Les Implicacions socials de la lògica financera de l'habitatge : l'exemple de Palma

Abstract

La lògica financera de la globalització converteix l'habitatge en un objecte especulatiu, valorat crematísticament com a bé de canvi. La inversió immobiliària promou l'acceleració de la nova construcció d'habitatges, fet que fomenta la seva revalorització i l'alça dels preus dels immobles. Amb aquest encariment, cada vegada és més ampli el sector de la població que es veu amb dificultats d'accés a l'habitatge i endeutada. Amb l'exemple de Palma s'analitza la localització espacial de la població en funció del preu i l'estat de l'habitatge, i de les seves característiques socioeconòmiques.Under the financial logic of globalization, housing has become the object of speculation, with it being valued monetarily as a trading good. Real estate investment speeds up the construction of new housing, leading in turn to its appreciation and to rising property prices. With this property inflation, an increasingly broad sector of the population faces difficulties in access to housing and debt problems. Using Palma as an example, an analysis is made of the population’s spatial location in terms of the price and state of housing in each area and the corresponding population’s socioeconomic characteristics.La lógica financiera de la globalización ha convertido la vivienda en un objeto especulativo, valorado crematísticamente como bien de cambio. La inversión inmobiliaria promueva la aceleración de la nueva construcción de viviendas, hecho que fomenta su revalorización y la subida de los precios de los inmuebles. Con el encarecimiento, cada vez resulta más amplio sector de población con dificultades de acceso a la vivienda y endeudada. Con el ejemplo de Palma se analiza la localización en el espacio de la población en función del precio y el estado de la vivienda, y de sus características socioeconómicas