Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Al capítol final, Nel·lo reprèn les idees
ja avançades a la introducció sobre el
govern de la ciutat i el territori i associa
la viabilitat futura de la ciutat amb l’e-
xistència d’un projecte col·lectiu, que, a
través de polítiques territorials concretes,
hauria de materialitzar i desenvolupar un
model de ciutat compacta, integrada i
complexa. En el cas concret de l’àmbit
metropolità barceloní, aquest projecte
col·lectiu s’hauria de concretar a partir de
set objectius territorials bàsics: enfortir la
capacitat econòmica de la ciutat, verte-
brar la seva estructura urbana, augmen-
tar-ne l’accessibilitat exterior, garantir la
seva funcionalitat interna, defensar el dret
de tots els ciutadans a l’ús del territori,
protegir la qualitat ambiental i assegurar-
ne la governabilitat.
Aquest és un llibre sobre la ciutat, però,
sobretot, per a la ciutat. Un llibre pensat
des de la seva defensa i valoració, que
comença definint-la com el producte més
sofisticat i complex produït per la huma-
nitat i acaba plantejant quins són els rep-
tes per fer possible no només que la ciu-
tat continuï essent ciutat, sinó que també
pugui ésser reconeguda i viscuda com a
tal per tothom.
Rosa Cerarols
rcerarols@hotmail.com
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 231
Avui en dia ningú no dubta del poder de
les imatges en la comunicació i la seva
importància, no només en la transmissió
de coneixements, sinó també en la seva
facultat a l’hora de captar l’atenció, ja sigui
sorprenent o despertant dubtes i pregun-
tes. La portada del llibre (un plànol del
metro de Londres amb les denominacions
de les parades canviades per noms de
diferents personatges del món de la filo-
sofia, de la política, del cinema, etc.) i,
especialment, una de les fotografies de
l’interior van atreure, a primer cop d’ull,
la meva atenció. Que en un llibre amb
una editora i una editorial britàniques
amb referències bibliogràfiques, majo-
ritàriament, anglosaxones aparegui una
fotografia d’uns edificis mig enderrocats
amb un grafit on es pot llegir en català:
«Salvem el barri. Prou especulació» (pro-
bablement al barri del Raval de Barcelo-
na, encara que, malauradament, podria
situar-se en qualsevol indret de Ciutat
Vella), no deixa de cridar l’atenció i ser,
alhora, un bon exemple per reflectir una
nova manera d’expressar-se, de comuni-
car-se o de veure les coses en consonàn-
cia amb el cultural turn que pren la geo-
grafia en els darrers anys i del qual, de
manera excepcional, tracta aquest llibre.
Doing Cultural Geography és un llibre
editat per la profesora del Departament
de Geografia de la Universitat de Ports-
mouth, Pamela Shurmer-Smith i escrit,
bàsicament, per ella mateixa (signa sola o
conjuntament més de la meitat dels capí-
tols del llibre), amb la col·laboració d’al-
tres col·legues investigadors i investiga-
dores joves del mateix departament. És
un llibre de lectura àgil i entenedora, diri-
git a un públic jove que pretén introduir
els elements necessaris per portar a terme
una recerca en geografia cultural. Amb
aquest objectiu, divideix el llibre en tres
parts, cadascuna de les quals correspon
als eixos bàsics que vertebren qualsevol
recerca: un cos teòric, una metodologia i
una presentació dels resultats. A més,
i amb l’objectiu que el lector i la lectora
participin activament de les exposicions
SHURMER-SMITH, Pamela (ed.)
Doing Cultural Geography
Londres: Sage Publications, 2002, 248 p.
ISBN 0-7619-6563-3
dels autors i les autores i ajudant a refle-
xionar o comprendre millor les idees
bàsiques, s’intercalen, al llarg del text,
exercicis o preguntes extraordinàriament
oportunes per a aquest objectiu. Final-
ment, i en relació, també, amb el com-
ponent didàctic del llibre, cal destacar els
fragments seleccionats d’obres d’altres geò-
grafs i geògrafes culturals i les definicions
de paraules clau al final de cada capítol.
Però vegem de què parla aquest llibre.
En una breu introducció, l’editora defi-
neix què és per a ella la cultura («is the
communicating, sense-making, sharing,
evaluating, wondering, reinforcing,
experimenting qualifier of what people
do», p. 3) i què enten per geografia
cultural (entre d’altres aspectes, comen-
ta: «it includes the ways in which place,
space and environment are perceived and
represented», p. 3).
Tot seguit apareix el primer bloc del
llibre, titulat «Theory into practice». En
aquest apartat s’exposen diferents enfo-
caments teòrics culturalistes tot emfatit-
zant la necessitat de posicionar-se teòri-
cament davant una recerca. L’editora,
conscient que l’estudi de la teoria és una
de les parts més feixugues per als estu-
diants i les estudiantes s’esforça a desmi-
tificar-la. Segons ella, la teoria ens ha d’a-
judar a pensar més fàcilment i la manera
d’entendre-la és reconeixent que tothom
l’usa quan construeix significats i que
només pel fet de mirar les coses o el món
de manera diferent (des de diferents posi-
cionaments ideològics, morals, etc.) ja
estem estructurant diferents coneixements.
Els capítols següents ens apropen a les
perspectives teòriques (geografia huma-
nista, de la percepció i marxista) que han
influït en la nova geografia cultural i les
vessants cap a on aquesta s’ha anat desen-
volupant (geografia cultural postestruc-
turalista, feminista i postcolonial). La geo-
grafia humanista i de la percepció —amb
les seves arrels en la fenomenologia i la
psicologia, respectivament— han aportat
a la geografia cultural, per una banda, el
reconeixement de l’experiència personal
en la percepció del paisatge i en la com-
prensió de la realitat que ens envolta (sense
of place) i, per l’altra, la visió de la plura-
litat de significats en la interpretació dels
llocs i dels espais.
De la mateixa manera, el pensament
marxista ocupa una posició privilegiada
en la confecció de l’actual geografia
cultural, per la mera consideració política
de la cultura. La principal contribució de
Marx a les teories culturals ha estat el seu
concepte relacionat amb la cultura del con-
sum (commodity fetishism), desenvolupat,
posteriorment, en estudis centrats en cen-
tres comercials i la formació d’una nova
política del consum. La sensibilitat mar-
xista pels temes relacionats amb les desi-
gualtats de classe ha estat una altra de les
aportacions fetes a la geografia cultural i,
concretament, als estudis urbans culturals
(temes com ara la gentrification o l’elitit-
zació i l’exclusió social). Un altre concep-
te de rellevant importància per a l’enri-
quiment dels estudis culturals ha estat el
d’hegemonia cultural o de dominació dels
processos culturals (proposat per Grams-
ci), clarament exemplificat, avui en dia,
pel poder uniformitzador de la publicitat
i dels mitjans de comunicació. Fent front
a aquesta tendència globalitzadora del pen-
samet únic, la geografia cultural s’ha inte-
ressat pels estudis de resistència o de sub-
versió de minories racials (i d’altres) —a
través de carnavals, manifestacions de pro-
testa, etc.— al poder establert.
Com s’ha indicat anteriorment, els
màxims exponents de les teories culturals
són les teories postestructuralistes, femi-
nistes i postcolonialistes. El pensament
postestructuralista intenta trencar amb les
estructures conceptuals tot qüestionant
les bases de la seva mateixa construc-
ció. Les nocions d’alteritat, la transgressió
de les fronteres, la deconstrucció de
les categories existents són algunes de les
característiques d’aquest corrent filosòfic.
Les idees sobre les pràctiques discursives
de M. Foucault, els treballs de G. Delleuze
232 Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 Ressenyes
i F. Guattari, la idea del simulacrum o la
d’hiperrealitat proposada per J. Baudri-
llard i adoptada pels geògrafs i les geò-
grafes culturals per entendre el consum
de les imatges postmodernes (parcs temà-
tics, centres comercials, etc.) són algunes
de les aportacions d’aquest pensament a
la geografia postestructuralista cultural.
Altres contribucions han estat les realit-
zades per la filòsofa H. Cixous i pel filò-
sof J. Derrida. Aquest darrer ha influït en
la preocupació dels geógrafs i les geògra-
fes culturals sobre la «pèrdua» de repre-
sentació a la qual es veuen sotmeses algu-
nes persones, idees o llocs (minories quant
a nombre i poder).
Les dones han estat, sovint, una d’a-
questes categories «perdudes», «construc-
ted as marginal, eccentric, excluded from
the main project» (p. 54) i han estat les
teòriques feministes les que han apostat
per un canvi, no només acadèmic sinó
també polític. El fet que la identitat de
cada individu es construeixi en base a
múltiples i canviants posicions (gènere,
sexualitat, ètnia, classe, religió, naciona-
litat, riquesa, etc.) fa que no es pugui
parlar de les dones o els homes com a
categories monolítiques i estàtiques. Anant
més enllà, algunes geògrafes feministes
culturals consideren, també, que el sexe
és una construcció social i que, per tant,
l’hegemonia heterosexual desenvolupa,
igual que el patriarcat, un paper destacat
en les relacions de poder que s’establei-
xen en tots els espais.
Les geografies postcolonials són, jun-
tament amb les dues geografies exposa-
des anteriorment, unes altres «voices from
the margins» que proposen, en aquest cas,
una revisió de la història de l’imperialisme,
amb l’objectiu de qüestionar el punt de
vista eurocèntric i la seva manera de veure
el món. E. Said, amb el seu llibre Orien-
talisme, és, potser, un dels màxims expo-
nents dels estudis postcolonials i una de
les persones que més ha influït en la for-
mació dels geògrafs i les geògrafes post-
colonials culturals. L’estudi dels discursos
postcolonials, els estudis subalterns, els
conceptes d’hibridesa i d’antidesenvolu-
pament són altres vessants, extremament
interessants, desenvolupats per aquesta
corrent de pensament.
El fet que la geografia cultural emfa-
titzi, per raons teòriques, el coneixement
particular des de la subjectivitat més que
no pas el general des de l’objectivitat,
explica que els mètodes d’anàlisi utilitzats
siguin, principalment, els qualitatius. La
segona part del llibre «Doing it» se cen-
tra, doncs, en l’estudi de la metodologia
qualitativa i, especialment, en la presen-
tació dels mètodes etnogràfics i d’anàlisi
textual, mentre que la tercera part,
«Making sense», proposa diferents mane-
res d’analitzar els resultats obtinguts en el
treball empíric i diferents propostes per
presentar la recerca final. Totes dues parts
resulten molt interessants, especialment
quan les autores i els autors fan referèn-
cia a les seves pròpies experiències meto-
dològiques de les recerques en les quals
han participat.
L’etnografia, a través de tècniques d’ob-
servació participant, entrevistes en pro-
funditat a una persona o a un grup de
diverses persones (els anomentas focus
group), i el seu reconeixement implícit a la
multiplicitat de significats, ha permès arri-
bar a comprendre la varietat d’experièn-
cies que sorgeixen al voltant d’un tema
amb les seves diferències, contradiccions
i complexitats. La geografia feminista ha
estat, sens dubte, la que millor ha treballat
amb els mètodes etnogràfics i la que més
ha aprofundit el seu estudi. Atesa la seva
especial sensibilitat en qüestions relacio-
nades amb el poder, el privilegi, l’autori-
tat o les veus dominants, les geògrafes
feministes han estat les primeres a reconèi-
xer la necessitat de minimitzar les rela-
cions de poder que s’estableixen en qual-
sevol recerca entre el subjecte investigat i
l’investigador o investigadora. Aquestes
relacions no són sempre fixes o unidirec-
cionals, sinó que canvien d’acord amb el
tipus d’interacció que es produeixi entre
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 233
els dos subjectes. Altres aspectes tractats
al llarg dels capítols del segon bloc són
aquells que fan referència als conceptes
de subjectivitat (els individus estudiats i
l’investigador o investigadora tenen múl-
tiples identitats segons les seves cir-
cumstàncies personals i el seu context) i
de reflexivitat (l’investigador o investi-
gadora és conscient de la seva posició 
—sexe, edat, nivell educatiu, classe social,
etc.— en el procés de recerca i en els seus
resultats), així com les qüestions relacio-
nades amb el reconeixement de la par-
cialitat del coneixement o les repercus-
sions ètiques de la recerca. Aquesta
qüestió, la de l’ètica, és represa en el ter-
cer bloc quan es tracta el tema de la dis-
crecionalitat que ha d’assumir qualsevol
recerca que basi els seus mètodes en les
entrevistes personals, fent-ho a partir de
mantenir l’anonimitat dels entrevistats i
les entrevistades o canviant algun esdeve-
niment per evitar fer reconeixibles els sub-
jectes d’estudi.
L’altre mètode estudiat és l’anàlisi tex-
tual (es considera «text» qualsevol pro-
ducció cultural realitzada pels éssers
humans que es pugui «llegir»), que és
emprat, bàsicament, per la geografia post-
colonial i pretén, en termes generals, aju-
dar a comprende, per una banda, les dife-
rents pràctiques discursives relacionades
amb els espais i els llocs que reforcen o
resisteixen les estructures de poder i, per
l’altra, les diverses representacions dels
llocs i dels espais construïdes en la litera-
tura (poemes, noveles, memòries, cartes,
etc.), la documentació visual (fotografies,
postals, pel·lícules, etc.), la pintura, etc.
El tercer bloc tracta sobre la importància
d’analitzar sistemàticament els textos, els
discursos o les entrevistes en profunditat
(es proposa per a aquest darrer l’ús del
programa informàtic anomenat Atlas-ti)
i es proposen formes alternatives al text
per presentar els resultats obtinguts (pòs-
ters, multimèdia, fotografia, vídeo, etc.).
Per acabar, recomanar, d’una manera
especial, la lectura del llibre a aquelles geò-
grafes i geògrafs que, treballant des d’una
perspectiva cultural, han rebut, alguna
vegada, crítiques cap a la seva recerca per
ser considerada «poc geogràfica». La seva
lectura pot encoratjar-los a continuar tre-
ballant des d’una visió feminista, postes-
tructuralista, no eurocèntrica, no elistista,
entre d’altres, i continuar aportant noves
idees i visions al coneixement geogràfic
en aquest nou segle que tot just encetem.
Anna Ortiz Guitart
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
Anna.Ortiz@uab.es
234 Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 Ressenyes
El llibre neix amb l’objectiu de reunir en
un únic document el conjunt d’aporta-
cions que es van realitzar en el col·loqui
que, sota el mateix títol del llibre, es va
celebrar la primavera de l’any 2000 a la
ciutat d’Alacant. L’objectiu del col·loqui
era el d’aprofundir sobre les causes i les
conseqüències de les sequeres a l’Estat
espanyol i tingué la intervenció d’experts
en aquesta problemàtica, enfocada sota
una permanent mirada geogràfica, atesa
la pròpia formació dels autors. Ha estat
editat pels prestigiosos catedràtics de geo-
grafia Antonio Gil Olcina i Alfredo Mora-
les Gil, tots dos membres de l’Institut
Universitari de Geografia vinculat a la
GIL OLCINA, Antonio; MORALES GIL, Alfredo (eds.)
Causas y consecuencias de las sequías en España
Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo i Instituto Universitario de
Geografía, 2001, 573 p.
ISBN: 84-7908-600-9


SHURMER-SMITH, Pamela (ed.) Doing cultural geography

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert