Mercader, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

IX Conferència anual de la SCC Girona 1999
Comunicacions
L'escriptori multimedia i la informació en línia, eines
per al replantejament de la docencia d'introducció a l'art
contemporani. Presentació d'una experiencia
Antoni Mercader i Capellà
Professor associat. Departament de Periodisme
i de Comunicació Audiovisual de la UPF
La pantalla de l'ordinador està ocupada en la seva major part per una
finestra dividida en dues parts, a l'esquerra una fotografia retrat de Paul
Klee, a la dreta la de Piet Mondrian i en el peu una indicació sensible que
envia a la informació posterior. Prement el botó del ratolí les dues imat-
ges es transformen, la primera en una de les pintures del jove Klee i la
segona en una obra de joventut de Mondrian. Tornant a prémer, dues
imatges més aparellades dels dos autors apareixen en pantalla, i així
successivament fins a catorze vegades per a arribar a dues pintures da-
tades el 1938 la de Klee i el 1942 la de Mondrian. Es tracta d'un diapo-
rama de dos canals que els alumnes d'art contemporani dels Estudis de
Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
(curs 1998-1999) poden veure en qualsevol ordinador multimèdia con-
nectat a les xarxes, bé a l'interior de les instalfacions de consulta de la
universitat, bé a Internet. Estem parlant de materials docents de l'assig-
natura implementats en l'Intranet educativa anomenada campus global
de la institució.
Es tracta d'un hiperdocument (textos, gràfics, sons, imatges, dades
d'estructura ramiforme enllaçades les unes amb les altres) que pretén
introduir els alumnes de primer curs en el procés evolutiu i el ventall de
manifestacions de l'art actual, i que conté els elements d'informació i
documentació (tant genèrics com temàtics i de servei) emprats per a im-
partir la matèria esmentada.
Unes condicions determinades
L'assignatura de tres crèdits està subjecte a un programa experimen-
tal d'innovació docent en què es privilegia el treball en seminaris. Un
vint per cent de classes —considerades magistrals i que aborden els te-
mes de caire general— són per als vuitanta estudiants matriculats i a la
resta, amb la quarta part de la nómina, es debaten qüestions concretes
relacionades amb l'art contemporani. Això vol dir que cada estudiant as-
sisteix a una classe de cada quatre i troba en el Campus Global les infor-
macions necessàries i les indicacions del que ha de realitzar (fulls de
ruta) per a cadascuna de les grans unitats del teman. Estem, per tant,
davant d'una línia de treball que privilegia el fet que el docent organitzi
el seu propi corpus teòric de l'assignatura a partir del treball individual
orientat i tutelat pel professor (les tutories al despatx són obligatòries,
en els seminaris es dedica una part del temps a comentar les condicions
dels treballs individuals), a la vegada que s'acostuma al debat i a la con-
trovèrsia.
La situació en què es troben la major part dels matriculats és que,
provinents del batxillerat, pocs d'ells han arribat a treballar els temes d'-
història de l'art corresponents als períodes contemporanis. Tot i ser una
assignatura de matèria obligatòria, entre el comú de la classe existeix el
perill d'entendre que la matèria está poc relacionada amb els estudis de
comunicad() audiovisual que acaben d'iniciar, a causa de la convencio-
nalitat de la base pedagògica a la qual han estat sotmesos durant el ci-
cle de secundària. Aquest fet ens porta a focalitzar i orientar la concep-
ció de l'art contemporani per la banda del fet comunicacional. Només
així és com es podrà caracteritzar amb més propietat la presentad() dels
esdeveniments de l'art dels mitjans en el moment històric, quan la con-
traposició/connexió amb la comunicad() en general es fa inevitable. És
un aspecte considerat com a clau i estretament implicat amb el desple-
gament dels mitjans tecnològics emprats per a aquesta docència experi-
mental.
Concreció del projecte: el seu caràcter mixt
El curs d'introducció a l'art contemporani està dedicat a prendre con-
tacte amb les grans línies de sensibilització i de producció artística del
segle; a veure com s'han portat a terme les articulacions estilístiques i
els models de comportament estètic i a conèixer els moviments i les ten-
dències, així com les obres i figures clau que han fet possible la gran
aventura humana i social. A veure quin és el paper de l'art en la societat
i la comunicació actual i seguir el continuum del projecte de l'art mo-
dern i el de més enllà del modern. Es remarca la importància del desco-
briment i del gaudi directe de l'obra o peça artística envers les reproduc-
cions mostrades durant el curs. Es tracten, de manera molt estricta, les
disciplines plàstiques i visuals; però s'aporten elements de la comunica-
d() audiovisual (referències constants a la música, al cinema, a la televi-
sió, i a Internet) que ajudin a conformar un territori comú entre la plásti-
ca, l 'audiovisual i el multimèdia.
Estem davant d'un projecte mixt basat en una simbiosi d'objectius:
—Els que informen i documenten sobre l'art actual.
—Els que pretenen oferir una alternativa a la docència de la història.
—Els que faciliten l'accés al coneixement de l'art d'avui, i que fan pos-
sible una immersió dels docents en la manera diferenciada de fer de la
práctica de l'art, aquella que és més propera a la subjectivitat, aquella
que es mou per paràmetres propis i diferenciats dels de la comunicació.
—Els que procuren homogeneïtzar els diferents graus de sensibilitza-
ció i els distints coneixements de la histöria de l'art del col•lectiu d'estu-
diants i intenten despertar l'interès per la comunicació artística actual,
iniciada sota l'òptica de l'objecte artístic, continuada per l'expressió de
les idees i de les actituds, i implicada en la mediació actual.
Escriptori multimedia versus treball en viu. L'entelèquia deis
sumaris visuals
El projecte preveu possibilitats de:
—Treball in vivo (a l'exterior dels estudis), impulsant de conèixer per
via directa, sense representacions ni intermediaris de cap mena, obres
d'art contemporani representatives. Es resol mitjançant una visita indivi-
dual obligatòria, una per a cada unitat temàtica. Es materialitza amb la
presentació d'un text personal i crític. Complementen el conjunt uns Mis-
tats de visites voluntàries a exposicions i al patrimoni contemporani.
—Treball d'escriptori multimèdia (en línia i fora de línia) amb la finali-
tat d'identificar i reconèixer les informacions (textos, sons i imatges) de
la producció contemporània i saber moure-s'hi a la recerca dels ele-
ments que han estat insinuats prèviament en el full de ruta, tot establint
categories i controls en forma de:
a) Itineraris que, traçats a partir del contingut del sumari, determinen
la bibliografia i la videografia bàsica i assenyalen unes parts de lectura
obligatória l
 (informació bàsica ampliada per recomanacions i altres
aportacions addicionals).
b) Exercicis que, responent a la necessitat de recerca de referents de
les obres i dels esdeveniments més representatius de l'art contempora-
ni, es materialitzen principalment amb recorreguts per llibres electrònics
(CD-ROM, 2 hipertextos editats i Internet).
c) Participació en el debat (en xarxa) que complementa els realitzats
en directe als seminaris.
—Treball in abstracto, d'elaboració d'una opinió pròpia i contrastada
formalitzada en els petits treballs obligatoris (generalment textos de
deu ratlles) per a cada unitat que són enviats via correu electrònic al
professor.
Tot el que anem presentant, l'estudiant ho troba ubicat a la xarxa, a
l'interior de la part genèrica, de la de continguts i de la de servei de l'-
hiperdocument (pàgina web) situat al Campus Global. Lloc on tot és
susceptible d'ésser mogut i tocat; treballat des de l'escriptori multime-
dia 3 constituït al seu ordinador. Aixà, de ben segur, comporta una
adequació a la nova manera d'actuar. ['única tasca que no passa en-
1.Estan reproduits a la xarxa i els estudiants els poden consultar de manera directa sense
haver de recórrer als documents originals.
2. Per exemple, treballar en el CD-ROM: loan Miró. El color dels somnis. 1998, Barcelona:
Fundació Miró.
3. Un dels subjectes sobre els quals recau la preponderància del projecte amb tot el pes
dels antecedents històrics, que l'enllacen amb el paper que aquesta manera de treball ha tin-
gut en la implantació de la cultura occidental.
terament pel taulell electrònic és justament la que també es considera
rellevant i de pes en el projecte, el treball en viu: veient i interactuant
en directe davant l'obra o peça d'art. És en aquest contrast on es vol
trobar el desideràtum de l'actuació. Per una part, el contacte directe
(visitant el conjunt pictòric de Las Meninas del Museu Picasso, o el Pa-
velló Mies van der Rohe, o les exposicions de Hans Richter i de Pere-
jaume al MACBA) i per l'altra l'operativitat del mèdia i la seva contri-
bució al servei de la construcció d'entelèquies de bell nou. Aquest seria
el cas dels sumaris visuals o paquets aparentment desorganitzats d'i-
matges que es referencien quan es seleccionen amb el ratolí. Suposa,
per a cadascuna de les unitats temàtiques, el dispositiu on s'emfasitza
un potencial de comunicació icónica sense els intermediaris d'interpre-
tació ni els condicionaments prefixats d'antuvi, que acostumen a in-
fluenciar la lectura assossegada de l'art. Es tracta d'una eina destinada
a superar les influencies que des de la classe d'història de l'art del bat-
xillerat han fet possible que s'assimilin els estils, els moviments i les
tendències al costat d'un recitat de noms d'autor i de títols, de dades
cronológiques i de tècniques aplicades a les imatges (reproduccions)
de l'art.
Quins poden ser els conseqüents d'afrontar un aprenentatge sota
uns paràmetres com els que acabem de descriure?
El rol de la informació en línia
La incorporació de la informad() en línia suposa un plus d'avantatges,
unes qualificables de conceptuals i les altres operatives. Entre les prime-
res, situaríem aquelles que suposen per a bona part dels matriculats
l'entrada de ple a experiències de treball documental a la xarxa, i que
permeten articular de manera profitosa un determinat discurs no lineal,
fruit de moure's entre ítems enllaçats/interconnectats. Aquestes possi-
bilitats tindrien com a paradigma l'hipertext 4
 que, resident en l'hiperdo-
cument, conté els materials docents que permeten als estudiants assa-jar/practicar la navegació hipertextual i l'entrada directa (des del mateix
document) a dominis d'informació dels autors (crítics, artistes, institu-
cions) ubicats a Internet.
Entre els segons avantatges podríem citar la participad() plena en el
debat virtual, la promptitud amb que es poden realitzar, i remetre al
professor els exercicis, que en edicions anteriors suposava remenar una
quantitat ingent de papers, amb tots els inconvenients que això suposa.
Un altre avantatge seria la possibilitat d'enviar i rebre missatges electrò-
4. Glòria PICAZO (1998), Escenaris de conflicte. Miratges, de la postfotografia al ciberespai.Barcelona, Fundació La Caixa [disquet].
nics de manera indiscriminada entre tots, i a tots, els membres del
collectiu de l'assignatura.
Anotacions i glosses del quadern de camp
L'aplicació del programa experimental d'innovació docent i la inscrip-
ció de l'hiperdocument 5 al campus global ens fa considerar, tot i no dis-
posar d'una perspectiva prou llunyana, uns aspectes remarcables —que
en el moment del disseny no havíem previst— i que de cara a un possible
replantejament de la docència d'introducció a l'art contemporani poden
ser molt útils:
—La disputatio (on/off campus) o l'operativitat d'eixamplar els de-
bats en directe (del seminari reduït) a la virtualitat de la xarxa, i així po-
der continuar tractant les temàtiques de discussió o altres.6
—
La presència d'una informació simultània, a la vegada que una in-
formació no simultània, diversifica els moments de contacte i de conne-
xió/sintonia amb l'assignatura redundant en benefici de l'atenció a la
mateixa.
La possibilitat d'optar entre la informació que es presenta de manera
sincrònica (els desgranatges dels continguts particulars de cada unitat) i
la que ho fa asincrónicament (la iconografia derivada dels sumaris visu-
als, els lèxics illustrats i la navegació a Internet) permet als estudiants
discernir entre allà que és propi de l'adveniment de la història de l'art i
alió que és comunicació artística per se. La dualitat es podria formular
entre allá que havien entès era l'art (un cúmul de dades a recitar davant
d'una làmina) i una renovada proposta d'accés a l'art com a receptors,
participants i protagonistes.
5. Antoni MERCADER (1999), Art Contemporani [en finja], Barcelona, UPF. http://campus-
global.upfes (accés restringit).
6. Peter APPLEBOME (1999), Education.com , New York Times, Education Life, 4. 4, p. 26-37.
i


L'escriptori multimèdia i la informació en línia, eines per al replantejament de la docència d'introducció a l'art contemporani. Presentació d'una experiència

L'escriptori multimèdia i la informació en línia, eines per al replantejament de la docència d'introducció a l'art contemporani. Presentació d'una experiència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert