Pons i Tortella, E.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTA SOBRE L'ANASTOMOSI FACIAL-BUCAL
I LA INERVACIO DEL MIJSCUL BUCCINADOR
per
E. PONS i TORTELLA
En observar la curiosa disposicio anastombtica que
adopten els nervis facial i bucal a nivell de la cara externa
del muscul buccinador, i reflexionar sobre el tal fet no
podem menys de preguntar-nos : del nervi facial, consti-
tueix Tunica inervacio motriu del muscul buccinador?
jLes fibres musculars del bucal, son exclusivament sen-
sitives? t1s possible que el nervi bucal, rama del nervi
masticador, subministri una part de la inervacio motriu
al muscle buccinador?
En aquesta nota volem exposar el nostre punt de
vista relatiu a la naturalesa de la inervacio que el muscul
buccinador rep del trigemin, tenint en compte les dades
morfologiques trobades a l'home i sobretot les obtingudes
per experimentacio en el gos en excitar electiicament el
nervi bucal. Les nostres conclusions contradiuen en
part la idea classica, segons la qual el nervi bucal res to
a veure en la inervacio motriu del mtiscul buccinador,
en travessar tinicament els sous feixos, passant pels trans-
musculars descrits per Dehierre i Lemaire, o donant-li tan
sols inervacio sensitiva
366 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
ESTUPI ANATOMIC
Seguint les nostres preparacions, estudiem les Jades
morfolOgiques mes importants.
El nervi bucal, en einergir en el trigon del buccina-
dor, forma un tronc gruixut que es divideix generalment
en dos rams, dels quals, sense regla fixa, emergeixen ra-
muscles cutanis i grassosos. Els susdits rams acaben
formant un pinzell d'ample base els elements del qual,
en nombre variable, penetren i es perden dintre del muscul
buccinador. ]s constant 1'existencia d'un filet nervios
que, sortint del bucal en el seu tronc, o d'una de les rames,
abraca la vena facial (figs. 1-2), i s'hi cenyeix molt, per
anastomosar-se mes superficialment amb les rames su-
prajacents del nervi facial. Gairebe sempre es troben
anastomosis semblants que volten la bola de Bichat.
Sovint es comprova l'anastomosi facial-bucal, inte-
grada per rams dels dos nervis, dintre del muscul trian-
gular dels llavis, formant una ansa citada pels autors
(Hovelacque).
En mes d'una ocasio hem vist (fig. i) un filet ascen-
dent del nervi bucal que, seguint la vena facial, s'anasto-
mosa, sota de 1'extremitat superior del muscul sigomatic
major, amb una rama del sete parell.
Referent els elements que el nervi facial aporta en
aquesta regio, que son les rames bucal superior, bucal
inferior i destinada a la fossa canina, hem observat cons-
tantment que, contrastant amb la importancia de les anas-
tomosis anteriors, son escasses i sr.trnarnent primes les rames
que del facial van directament al mdscul buccinador.
Per endavant, dona la impressio que han de resultar
insuficients per a assolir totalment slur inervacio motriu.
Figg. [
F1
11
6
Pigs. i i 2. -- i. Mnscul masetero.
- 2. Muscul major. -
3. Artcria facial. -- 4. Vena facial. - 5. Conducte de Stenon.
- 6. Muscul orbicular dels llavis. - 7. Muscul buccinador. -8. Tronc del nervi bucal. -- q. Nervi facial. - io. Nansa anas-
toruosica, perivenosa facial bucal. - i i. -ansa anaston16sica
que envolta la bola do Bichat. - rz. Anastomosis facial-bucal.
Treballs de la Societat de Biologia, 1934 367
Hem intentat amb especial interes 1'estudi dels dis-
positius intramusculars (dintre del muscle buccinador)
en forma de trans, descrits per Debierre i Lemaire, i
tan insistentment citats pels autors. Afirmem que per
disseccio es impossible de descobrir les tals formacions:
el bisturf es perd entre els fascicles musculars quant
s'intenta la persecucio, infructuosament, d'algun filet del
nervi bucal. L'examen histologic sembla corroborar les
nostres sospites en mostrar-nos, en els tails de mdscul
buccinador donats a nivell de la regio en que el bucal
entra en major densitat de filets, una disposicio en fas-
cicles musculars apretats, pels intersticis dels quals corren
amb abundancia els feixos mielinics. Aquests, lluny de
conservar llur integritat en tot 1'espessor del muscul, des-
prenen fibres que s'introdueixen entre els feixos muscu-
lars de mes petit volum, dels quals es desprenen ensems
ramuscles mes prims. Dona la impressio que, dintre de
la massa muscular, els feixos nerviosos formen una mena
de xarxa que envolta els fascicles musculars. Disposi-
cio que esta ben lluny de recordar la descrita classica-
ment en forma de trans musculars.
ESTUDI EXPERIMENTAL EN EL GOS
La distribucio dels nervis, objecte del nostre estudi,
es en el gos semblant a la de l'home.
El nostre objectiu era dissecar en el gos viu i anes-
tesiat de la manera mes minuciosa, la regio anatomica
corresponent i deixar al descobert els nervis facial, en
les rames bucal superior i inferior, i bucal en tota la porcio
que emergeix per davant del muscul masetero. Una
vegada aconseguit aixb, provocar excitacions electriques
sobre els dos nervis, per tal de veure el seu efecte motor
368 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
sobre el muscul buccinador. Aquest muscul ofereix en
el gos una ampla superffcie d'observacio, degut a que,
per efecte del prognatisme dels maxilars, queda fore a
obert 1'angle format pel masetero i el cigomatic major.
Llevat de la primera vegada que varem fer 1'experi-
ment, en que els resultats foren irregulars, en tots els
altres casos observarem una constancia absoluta en la
resposta. Transcrivim sols la marxa d'un dell nostres
experiments, i entengui's que tots els altres foren exac-
tament iguals en modals operandi i en efectes obtinguts.
Experiment. - Gos anestesiat intravenosament, amb
cloralosa. Disseccio dels nervis bucal i facial (rames
bucal superior i inferior).
Experimentacio amb nervis fntegres.
i.r Excitacio electrica (bobina de Ruhmkorff amb
excitador bipolar) de les dues rames del facial, amb con-
traccio intensa del muscul buccinador.
2.D Excitacio electrica del nervi bucal, amb con-
traccio no tan intensa, Pero franca, del muscul buccinador.
Experimentacio, previa seccio del nervi bucal:
r.r Excitacio del cap central del nervi bucal. No
dona contraccio. (S'elimina la possibilitat de contraccio
reflexa.)
2.n Excitacio del cap periferic del nervi bucal,
amb contraccio del muscul buccinador igual que amb el
nervi integre.
Previa la seccio de les rames del facial, 1'excitaci6 del
nervi bucal seccionat dona els mateixos resultats.
Sfntesi dels resultats obtinguts:
No pretenem donar com a definitives les conclusions
que necessariament haurern de deduir dels fets observats
i transcrits en les linies precedents. Elles estan tan en
pugna amb les idees actuals, relatives al problema que
Treballs de la Societat de Biologia , 1934 369
tractem, que aquest fet obliga a actuar amb la major
prudencia.
Les disseccions fetes en 1'home demostren la relativa
pobresa del contingent de fibres que el pa.rell sete sub-
ministra direetanient al muscul buccinador, i contrasten
amb les abundants anastomosis que constantment s'es-
tableixen entre el facial i el bucal, i amb 1'exuberancia de
les disposicions d'aspecte terminal, intramusculars, que
ofereix aquest nervi. Essent el nervi temporo-bucal una
rama del nervi masticador, per que no pot portar en la
seva massa un contingent de fibres motrius?
Els experiments en el gos confirmen en principi les
nostres sospites. Hom observa que, previa seccio del
nervi bucal, cosa que suprimeix la possibilitat de con-
traccions reflexes, 1'excitaci6 electrica del seu cap peri-
feric provoca constantment una resposta franca, inequi-
voca, de naturalesa motriu en el muscul buccinador. dEs
possible una demostracio mes palmaria en el gos de la
naturalesa eferent del nervi bucal?
Fins aqui el nostre estudi, que donern com a nota
previa i que pensem completar aportant els resultats que
ens doni la prova de la reaccio de degeneracio del bucci-
nador despres de seccionar el nervi bucal.
CONCLUSIONS
i.a No hem pogut trobar la disposicio del muscul
buccinador en forma de traus musculars per a donar pas
a les fibres del nervi bucal. Creiem que aquest abandona
al susdit muscul un contingent de fibres nervioses.
2.a L'anastomosi bucal-facial esta representada cons-
tantment per una ansa perivenosa (voltant la vena fa-
cial) i per altres en nombre variable, que volten la bola
370 Publications de l inslitut d'Estudis Gatalan>,
de Bichat. Hem trobat en algun cas una anastomosi no
descrita enre els dos nervis, sota 1'extremitat superior
del miiscul cigomatic major.
3.a La inervacio del buccinador procedeix : a) del
facial, per filets directes i pot esser per altres que d'aquest
van al bucal per les anastomosis citades; b) del nervi
bucal, per tin contingent de fibres motrius que aquest
nervi deixa en el muscul, segons deduim dels nostres
experiments en el gos.
Laboratori d'Anatomia i Institut de Fisiologia.
Facultat de Aledicina. Barcelona.


Nota sobre l'anastomosi facial-bucal i la inervació del múscul buccinador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert