Guerrero i Moreno, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I )Ina llllia e>tructural de ti icn,nu,le'r ii le>
(LI. Cornudella, ed.)
Trchalls do In SCB. Vol. 48 (1998) 261-262
GLOSSA BIOGRAFICA DEL PROFESSOR JOHN KENDREW
RI( \RI) (it I Iml Im
Antic/resident dc la Societat Catalana de Biologia
Tambe Os eI meu torn donar les gracies.
En primer Iloc al professor Sir John Ken-
drew, que encara que esta molt ocupat, va
acceptar venir a parlar-nos; i li hem de do-
nar les gracies no solament per la seva tasca
cientifica i organitzativa (va ser deu anus
president del laboratori de biologia molecu-
lar de I Ieidelberg), sin() tambe per la seva
gran capacitat de transmissio de coneixe-
ments i la seva capacitat de cornunicar
aquest amor a la ciOncia en general i la bio-
quimica en particular.
Tambe he de donar Ies gracies al vicepre-
sident de I'Instihrt, bioquimic com el nostre
convidat, i a tots els altres bioquimics de la
mesa, de qui un microbioleg com jo ha po-
gut aprendre molt. Cal dir que la bioquimi-
ca es una ciencia molt jove. Jo recordo una
classe que vaig sentir, feta pel professor
Stebbins, un fam6s genetista, encara viu
perm actualment retirat, de la Universitat de
California, en yue va explicar que cap a
I'anv 1927, quan ell era estudiant, li van par-
lar dun tal Svedberg, que havia dit que hi
havia molecules que tenien mes de deu mil
daltons, UMA o el que fos; es a dir, el con-
cepte de macromolecula es un concepte re-
lativament recent.
1 ho han fet molt be ayuests nois, els
bioquimics, perque ara la bioquimica es
1'epitop de la ciencia. Han fruit dels grans
avantatges: son, d'una Banda, quimics (el
professor Kendrew es clarament quimic), i
han emprat la metodologia, la capacitat de
predicci6, les tOcniques, el prestigi de la
ciOncia; pero tambe hi han dedicat I'interes i
la passio que to la biologia: agafar els orga-
nismes i veure com reaccionen; tenir la ca-
pacitat de prediccio evolutiva; poder veure i
relacionar 1'estructura i la funcio. Han aga-
fat el millor de la quimica i de la biologia.
El gran esclat de la bioquimica va tenir
floc a la dOcada de 1940, que fou una deca-
da meravellosa per a aquesta ciOncia, la
dels cicles metabolics, en I'estudi dels quals
van intervenir molt els microbiblegs. Enca-
ra mes, a la dOcada de 1950, a partir de
I'anv 1953, amb l'estructura de 1'acid deso-
_'"' R1 (.-IR1) (1CLRRLR()
xirribonucleic. Aqui interve tambe la cris-
tal.lografia. Aquesta metodologia va per-
metre a Max Perutz i John Kendrew eshri-
nar 1'estructura de les dues primeres
molecules proteiques: la mioglobina i I'he-
moglobina.
John Kendrew era molt jove durant la
Segona Guerra Mundial. Va estar destinat a
Egipte, les forces aeries -la RAF-, i quan es
va incorporar a la vida civil va ser reclutat
per una persona que venia de Viena, fugida
de la situacio anterior de la Guerra Mun-
dial, Max Perutz. De seguida es van inte-
grar molt be en aquell laboratori on feien
una investigacio basica, que aparentment
no servia per a res. El director del grup era
Max Perutz i va escollir la reina de les mole-
cules que pretenien estudiar, l'hemoglobi-
na. Aquesta molecula era molt complicada,
un conjunt d'uns dotze mil atoms, roes de la
meitat dels quals no tenien cap sensibilitat
en la difracci6 de raigs X; els que quedaven,
encara sis mil atoms, eren molt dificils d'es-
brinar.
John Kendrew va triar la mioglobina,
que to uns mil dos-cents atoms significatius
i, cap al 1960, va esbrinar-ne l'estructura
molecular. Un cop Kendrew va fer la mio-
globina, Perutz Va resoldre l'hemoglobina.
La cabdal irnportancia del descobriment va
ser reconeguda amb la concessi6 quasi im-
mediata del premi Nobel de Quimica per a
tots dos, l'anv 1962.
Tornant a Aquesta interrelacio tan mera-
vellosa que hi ha entre bioquimica, qufmica
i biologia, voldria esmentar la nostra visio
excessivanient antropocentrica o, si mos no,
zoocentrica. Estero acostumats a pensar que
I'hemoglobina es un invent dels eucariotes,
i bastant recent. Doncs no, l'hemoglobina
fou ,inventada», com tantes altres molecu-
les, pels bacteris. Hi ha molt pocs bacteris
que tinguin hemoglobina, pero Vitrosi/lla
conte una estructura molt similar a I'hemo-
globina. S'han clonat els gens de Vitros(llla
en tongs productors d'antibiotics. Els fongs
esgoten molt rapidament l'oxigen i la pro-
duccio d'antibiotics s'atura; no es fermenta-
cio, encara que els bioquimics ho anomenin
aixi perque es fa en un fennentador. L'oxi-
gen que necessiten aquests tongs l'obtenen
gracies al gen clonat de Vitrosylla.
Un altre exernple destacat: el 1977 es
van descobrir els deep sea vents, les fonts ter-
mals submarines, aquests paradisos fora de
la Hum solar on viuen uns animals tan
grans com la Riftia paquistila, que pot arri-
bar a mesurar tres metres. El seu interior es
pie de bacteris del sofre, que viuen gracies
al fet que Riftia paquistila to una hemoglobi-
na especial, que no solament to un Iloc per
agafar oxigen, sing un altre per agafar
sulfhidric. En eliminar sulfhidric, es desin-
toxica, alhora que passa oxigen als bacteris,
els quals l'emprenen en el seu metabolis-
me. Tot aixo no hauria estat possible sense
els descobriments de Max Perutz i de John
Kendrew.
Vull acabar amb una nota personal no
meva, sing cornunicada pel professor Subi-
rana, que demana que recordern que Ken-
drew va tenir una gran influcncia en una
epoca clue afortunadamernt molts de vosal-
tres no vau experimentar, una epoca d'a*flla-
ment espanyol per rao de la dictadura de
Franco. L'any 1967, el professor Kendrew
va ser a Barcelona i va influir moltissim per-
clue tres bioquimics espanvols practicament
aillats entressin a I'EMBO. Poc despres, el
1969, es va celebrar el Primer Congres de la
Federacio Europea de Societats de Bioquf-
mica a Madrid, que va suposar I'obertura
cientifica d'Espanya. Dono les gracies al
professor Kendrew pel seu interes a donar
suport a uns cientifics espanvols practica-
ment desconeguts. Gracies a aquest fet se-
gurament Espanya, en general, i Catalunya
en particular, ha desenvolupat una ciencia
que abans trobava barreres per a la seva
projeccio exterior.


Glossa biogràfica del professor John Kendrew

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert