Plana i Castellví, Josep Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Records d'en Lluís Solé i Sabarís
Josep A. PLANA CASTELLVÍ
Universitat de Barcelona
El Curs 1968-69 vaig entrar, per primera vegada, en contacte amb el Dr. Lluís Solé i
Sabarís. Aleshores, jo feia segon de Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i el
meu pare em va regalar la Geografia de Catalunya de l'Editorial AEDOS. Vaig obrir el
volum primer i immediatament em vaig fixar en l'índex: el relleu i la seva genesi, en con-
cret el de 1J\1t Ribagorca d'on sóc fill, van ésser consultats per primer copo Aquest fou
el primer contacte i, ja per sempre més, l'obra del Dr. Solé em va acompanyar en tots
els meus estudis.
La meva Tesi de Llicenciatura, Estudio Hidrológico del Noguera Ribagorzana (Revista
«Pirineos, n? 112) i la Tesi Doctoral, Estudi Climátic i Balanc Hidric de la conca Noguera
Ribagorcana (Institut d'Estudis Catalans, 1985), es deuen, en bona part, als contactes cien-
tífics que vaig tenir amb l'obra del Dr.. Solé.
L'any 1976 vaig presentar la meva Tesi Doctoral al Premi Eduard Fontseré, de la ponen-
cia del qual formava part el Dr. Solé. Vaig guanyar-Io i el dia de l'acte de lliurament del
Premi el Dr. Solé em va dir: «Molt bo, el seu treball, continuí per aquest camí-. «Gra-
cies», vaig respondre. L'any següent, l'Institut d'Estudis Catalans em va atorgar el Premi
Blasi i Vallespinosa de Geografía, mitjancant una Ponencia entre els membres de la qual
hi havia el Dr. Solé i Sabarís com a Presidente
El 1979 ens vam trobar .. a les Jornades «La cartografía al Servei ·de les Autonomies»,
organitzades per 1Assocíació Catalana de Ciencia Regional. En tractar el tema de 1'Atlas
Socio-economic de Catalunya, del qual jo era Director Executiu, vaig tenir un punt de
vista diferent al del Dr. Solé, quant als límits de l'area cartografiada. Al col·loqui, la cosa
va anar així:
Lluís Solé Sabarís: «Vull adrecar al professor Becat l'admiració per la seva obra i
remerciar-li aquesta contribució extraordinaria a la cartografia catalana.
Hi ha una qüestió que m'arriba al cor: la Ribagorca, la Llitera, el Baix Cinca i Matar-
45
I
1 I
ranya, tot aquest conjunt de terres que administrativament no pertanyen a Catalunya, ens
han estat arrabassades. Hem d'incorporar-les a l'Atlas i cree que no és molt problematic
recollir les dades i cal fer un esforc perqué aquestes comarques no siguin marginades.»
Josep A. Plana: «Voldriarecalcar al Dr. Solé que és delicat posar aquestes comarques,
almenys la Ribagorca, que la conec molt bé des del punt de vista sociologic, Si travessa
el riu la gent li dirá que és aragonesa, encara que parlin catalá, 1 si en alguns estudis hom
els inclou diuen : 'vosaltres els catalans sou uns expansionistes'. Jo, en aquest Atlas no
vull entrar en aquest conflicte i en la part que em correspon em cenyiré a les fronteres
polítiques i administratives actuals. Estic d'acord pero que aquestes terres pertanyen a Ca-
talunya des del punt de vista economic, pero caldria preguntar abans a aquesta gent si vol-
drien que els incloguéssim en aquest Atlas o en el d'Aragó.»
José Luis Calvo: «Soy aragonés. Me parece muy bien que en los atlas de lengua catala-
na se incluyan estas tierras. Más todavía, desde el punto de vista técnico, operativo, pro-
pugnamos que la delimitación abarque hasta donde la gente recibe los servicios. Y si no
les parece mal en el Atlas de Aragón las meteremos todavía.»
Joan Becat: «Aixo és un fet i cal no amagar-lo. 1 ho die des del punt de vista de la
meva experiencia. Si a mi em demaneu que sóc, die francés, com la majoria de la gente
Pero si et demanen si ets catala també ho afirmes.»
Lluís Solé Sabarís: «No es tracta solament d'utia qüestió cultural sinó també economi-
ca. Aquestes comarques que he citat van a Lleida, tenen les comunicacions amb Lleida,
envien llurs fills a estudiar a Lleida... »
Com es pot veure pel diáleg, hi va haver una discrepancia en la forma pero no en el
fons de la qüestió. Després, particularment, li vaig aclarir quelcom les coses que jo havia
dit públicamente Vam arribar, cree jo, a un punt d'entesa.
En certa manera, al Dr. Solé li dec l'afírmació de la meva vocació per l'estudi de les
coses de la terra, a partir del coneixement del meu entorn local. La Geografía n'ha estat
el camí i el Dr. Solé un dels mestres. Grácies, dones, Dr. Solé.
46


Records d'en Lluís Solé i Sabarís

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert