Rovira, Mercè E.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REVISTA DEL CENTFE DE LECTURA DE REUS. ABFUL DE 1997. NÚMER0 34 
Ajuts ajustats 
perqui: publiquis 
' el que escrius 
Aquest mes, honorat almenys en 
un dia al m6n del llibre, el dedi- 
quem a esbrinar qu& passa en el 
m6n institucional i editorial a l'hora 
de decidir qu& es publica. Altra- 
ment, tamb6 hem intentat saber 
qu& pot fer o qu& ha de fer un 
escriptor jove, in&dit, per veure la 
seva obra publicada. Per aixb hem 
investigat que fa l'Administraci6 
per ajudar aquests escriptors i el 
que fan elis per aprendre si m6s 
no thcniques perque allb que 
escriuen atregui algun lector. 
Úl a travis dels mitjans de c 
nicació, ens hem assabentat que els escrip- 
tors novells tenen una mica difícil donar-se a 
conkixer i, per tant, veure la seva obra publi- 
- cada. Quk han de fer? Presentar-se a premis 
literqis? I si no han escrit novelela, poemes, 
narrativa ..., sind llibres sobre ñlosofia, cihn- 
cia o tecnologia? Anar a editorials fins que 
n'hi hagi una que els publiqui el llibre? I si 
no n'hi ha cap que ho vulgui fer, pagar-se 
ells mateixos la publicació? Han d'esperar 
que la Generalitat de Catalunya els doni 
algun incentiu? Alguna ajuda? La veritat és 
que ho tenen una mica cru, si a més tenim en 
compte que des de 1993 fins a 1996 el pres- 
supost del Departament de Cultura ha tingut 
una retallada del 36 per cent i que el govern 
catal2 ha redult aquest any la partida que 
dóna al suport genkric. Fins i tot, en les Últi- 
mes bases per a la concessió de subvencions 
per a activitats literaties i de promoció del 
llibre i de la lectura, llegim que la Junta de 
Govern de la Institució de les Lletres Catala- 
nes "resoldri sobre la concessió de les sub- 
vencions en funció de les disponibilitats 
pressuposthies". 
El Departament de Cultura concedeix tres 
tipus d'ajudes a la promoció editorial: suport 
genkric, que es dóna automiticament a Ui- 
Isalx ra-Sim6, di a de l itució de les Lletres Catalanes, publica narrativa en catalh pe& sense oblidar, ella i els seus 
editors. la traducci6 al casielli uer cobrir buits en el mercat llibreter 
bres que compleixen unes determinades 
condicions (els llibres no han de ser de text, 
no han de tenir un tiratge superior als 3.500 
exemplars, no han de comptar amb altres 
ajuts o col~laboracions iguals o superiors al 
50 per cent del preu de cost...); a obres en 
aranb i a projectds $especial inteh. 
La Generalitat, que s'ha inspirat en el model 
noruec per establir ajuts al llibre catali (un 
model que s'aplica en pdisos europeus amb 
problemes similars als nostres, on es donen 
incentius per contrarestar l'atracció dels més 
"poderosos"), vol elaborar abans d'aquest 
estiu un projecte de reforma de la política de 
suport al llibre en catali, per posar-10 en 
mama aquest mateix any i, si funciona bé, 
incorporar les partides corresponents als 
pressupostos de 1998, tot i que "els pressu- 
postos" són l'única limitació a l'hora de 
' definir el contingut del pla, segons Romi 
Cuyis, director general de Promoció Cultu- 
ral. Per aixb, s'ha format una comissió de 
creació (que &a a c h e c  d'Isabel Clara- 
Sim6, directora de la Institució de les Lletres 
Catalanes i escriptora, i integrada per Viceng 
Altaió, Jaume Fuster, Pere Gimferrer, J.A. 
Goytisolo, Guillem-Jordi Graells, Robert 
Saladrigas, Oriol Izquierdo, Carme Solé, 
Ignasi Riera, Andreu Sotorra, k e x  Susanna, 
Eduardo Mendoza, entre altres i, encara, 
oberta a noves incorporacions), que estu- 
dia& els temes relacionats amb la creació, 
producció, distribució, comercialització i, 
fins i tot, el comprador; i que pretén intro- 
duir tres línies noves: el suport directe a 
l'autor, que cobrari del govern catali una 
quantitat igual a la xifra de contracte amb el 
seu editor; impulsar la projecció interna- 
cional dels autors i l'ajuda a autors joves, 
tant si escriuen en catali com en castelli. 
L'escriptor noveli 
Escriure un llibre és difícil, perb arribar-10 a 
publicar resulta encara més complicat. 
L'qutor jove, aquell que tot just acaba de sor- 
REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA DE mus. ABRIL DE 1997. N-O 34 5 
- 
Escriure un llibre 
és difícil; arribar-10 
a publicar, encara 
més complicat. 
Cautor jove només 
pot fer dues coses: 
als premls 
o buscar 
una editorial 
tir de la universitat -o no- i que ningú no 
coneix, només pot fer dues coses per poder 
aspirar a veure la seva obra editada: presen- 
tar-se als múltiples premis (locals o no) exis- 
tents actualment o buscar una editorial. 
També podria recórrer a les ajudes a propos- 
tes de creació literiria (excepte textos tea- 
trals, ja que reben altres subvencions de la 
Generalitat) i de guions audiovisuals en llen- 
gua catalana, per6 hi ha un(s) in- 
convenient(~): segons les bases de la darrera 
convocatbria "tots els escriptors i guionistes 
que hi vulguin optar hauran de presentar 
[...I b) Currículum literari del sol.licitantyy -
quin "c~rrículum'~ pot presentar si tot just 
inicia la seva carrera com a escriptor, o com 
a traductor, o com a investigador (una base 
comuna per a tots els aspirants a algun dels 
ajuts); a l'hora d'adjudicar-los, es tindri en 
compte "a) El grau de necessitat de l'ajut 
per a la realització de l'obra i la dificultat 
material de realització del projecte; b) La 
trajectbria literiria del sol.licitant" -en el cas 
de creació literhia- i "d) comercial 
del projecte i les seves possibilitats reals de 
materialització" -per als guions audiovi- 
suals. . . 
Per poder participar en algun premi o con- 
curs i optar a la dotació econbrnica (que 
oscil.la entre els 4 milions o 1 milió de pes- 
setes, en els més importants, i les 600.000 o 
100.000, en els locals) i a la publicació, 
només cal llegir-ne les bases: "títol i lemay', 
"pseudbnim", "no s'hi pot presentar qui 
l'hagi guanyat amb anterioritat", "lema i pli- 
cay', "no es podran utilitzar pseudbnims" i 
presentar l'escrit "per quintuplicat". Si 
guanya, se li obriran una mica les portes, 
per6 si no... 
Pel que fa a les editorials, hi ha alguns 
empresaris que accepten editar llibres que 
paga el mateix autor i, després, demanen 
acollir-se als ajuts de 1' Administració, perb 
la veritat és que són poques, o nul-les, les 
que s'arrisquen a publicar obres d'autors 
desconeguts, ja que no tenen la venda segu- 
ra. Per aixb, des del Departament de Cultura 
s'estudia donar incentius a les editorials ubi- 
cades a Catalunya perquk publiquin escrits 
d'autors catalans novells, tant si escriuen en 
llengua catalana com en castellana -per Jau- 
me Fuster, cal donar suport als joves crea- 
dors perquk "no tindria sentit ajudar Monzb, 
Cabré, Isabel-Clara Simó...". Les obres, 
perb, se sotmetrien a un control de qualitat. 
L'ajuda no només seria per a la primera 
sinó, també, per a la segona obra publicada, 
perqub, així, s'incidiria en la consolidació 
d'autors. Als pdisos nbrdics, aquest sistema 
funciona bé (l'escriptor s'assegura ficilment 
la venda dels seus primers mil llibres), pe&, 
segons la crítica, es tendeix a caure a la 
publicació de molts textos mediocres. 
Un altre handicap del jove escriptor és deci- 
dir quina llengua utilitza per a les seves cre- 
acions. Si opta pel catala, les editorials li 
posaran més traves, perquk el que realment 
volen és vendre més. Cal dir que el llibre en 
versió castellana es ven més que no pas 
l'editat en catali, les traduccions acostumen 
a sortir més aviat en castelli i, ñns i tot, es 
poden comprar a uns preus més assequibles. 
D'aquí que, davant els avantatges que pre- 
senta el mercat en castelli, alguns autors 
catalans decideixin comenqar a publicar en 
aquesta llengua, malgrat que hi hagi algú 
que a h n i  que si escriu en castelli és perqub 
'la meva educació literiria ha estat en cas- 
tella i sempre he escrit en aquesta llengua. 
Perb m'interessa escriure en catali ... El que 
passa és que ho faig molt malament i neces- 
sito temps per aprendrey' (segons ha assegu- 
rat algun cop l'escriptora Rosa Regk). 
Si en el gknere novel.íístic ja hi ha dificul- 
tats, en el camp de les idees, cibncies o tec- 
nologies, el problema s'agreuja. Amba a tal 
punt que si un filbsof vol treure al mercat la 
seva obra en catal$ ha de pagar-ne l'edició. 
Per aixb, gairebé tots els autors de prestigi 
catalans, en aquests camps, tenen la major 
part de la seva obra en castelli. Perb, si 
d'aquí a uns mesos ja s'aplica el nou suport 
genkric als autors i editors, als creadors en 
llengua catalana ja no els so1613 tan niinosa 
la seva activitat. A més, el lector podrh dis- 
posar d'un ventall més ampli d'obres en 
catali. 
Més que un "who is who" & la literama catalana, 
un directori (incomplet) d'escriptors catalans. 
g@< \ 
.-"-, : I LI 
QUIM M O N Z ~  
HOTEL 
INTERCONTINENTAL - 
- - 
QUADERNS CREMA 
I 
Quan Quim Monz6 va anunciar que publicaria 
en castefia va obrir moltes nafres i també moltes portes 
a altres escriptors de la seva generaci6 i posteriors: 
la pela b la pela. 
Lluny de discussions bizantines sobre la Uengua . 
REWSTA DEL GENTRE DE LECTWW DE REUS. &lW DE 1997. N-O 34 
Sobre Josep Ma corren dues llegendes: una, que va ser el primer 
i quan es publicaven recoUits en i i i h ,  i, dues, que va escriure t 
hom necessitaria més d'una vida 
Un altre handicap del jove escriptor és 
decidir quina llengua utilitza. Si opta pel 
catala, les editorials li posaran més traves, 
perqui: el que volen és vendre més. 
Altrament, el llibre en versió castellana es 
ven més que no l'editat en catala, les 
traduccions acostumen a sortir més aviat en 
castella i, fins i tot, són més barates. 
Aules per aprendre a escriure 
Ja fa uns anys que a Bircelona, Reus, Cala- 
fell, Tortosa.. . es duen a terme, amb més o 
menys qualitat, cursos de tbcniques 
d'escriptura. A Tarragona, la Universitat 
Rovira i Vi@ continua el mestratge que va 
iniciar el curs passat. Per saber qub en pen- 
sen, de tot aixb, als alumnes del segon curs 
se'ls ha fet algunes preguntes referents a les 
sortides i10 dificultats que es pot trobar un 
escriptor novell. 
Veuen positiu que es faci un mbter d'aquest 
tipus, perb les sortides que els pot propor- 
cionar són escasses, per no dir nul-les -"tot 
depbn de si ets un bon escriptor o no". 
Referent als premis, creuen que si s'hi pre- 
sentessin i no guanyessin, no passaria res. 
En canvi, si guanyessin, els donaria un cert 
a cobrat els atticlb wya. quan els editava en diaris o revistes 
ant que per reescriure tota la seva obra completa 
prestigi i els obriria algunes portes, tot i que 
"aquesta histbria dels premis ...p enso que hi 
ha interessos pel mig". 
També veuen efectiva la mesura de donar 
incentius als escriptors novells, perqub tenen 
clar que el primer treball costa de publicar i 
costa deixar de ser "novell". Per una altra 
banda, els que pensen escriure en castelli 
creuen que un mínim percentatge d'aquest 
pressupost aniri destinat a la creació en 
aquesta llengua. 
Respecte a les declaracions que va fer el 
conseller de Cultura, Joan M. Pujals, 
referents a la "lleialtat al catalK', en el sentit 
que des de 1'AdrninistraciÓ d'alguna manera 
es pagaria els escriptors que es mantingues- 
sin ferms a escriure només en llengua catala- 
na i oblidessin la temptació d'escriure en 
una "altra llengua", comenten que no cal 
donar ajudes als autors perqub escriguin en 
catali i li treuen imporhcia, perqub el que 
reaiment pensen és que és difícil publicar. 
Per Últim se'ls va preguntar si estarien dis- 
posats a pagar-se ells mateixos l'edició de 
l'obra -si és que no tenen cap altra sortida. 
Afirmen que no ho farien -tret d'algú que 
s'arriscaria a pagar-se la publicació- perqub 
no es pot fer si no tens diners i, a més, si no 
es treballa. Tenen l'esperan~a, perb, que 
amb els anys algun dia els seus llibres 
puguin sortir al mercat. 


Ajuts ajustats perquè publiquis el que escrius

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert