Domènech i Alsina, F.

Raventós i Pijoan, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES MODIFICACIONS
DE LA QUANTITAT I)E CLORURS SANGUINIS
I DE LA RESERVA ALCALINA EN L'OCLUSIO
INTESTINAL EXPERIMENTAL
per
F. DOMENECH i ALSINA J. RAVENTOS i PIJOAN
Aquestes recerques, integrades per deu experiments,
han estat portades a terme, principalment, a fi de com-
provar les variations de la reserva alcalina i dAs clorurs
de la sang en l'oclusi6, i tambe, per a determinar el paper
que en les modifications sanguinies juguen el nivell de
l'oclusi6 i les alteracions de ]a paret intestinal. La tec-
nica seguida ha variat segons els experiments practicats
i la detallarem sumariament en exposar-los.
Experiment i
Io-VI-1927. Gos de 8 kg. Anestesia cloral-morfina intra-
venosa. Se seccionen els esplancnics per via toracica.
El dia 21, als onze dies, per taut, d'haver practicat la secci6
dels nervis esplancnics, laparotomia, previa aneste'sia per injecci6
intraperitonial de cloral-morfina. Se secciona el duoden a 12 cm.
pel pilor, se sutura curosament cada extrem i s'invagina la sutura
sota una nova sutura sero-serosa. Durant la intervenci6 s'apre-
cien intenses contraccions intestinals . L'endema l'aniuial esta
ensopit. Deposicions diarreiques hematiques. bfor aquella nit
a les trenta-dues bores, aproximadament, de provocada l'o-
clusi6.
Necr6psia. El peritoneu normal, 1'est6mac i la porci6 pro-
Treballs de la Societat de Biologia. 1928 193
ximal del duoden, quelcom distesos. En examinar 1'intestf a
nivell de la seccio, s'aprecia el munyo proximal molt conges-
tionat, roig vin6s. En 1'extrem distal el munyo ha estat el cap
d'una invaginaci6 que ha progressat uns 12 cm.; la porci6 in-
vaginada ester necrosada.
Aquest experiment, que ens permete de comprovar, coin
hem fet remarcar en parlar de l'etiologia de la invaginacio,' el
paper actiu de la musculatura intestinal en la patogenia d'aquella,
no dona lloc a grans deduccions. Mort rapida despres d'una
oclusio alta on hi ha lesions altes de necrosi. Es una observacio
que concorda amb els resultats obtinguts per altres autors.
Experiment 2
21-vI-1927. Gos de 12 kg. Anestesia cloral-morfina intra-
peritonial. Secci6 del duoden a 1o cm. del pilor, i sutura i
invaginacio del dos extrems.
22-VI-1927. El gos ester forca be. Extraccio de sang per
punci6 de la jugular, previa disecci6 d'aquesta. Investigaci6 de
la reserva alcalina pel metode de Van SResultat, 59'1.23-vi-r927. El gos ester un xic ensopit.
lyke.
loo apreciem vomits.
Examen de la reserva alcalina, 66'4.
24-vI-1927. Gos molt sopor6s. Al migdia anestesiem el gos
amb cloral-morfina intraperitonial, i es mor. Exanlinat inune-
diatament, apreciem congesti6 lleugera dels extrenis duodenals
seccionats.
En aquest cas la mort fou accelerada pel fet d'aquesta se-
gona anestesia. En comparar el cas amb 1'anterior, veiem una su-
pervivencia molt mes gran. I,'oclusio ester al mateix nivell,
pero les lesions duodenals son molt menys accentuades. La
reserva alcalina, que ja es elevada en la primera determinacio,
feta al dia segiient de l'oclusi6, encara puja Ines.
Experiment 3
6-VII-1927. Gos de 9 kg. A les 12 11., examen de la sang.
Reserva alcalina, 5o'4.
A les 19 h., oclusio duodenal a io cm. del pilor, per seccio
de l'intestf.
7-VII-1927. El gos, una mica ensopit, presenter set intensa.
A les 17 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 57
Clorurs ......................... 4'586 per 100
I. Diferentes causas y mecanfsmos de la obstruccf6n intestinal,
Revista medica de Barcelona , rx, 234; 1928.
13
r94 Yublicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
8-vu-i92^. Molt _soporbs, set intensa . Ales r8 h., examen
de la sang:
Reserva alcalina ................ 66'4
Clorurs . ........................ x`299
Es mor al vespre. Autdpsia, el dia y al matf estbmac
bait. I;ls munyons, invaginats, d'un color negre-rogenc.
Resum oclusib alta. Mor a les seixanta bores, aproxi-
madament. Lesions discretes a nivell de la seccib duodenal.
Augmenta la reserva alcalina i baixa la quantitat de Clorurs
sanguinis.
$xperiment 4
6-vu-i92^. Gos de 9 kg. Ales t2 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 56'2
Clorurs ......................... c^'go3
A les 20 h., oclusio per seccib de 1'uitestf en la porcib ter-
minal de 1'fleon.
^-vii-iyz7. L'animal esta alegre, amb set intensa. Ales
r^ h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 5y'8
Clorurs ......................... 3'328
8-vu-i9z7. Bon estat . Continua la set intensa. A les
r8.3o h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 5,`9
Clorurs ......................... z'oo5
9-vir-r9z^. C'sos mes ensopit. Ales r9 h., examen de la
sang:
Reserva alcalina ................ 59'8
Clorurs ......................... 1'117
Mor la nit del ro a 1'ci. Aut^^psia les anses intestinals
estan congestionades; lleuger exudat peritoneal. I,'extrem supe-
rior oclos presenta un petit interstice que, per pressib, deixa flair el
coutingut intestinal. I,es anses proximals clisteses. I;ls munyons
invaginats, lleugerament congestionats.
3^,n aquest cas d'oclusio baixa, la wort es rclativament tar-
dana i segurament accelerada per un petit defecte do la sutura.
I,a reserva alcalina no varia fruicament en un sentit determinat;
al contrari del que passa en 1'oclusib alta. I;n canvi, la quan-
titat de Clorurs hematics minva progressivament.
Treballs de la Societat de Biologic. zg28 195
)~xperiment 5
13-vII-1927. Gos de 8 kg. Ales r8 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 57
Clorurs ......................... 6`528
A les r9 h., oclusio a Io cm. del pilor, seguint tecnica di-
ferent. No seccionem 1'intestf. $ns limitem a travessar-lo
transversalment amb una sutura de catgut, les extremitats de
la qual nuem; lliguem despres fortament amb una seda per
damunt i invaginem, finalment, sota una sutura serosa, la lli-
gadura.
14-vII-1927. Ales 18 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 6r'7
Clorurs ......................... 6'4z
15-vII-Igz7. Ales 18 h., gos soporos:
Clorurs ................. ....... 4'682
Reserva alcalina (perdem la sang,
per trencar-se el tub en centri-
fugar).
16-VII-rgz7. Ales 13 h., gos abatut:
Keserva alcalina ................
Clorurs .........................
65`5
3`758
17-vII-1927. Ales r3 h., el gos esta molt minor . Ha menjat
care. L;xamen de la sang:
Reserva alcalina ................ 67`3
Clorurs ......................... 5`0535
18-vII-1927. Animal content. Ales 19 h., examen de la
sang:
Reserva alcalina ................ 63`3
Clorurs ....... .................. 3'948
11 gos ha defecat normalment. Bon apetit.
20-vII-1927. Ales 18 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 48`5
Clorurs ......................... 5`81
z7-vII-1927. I,'animal ha tornat completament a la nor-
malitat:
Reserva alcalina
................ 52'2
Clorurs ......................... 5'4742
i96 Publications de l'Institut dBstudis Catalans
Fl dia 29 se sacrifica 1'animal . La permeabilitat intestinal
s'ha restablert per complet a nivell de la lligadura . I,a seda
no s'ha trencat , sing que ha travessat la lhtm intestinal, i ha
quedat fixada 1'ansa solament a una part de la circumferencia
de 1'intestf.
Aquest experiment es molt interessant . Aconseguitn prac-
ticar una oclusio alta temporal. I,'estat general del gos s'altera
ensems que augmenta la reserva alcalina i minva la quantitat
de clorurs hematics . Mes tarn , en restablir -se la permeabilitat,
les alterations sangufnies desapareixen tambe.
$xperiment 6
Gos de r5 kg. Anestesia cloral-morfina. A les r9.3o h.,
oclusio a z5 cm. del cec, pel mateix procediment emprat en
1'experiment 5.
Mor 1'anitnal al vespre. A 1'autopsia trobem una estraugu-
lacio per volvul, que afecta gairebe tot el budell. Segurameut
es degut que, durant la intervencio del dia anterior, comcn-
^arem a buscar el cec a partir del recte, la qual Cosa ens porta a
maniobres que iniciaren la torsio de la massa intestinal. I,'in-
testf prim presenta lesions extenses i intenses d'infart hemorragic.
Aquest experiment, que un accident casual feu fracassar,
es una tnostra de la gravetat extraorduiaria dels trastorns cir-
culatoris extensos de 1'intestf.
Experiment ^
r5-vn-i92^. Gos de r5 kg. A les z8 h., examen de la
sang:
Reserva alcalina
................ 53'2
Clorurs ......................... 6'976
A les t9 h., oclusio a z5 cm. del cec, pel mateix procedi-
ment de 1'experiment 5.
i6-vii-tyz^. Ales r3 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 54`I
clorurs ......................... 417
r^-vu-ryz^. Ales r3 h. Gos forSa abatut. Reserva alca-
lina (no es pot fer per coagular-se la sang):
clorurs ......................... 2`566
i8-vn-r927. Ales r9 h. Continua 1'animal abatut:
Reserva alcalina ................ 50`4
clorurs ......................... 3'ir89
Treballs de la Societal de Biologia. z9a8
Zo-vii-1927. Ales r9 h.:
Clorurs ......................... 3'11
Zr-vii-1927. E1 gos menja abundantment.
22-vii-ry27. Defecacio abundant.
23-vu-1927. Ales 18 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 55`1
Clorurs ......................... 3 8584
27-vii-1927. A les r8 h ., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 50'4
Clorurs ......................... 4' 156
197
I,'animal presenta un aspecte normal.
1~;1 dia 3 d'agost es sacrificat, i es comprova que s'ha res-
tablert la permeabilitat intestinal.
Tambe aquest experiment presenta un gran interes. I,'oclu-
sio intestinal baixa va seguida d'una minva de la quantitat de
clorurs sanguinis, sense canvi notable de la reserva alcalina.
I,'abatiment de 1'animal segueix la minva de clorurs hematics.
En restablir-se la permeabilitat, millora 1'animal i torna a augmen-
tar lentament la xifra de clorurs.
Els experiments que segueixen foren fets a fi de vettre si
la senzilla desvascularitzacio d'una porcio intestinal va seguida,
tambe, de modificacions hematiques importants i si aquestes
guarden correspondencia ainb les provocades per 1'oclusio.
Experiment 8
27-Ix-1927. Gos de 7 kg. Ales r8 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 40`9
Clorurs ......................... 5`3008
Desvascularitzacio duns ri cm. de duoden, comen^ant a
ro cm. del pilor per seccio del mesenteri arran del budell.
28-Ix-ryz7. Ales IZ h. Gos fora abatut. Examen de
la sang:
Reserva alcalina
................ 43"
Clorurs ......................... 4'384
29-IX-I927. A les I8.3o h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 59'5
Clorurs
......................... 3'53
198 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
3o-Ix-1927. Gos abatut. Ales 18 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 59`5
Clorurs ......................... 3`40
1-x-1927. A les 18 h.:
Reserva alcalina ................ 58`6
Clorurs ......................... 3'989
3-x-1927. $1 gos continua abatut, sense prendre aliment.
A les 18 h., examen de la sang:
Reserva alcalina ................ 61'4
Clorurs ......................... 3'191
Mor als quatre dies d'aquest examen hematic, sense que
ens sigui possible practicar 1'autopsia.
Malauradament, aquesta observacio no va poder esser com-
pleta. Tanmateix, apreciem, a consegiiencia de la desvascularit-
zacio intestinal alta, els mateixos trastori^s hem^tics que provoca
1'oclusio al mateix nivell.
$xperiment 9
27-IX-1927. Gos de 8 kg. A les 18 h., examen de ]a sang:
Reserva alcalina
................ 53'2
Clorurs ......................... 7'121
A les 20 h., desvascularitzacio de IZ cm. de la darrera porcio
del budell prim, comen^ant a 5 cm. del cec.
28-Ix-1927. $1 gos esta molt abatut. A les IZ h., examen
de la sang:
Reserva alcalina ................ 53'8
Clorurs ......................... 2`70
Mor aquella nit. Autopsia el budell desvascularitzat s'ha
necrosat i s'ha partit per la meitat, separant-se els dos extrems.
Gran quantitat de ligiud sanguinolent en 1'abdomen.
Com pot veure's, la desvascularitzacio d'una porcio baixa
de 1'intestf no altera la reserva alcalina, cons tampoc ho fa
1'oclusio a aquest nivell, Pero tambe fa minvar la quantitat de
Clorurs sanguinis. I,a mort d'aquest gos fou, sens dubte, accele-
rada per la irrupcio massiva del contingut intestinal en 1'abdo-
men, en perforar-se el budell.
Treballs de la Societal de Biologia. 1928 199
Experiment I o
6-x-1927. Gos de 13 kg. Ales 18 h., examen de la sang:
Clorurs ......................... 4`9x2
A les 19 h., anestesia amb cloral-morfina intraperitonial
que s'ha de completar amb anestesia eterea; desvascularitzacib
duns 7 cm. de budell prim comensant a Io cm. del cec.
7-x-1927. Gos molt abatut. A les 18 h., examen de la
sang:
Clorurs ......................... 3'326
8-x-Igz7. I,'animal esta mes alegre. A les 18 h., examen de
la sang:
Clorurs ......................... 4'131
Io-x-Igz7. I,'animal esta completament be. Examen de la
sang:
Clorurs ......................... 4'987
A partir d'aquest moment 1'animal continua normalment.
En aquest cas la desvascularitzacid intestinal ha provocat
lesions que s'han reparat espontaniament. Tanmateix, els tras-
torns circulatoris que, sobretot a les vint-i-quatre hores, afectaren
intensament 1'estat general de 1'animal, foren acompanyats d'una
minva en la quantitat de clorurs.
D'aquests experiments se'n dedueixen consegiiencies
interessants. En primer floc venen a recolzar les dificultats
que presenta, tecnicament, el provocar 1'oclusio experimen-
tal sense lesio vascular, La seccio del budell, seguida d'in-
vaginaci6 dels dos extrems, pressuposa lesions d'ambd6s
munyons que, adhuc essent molt discretes, son suficients
per a agravar considerablement 1'oclusio. Experiments z,
z i 3. Ames, la seccio del budell exposa a una contami-
nacio peritonial massiva perque la sutura falli. Experi-
ment 4. La lligadura de 1'intesti, efectuada convenient-
ment, i creiem que la tecnica seguida per nosaltres es excel-
lent, no permet d'obtenir mes que una oclusio transitdria.
Com a resultat dels experiments d'oclusio duodenal
200 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
alta t, 2, 3 i 5, podem dir : la mort es relativament rA-
pida en cas de seccio de 1'intestf, i aquesta rapidesa esta
en relacio amb les petites lesions que es provoquen per
aquest procediment. L'oclusio per lligadura alta fou to-
lerada per ]'animal i va permetre el restabliment espon-
tani de la continuitat intestinal que, per l'estat del gos
i pels resultats que ens donaren els successius examens
de sang, tingue Hoc entre el tercer i el quart dia.
La reserva alcalina augmenta en 1'oclusi6 alta en-
sems que la quantitat de clorurs minva. L'experiment 5
ens feu veure 1'estreta relacio d'aquestes variacions san-
gufnies amb 1'estat general de 1'animal. En restablir-se
la continuitat, aquelles xifres tornen a la normalitat.
En l'oclusi6 practicada a l'acabament de l'ileon, la quan-
titat de clorurs hematics minva considerablement, Potser anib
mes gran rapidesa que en l'oclusi6 alta. La reserva alcalina,
en canvi, no varia notablement. L'experiment 7 demostra
que les variacions en ]a quantitat de clorurs hematics son
paral•leles amb l'alteracio de 1'estat general de ]'animal.
La desvascularitzaci6 d'una Porci6 de l'intesti produeix
canvis hematics semblants als que provocaria l'oclusi6 at
mateix nivell. La desvascularitzacio a nivell del duoden
augmenta la reserva alcalina i fa baixar la quantitat de
clorurs. La desvascularitzacio de la porcio final de l'fleon
fa minvar solament la quantitat de clorurs.
Esperem que noves investigacions, que estem portant
a cap actualment, ens permetin emprendre 1'explicaci6 de
la patogenia de les alteracions de la reserva alcalina i de
clorurs en l'oclusio, ensems que donar llur veritable valor
a aquestes alteracions amb vistes a noves possibilitats
terapeutiques que, avui, resulten bon xic empfriques per
manca de suficient base cientifica.
Institut de Fisiologia. Facultat de Medicina. Barcelona.


Les Modificacions de la quantitat de clorurs sanguinis i de la reserva alcalina en l'oclusió intestinal experimental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert