Albet i Mas, Abel

Garcia Ramon, Maria Dolors

Saurí i Pujol, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Curset sobre «Noves temátíques i nous
enfocaments a la geografia anglosaxona
deis anys 80» celebrat a La Societat Catalana
de Geografia els dies 8 i 9 de maig de 1989
per M. Dolors GARCIA RAMON
1. La introducció de l'ánalisí del genere en geografia i la seva evolució
La geografia del genere no és simplement una geografia interessada en posar de relleu
les activitats de la dona i les seves implicacions espacials sinó que és aquella que de forma
explícita considera l' estructura de genere de la societat en relació al'entorn i la integra
dinsd'un marc teoric general d'análisi, Les implicacions teoriques i empíriques que I'es-
tudi del genere poden tenir en geografia són tan importants com les de l' analisi dels fac-
tors socials i economics que conformen la societat i el seu entorno
La geografia del genere -o la geografia feminista com també se la denomina- s'ha
desenvolupat en nombrosos camps de la nostra disciplina i ha utilitzat diversos paradig-.
mes. La geografia neopositivista i neoweberiana ha contribuít a la constatació de la desi-
gualtat de la dona en l' accés als serveis socials. La geografia humanística ha posat l' accent
en la comprensió del Lebenswet de cada individu, el que vol dir la necessitat d'explorar
I'experiencia propia i la subjectivitat de les dones en els espais que els .són propis. Per
a la geografia radical, les relacions de genere queden incloses en el marc més ampli de
les relacions socials i es tendeix a explicar la subordinació de la dona des d'una base
materialista- la de la seva capacitat reproductora que no es pot comprendre deslligada
dels processos de producció i reproducció social. 1probablement sigui el paradigma radi-
cal el que més facilment integri dins del seu aparell conceptual l'analisi de genere; també
és veritat que el moviment post-modernista en geografia pot aportar idees interessants,
sobretot per I'emfasi que posa en la construcció de categories generals.
(323) 117
Fins el moment, les contribucions més interessants de la geografía del genere s'han centrat
en els treballs al'entorn de l'estructura urbana, ocupació femenina, localització industrial
i planificació regional; últimament s'ha estudiat també el paper de la dona en l'agricultu-
ra, en particular al'explotació de tipus familiar. 1 finalment, un dels temes més treballats
ja des d'un bon principi (i fins al moment actual) ha estat I'analisi de la geografia acade-
mica des de la perspectiva del genere i les seves repercussions en les relacions de poder
dins de la comunitat científica geográfica.
per Ma Dolors GARCIA RAMON
2. Debats en la investigació geográfica deis riscos naturals
Avingudes, terratremols, sequeres, erupcions volcaniques i altres fenomens extrems de
la Natura continuen suposant una carrega molt feixuga per al desenvolupament de les ac-
tivitats humanes sobre la Terra. Dins de la Geografía anglo-saxona, la investigació d'aquests
fenomens ha partit de la definició de la nostra disciplina com «ecologíahumana» (Barrows).
L'enfocament de l' ecologia humana ha mostrat un interés especial en analitzar el compor-
tament dels individus exposats al risc natural (percepció i adaptació) i, en funció d'aquest
comportament, ha formulat un conjunt de propostes practiques orientades a millorar l' adap-
tació humana als fenomens extrems de la Natura.
El paradigma de l'ecologia humana ha estat sotmes a crítiques molt severes que han
coincidit en ressaltar la mancanca d 'una analisi rigorosa dels contextos economics, so-
cials i polítics en els quals situar la percepció i el comportament individual respecte al
risc. En aquest sentit, les crítiques desenvolupades per geografs radicals, centrades prin-
cipalment dins de I'ambit del Tercer Món, manifesten una clara progressió cap un marc
conceptual dels riscos i, per extensió, de les relacions «home-medi», totalment diferent
a l'aportat per l'ecologia humana.
En una primera etapa, la crítica radical va adoptar la teoria de la dependencia per expli-
car l'impacte creixent dels riscos de la Natura sobre la població del Tercer Món. El con-
cepte d' adaptació era substituit pel de vulnerabilitat, explicada aquesta darrera per les
condicions economiques a escala mundial. Així, ·el domini de les nacions centrals sobre
les periferiques es traduía en una deterioració en augment del medi i, per tant, en una
major incidencia de les catástrofes naturals.
Més recentment, les crítiques al paradigma de l'ecologia humana també s'han ocupat
de destacar les vinculacions d'aquest amb els organismes internacionals encarregats de
fer front a les catástrofes ambientals. Es remarca que l'enfocament de l'ecologia humana
convé a aquestes poderoses i burocratitzades institucions ja que tendeix a posar un emfasi
més gran en el fenomen extrem -amb el que primen més les solucions tecnocratiques
sobre les socials- i en la rares d' aquells, quan els riscos de la natura formen part de
I'experiencia quotidiana dels habitants del Tercer Món.
La crítica radical s'ha tradüit finalment en la formulació d'un enfocament teoric per
a l'estudi dels riscos naturals que adoptaja plenament la concepció marxista de la natura
(negació de la dualitat home-medi, característica de l'ecologia humana) i que defineix els
fenomens extrems com a part integrant del tipus específic de relació (apropiació) que ca-
118 (324)
da societat estableix amb el seu entorn natural. Així, els riscos naturals són, diguem-ne,
«socialitzats» i la seva incidencia vindria determinada pel tipus de condicions productives
dominants i les relacions socials de producció, responsables aquestes darreres de com es
distribueix el producte total i quins grups socials adquireixen una vulnerabilitat més gran
o més petita al risc.
per David SAURI
3. Valoració deis lligams entre la geografia radical i la geografia hu-
manística
El debat personal entorn uns suposats lligams existents entre la geografia radical i la
geografia humanística, el vaig encetar amb la recerca, ben inofensiva, d'un rerafons me-
todologic i epistemologic per a les propies i artesanes elucubracions geografiques: les pos-
sibilitats i les mancances d'un i altre «paradigma» em farien pensar (ingenu) en una fácil
i rápida solució a tots els meus neguits conceptuals merces al'ecléctica perspectiva de
la complementarietat.
Em vaig concedir fins a tres possibles vies que ajudessin a esbrinar el fonament d' aquells
possibles lligams:
1) Remenant en els orígens i precedents d' ambdós corrents: malgrat que de «radicals»
i d'«humanístics» n'hi ha hagut «sempre», no fou pas gaire complicat demostrar com la
configuració d'ambdues tendencies té un fonament comú en la desil·lusió, la crisi i el re-
buig contra l' abstracció dictada pels plantejaments neo-positivistes davant el context so-
cial i davant una pretesa «neutralitat» de la Geografia. L'absencia d'un coneixement integral
de l'home i de la seva experiencia quotidiana, la «glorificació mística de la técnica», així
com la simplificació i subsegüent manipulació de la realitat haurien fet oblidar tant la con-
sideració dels sentiments i pensaments de l' individu com la seva consciencia social i la
problemática de la seva diferenciació de classe esdevenint (teoria i metode positivistes)
del tot incapaces no ja de resoldre sinó de plantejar els problemes basics de la societat.
L'humanisme, la valoració de l'home i la voluntat de redimir-lo del seu estat d'alienació
absoluta, són trets coincidents en la geografia radical i la humanística, pero els respectius
metodes i objectius no tenen res a veure i adverteixen que no es tracta de dues branques
d'un mateix tronc ans de dos troncs ben diferents.
2) Mitjancant els respectius substractes filosofics: les temeraries incursions d'un geograf
en la fenomenologia, l'existencialisme, l'idealisme, l'anarquisme, el marxisme, l'estruc-
turalisme, l'estructuracionisme, el corrent «crític», servirien per palesar que sovint aquestes
savieses integren postures irreconciliables entre si a no ser que es tracti de contactes quasi
bé «casuals»; tanmateix, en els «localitystudies» o a través del viarany «postmodern» certs
metodes, temes i escales d'estudi semblarien convergir.
3) Considerant els temes comuns d'analisi: en els darrers temps el desarrelament, la valo-
ració dels paisatges i el disseny espacial, la significació col·lectiva o política dels 110cs,
la singularitat territorial i els individus, etc. semblarien ser temes d'estudi comuns, pero
es fa difícil esbrinar si es tracta d'una voluntat pactada o bé una coincidencia o una moda.
(325) 119
Les grans dificultats no només a l'hora de defensar una hipotética integració (de fet,
impossible; de fet, innecessaria) sinó de cercar trets comuns, reconduixen el debat allí
on pertoca: potser cal adoptar i adaptar metodes i estils abans exclusius i excloents i com-
prendre que no es tracta de pretendre lligams ni tan sols buscar complementarietats sinó
d'evidenciar, reconeixer i rectificar les febleses de cada corrent en el moment d'analitzar
les realitats i les tensions de 1'home (individual i social) damunt el territori i davant la
societat, tot aportant respostes valides i compromeses.
1 és que sense voluntat de compromís, aquest exercici mental no haura fet sinó allunyar-
nos (post-neo-positivísticament) de l'home i del carrero
per Abel ALBET i MAS
120 (326)


Curset sobre "Noves temàtiques i nous enfocaments a la geografia anglosaxona dels anys 80" celebrat a la Societat Catalana de Geografia els dies 8 i 9 de maig de 1989

Curset sobre "Noves temàtiques i nous enfocaments a la geografia anglosaxona dels anys 80" celebrat a la Societat Catalana de Geografia els dies 8 i 9 de maig de 1989

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert