Jané i Carrencà, Francesc

Laporte i Salas, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDI DELS MECANISNIES ADRENERGICS
EN EL CONDUCTE DEFERENT
Connnticacib presentada el dia 21 d'abril de tg66. pels doctors
JOSEP LAPORTE
Prolessor adjunt (le Farmacologia a la Fault at de Medicina
de Barcelona
i
FRANCESC JANE
Professor ajudant de Farmacologia a la Facultat de Medicina
de Barcelona
Fa ja bastants anus que \1'.aDUt_t.1, publica el printer estudi sobre la res.
posta clef conducte deferent aillat it diferents tipus de drogues. No fou fins
quaranta anys uses tard, pero, que LEACH sistetuatitza en certa manera
cis resultats obtinguts en eutprar simultaniament agonistes i antagonistes
en el niateix preparat. Mes recenunent, l'interes pel conducte deferent coin
it reactiu farmacologic ha estat desv-etilat pets trebalis de HuKOv'IC anrb la
introduccio (lei preparat hipogastricjconducte deferent, on estudia els
efcctes de 1'estinnlacid simpatica. A partir d'aleshores han estat fora noul-
brosos els treballs publicats sobre aquesta questio. Ara: en cap de tots
aquests treballs hone no fa referencia a la possible existencia de diferen-
cies qualitatives en les respostes del conducte deferent aillat en relaci6
:nil) 1'espccic aninlal. Ws ben lit: en alguns dells fins i tot horn diu tex-
tualrnent que els preparats de rata i de cobai responen de manera prac-
ticanrent identica als diferents tipus de drogues assajades. I, de feu, tal corn
lleni assenyalat en treballs anteriors, hi ha diferencies remarcables entre
aquests dos preparats: nlentre el deferent de cobai respon anrb contrac-
cions regulars i propoicionals a la concentracio d'agonista tant anrb els
adrenergics cons anrb els colincrgics, el deferent de rata es practicanlent
insensible als colincrgics i, en canvi, respon amb una extraordinaria uni-
formitat it les substancies amb accici sitnpaticonrintetica o adrencrgica.
Voldrieul avui ocupar-nos d'alguns aspectes de l'us del conducte deferent
aillat de rata per it l'estudi dell mecanisntes adrenergics.
I. RI S1'OS1'A DEI. DEFERENT DE. RATA AI.S sI\IPA"rICOAII\Ii<TicS
No insistirenl sobre els details tecnics que ja hem exposat en d'altres
publications. Diguenl nontcs que emprem rates mascles duns I5o-2oo
grams de pes, que la dissecci6 del deferent es molt senzilla i que el con-
ducts, en tota la seva extensi6 (3-4 cm), es mumtat en tin bany dorgan
aillat, ainb liquid de Krebs gasificat amb carbogen (95 per too doxigen i
5 per ion d'anhfdrid carbonic). La temperatura del bany es rnantinguda
a ;;o C, i les contractions del preparat son registrades per mitja d'una
palanca que d6na una .uuplificaci6 de 8 o to vegades. Les substan(ies a
67
4 J. LAPORTE - F. JAN,:
assajar son afegides al bany amb una xeringa i, una vegada registrada la
resposta corresponent, horn procedeix al rentat del preparat que, general-
ment, torna a la seva posicio initial.
El conducte deferent de rata aixi preparat es contreu en presencia de
concentracions de catecolamines (adrenalina o noradrenaliua) que van
d'i x 10-7 a 2 x io g/ml, de mnanera proporcional it la concentracio eni-
prada en cada cas. Les contraccions son mes aviat lentes i solen tardar de
2 a 3 minuts a quedar completades (fig. i). En l'aspecte d'aquestes coutrac-
cions, el deferent de rata es distingeix del de cobai, ja que aquest respon
d'una manera molt Hies rilpida i, per tant, a la mateixa velocitat del qui-
nregraf, la pujada es molt nres vertical.
El deferent de rata respon tambe, en general, als simpaticontimetics
indirectes, es a dir, a aquelles substancies adrencrgiques que no actuen
directament sobre els receptors, sing que promouen una alliberacio de les
catecolamines endogenes a partir dels diposits situats a les terminations
nervioses. La tiramina, que es el prototipus d'aquesta mena de substancies,
produeix contraccions, potser una mica mcs irregulars en el sell aspec-
te (fig. 2), pero en tot cas proporcionals a la conccutracio afegida. En can-
vi, anib els productes tipus anifetauiina, considerats per alguns autors coin
a simpaticomimetics mixtos (es a dir, actius alhora sobre els receptors i
sobre els diposits de catecolamines), les contractions provocades son mes
irregulars, molt lentes, i no acostumen a anar seguides -quail la concen-
tracio emprada ha estat elevada- d'un retorn del preparat it la lfnia de
base i a un repes total coin s'esdeve amb els simpaticoniinletics direc-
tes (fig. 3). Sembla coin si aquests productes tipus anifetamina produissin
una mena de permeabilitzacio de la niembrana de la terininacio nerviosa
i, corn a consequciicia, lii hagues una mena d'escapada o fugida lenta dels
neurotuansniissors alli dipositats.
2. RESFO51'A DEL DEFF.RF\1' DL RATA RISERFINIIZAI)A
Per tal d'aprofundir en l'estudi de la resposta del deferent a-illat als
sinipaticomintetics horn pot procedir it diversos artificis. Un dels Ines sim-
pies es la utilitzacio de conductes deferents precedents d'aninials previa-
nient reserpinitzats. lJoni sap que una de les principals actions de lit reser-
pina, des del punt de vista bioqufulic, es precisanient de buidar cis dipo-
sits de catecoiainines existents a l'organisure. En el cas del deferent era,
doncs, de preveure que, it l'igual que havia cstat observat en d'altres
preparats, la previa reserpiuitzacio de 1'aniuial -{;s a dir, el buidanient
de diposits-- . inodificaria la resposta a alguns dels productes adrenergics.
En efecte: en el conducte deferent procedent d'una rata rescrpinitzada
68
1x10.6 2,5x10- 1x10-^ 2,5x10-^ ^ 1x10.6 ^ 5x10
5x10 ^ 2,5x10 6 2,5x10^^
N
If- I . Re,posics dcl 4oll(III(tu defelcill aillat dc lata Ilm
Inal a ditcit'll[, (Oll(ClItImioll, dc noladlullalilla (N). C\pIcS
'mic, ell
1 ai0^^ 1,5^10^ LIO= 7x^0
_y 9ti10'^
S. t O ' i1.^0 ' G .iO `'
__.. -- t -
I. If.. ". ( 0 1111;1( ( 10 11, I)TOd I I IdCS C I 1 (0 1 Idt U IC 41 CI CIVIII d('
ljtj ]IM Pull pcI di%clscs mmcllflmioll^ dc tilaillilla (I
Nlalci\c, (olldi(ioll, (111c (11 ki 1-v_ i
9,[Y1J ixlb
Af
';xl^
I^ I(;. ^;. Ru,po,Ic,, dcl (ondmic (IcIcIcIll dc 1,11a lioll-11 tt
(lift wIII, 4 oll(( lit Imloll, d Malciv" wmh(ioll'
fill(. vii Ic' ligilics allicl io],
5x10 1x10' 2x10' 5x10 1x10 ^ 2x10 ^ 5x10
p it N
1x10` 2x10` 5x10` 1x10
Hept^
5x10'
N
2 x10` 521 0`
Heph
1(;. 1. ( ondmic dclulcill dc liltzi pli-Niamcni icscipittii/ada (I III,,, kg
I I I I q I I ^t I I u how, ilki I I, dci 'at, I it I( I I. Bol Ic' I C^pomcN a put I It ^ (of 1( (.1111 it( I of is dc n of -
adl(lialilm (V ('-, x to ]III) I litille" :1 Alt's wm( 1111mioll, dc lilmllill^j (1,11cp
(;I111illol Olupla)
-x10-' 25x10
- s 6,2x10-' 1.2x10-6 25x10_6 2.5x10_6 5x10_6 1x10
s 1x10
_s
T T N N N T T T T
I- IG. Coll(IIWC (ICICICIII dc 1;11;1 pit-Oallicill Ic,c] Ili flit /ada (I Ing k,(, iIIIIJI1111,(ti-
I'l I,. llolc' Alan, d(1 \o Ili 11.1 lc'po"It' il alic, 4olucillimioll, du maillina (I ):
(.11 (;111% 1, Ili ha hollu, lcsposlc^ :1 p('11tcs (oll(cillia(ioll., dc lioladiclialilla (N). Dc,-
p1c, d'intilhal cl p1cpalal dulaill '^o alilh lioladIcIlAilla ON) (2,.-) x to ` !, fill)
Ili 11.1 al"Illic, Ic'po'Ic' dc(I(i\(III' a (oll(cillimioll, dc lilaillilm ( I ) (pIc ilbali, cIcli
illmlkc'

NA y^g 5 20 10 20 10 40
FENTOLAMINA 0,5 y^g
100 60 80
\'ijj0liI(jt) (IC 1'CtC(IC dillagmilista Icill(daillillit Iloladlellillifla ((.\) ell el (oluill(le
dclcl cill allial dc Tal it Quitill ilill I C \I) I C-il (I C, Cl 1 1111 ( I I )!,I if III I
NA Ng. 80 200
FENTOLAMINA 2 Ng
I I I, I). I it illfic cxcillpic dc ]'an I agollisnic I cillola III i flit limildic-
lialina (N ell ul (ondmic d(Aciciii dc iata. F1 malci\ picpaim dc
la figma allicliol otllic, if dc (oll(cillimioll, (.11(alil
dc IcIllolaillill;I
AIJC:1.A'IS:VI:.S :1DIZLNL:R(:ICS EN I'.L CO.A'DUCTL DEFERENT
(I mg/kg de reserpina, per via intramuscular, 24 bores abans del sacri-
fici) la tiramina -simpaticontimetic indirecte tipic- no hi to cap mena
d'accio ni a concentrations molt superiors a les actives en el preparat
procedent d'un animal normal. Tampoc 1'heptaminol, un altre simpati-
comirnctic indirecte, no hi exerceix cap accio (fig. 4). En canvi, com ja era
d'esperar, les catecolamines -que actuen directament sobre el receptor-
tcnen la mateixa accio en el preparat procedent d'un animal reserpinitzat
(Inc la quc tcnien en el deferent de rata normal. I no solament aixb:
quan tin deferent de rata reserpinitzada es incubat durant 15 0 30 minuts
an)b noradrenalina (concentracio, 5 x ro s g;ml) readquireix de manera
transitoria una certa sensibilitat a la tiramina. L'explicacio d'aquest feno•
men es ben senzilla si tenim cn compte que, normalment, una part de les
catecolamines exogenes son captades per la terminacio nerviosa. Es a dir,
les terminations adrencrgiques buides de catecolamines de 1'animal reser-
pinitzat son recarregades, be quc molt parcialment, amb la noradrenalina
amb (Inc incubem cl preparat. Si dcspres hi afegim tiramina, aquesta, que
abans era inactiva, ja pot produir ara una alliberacio de la noradrenalina
quc ha estat emtnagatzcnlada durant la incubacio. Dc tota manera, aviat
son acahades aquestes reserves, i al cap de poques contraccions la tiramina
deixa de fer efectc (fig. r)). Amb 1'animal normal aquest fenomen d'esgo-
tament de 1'accio no es produeix perque cis dip< sits superficials sobre els
quals actua la tiramina son omplerts cada vegada clue es buidcn, amb
catccol;nines procedents dels dip6sits principals situats a 1'interior de la
terminacio que, naturalment, en 1'animal reserpinitzat son tambe buits
i no podem omplir amb una simple incubacio amb noradrenalina.
And) cis simpaticolnimctics tipus an)fetainina les coses s'esdevenen de
manera pr5cticament idcntica quc anrb la tiramina: manta d'efecte en
el deferent de rata reserpinitzada i restauracio passatgera an)b incubacio
anrb noradrenalina. Al nostre entendre, aixo demostra quc totes aquestes
amities simpaticomimctigties estiululants no poden csscr considerades sim-
paticonrimctics mixtos. En efectc: si una part del seas efectes fos deguda
a una accio directa sobre el receptor, continuarien tenint una certa activi-
tat en 1'animal reserpinitzat, i, tal com hem vist, no es aixi. Hem de creure,
(tones, quc tots cis sous efectes son indircctcs i, de fet, consegiiencia d'ac-
cions cxcrcidcs sobrc la nrembrana dc la terminacio nerviosa.
3. 1NPLUI-:NGIA DE I.A COCAINA SOBRE LA RI:.SPOSTA ALS ADRENIERGICS
Ja fa temps que es coneguda la influcncia exercida per la cocaina so-
bre cis efectes dels adrenergics. A 1'animal sencer, mentre potencia els
efectes hipertensors de l'adrenalina, mes aviat antagonitza els dels sim-
.69
Ii /. l..1POll 'iL - 1'. fa.V1
paticominletics indircctes cons, per exemple, la tiramina. Aquests efectes
do la cocaina han estat interpretats adtnctent que dificulta la captacio,
is it (fir, el pas dels sinlpaticomimeti.cs exbgens it 1'interior de la tcrnlina-
cici adrencrgica. Aixf hone explicit que en no potter user captada part de
la noradrenalina, n'hi hagi nets do disponible per it anar ills receptors,
i aixi, and) la mateixa lost, els efectes son rocs grans. En el cas dels
simpaticomimctics indirectes la situacio seria diferent: en no poder pe-
netrar it 1'interior de la termninaci6 1 no haver-hi, per tart, alliberacio
de les catecol.nines enuua at/cmades. is d'esperar (file no hi hagi efectes.
En el conducte deferent de rata lit cocaina exerceix, per si sola, tins
efectes irregulars, perb, en general, en augmentar les concentracions afe-
gides arriba un moment (file provoca series de contraccions irregulars
sense clue 110111 pugui establir una relacio entrc la dosi i la intensitat do
la resposta. Ara: concentracions de cocaina de 1'ordre (1'1,25)< to 7 (file
no provoquen aparentment cap resposta, potencies clarament les contrac-
cions produ'ides per l'adrenalina 0 la noradrenalina (fig. (i) d'una mantra
passatgera. En canvi, la cocaina no producix cap Iuodificacio de la res-
posta del preparat it la tiraniina (fig. 7). Semhla, doncs, almenvs pel que fa
refercncia al conducte deferent, tom Si la cocaina impedis 1'u/)like o cap-
tacio de lit noradrenalina per a la terininacI6 sense, pen, dificultar ni
1'entrada de tiramina ni la soitida de catecolanlines.
4. AI:IRES I'ROC1:)I yIEN I S P1R A I,'LS it I)I DITS d1I:CANIS1t1: S AIRENE.RGICS
Ili ha d'altres substancies (file produeixen actions potenciadores enta-
ra lilts marcades sohre els efectes dels adrencrgics en el deferent de rata.
Especialtnent anlb la desmctilintipra11linit (.uixCA i col. hall Obtillout
resultats molt dentostratius 1 de gran interes quant it 1'estudi del unccanis-
tne d'accio d'aquesta 1 d'altres drogues psicoactives.
Des (Fun altrc punt de vista, i tal coin assenvalava LEACH, Cl deferent
is tanibt un preparat molt escaient per tal de detertuinar actions adrenolf-
tiques. En els nostres primers treballs sohre aquest terra ja hcm insist it
sohre aquest punt en demostrar 1'exactitud (file hone pot assolir cii cstu-
(liar 1'antagonismc noradrenalina /fcntolaulina seguint el mctode de P.v
TON (figs. 8 i q).
Finabucnt , hem d'assenyalar que en el mateix preparat is possible
tambt d'estudiar fattier (leis adrencrgics actius sobrc cis receptors beta,
malgrat. (Inc siguin els alfa els que, en tsser ocupats, dcterminin la con-
traccio del preparat. En efectes tat com hall assenyalat d'altres autors,
sembla que els efectcs de 1'adrenalina -que es fixa it la vegada its recep-
tors alfa i als beta- podrien esser moclificats si aquests ultitns fossin pr&
70
.tii ; I.A'IS.IILS . I DRE,v1 RGICS EN EL CONDUCTL 1)LILRGN I' 7
viament ocupats per substancies amb una afinitat especifica enviers ells.
En definitiva, creiem que cls resultats exposats i moltes altres recer-
ques que teniln en marxa sohre el mateix terra demostren que el con-
ductc deferent aillat de rata cs una preparacio extremament senzilla que
ens scrvcix tant per a fer valoracions acurades de les activitats adrenergi-
ca o adrenolitica dc qualsevol substancta, tom per a portar a ternic una
analisi (Iels mecanismes adrencrgics.
BIBLIOGRAFIA
Cnr.^' ca, P:.; A'srmrcnsns , F. G. i RoDRfceF.I-, L.: Modificacidn par desmctilimihramina
(DAII) do la accoin estimulanic de adrenalina. y noradrenalina .sobrc cl conducto
deferents aislado do rata ' de cobas'a . ^^Lihro do Attas de la IX Rcunibn National
do la Socicdad Gspauola de Ciencias Fisiolbgicasn , p. 159. Pamplona , junio, 10r.
Ili K(lvt( :, 5.: Responses of the isolated ssmsfrathetic nerve-ductus deferens preparation
in the guinea-frig. oAliil. J. Pharmacoloo , 16: 188 ( igtio).
1.UY)R1-r , 1.; ].STF, F . i V'si.ur:c.nsss, F. C.: Some aspects of the rat and guinea-pig
isolated s'as defcrens prcfiaration . , Merl. Pharinacol , Bxp.n, 15: 48 '; ( rgliti).
I.rac:n, G. 1). H.: Lstimalion of the drug antagonisms on the isolated guinea-frig tae
deferens. J. I'harm. Pharmacoln , 8: 5o1 (0)5()).
I'+FUN, W. D. M.: A floor-v of drug action based on the rate of drug-receptor combi-.
nation . ^Troc. Roc. Soc. (Biol .)s, 154: 21
\V-smmr t,i, .1. A.: The (pharmacology of the vas dcferens . (J. Pharm. exp. 'I ' hcrapa, 8:
5)r (Igl(i).
71


Estudi dels mecanismes adrenèrgics en el conducte deferent

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert