Oliver Frauca, Laia

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

214 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 Ressenyes
En un moment de creixent preocupació
per construir espais públics urbans inclu-
sius, oberts i democràtics, Rethinking
urban parks: Public space and cultural
diversity ofereix una guia per promoure i
mantenir la diversitat cultural dels parcs
urbans a partir de l’anàlisi de cinc grans
espais públics situats al nord-est dels Estats
Units. Cinc estudis de cas oferts com una
mostra de tres tipus de parcs urbans: un
parc paisatgístic, dos parcs recreatius de
platja i dos parcs històrics, que, d’una
banda, permeten fer una anàlisi compa-
rativa de la història de diferents tipus de
parcs als Estats Units i, de l’altra, pro-
porcionen exemples pràctics de l’aplica-
ció de diverses metodologies qualitatives
per a l’estudi de les dinàmiques sociote-
rritorials que s’esdevenen al seu entorn.
D’acord amb aquests objectius, el lli-
bre comença amb un capítol dedicat a la
reflexió sobre els valors culturals relacio-
nats amb els grans espais urbans. L’aten-
ció se centra en les dinàmiques que actual-
ment tenen lloc com a producte dels
processos de la globalització i l’increment
de la diversitat ètnica i cultural de les àrees
urbanes econòmicament més pròsperes.
S’hi reclama la necessitat de cercar solu-
cions que permetin promoure i gestionar
la diversitat humana de les ciutats, de pro-
porcionar espais públics segurs, de llimar
les pors envers la diferència que conduei-
xen a la limitació de les llibertats perso-
nals i del ple exercici de la ciutadania
d’una part important de la població.
Des del punt de vista dels autors, no
n’hi ha prou d’ésser conscient dels nous
reptes que la diversitat sociocultural impli-
ca per a la gestió de les grans àrees urba-
nes; sinó que cal que aquesta sigui ana-
litzada des de la teoria i la pràctica socials
actuals. Així, considerant la diversitat cul-
tural com un factor essencial per a l’èxit
de qualsevol espai urbà, aquest capítol
estableix el terreny que ha de permetre
explicar el perquè de la importància
d’aquesta diversitat a l’hora de planificar,
dissenyar i gestionar els grans espais
urbans d’avui i en el futur. En aquest sen-
tit, al llibre es defensen aspectes com ara
la sostenibilitat social i la necessitat de
donar suport als ecosistemes culturals mit-
jançant la conservació dels llocs on aquests
es localitzen, promocionant la diversitat
cultural a diferents escales i el respecte pel
patrimoni cultural dels diferents grups
humans.
Per tant, s’hi reclama la necessitat d’im-
plicar la comunitat en la producció i la
reproducció dels espais públics urbans,
obrint canals per a la participació que
millorin l’apoderament i l’accés dels habi-
tants a la ciutadania. Cal involucrar la
població en els processos de presa de deci-
sió vinculats a la planificació, la gestió i
el manteniment de la ciutat; sense obviar
els conflictes que poden sorgir com a pro-
ducte dels diferents significats atorgats als
llocs i als elements del patrimoni històric
i paisatgístic, especialment a les societats
multiculturals.
D’aquesta manera, l’obra inicia una
conversa entre els científics socials (prin-
cipalment els antropòlegs i els psicòlegs
ambientals) i els agents que projecten i
que dirigeixen els parcs urbans. L’objec-
tiu és que allò que s’ha après des de l’ex-
periència dels autors, contribueixi a fer
d’aquests entorns un lloc adequat a les
necessitats dels diversos col·lectius que
habiten la ciutat, especialment dels mem-
bres dels grups socioeconòmicament més
desfavorits.
A partir d’aquí, el segon capítol elabo-
ra una contextualització històrica i social
LOW, Setha; TAPLIN, Dana; SCHELD, Suzanne (2005). 
Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity. 
Austin: The University of Texas Press, 226 p. 
ISBN: 0-292-71254-5.
DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 214
dels parcs urbans als Estats Units, analit-
zant l’evolució de les seves formes i fun-
cions des dels seus orígens a mitjan segle
XIX. D’entrada, es presenta el parc pai-
satgístic com un medi dissenyat expres-
sament per proporcionar un lloc de refu-
gi de la ciutat, que, d’acord amb les idees
del romanticisme, manté l’espai edificat
fora de la vista dels usuaris. Una idea que
en el curs de les dècades següents evolu-
ciona cap a la voluntat de dotar les ciu-
tats amb un sistema de parcs que atansi
els beneficis de l’escena natural als seus
habitants, arreu de l’àrea metropolitana.
Una concepció de parc i de preservació
paisatgística que esdevé l’essència del
desenvolupament urbanístic de l’època,
amb l’adquisició pública d’àmplies exten-
sions de terreny que porten a la creació
dels parcs nacionals a la segona meitat del
segle XIX. Entre els anys 1920 i 1930 es
produeix l’auge d’una tercera generació
de parcs urbans que emfatitza les vessants
de l’oci i el lleure enfront dels aspectes
paisatgístics, naturals i de protecció fores-
tal. Un seguit de parcs municipals i esta-
tals que, a partir de la dècada de 1970,
avancen cap a la configuració d’un siste-
ma de parcs nacionals i emplaçaments
patrimonials que combina espais de natu-
ralesa diversa, incloent illes, franges de
costa, zones humides i medis aquàtics.
L’objectiu ja no és només proporcionar
entreteniment al públic, sinó també con-
servar els recursos naturals i històrics
importants per a la identitat nacional.
S’evidencia, doncs, una mutació en la
interpretació dels valors associats als parcs
al llarg de la història; uns parcs que dife-
reixen en el caràcter i en els propòsits, en
la política de gestió i finançament i en els
serveis proporcionats als seus usuaris.
A partir d’aquí, el llibre recull cinc estu-
dis de cas procedents de la pròpia recer-
ca dels autors, cadascun dels quals és pre-
sentat en un capítol independent. Són
tres exemples del National Park Service,
de franges de costa i d’emplaçaments
històrics: la proposta de construcció d’un
pont per a Ellis Island, el Jacob Riis Park
a la Gateway National Recreation Area i
l’Independence National Historical Park;
i dos exemples que procedeixen del tre-
ball fet entorn dels parcs de la ciutat de
Nova York: Prospect Park i Orchard
Beach al Pelham Bay Park. Tots els casos
inclouen un apartat introductori i la des-
cripció de la metodologia de recerca
aplicada en l’anàlisi de cada espai objecte
d’estudi, a la qual segueix una contex-
tualització històrica i geogràfica de l’àm-
bit investigat. Seguidament, la presa en
consideració de les característiques socials
dels seus usuaris permet entendre les dinà-
miques i les pràctiques d’ús dels parcs per
part de la població circumdant, sobretot
en funció dels valors culturals i dels sig-
nificats que aquests atribueixen al seu
entorn construït. Unes deduccions que es
recullen en una secció dedicada als resul-
tats de la recerca i a la conclusió de cada
capítol per separat. 
D’aquesta manera, el capítol 3, «Pros-
pect Park. Diversity at risk», destaca els
diferents usos que fan del parc els col·lec-
tius socials que el freqüenten i els efectes
que el disseny té sobre aquests. Es con-
formen, així, diversos espais en funció de
la seva utilització i de l’etnicitat dels seus
usuaris, les formes de comportament i els
valors culturals dels quals han de ser tin-
guts en compte a fi de preservar la diver-
sitat humana del recinte. El quart capí-
tol, «The Ellis Island bridge proposal.
Cultural values, park access and econo-
mics», ressalta la importància de la parti-
cipació ciutadana i de la necessitat de
prendre en consideració els valors cultu-
rals, les preocupacions, les necessitats i les
demandes de la població a l’hora d’ende-
gar projectes d’espai públic; a més d’ana-
litzar les interpretacions que els diferents
grups de ciutadans fan de les accions
adoptades des dels equips tècnics i polí-
tics en buscar solucions per als problemes
locals. Amb el cas de «Jacob Riis Park.
Conflicts in the use of a historical lands-
cape», el capítol 5 reprèn la idea que els
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 215
DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 215
plans d’acció i reforma dels parcs han d’in-
cloure el ventall de demandes espacials i
funcionals dels diferents col·lectius socials,
a fi de satisfer les necessitats i els desigs
dels seus usuaris; a més d’entendre com
els diferents segments de població con-
formen els seus propis subespais i com
aquests s’articulen en el seu conjunt.
Aquest és un fet que esdevé especialment
rellevant quan els diversos col·lectius pre-
senten necessitats que afecten de manera
conflictiva els elements estètics i funcio-
nals de l’àrea en qüestió, provocant xocs
d’interessos a l’hora de canalitzar les inver-
sions i els recursos destinats al disseny, a la
gestió i a la remodelació dels parcs. El
capítol sisè, «Orchard Beach in Pelham
Bay Park. Parks and symbolic cultural
expression», continua amb la idea que les
expressions culturals de caràcter simbòlic
poden ser útils per a la gestió dels parcs.
Cal tenir en compte que els llocs no són
espais neutrals, sinó entorns socialment
construïts i en contínua evolució, amb
històries complexes plenes d’expressions
simbòliques i de racons dotats de signifi-
cats. Per tant, cal analitzar i entendre el
perfil dels usuaris, les seves visions i com-
portaments, els nius que aquests cons-
trueixen amb el seu ús quotidià dels parcs
i la manera com es conformen els senti-
ments de pertinença. La finalitat és ofe-
rir espais confortables, fer front als con-
flictes d’interessos entre els diferents grups,
afavorir la reproducció de la diversitat cul-
tural i la inclusió ciutadana dels diferents
col·lectius. Per últim, el capítol 7, «Inde-
pendence National Historical Park.
Recapturing erased histories», recalca la
importància de considerar els significats
i els simbolismes dels parcs, la rellevància
de les representacions culturals compre-
ses en la seva història que els atorguen els
diferents grups humans. Segons aquestes
idees, és cabdal per a l’òptim funciona-
ment dels parcs explicitar la presència
històrica i cultural dels diversos grups
d’usuaris, reconeixent-los mitjançant l’a-
dequació de llocs simbòlics que permetin
als diferents col·lectius sentir-se una part
integrant del parc i, alhora, que el parc
els pertany.
Després d’haver repassat aquests casos
pràctics, el capítol 8 proporciona les bases
metodològiques i les tècniques antro-
pològiques específiques utilitzades per
recollir la informació continguda als capí-
tols anteriors, amb la finalitat que les per-
sones interessades en aquest tipus de recer-
ca puguin desenvolupar els seus propis
projectes en uns altres parcs i comunitats.
De vegades, pot fer-se difícil trobar el
mètode més adequat per estudiar les per-
sones en els llocs, especialment quan s’in-
tenta recollir informació sobre aspectes
tan sensibles, intangibles i variables com
els valors culturals. Davant d’això, aquest
apartat repassa la metodologia qualitati-
va existent en antropologia per investigar
la vida i els valors culturals de les perso-
nes en els grans espais urbans. Els estudis
de cas dels capítols anteriors il·lustren com
aquests mètodes han estat utilitzats per
respondre qüestions específiques i resol-
dre problemes d’alguns entorns en con-
cret, oferint exemples pràctics sobre com
han estat aplicades diferents metodolo-
gies en diversos emplaçaments.
Dit això, aquest capítol comença fent
un breu repàs dels mètodes qualitatius en
antropologia cultural: les aproximacions
etnogràfiques i observatives, l’anàlisi cons-
titutiva i l’etnosemàntica i, finalment, els
procediments d’avaluació etnogràfica ràpi-
da (REAP en anglès). Així, i proposant
els procediments d’avaluació etnogràfica
ràpida com la possibilitat més inclusiva i
útil per resoldre problemes relacionats
amb els parcs, es discuteixen les poten-
cialitats i les limitacions de cadascuna
d’aquestes metodologies, dedicant espe-
cial atenció a aquesta darrera.
Després de recórrer els espais esmen-
tats i de presentar les metodologies uti-
litzades en cada cas, la conclusió analitza
les lliçons identificades per promoure,
mantenir i gestionar la diversitat cultural
en els parcs urbans i en els llocs amb valor
216 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 Ressenyes
DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 216
patrimonial, reflectint i elaborant una sín-
tesi transversal que posa en comú les qües-
tions apreses sobre la política dels parcs
urbans. Així, amb aquest llibre, el Public
Space Research Group del Graduate Cen-
ter de la City University of New York pre-
tén expandir el diàleg sobre els espais
públics més enllà de les nocions de con-
fort i vitalitat. La seva voluntat és contri-
buir a la creació d’espais realment públics,
oberts i inclusius, demostrant com n’és
d’important mantenir la diversitat cultu-
ral que fa d’aquests grans espais uns llocs
vertaderament urbans. Es tracta, per tant,
d’una obra la lectura de la qual pot aju-
dar els professionals a construir espais
públics més adequats a les necessitats dels
residents de les grans ciutats glocals, espe-
cialment pel seu contingut metodològic
i pels exemples pràctics que proporciona
el cos central del volum.
Laia Oliver-Frauca
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
laia.oliver@uab.es
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 217
Amb aquest treball, més que a fer una sín-
tesi, Jordi Bolòs aspira a confeccionar una
«guia» de les recerques efectuades fins ara
en el domini de l’arqueologia del paisat-
ge i escampar-ne així la metodologia. L’au-
tor, historiador medievalista prou reco-
negut, passa pel sedàs tot allò que ha estat
fet en matèria d’arqueologia medieval als
Països Catalans, no només del Principat
estricte, en la perspectiva europea dels
darrers cinquanta anys, ben bé des de la
llavor sembrada per W. G. Hoskins
(1955). És, doncs, un exercici d’estat de
la qüestió dret i fet.
Ja d’entrada cal advertir que, tot i els
comentaris, ben positius, envers els
mètodes de l’arqueologia espacial (Hod-
der, Orton, 1990), no és pas aquesta la
pista per la qual discorre el llibre. Més
aviat, abona una forma d’arqueomorfo-
logia entesa com la «valoració i interpre-
tació de les deformacions que trobem
fossilitzades en el paisatge actual» (p. 24).
L’activitat de l’arqueòleg medieval és defi-
nida, sobretot, per l’ús d’un utillatge
documental específic: el treball de camp
amb mapes, ortofotos i GIS, per bé que
contrastats amb els documents d’arxiu,
la toponímia, les excavacions de jaci-
ments, etc. Els 147 mapes que acom-
panyen el text, dibuixats expressament
pel mateix autor amb claredat resplen-
dent, remarquen aquesta orientació ins-
trumental. 
Amb les tintes tan pujades de to per la
metodologia i les tècniques, podem expli-
car-nos alguna cosa? On cal anar a parar?
L’aproximació del coneixement que per-
segueix l’arqueologia medieval és prou
clara. El paisatge és el text en el qual hem
de llegir les paraules que hauran de des-
vetllar-nos, en darrer terme, l’interès «per
les relacions existents entre aquest paisat-
ge i la societat. No podem oblidar que la
majoria dels canvis esdevinguts en el pai-
satge són fruit de canvis econòmics,
BOLÒS, Jordi (2004). 
Els orígens medievals del paisatge català: L’arqueologia del paisatge com a font 
per a conèixer la història de Catalunya. 
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Textos i Estudis 
de Cultura Catalana, 100); 462 p. 
ISBN: 84-8415-647-8. 
(N’hi ha un altre tiratge: Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries
de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV), ISBN 84-7283-745-9.)
DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 217


LOW, Setha ; TAPLIN, Dana ; SCHELD, Suzanne. Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert