economia.
L'extensa i analítica exposició del professor Llobet que comentem segueix conservant
tot el sabor de l'espai del país que el geograf tant estima. Des de Granollers, en un dia
que el cel estigués net de núvols, el Montseny es posava a la vista, quasi a tocar ma, del
geograf granollerí.
Diuen que el geograf Llobet era quelcom adusto Per a nosaltres que no el varem tornar
a tractar fins l'any 1978, quan ambdós havíem deixat enrere moltes de les decades que suc-
ceíren a la dels anys 30, creiem que allo més versemblant era que els seus posats a vegades
esquívols tractaven d'amagar bona part dels sentiments que guardava dintre seu.
Passem al segon aspecte de la seva tesi doctoral que creiem que s'ha d'assenyalar.
Amb motiu de la desaparició física del vell amic, hem tornat a llegir -unes pagines
ara, unes altres després i sense imposar-nos cap finalitat determinada- l'esmentada tesi
doctoral i hi hem trobat un gruixut estrat de catalanitat que es fa pales en l'elevat nombre
de termes geografics que formen part de la parla del país. Amb aquest procedir, el profes-
sor Llobet col-labora eficientment a mantenir viu en el lexic professional i científic- el
poble també fa ciencia -vocables de la parla catalana d'una precisió geográfica total. Re-
ferent als toponims de pobles, viles i ciutats hagué de sotmetre's a l'ortografia oficial i
forastera, donat que es feia molt difícil defugir-ne la imposició, si es considera que els
vcnts ~uns vcnts que no eren precisament els geograflcs- actuaven an1b duresa sobre
el territori i la població autóctona.
Sempre que resultava factible, Llobet posava de manifest la seva fidelitat al país presen-
tant els toponims de la geografia física amb l'ortografia de la llengua nacional. Tot aixo
que s'ha manifestat creiem que esta d'acord amb la titulació d'aquesta nota: Salvador Llo-
bet, geograf de la terra.
16
r/ . "''06. it.··. r .CoNGRES eh
I}E~
GEOGRl~FIA
A l 'acabar la sessiá de cloenda del Congrés, Salvador Llobet conversa amb el president Lluis Casassas ila vice-
presidenta M. Dolors Garcia i Ramon.
17


Salvador Llobet, geògraf de la terra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert