Villanueva i Margalef, Maria

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR&ICA 21. 1992. on. 9-14 
La geografia a l'ensenyament: a la recerca 
d'un lloc perdut? 
Maria Villanueva i Margaler" 
Résumé / Abstract / Resumen /Resum 
La revue Documents d'Analisi Geogrdfica a voulu participer dans le 
débat qui est en train de se produire dans la communauté des géographes 
sur la permanence ou l'exclusion de la géographie en tant que discipline 
scolaire et sur son r61e dans le processus éducatif global. On a voulu le fai- 
re depuis le domaine qui lui est propre, en publiant des textes qui puissent 
aider a la réflexion et a la pratique des enseignants et cela a un moment ou 
l'on va mettre en oeuvre un nouveau cuniculurn éducatif dans notre pays. 
The periodical publication Documents dilnalisi Geografica wants to 
participate in the current discussion taking place en geographical circles on 
the possible exclusion or maintenance of geography in school education 
and on the consequent implications for education in general. The contribu- 
tion is, logicallv, in the form of the publication of certain text which stimu- 
late reflexion a& offer ideas for te;ching, especially applicable in the new 
Secondary Education syllabus in process of introduction in Spain. 
La revista Documents dilnalisi GeogrZEfica quiere participar en el 
debate que se esta produciendo en el seno de la comunidad de geógrafos 
sobre la permanencia o exclusión de la geografia como materia escolar y 
sobre su implicación en el proceso educativo global. Y quiere hacerlo 
desde el lugar que le es propio, mediante la publicación de textos que 
* Departament de Geografia, Escola de Mestres ((Sant Cugat)), Universitat Autonoma de Barcelona. 
9 
DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21, 1992 
contribuyan a la reflexión y a la practica de 10s profesores, especialmente 
en el momento de aplicación del nuevo diseño cunicular del sistema edu- 
cativo de nuestro país. 
* * * 
La revista Documents dilndlisi Geografica ha volgut fer-se resso del 
debat que s'esta produint en el si de la comunitat de gebgrafs sobre la per- 
mankncia o exclusió de la geografia com a matkria escolar i sobre la seva 
implicació en el procés educatiu global. I ha volgut fer-ho des del camp 
que li és propi, amb la publicació de textos que puguin contribuir a la 
reflexió i a la practica dels professors, sobretot en el moment d'aplicació 
del nou disseny cumcular del sistema educatiu del nostre país. 
La revista Documents d 'Analisi Geogra3ca ha volgut fer-se resso del llarg debat 
que s'esta produint en el si de la comunitat de geografs sobre la permanbncia o 
l'exclusió de la geografia com a matbria escolar i sobre la seva implicació en el 
procés educatiu global, debat que ha anat prenent més i més actualitat entre nosal- 
tres amb l'aplicació del nou disseny curricular del sistema educatiu. I ha volgut fer- 
ho amb la publicació de materials +n bona part- de fora de les nostres fronteres, 
que aquí no son facils d'obtenir i, en canvi, poden complementar i enriquir la nostra 
perspectiva. 
El ensenyaments geografics, immersos dins d'una area anomenada Geografia, 
Historia i Cibncies Socials, continuen sense trobar un lloc clar en les noves propos- 
tes i més aviat sembla que persisteix l'amalgama tradicional a l'hora d'establir uns 
sistemes conceptuals que encara pretenen abastar un amplíssim ventall de fets i 
conceptes posats al servei d'uns objectius terminals enciclopbdics. A més d'aquesta 
remarca, els temes pendents de caire epistemolbgic que afecten la relació entre 
investigació geografica i ensenyament per tal de renovar i actualizar la docencia, 
tampoc no semblen resolts. Perb no és la nostra intenció entrar en l'analisi de la 
proposta curricular, sinó proporcionar elements per a la reflexió sobre quin és el 
lloc de la geografia com a matbria escolar i la seva contribució al procés educatiu i, 
en definitiva, per al debat sobre quina geografia cal ensenyar, per qui: cal ensenyar- 
la i com fer-ho. 
I abordem aquestes qüestions en un moment en qui: la geografia és motiu 
d'interbs per part de l'opinió pública, i ho és precisament per la seva imatge més 
menyspreada: aquella geografia de golfs i caps, de paysos i capitals, sembla enyora- 
10 I 
LA GEOGRAFIA A L'ENSENYAMENT: A LA RECERCA D'UN LLOC PERDUT? 
da perque hom ha descobert amb escandol que els nois i les noies del món occiden- 
tal més ric no saben on és el Japó ni Croacia, i són, per tant, incapaqos d'asse- 
nyalar-10s en un mapa (Downs, Liben i Daggs, 1988). I convé recordar que a la 
decada dels seixanta aquest mateix tema ja aparegué a les pagines de la premsa dels 
Estats Units, tot qüestionant els resultats de la supressió de la geografia escolar i la 
seva immersió dins d'una materia anomenada Estudis Socials (Cramer i Gritz- 
ner, 1963). 
No deixa de ser una paradoxa que els ciutadans puguin veure en directe el que 
passa a qualsevol racó del planeta, si és notícia televisiva, pero no tinguin la capaci- 
tat de situar-10. La imatge del món s'ha convertit, en un moment de canvis trans- 
cendentals en l'aspecte geopolític, en un batibull de noms sense ubicació. És clar 
que no defensarem aquí el retorn a una manera d'entendre l'aprenentatge geografic 
massa caricaturitzada, pero creiem que és un símptoma prou alarmant la incapacitat 
dels ciutadans per encaixar les dades que li proporcionen els mass media en el seu 
marc espacial (Manero, 1992), la qual cosa significa alhora la dificultat d'analitzar- 
les i d'explicar-les en el context d'una xarxa complexa de relacions. 
La geografia ha perdut el monopoli de la informació sobre el món actual; no és 
un vernís cultural ni el territori d'uns especialistes en síntesi. Pero ensenyar geogra- 
fia avui és ensenyar als nois i noies a plantejar-se els problemes que es plantegen 
els geografs, donar les claus per formular-se i contestar preguntes sobre el on, com, 
per que, per que allí, i entendre les representacions de l'espai terrestre que el mos- 
tren com a totalitat social, economica, política i cultural (Bidault, Elissalde et al., 
1989). La geografia és la ciencia social que s'interessa per l'espai dels homes; cal 
ensenyar, doncs, el món de les dones i dels homes i no tant la Terra en si mateixa, i 
fer entendre els models socio-espacials que l'organitzen, la manera com l'espai és 
produ'it, organitzat, gestionat i viscut (AFDG, 1989). 
En un sistema educatiu que manté els joves escolaritzats fins als setze anys, es 
clar que l'objectiu del cicle obligatori no ha de ser preparar futurs universitaris, 
sinó formar el més acuradament possible ciutadans que s'integrin en el món del tre- 
ball en el sentit més ampli. L'escola ha de vetllar per una bona formació en tots els 
ambits, per6 sobretot per l'educació dels valors i les actituds que faci dels alumnes 
ciutadans amb coneixements adequats, criteri i sentit crític (Pickles, 1986). En el 
context d'un projecte educatiu global i obert, la geografia ha de servir per explicar 
la realitat i permetre als alumnes estar preparats per encarar-se a qüestions socials i 
ambientals; pero per fer-ho cal un mbtode i una epistemologia que doni sentit tant 
als objectius terminals com a l'orientació de l'acció docent. 
És en aquest punt que acabem d'assenyalar on es posa de manifest la diversitat 
d'opcions darrera de les quals s'arrengleren els professionals de l'ensenyament, car 
l'evolució de la geografia s'ha fet en funció dels paradigmes científics dominants i 
els programes escolars han estat el reflex més clar d'aquestes posicions ideolbgi- 
ques (Bailly i Debarbieux, 1991). 
Els darrers anys han vist com el debat s'aguditzava i en són mostra els volums 
monografics d'algunes publicacions prou reconegudes, sobretot en l'ambit francb- 
fon (L'Espace Geographique, 1986 i 1989; Intergéo Bulletin, 1989), que han estat 
recollits parcialment en un volum editat pel gmp RECLUS (1990). En el món 
anglosaxó, especialment en un país de llarga tradició en l'ensenyament de la geo- 
grafia com és el Regne Unit, pero també a Australia (Fien i Gerber, 1986, Gerber i 
Lidstone, 1988), el debat s'ha presentat molt fortament marcat per posicions ideolb 
giques. Els termes d'aquest debat foren molt ben esquematitzats per N. Graves: ((La 
diferencia es troba entre aquells que, tot i acceptant que no ha d'existir una barrera 
entre la geografia a l'escola i la vida exterior, creuen que la geografia serveix per 
obrir l'esperit de l'estudiant a aquest món exterior tal com és, i els que atorguen a la 
geografia la vocació de transformar el món exterior)) (Graves, 1987, p. 137). 
En realitat es tracta de la tria entre una geografia escolar acadbmicament ben 
resolta que no qüestiona gaire l'ordre establert, o bé una geografia crítica i emanci- 
padora que expliqui com les societats es fan i es refan, i com els paisatges i les rela- 
cions de l'home amb el medi canvien en aquest procés (Huckle, 1985); en una geo- 
grafia que parteixi de la qüestió: quina geografia?, per a quina acció política? 
(Harvey, 1978). 
El debat sobre l'ensenyament de la geografia no és tancat i n'és prova la reacció 
que ha provocat en alguns palsos la reforma de llurs sistemes educatius per tal de 
defensar la permankncia de la geografia en els currículums obligatoris, defensa en 
la qual han desenvolupat un paper important algunes agrupacions professionals 
com la Geographical Association i 1'Institute of British Geographers al Regne Unit, 
1'Associacion Franqaise pour le Developpement de la Géographie o el National 
Council for Geographic Education als Estats Units. El més interessant d'aquesta 
polbmica ha estat que no s'ha produ'it només entre els professors de l'ensenyament 
secundari, sinó que hi han intervingut activament gebgrafs universitaris, bé partici- 
pant en col.loquis, bé col4aborant en publicacions no adreqades a l'ensenyament 
d'una forma especifica, pero que han manifestat el seu interbs per la tematica edu- 
cativa, com són les revistes Espuces-Temps, L'Espace Géographique, Intergéo 
Bulletin, AREA, Annals of the Association ofAmerican Geographers, FOCUS, Pro- 
gress in Human Geography, entre d'altres. 
El volum monografic de Documents d 'Analisi Geogra$ca que presentem vol 
aportar un element més de reflexió en aquest debat, tot proporcionant treballs 
de professionals de reconeguda solvbncia, alguns dels quals publiquen per pri- 
mera vegada al nostre país i que ens han lliurat materials escrits per a aquesta 
edició. 
LA GEOGRAFIA A L'ENSENYAMENT: A LA RECERCA D'UN LLOC PERDUT? 
En la primera part s'han inclbs els articles de contingut teoric que tracten d'inci- 
dir en els dos aspectes assenyalats en la introducció. Els tres primers treballs fan 
referencia al vessant més propiament didactic i tots ells plantegen problemes basics 
de la relació ensenyament-aprenentatge, com són la idea d'una epistemologia esco- 
lar, en el treball de F. Audigier, l'aplicació de les teories constructivistes de l'apre- 
nentatge a la didactica de la geografia, en el de P. Benejam, i les aportacions d'un 
paradigma socio-didactic i un model de lectura cultural i crític de l'espai, en el tre- 
ball de F. Buffet. Els articles següents són aportacions al vessant conceptual de la 
practica educativa. El primer, de J. Fien, és una reelaboració de la seva ponbncia al 
Congrés de la UGI, celebrat a Brisbane el 1988, on destaca el valor de l'educació 
geografica com a eix d'una formació personal que possibiliti una vida quotidiana 
viscuda plenament; el de J. Huckle, en la línia dels seus treballs en educació 
ambiental, és una reflexió sobre el lloc de la geografia en l'educació d'una societat 
que ha de fer possible un desenvolupament economicament sostenible com a Única 
sortida a la crisi permanent i a l'acceleració dels problemes ambientals. 
Hem demanat, per tancar aquesta part, l'aportació de l'autoritat educativa de 
Catalunya amb un text on es dibuixen les línies directrius que s'han pres per a la 
confecció del disseny curricular de l'kea de Geografia, Historia i Ciencies Socials, 
marc en el qual els professors de geografia hauran de desenvolupar la seva tasca. 
La segona part del volum que presentem conté dos tipus de treballs; d'una banda, 
s'hi han aplegat articles sobre l'estat actual de l'ensenyament de la geografia a 
alguns palsos com el Regne Unit (D. Boardman), Franqa (J. David) i els Estats 
Units (A. de Souza), per tal de reflectir els termes del debat que s'esta produint en 
un moment de canvis en els currículums escolars; d'altra, no hem volgut tancar 
aquest monografic sense incloure-hi algunes propostes concretes de programació 
per tal d'aportar alguns elements adreqats a la practica a l'aula. Aquest és el cas 
dels articles que signen R. Ascon i M. Baylina, amb una programació d'estudi del 
medi i una sobre la perspectiva del genere en l'estudi de l'activitat industrial. 
La tercera part conté una nota sobre la trobada d'estudiants de geografia a la Uni- 
versitat de Tolosa del Llenguadoc i una altra sobre dues reunions que han tingut 
com a tema comú l'educació medioambiental. 
Finalment, el capítol de ressenyes s'ha dedicat també a la presentació de ma- 
terials diversos aplicables a l'ensenyament, com són atlas, material hdio-visual i 
llibres. 
No voldríem acabar aquestes ratlles introductories sense agrair i mencionar 
que el finanqament d'aquesta edició ha estat possible gracies a un ajut institucio- 
nal de la Subdirecció General de Formació del Professorat de la Generalitat de 
Catalunya i també a la col~laboració de l92\rea d7Ensenyament de la Diputació de 
Barcelona. 
BIBLIOGRAFIA 
ASSOCIACION FRANCAISE POUR LE D~VELOPPEMENT DE LA GEOGRAPHIE (AFDG) (1989), ((Quelle géograp- 
hie p o u  l'enseignement?)), L 'Espace Géographique, vol. XVIII, núm. 2, p. 171-177. 
BAILLY, A. i DEBARBIEUX, B. (1991), ((Des programmes de géographie a l'epreuve du temps)), Enseigner 
la géographie en Europe, GIP, RECLUS, Montpeller/Paris. 
BIDAUD, A., ELISSALDE, B. et al. (1989), ((Vive la géographie vivante!)), L'Espace Géographique, 
vol. xvIrI, núm. 2, p. 181-184. 
CRAMER, .E. i GRITZNER, C. F. (1963), ((Let's sell Geography)), Journal of Geography, vol. 89, núm. 5, 
p. 2 12-2 16 (reproducció parcial). 
Doms,  R., LIBEN, L. i DAGGS, D. (1988), ((On education and geographers: the role of cognitive de- 
velopmental theory in geographic educationn, Annals of the Association of American Geographers, 
78 (4), p. 680-700. 
FIEN, J. i GERBER, R. (1986), Teachinggeography for a Better World, Jacaranda Press, Brisbane. 
GERBER, R. i LIDSTONE, J. (1988), Developing s M s  in geographical education, IGU i Jacaranda Press, 
Brisbane. 
GEOGRAPHES A SOCIES (1987), Actes de I'Université d'Eté de I'AFDG, Lió. 
GRAVES, N. (1986), ((La géographie dans l'enseignement secondaire: l'experience anglaisen, L'Espace 
Géographique, vol. XV, núm. 1. 
HARVEY, D. (1978), ((What kind of geography for what kind of Public Policy?, Fundamentals of Human 
Geography: a reader, Open Univ. Harper & Row. 
HUCKLE, J. (1986), ((Geography, citizenship and political literacy)), a J. FIEN i R. GERBER, OP. cit. 
Intergéo Bulletin (1989), "Géographie et enseignement", vol. 95. 
JOHNSTON, R. (1985), cclhe world is our oysten), a R. m~ (ed.), Geographical, Futures Geographical 
Association, Sheffield. 
L'Espace Géographique (1986), monografic ctL1enseignement de la géographie)), vol. xv núm. 1. 
- (1989), monografic dedicat a ((La géographie et ses enseignements)), vol. xvrn núm. 2. 
MANERO, F. (1992), ((Riquiem por la geografia)), EI Pais, 21 de gener, p. 2. 
PICKLES, J. (1986), ((Geographic theory and educating for democracy)), Antipode, vol. 18: 2, p. 136-154. 
RECLUS i AFDG (1990), Enseigner la géographie, MontpelleríLió. 


La geografia a l'ensenyament : a la recerca d'un lloc perdut?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert