Revistes Catalanes amb Accés Obert

Sessió vuitena. Morfologia. Ecologia. Cartografia. 
La vuitena sessió del Primer Congrés Català de Geografia se celebrà a la Sala Prat de 
la Riba de l 'IEC el divendres dia 15, a dos quarts de deu del matí. Presidí Tacte el doctor 
Salvador Llobet. Actuaren de Ponents els senyors Gómez Ortiz, Becat i Alegre, profes-
sors, respectivament, de les Universitats de Barcelona, de Perpinyà i Autònoma de Barce-
lona. Entre els nombrosos assistents s'hi comptaven Joan-Pere Gensane, Jaume Busqué, 
Diego López Bonillo, Carme Montaner, Pere A. Salvà, Climent Picornell, Montserrat Ga-
lera, Antonio Gàzquez, Antoni Tulla, Montserrat Iglesias, Joana M. Seguí, Jaume Mateu, 
José Miguel Raso, Miquel Garcia Casaponsa, etc. 
El doctor Salvador Llobet començà la sessió amb uns mots de regraciament, ja que 
considerava una gran satisfacció presidir una sessió d'un Congrés Català de Geografia con-
vocat per la Societat Catalana de Geografia que ell contribuí a fundar feia prop de 56 anys 
amb un grup de geògrafs i afeccionats. Ressaltà el paper de la geografia física i assenyalà 
la importància que sempre ha tingut en els treballs i actuacions de la Societat Catalana 
de Geografia. 
Seguidament concedí la paraula al professor Antonio Gómez Ortiz de la Universitat 
de Barcelona, que presentà la seva ponència sobre els fonaments físics en Vordenament 
del territori. Va indicar que totes les actuacions de Thome sobre el territori impliquen Tes-
tabliment d'una dialèctica entre Thome i el medi i que, des de la Revolució Industrial, 
la pressió dels grups socials sobre Tespai biofísic ha mantingut un ritme exponencial. Per 
això cal dominar certes actuacions antròpiques, cal afavorir els estudis sobre la dinàmica 
del medi natural i cal crear una ètica social, a fi que s'arribi a harmonitzar el progrés sòcio-
econòmic i l'equilibri ecològic. El ponent va parlar de les relacions entre l'ordenament 
del territori i la geografia física, sense oblidar mai que la natura funciona en bloc i de 
manera ordenada. Un cas especial és el de la intervenció antròpica a la muntanya, on, 
abans d'actuar, cal investigar el medi físic i humà per evitar perjudicis considerables. L'es-
tudi del doctor Gómez Ortiz fou més detallat en tractar de la singularitat del medi biofísic 
de la muntanya mediterrània en els seus sectors característics. Acabà dient que l'ordenació 
territorial i la intervenció antròpica han de tenir molta cura i respecte en els diferents siste-
mes on pensa actuar. 
A continuació, el rossellonès Joan Becat féu un resum breu de la seva ponència sobre 
l'ús i el malgastament dels recursos naturals i sobre l'anàlisi ecològica. Afirmà que són 
abundants els treballs existents sobre l'ecologia i els recursos naturals fets per geògrafs, 
biòlegs i geòlegs, etc. Referent als riscs naturals i tecnològics parlà de les inundacions, 
aiguats i riuades, el risc d'allaus, la inestabilitat dels terrenys, els incendis, etc. Aquests 
riscs són a la confluència de moltes ciències o preocupacions i tenen relacions estretes 
amb l'economia, el dret i la política. Va parlar del paper dels geògrafs «per la seva capaci-
tat d'integrar-se dins els grups interdisciplinaris». I va insistir en Taugment o emergència 
de la sensibilitat ecològica que es manifesta des dels anys setanta i la perspectiva actual, 
quan es va cap a una gestió dels ecosistemes. Els geògrafs hi poden influir fent balanços 
de les situacions, cartografia i estudis d'impacte. 
127 
La darrera ponència va ésser presentada pel professor Pàu Alegre i Nadal de la Univer-
sitat Autònoma de Barcelona que parlà de les bases de dades i la cartografia actuals. Du-
rant la seva dissertació, el senyor Alegre va efectuar un assaig de revisió de l'estat general 
de la cartografia i de la documentació de base a Catalunya. Parlà de la llarga tradició de 
confecció de cartografia de base. Cal recordar els cartògrafs dels segles X I V i XV i dels 
primers mapes formats per cartògrafs del país ja en el segle XVIII . Parlà de les aporta-
cions d'Eduard Brossa, dels treballs de la Generalitat i de les dificultats trobades a la 
postguerra. Remarcà com en els darrers quinze anys s'ha assistit a un esclat d'edicions 
de cartografia general de referència a Catalunya amb la incorporació de mètodes nous, 
de la fotografia aèria vertical, els ortofotomapes, els plànols catastrals, etc. Seguidament, 
féu menció de la tasca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb la difusió de la informa-
ció digital i la teledetecció. 
En acabar, parlà de les bases de dades i la seva evolució i la producció d'una cartografia 
temàtica. 
A continuació s'inicià un debat en el quals els ponents i alguns dels assistents intercan-
viaren punts de vista, experiències o opinions. Les comunicacions que es presentaren du-
rant el debat foren les següents: 
Blàzquez i Salom, Macià, Picornell Bauzà, Climent i Servera i Nicolau, Jaume: Problemàti-
ca i tractament legislatiu dels espais naturals a les Illes Balears. 
Condal i Graells, Teresa i Ullastres i Palou, Helena: L'actuació antròpica com a desencade-
nant de riscs geomorfològics. El cas d'un moviment de massa a Sant Quirze del Vallès. 
Fra Paleo, Urbano: Ritmo temporal de inmisión de contaminantes en Galícia. 
Ortells i Chabrera, Vicent: Alguns aspectes del medi físic en l'ordenació comarcal. 
Plana Castellví, Josep-Antoni: Gestión y uso agrícola del agua en las cuencas internas de 
Catalunya. 
Saurí i Pujol, David, Ribas i Palom, Anna, Güell i Mirabet, Armand i Sorribes i Ribas, En-
ric: Actuacions hidràuliques, el planejament urbanístic i els plans d'emergència en la gestió 
del risc d'inundació: El cas del municipi de Girona. 
Tonzan, Estela, Suné, Eduard, Nogueira, Gelasio i Farré, Mireia: El banc d'estadístiques 
municipals de l'Institut d'Estadística de Catalunya. 
128 
La mesa presidida pel doctor Llobet a la sessió 
Antonio Gómez Ortiz exposa la seva ponència. 
129 
Joan Becat durant el seu parlament. 
El senyor Picornell quan exposava la seva comunicació. 
131 


Sessió vuitena : Morfologia, Ecologia, Cartografia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert