Burckhart, Kerstin

Giménez-Capdevila, Rafael

Hemeroteca Cientifica Catalana

–317–Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 75, juny 2013, p. 317-319ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital)URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCGcicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes”Kerstin Burckhartrafael Giménez-capdevilaDe l’11 al 14 de març del 2013 la Societat Catalana de Geografia acollí un cicle de conferències sobre el tema del tren d’alta velocitat i el paper de la in-termodalitat a les ciutats mitjanes, organitzat per la Universitat de Lleida com una acció Jean Monnet, en el marc del Lifelong Learning Programme de la Unió Europea, i coordinat pels socis Jordi Martí-Henneberg i kerstin Burckhart (http://hsteurope.eu).El cicle comportà cinc conferències, presentades a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, i la jornada “El Tren d’Alta Velocitat a Europa i la seva connexió a les ciutats mitjanes: Diferents solucions a la intermodali-tat”, que acollí el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a la seva seu de Barcelona, el 15 de març. La sortida “Girona i el TAV”, organitzada per la Societat Catalana de Geografia el 16 de març, s’inclogué com a activitat complementària del cicle de conferències.El dilluns 11 de març Alessio Sitran, de l’empresa de consultoria TRT Tras-porti e Territorio de Milà, exposà l’exemple de la intermodalitat a partir de la xarxa ferroviària d’alta velocitat d’Itàlia. La topologia d’aquesta xarxa forma una T, amb una línia d’est a oest (de Torí a Venècia) i una de nord a sud (de Milà a Salerno). El fet que aquestes línies comptin amb dos operadors (Treni-talia i NTV) en fa un cas únic a Europa. Com a exemples de ciutats mitjanes amb nusos intermodals presentà els casos de Bolonya i Florència. En el cas de Bolonya destacà la interconnexió de l’estació ferroviària amb l’aeroport mit-jançant un people mover o metro automàtic. Per a Florència, subratllà la im-portància que tindrà la nova estació d’alta velocitat com a punt de centralitat –318–Treballs de la SCG, 75, 2013, 317-319 Kerstin Burckhart, Rafael Giménez-Capdevila Cicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes”quan estarà connectada a les xarxes de transport urbà regional i de ferrocarril convencional.El dimarts 12 de març, Rafael Giménez Capdevila, en substitució del ponent inicialment previst, Oliver klein, presentà l’exemple de França. En la seva conferència “Alta velocitat ferroviària a França: regions i intermodalitat” des-tacà el fet que les Regions tenen la competència en matèria de transports fer-roviaris d’abast regional. Això ha permès la creació de serveis ferroviaris regio-nals que connecten l’alta velocitat amb el conjunt del territori regional. D’altra banda, el Grenelle de l’Environment, un procés iniciat l’any 2007 des del govern central que comptà amb la participació d’altres organismes públics i privats, determinà l’objectiu de crear un model de transports sostenible, a fi de reduir la contribució del sistema de transports al canvi climàtic. Comentà dos exem-ples d’iniciatives regionals en matèria de transport públic. Un és la promoció de l’ús del tren regional pel preu simbòlic d’un euro (independentment de la distància recorreguda a l’interior del territori regional) que ja ha començat a posar en pràctica la Regió Llenguadoc-Rosselló. L’altre és el concepte de tren regional d’alta velocitat, el “TERGV” (per contracció del termes TER, tren exprés regional, i TGV, tren d’alta velocitat), serveis que circulen per algunes línies d’alta velocitat, sobretot de la regió Nord-Pas de Calais, amb connexions entre la capital regional, Lilla, i les ciutats mitjanes.El dimecres 13 de març es presentaren dues conferències. La primera a càrrec de Hans-Luidger Dienel, de la Universitat Tecnològica de Berlín, sobre el tema de la intermodalitat a Alemanya: “Connecting the High-speed train in German cities. Good practices of intermodality”. El ponent és autor del llibre Unconnected Transport Networks, on sosté la tesi que la planificació per al tren d’alta velocitat fou monomodal, sense oferir intermodalitat amb altres mitjans de transport. Amb la construcció d’estacions d’alta velocitat en aeroports s’inicià el canvi de concepte i ara les estacions compten amb una bona inter-modalitat que inclou tant el vehicle privat (aparcaments) com els trens regio-nals, el tramvia i els mitjans de transport no motoritzats. Com a exemple ca-pdavanter menciona el portal web FLINC (https://flinc.org/), que ofereix un servei per compartir el cotxe a tot Alemanya.La segona conferència “El potencial turístico en ciudades con conexión de alta velocidad ferroviaria”, fou impartida per José M. Coronado i Maddi Garmendia, de la Universidad de Castilla-La Mancha, a Ciudad Real. Pre-sentaren un estudi realitzat en tres ciutats mitjanes a Espanya: Albacete, Ciu-dad Real i Toledo. L’estudi es focalitza en els trajectes a peu per a turistes entre les estacions ferroviàries d’alta velocitat i els respectius centres urbans. Analitzen la llegibilitat i la senyalització de l’itinerari, l’estat i amplada de les voreres i la qualitat de l’entorn immediat (nivell de trànsit als carrers, atractius addicionals en l’itinerari, com ara vistes panoràmiques, etc.). Malgrat que l’experiència turística comença a l’estació, conclouen que en aquests casos les connexions per a vianants són la baula perduda en la cadena de transport.–319–Treballs de la SCG, 75, 2013, 317-319 Kerstin Burckhart, Rafael Giménez-Capdevila Cicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes”El dijous 14 de març Roger W. Vickerman, de la Universitat de kent (Reg-ne Unit), clogué el cicle de conferències amb una exposició sobre el ferrocarril d’alta velocitat i el desenvolupament regional a partir de la línia entre Londres, París i Brussel·les. Els problemes causats per la segregació jurisdiccional de les xarxes i la competició entre operadors (fronteres, regulacions, finançament...) tenen una particular incidència en les ciutats mitjanes, que queden relegades pel predomini dels fluxos intermetropolitans. Les autoritats locals i regionals tenen en aquest camp un paper rellevant en tant que poden facilitar l’accés a la xarxa d’altes prestacions i convertir l’estació en un centre de serveis i negocis.

Catalan

Cicle de conferències "El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes"

Revistes Catalanes amb Accés Obert

–317–
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 75, juny 2013, p. 317-319
ISSN: 1133-2190 (ed. impresa); 2014-0037 (ed. digital)
URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG
cicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la 
seva intermodalitat en ciutats mitjanes”
Kerstin Burckhart
rafael Giménez-capdevila
De l’11 al 14 de març del 2013 la Societat Catalana de Geografia acollí un 
cicle de conferències sobre el tema del tren d’alta velocitat i el paper de la in-
termodalitat a les ciutats mitjanes, organitzat per la Universitat de Lleida com 
una acció Jean Monnet, en el marc del Lifelong Learning Programme de la Unió 
Europea, i coordinat pels socis Jordi Martí-Henneberg i kerstin Burckhart 
(http://hsteurope.eu).
El cicle comportà cinc conferències, presentades a la seu de l’Institut 
d’Estudis Catalans a Barcelona, i la jornada “El Tren d’Alta Velocitat a Europa 
i la seva connexió a les ciutats mitjanes: Diferents solucions a la intermodali-
tat”, que acollí el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de 
Catalunya a la seva seu de Barcelona, el 15 de març. La sortida “Girona i el 
TAV”, organitzada per la Societat Catalana de Geografia el 16 de març, 
s’inclogué com a activitat complementària del cicle de conferències.
El dilluns 11 de març Alessio Sitran, de l’empresa de consultoria TRT Tras-
porti e Territorio de Milà, exposà l’exemple de la intermodalitat a partir de la 
xarxa ferroviària d’alta velocitat d’Itàlia. La topologia d’aquesta xarxa forma 
una T, amb una línia d’est a oest (de Torí a Venècia) i una de nord a sud (de 
Milà a Salerno). El fet que aquestes línies comptin amb dos operadors (Treni-
talia i NTV) en fa un cas únic a Europa. Com a exemples de ciutats mitjanes 
amb nusos intermodals presentà els casos de Bolonya i Florència. En el cas de 
Bolonya destacà la interconnexió de l’estació ferroviària amb l’aeroport mit-
jançant un people mover o metro automàtic. Per a Florència, subratllà la im-
portància que tindrà la nova estació d’alta velocitat com a punt de centralitat 
–318–
Treballs de la SCG, 75, 2013, 317-319 Kerstin Burckhart, Rafael Giménez-Capdevila 
Cicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes”
quan estarà connectada a les xarxes de transport urbà regional i de ferrocarril 
convencional.
El dimarts 12 de març, Rafael Giménez Capdevila, en substitució del ponent 
inicialment previst, Oliver klein, presentà l’exemple de França. En la seva 
conferència “Alta velocitat ferroviària a França: regions i intermodalitat” des-
tacà el fet que les Regions tenen la competència en matèria de transports fer-
roviaris d’abast regional. Això ha permès la creació de serveis ferroviaris regio-
nals que connecten l’alta velocitat amb el conjunt del territori regional. D’altra 
banda, el Grenelle de l’Environment, un procés iniciat l’any 2007 des del govern 
central que comptà amb la participació d’altres organismes públics i privats, 
determinà l’objectiu de crear un model de transports sostenible, a fi de reduir 
la contribució del sistema de transports al canvi climàtic. Comentà dos exem-
ples d’iniciatives regionals en matèria de transport públic. Un és la promoció 
de l’ús del tren regional pel preu simbòlic d’un euro (independentment de la 
distància recorreguda a l’interior del territori regional) que ja ha començat a 
posar en pràctica la Regió Llenguadoc-Rosselló. L’altre és el concepte de tren 
regional d’alta velocitat, el “TERGV” (per contracció del termes TER, tren 
exprés regional, i TGV, tren d’alta velocitat), serveis que circulen per algunes 
línies d’alta velocitat, sobretot de la regió Nord-Pas de Calais, amb connexions 
entre la capital regional, Lilla, i les ciutats mitjanes.
El dimecres 13 de març es presentaren dues conferències. La primera a càrrec 
de Hans-Luidger Dienel, de la Universitat Tecnològica de Berlín, sobre el 
tema de la intermodalitat a Alemanya: “Connecting the High-speed train in 
German cities. Good practices of intermodality”. El ponent és autor del llibre 
Unconnected Transport Networks, on sosté la tesi que la planificació per al tren 
d’alta velocitat fou monomodal, sense oferir intermodalitat amb altres mitjans 
de transport. Amb la construcció d’estacions d’alta velocitat en aeroports 
s’inicià el canvi de concepte i ara les estacions compten amb una bona inter-
modalitat que inclou tant el vehicle privat (aparcaments) com els trens regio-
nals, el tramvia i els mitjans de transport no motoritzats. Com a exemple ca-
pdavanter menciona el portal web FLINC (https://flinc.org/), que ofereix un 
servei per compartir el cotxe a tot Alemanya.
La segona conferència “El potencial turístico en ciudades con conexión de 
alta velocidad ferroviaria”, fou impartida per José M. Coronado i Maddi 
Garmendia, de la Universidad de Castilla-La Mancha, a Ciudad Real. Pre-
sentaren un estudi realitzat en tres ciutats mitjanes a Espanya: Albacete, Ciu-
dad Real i Toledo. L’estudi es focalitza en els trajectes a peu per a turistes 
entre les estacions ferroviàries d’alta velocitat i els respectius centres urbans. 
Analitzen la llegibilitat i la senyalització de l’itinerari, l’estat i amplada de les 
voreres i la qualitat de l’entorn immediat (nivell de trànsit als carrers, atractius 
addicionals en l’itinerari, com ara vistes panoràmiques, etc.). Malgrat que 
l’experiència turística comença a l’estació, conclouen que en aquests casos les 
connexions per a vianants són la baula perduda en la cadena de transport.
–319–
Treballs de la SCG, 75, 2013, 317-319 Kerstin Burckhart, Rafael Giménez-Capdevila 
Cicle de conferències “El tren d’alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes”
El dijous 14 de març Roger W. Vickerman, de la Universitat de kent (Reg-
ne Unit), clogué el cicle de conferències amb una exposició sobre el ferrocarril 
d’alta velocitat i el desenvolupament regional a partir de la línia entre Londres, 
París i Brussel·les. Els problemes causats per la segregació jurisdiccional de les 
xarxes i la competició entre operadors (fronteres, regulacions, finançament...) 
tenen una particular incidència en les ciutats mitjanes, que queden relegades 
pel predomini dels fluxos intermetropolitans. Les autoritats locals i regionals 
tenen en aquest camp un paper rellevant en tant que poden facilitar l’accés a 
la xarxa d’altes prestacions i convertir l’estació en un centre de serveis i negocis.


Cicle de conferències "El tren d'alta velocitat i la seva intermodalitat en ciutats mitjanes"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert