La vall Ferrera és una conca d'alta muntanya tributària
de la Noguera Pallaresa i enclavada al
Pirineu Occidental Català (fig. 1). S'hi ban realitzat
una sèrie d'observacions entorn del fenomen de les allaus. En primer lloc, s'han realitzat una sèrie de treballs de tipus cartogràfic. Partint del mapa de «Localització Probable de Zones d'Allaus», s'ha efectuat una classificació de les diferents morfologies de les zones d'allaus, i se n'ha deduït, que aquestes són el resultat de l'adaptació al modelatge glacial preexistent. A partir d'aquesta cartografia s'ha obtingut, també, el primer «mapa pilot de risc d'allaus», i s'ha presentat una discussió sobre la problemàtica de la seva elaboració i la seva utilitat. En un segon bloc s'analitzen les conseqüències geomorfològiques de les allaus
especialment pel que fa referència a la seva contribució en la construcció dels cons de dejecció
de les conques de dinàmica mixta nivotorrencial.
Les observacions realitzades ens porten a pensar
que la contribució de les allaus en la formació
d'aquests cons es poc rellevant.In this paper we present a study about avalanches realized in the Ferrera basin, located in the western catalonian Pyrenees (Fig. 1). On one hand, mapping of the avalanche path location leads us to propose a classification of the different morphologies of the snow avalanche paths. These morphologies are the result of the avalanche adaptation to the previous glacial relief. An avalanche risk map have been constructed using the avalanche path location map. In this work we discus about its construction and its utilities. On the other hand, we discus the geomorphological consequences of avalanches and its contribution in fan construction deposits. From our observations we conclude that the contribution
of the avalances in the formation of intramuntaine
fans is minimal.La vall Ferrera es una Cuenca de alta montaña tributaria
del rio Noguera Pallaresa, situada en el Pirineo occidental catalan (fig. 1). En ella se ha llevado a cabo una serie de observaciones en torno al fenómeno de los aludes.
En primer lugar, hemos realizado el mapa de «Localización Probable de Zonas de Aludes». A partir de el, hemos efectuado una clasificación de las diferentes morfologías de las zonas de aludes, deduciendo que estas son el resultado de la adaptación al modelado glacial preexistente.
Esta cartografía nos ha permitido obtener el primer «mapa piloto de riesgo de aludes». En este trabajo presentamos una discusi6n sobre la problemática planteada para su elaboración y la utilidad de este tipo de mapas.
En segundo lugar, hemos analizado las consecuencias
geomorfológicas de los aludes, especialmente en lo que se refiere a su contribución en la construcción de los conos de deyección de las cuencas de dinámica mixta nivotorrencial.
Las observaciones realizadas nos llevan a pensar
que la contribución de los aludes en la formación de
los conos de deyección es poco relevante
