En aquest article , m'oposo a la concepció que la lletjor és tan sols aparent , que com pogués semblar lleig , és en realitat bell . Aquesta concepció sosté que la lletjor és només una varietat de la bellesa , i que no existeix un valor estètic negatiu en el món . En l'estètica mediambiental , en la qual em centro , aquesta concepció s'expressa amb la tesi de la « estètica positiva » , que ha estat desenvolupada per diversos filòsofs , especialment per Allen Carlson . Tal com ell la presenta : « l'entorn natural , en tant que no tocat per l'ésser humà , té principalment qualitats estètiques positives , és , per exemple , elegant , delicat , intens , unificat i ordenat , en comptes de insípid , avorrit , insípid , incoherent i caòtic » . ( Carlson , 2000 , pàg . 5) . Contra aquesta posició , argument que la lletjor a la natura és real i que no desapareix quan adquirim coneixement sobre l'objecte lleig ni gràcies a una comprensió holística sobre com coses o fenòmens aparentment lletjos desenvolupen la seva funció dins d'ecosistemes que són bells . Encara que finalment argument que la lletjor és una forma de valor estètic negatiu , llavors desenvolupament una posició per mostrar per què hauríem altres raons per preocupar-nos per la lletjor a la natura , i per tant tractar de protegir-la.In this paper, I object to the view that ugliness is only apparent and that what might seem to be ugly is in fact beautiful. This view holds that ugliness is really just a variety of beauty, and there is no negative aesthetic value in the world. In environmental aesthetics, my focus, this is expressed as the thesis of «positive aesthetics», which has been developed by several philosophers, most notably, Allen Carlson. As he puts it: «the natural environment, insofar as it is untouched by man, has mainly positive aesthetic qualities; it is, for example, graceful, delicate, intense, unified, and orderly, rather than bland, dull, insipid, incoherent, and chaotic» (Carlson, 2000, p. 5). Against this type of position, I argue that ugliness in nature is real and cannot be explained away by acquiring knowledge of some ugly thing or through some holistic understanding of how apparently ugly things/phenomena function within beautiful ecosystems. Although I ultimately argue that ugliness is a form of negative aesthetic value, I then develop a position to show why we might have other reasons to care about ugliness in nature, and therefore seek to protect it.En este artículo, me opongo a la concepción de que la fealdad es tan sólo aparente, de quecuanto pudiera parecer feo, es en realidad bello. Esta concepción sostiene que la fealdades sólo una variedad de la belleza, y que no existe un valor estético negativo en el mundo.En la estética medioambiental, en la que me centro, esta concepción se expresa con la tesisde la «estética positiva», que ha sido desarrollada por diversos filósofos, especialmente porAllen Carlson. Tal como él la presenta: «el entorno natural, en tanto que no tocado por elser humano, tiene principalmente cualidades estéticas positivas; es, por ejemplo, elegante,delicado, intenso, unificado y ordenado, en vez de soso, aburrido, insípido, incoherente ycaótico». (Carlson, 2000, p. 5). Contra esta posición, argumento que la fealdad en la naturalezaes real y que no desaparece cuando adquirimos conocimiento sobre el objeto feo nigracias a una comprensión holística acerca de cómo cosas o fenómenos aparentemente feosdesarrollan su función dentro de ecosistemas que son bellos. Aunque finalmente argumentoque la fealdad es una forma de valor estético negativo, entonces desarrollo una posiciónpara mostrar por qué tendríamos otras razones para preocuparnos por la fealdad enla naturaleza, y por tanto tratar de protegerla
