Bataller i Calatayud, Josep Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INSTITUCIO CATAI.ANA D' IIISTORIA NAIURAI
Excursi6 geologica al Cap de Salou
(Tarragona)
1101,
R. BATALLER, Pbro.
;5
En el prop-passat Gener verificarem, entre altres, una excursi6
geologica al historic Cap de Salon, juntament alnb alguns membres
de la Secci6 de Geologia del Centre Excursionista de Catalunya,
acompanyats del Dr. Al. Faura i Sans. Eris anima a fer aquesta excur,
sib no sols el coneixer la geologia del Camp de Tarragona, on recent-
ment se ha descobert interessant i non material paleontologic, sin6
tambe, i primordialinent, la recerca de fossils d'alguns nous jaciments
trobats per nostre company i amic En Salvador Vilaseca, de 1'Agru-
paci6 Excursionista de Reus, amb qui excursionejarem per les moles
triassiques i jurassiques de Llaveria, Capsanes, i les cretaciques i
mioceniques del Cap de Salon i Vilasseca. En la present nota solament
ens ocuparem de la geologia del Cap de Salon.
Ha sigut estudiat aquest aillat morrot per diferents geolegs, tant
nacionals corn estrangers que han exposat llur constitucio ; empro la
deficiencia del material paleontologic recollit ha fet incorrer en apre-
ciacions erronees , havent sigut col-locats aquells estrats, ja en el
quaternari , ja en el cretacic superior o inferior. Mallada en el seu
«Reconocinriento geogra/ico y beologico de la provincia de Ta-
rrat;ona> ens dona una senzilla descripci6 fisica; i en lo referent a la
geologia opina , que, el precitat Cap de Salon ha de col•Iocarse en el
cretacic inferior , sens determinar el pis i solament cita haver-se trobat
alguns trot os de ammonits especificament indeterminables . La fauna
recentment trobada, la que fou descoberta per En Salvador Vilaseca,
pels voltants de la farola i en la cala Crancs , que probablement no
INSTIYCCIO CATALANA O'IiISTORIA NATURAL
reconegue En Mallada, i que ha sigut explorada acuradament en
aquesta nostra excursio , ens ha fet dubtar de la apreciacio dels citats
dipusits com a cretacics, que de pertanyer a aital nivell presentaria
una facies molt diferenta de les restants formacions cretaciques pro-
peres coin son les que integren els nacius de Garraf, i els enesprats
cims dels voltants de Tortosa, i serres del Mae.strasgo, que amb tart
interes foren estudiades per el Dr. Landerer, en el seu «Piso Aptico
de Chert..,> La proximitat a les formacions jurassiques , probablement
del lies, que coronen els cims de la mola de Colldejou, Llaveria, Ti
visa, Cardo, que van estenent - se vers al sud e interior, no fa impro-
bable la col'locacio d'aquests sediments en el Iiassic, quant menys les
formacions properes a la costa, on hem recollit abundant material
que tenim en estudi i del que pensem donar una nota mes detallada.
Com avenc podem citar i reconeixer els generes:
Ammonites ( varies especies , algunes de gran tamany).
Nautilus.
Belemnites ( varies especies).
Terebratula
Rlulnchonella ( molt escasa).
Penlacrinus ( probablement el luberculalus).
Lima i altres.
La falta absoluta dels caracteristics foraminifers Orbilolina que
amb tanta abundancia es presenten al maciu de Garraf; la varietat
en els ammonits, tambe distints genericament dels del aptia catala;
la presencia de encrinits, que son molt escassos en les formacions de
Garraf; i sobre tot I'abundancia de belemnits que son rarissims en
el nostre cretacic inferior, al menys en el de Garraf; juntament amb
la relacio estratigrafica que pugui tenir amb les formacions liassiques
inferiors, no menys que amb les de les regions occidentals de les Ba-
lears, indueixen a pensar que aquesta formacio es cronolugicament
mes baixa de la que fins ara s'havia cregut, i podria molt be pertanyer
al jurassic inferior o liassic, com les formacions properes, essent per
ara impossible el determinar el pis corresponent .
Madrid, Febrer de flit).


Excursió geològica al Cap de Salou (Tarragona)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert