Cartañà, P.

Torné, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CONSIDERACIONS SOBRE UN FOCUS
EPIDEMIC D'URTICARIA
per
P. CARTANA J. TORNA
A darrers de setembre del 1930 varem observar en
un gran nombre d'individus d'un dels poblats del Delta
de l'Ebre, l'aparicio d'un exantema, el qual es presenta
en tots ells gairebe al mateix temps, i semblava tenir
una causa comuna.
Es caracteritzava per l'aparicio rapida, esser molt
pruriginos, localitzat en tdrax, coil i bravos, i estar format
per maculo-papules de dimensions variables, confluents
en alguns punts i separades en altres, i presentant al-
gunes una vesiculeta central petita com un cap d'agulla,
i d'un contingut seros. Presentaven, a mes, la parti-
cularitat d'oferir simultaniament lesions que comencaven,
i altres ja quasi completament apagades, i, fet impor-
tant, desapareixien espontaniament en un perfode d'un
a quatre dies, sense descamacio ni crostes, ni deixar
senyal sobre la pell.
El primer cas observat fou el del mestre de la loca-
litat, i als dos dies, quasi tots els nois de la seva escola
presentaven la mateixa erupcio, amb mes o menys in-
tensitat. Aquesta coincidencia ens va fer sospitar en
la possibilitat d'una infeccio benigna, amb escassa simp-
96 Publications de lInstitut d'Estudis Catalans
tornatologia general, Punic sfmptoma aparent del qual
fos 1'exantema, i que hagues estat tramesa per via res-
piratoria. Decidfrem estudiar el fet comencant a obser-
var els nens detingudament, examinant successivament:
I.r El seu estat general;
2.n El seu rinofarinx;
3.r L'exantema;
i fent, a mes, la formula leucocitaria i recompte globular,
uniques investigacions de laboratori que podfem prac-
ticar en el medi rural en que ens trobavem.
L'estat general era en tots bo, cap d'ells tenia febre,
ni deixa ningu d'assistir a 1'escola.
L'examen del rinofarinx va demostrar-nos en uns
quants, un Ileuger catarro de faringe, pero sense cap
particularitat ni significacio, petits ganglis cervicals en
algun d'ells, i en algun que altre un exantema en ]a
mucosa de les galtes.
L'exantema presentava, amb petites diferencies, els
caracters descrits.
La formula leucocitaria assenyalava en tots eosino-
filia, monocitosi i disminucio relativa dels polinnclears
neutrofils.
L'eosinofilia era moderada, de 5 a 17.
La monocitosi, de 13 a 14.
Els polinuclears neutrofils, en nombre de 55 a 38.
L'enquesta epidemiologica fou dirigida primerament
als domicilis respectius dels nois afectats; no fou trobat
cap familiar que presentes el mateix exantema. Com que
el tipus de poblat es molt dispers (conjunt de masos mes
o menys separats), ens feu pensar que la nostra atencio
havia de recaure novament sobre algun hoc de reunio
col•lectiva, tal com escola, esglesia, etc., i ens fou facil
d'esbrinar que hi havia una relacio estreta entre els
fets observats i un magatzem proxim a ]'escola, on els
Treballs de la Societat de Biologia. 1932 97
nois entraven gairebe tots, anant o venint de classe.
Aquest magatzem contenia uns sacs de blat, en els quals
radicava la causa del nostre problema, i era suficient un
petit contacte, per a 1'aparici6 de la urticaria. N'adqui-
rirem el convenciment per les observacions seguents:
r.a Tots els nois que tenien 1'exantema havien
estat allf.
2.a Tots els individus que, a presencia nostra, en-
traven i tocaven el blat, sofrien la urticaria.
3.a Varen esser-hi portats dos nois, l'un no ha-
vent-la encara tingut, i 1'altre, havent-la ja passat, i a
les poques hores la sofrien tots dos.
4.a Ens hi posarem en contacte nosaltres, asseguts
sobre els sacs tres o quatre minuts, i a les dues hores,
o menys, teniem una crisi d'urticaria violenta, amb
prurit intens, que comenca ja als quinze o vint minuts,
i que dura una setmana. Les eflorescencies eren tipi-
ques, molt. mes pronunciades en els llocs de maxim con-
tacte, pere) n'hi havien tambe en el torax, coil i bravos.
El gratar-se feia apareixer tambe aquestes lesions en
zones de pell aparentment sana.
La conclusio no fou pas dubtosa que la urticaria,
en forma epidemica que haviem observat, tenia per
causa el contacte amb els sacs de blat.
Deixem tan sols apuntat el fet, sense donar-ne una
explicacio, la qual hauria d'esser forcosament hipotetica,
j a que, per haver hagut de marxar als pocs dies, no
varem poder portar el nostre estudi sobre el blat en
giiestio.
Laboratori Bacteriologic Municipal. Barcelona.
7


Consideracions sobre un focus epidèmic d'urticària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert